Avui ha estat l’últim dia de les jornades culturals. Al matí hem fet una gimkana en la que els nens i nenes havien de resoldre proves relacionades amb diferents aspectes de la matemàtica. A la gimkana es guanyaven diners (de joguina) que han utilitzat a la tarda per comprar i vendre a les botigues que hem muntat a les classes. Havien de fer una previsió de quan valia cada article, saber què volien comprar, veure si tenien prou diners, pagar, donar canvi…
Com han xalat!
Aquests són els enigmes proposat pel dimecres
ENIGMES
A l’escola tenim material per treballar les matemàtiques que potser alguns alumnes o mestres que s’han anat incorporant no coneixen. Per això, hem volgut muntar dins les jornades culturals el que hem anomenat ludoteca, on hi exposats diferents materials que ara els nens i nenes poden utilitzar per jugar durant la setmana, però que al llarg del curs els mestres hem de fer servir com a eines de treball a la classe.
Durant aquesta setmana cada dia (el dimarts no, que és festa) us proposarem un enigma, a veure si els descobriu. Podeu deixar les solucions com un comentari.
Dins les Jornades Culturals “matemàtiques per tocar” i per commemorar Sant Jordi, a més d’explicar contes on hi ha una part de matemàtiques i llegir poemes en els que també les matemàtiques hi són presents, hem fet un punt de llibre amb figures geomètriques, els petits tot enganxant gomets i els grans han dibuixat, retallat i enganxat les seves figures geomètriques per fer una rosa.
Per Sant Jordi una mica de poesia, i com que estem fent les jornades matemàtiques, perquè no uns poemes matemàtics.
Pesos i mesures
No pots pesar en metres
ni el pa ni les castanyes,
ni mesurar en litres
l’altura de les muntanyes.
No compres per quilos
la roba quan et vols fer un abric:
ni es venen per hectàrees
els bolets per al rostit.
Ja sé que tu no confons
el pes amb la mesura;
del sistema mètric ets campió.
Però alerta, tingues cura..
Quan mesuris els homes
et pots equivocar, també:
si el més ric o el més fort
valores una mica més.
N’hi ha que mesuren l’altre
potser pel seu color,
però de l’home el que compta
no és la pell, sinó el cor.
Gianni Rodari
Més u!
Una vegada hi havia un home
que va voler trobar
el número més gran del món.
Va començar a comptar
sense cansar-se’n mai.
Se li va tornar la barba grisa,
se li va tornar la barba blanca,
però ell, compta que compta,
milers de milers,
milions de milions,
d’extramilers,
d’extramilions,
de merabilions…
Al moment de morir
va escriure un número llarguíssim,
que de la Terra arribava a Neptú.
Però un nen va cridar: «Més u!».
i el gran calculador,
una mica trist, va admetre
que el número més gran
del món no existeix.
Gianni Rodari
Batalla espacial
Això era un àngel
que tenia
tres costats i tres angles:
era un triàngel.
Volava per l’espai
de pressa de pressa
i tot d’una
es va topar amb un drac
que tenia quatre costats iguals
i quatre angles:
era un quadrac.
Van discutir
i es van barallar
a mig aire
a cops d’angle
contra els costats:
el quadrac tenia més angles,
però el triàngel els tenia més aguts.
A l’últim,
el triàngle va ferir el quadrac
i, estarrufat de la victòria,
va arrencar a volar
seguint una línia d’or
que era infinita.
Roberto Piumini
Poesía con cuentas
– ¿Qué te cuentas?
– Que tengo que hacer estas cuentas.
– Lo que tú tienes es cuento.
– Vaya, perdí la cuenta al hablar.
– Me aburro de tanto contar.
– Pues cuenta un cuento.
– Conmigo no cuentes.
– Entonces, cuenta estos versos.
– Déjame ver… así son nueve.
– Al llegar a diez está completo.
Anònim
