Els alumnes de 3r de Corbera d’Ebre després d’haver aprés les 3 parts d’un conte ens hem atrevit a elaborar-ne un a l’aula d’informàtica. El conte que veurem a continuació és un d’ells i demostra els bons escriptors que som. Cliqueu

Una excursió a la muntanya.

Hi havia una vegada, dues nenes que anaven a

l’escola i tenien que anar d’excursió a la muntanya

del poble de Maella. Aquestes duen nenes eren

la Raquel i l’Anna.

Al matí quan pujaven en l’autobús pel camí, l’Anna

li va dir a la Raquel. – Raquel tu i jo sempre serem

amigues, no? – Si Anna. Quan ja havien arribat a la

muntanya van baixar, van agafar les motxilles i es

van posar a la cua. Van caminar una bona estona i

i van arribar a un petit riu de terra, allí la Roser

la mestra va dir – Vinga nois i noies traieu els

entrepans. L’Anna i la Raquel van treure

l’esmorzar, i la Raquel es va deixar la motxilla

oberta i a la vora del riu de terra. Mentre

esmorzaven l’Anna i la Raquel, per la vora

del riu passava un petit conill. Al bosc i al poble

era hivern, i els conills tenien que hivernar. La

Raquel no ho sabia que el conill era a la seva

motxilla. Van fer l’excursió per dins del bosc i

van veure molts arbres i molts animals que no

havien vist mai. L’Anna mentre anaven pel camí li va

dir a la Raquel. – Raquel no et pesa massa aquesta

motxilla?. – No Anna no… Quan l’Anna i la Raquel

van visitar tot el bosc i tota la muntanya, la Roser

va dir que ja eren les 6:15 h i ja era l’hora dels

adéu. Van pujar a l’autobús i van baixar tot el

camí cap baix. Van arribar a la Plaça Redona i allí

tots els nens i nenes es van despedir, i l’Anna i la

Raquel van marxar juntes. Quan anaven cap a seva

casa la Raquel notava alguna cosa a la motxilla que li

pesava molt. L’Anna li va preguntar a la Raquel. –

T’ho has passat bé oi?.- Si si molt! Quan va arribar

a casa la Raquel es va dutxar i el seu germà Nil

que es molt petit dormia. Quan la Raquel es va

acabar de dutxar, va anar a jugar a la wii. Va

jugar una mica i la seva mare Montse la va cridar

per anar a sopar. La Raquel va tancar la wii i se’n

va anar a sopar. Quan sopaven, el seu pare Pere no

parava de fer-li preguntes de com havia anat el

viatge, que heu fet, com us ho heu passat… i la mare

li deia.- deixa-la estar que deu estar molt cansada,

• • • ha per cert Raquel ja has buidat la motxilla?

1. 1. – No mare- Doncs ara ho faré, va anar-se’n a rentar-se les dents, es va anar a buidar la motxilla i se’n va anar al llit a dormir. Però quan va buidar la motxilla va veure un conill petit. La Raquel es va espantar i va cridar molt fort, però ningú es va espantar. Per que no ho descobrís la Montse, va agarrar la caravana de les nines i el va posar allí, li va portar menjar, gallets i llet i allí el va tancar.

I taratit, taratat, aquest conte s’ha acabat.