Per Sant Jordi una mica de poesia, i com que estem fent les jornades matemàtiques, perquè no uns poemes matemàtics.
Pesos i mesures
No pots pesar en metres
ni el pa ni les castanyes,
ni mesurar en litres
l’altura de les muntanyes.
No compres per quilos
la roba quan et vols fer un abric:
ni es venen per hectàrees
els bolets per al rostit.
Ja sé que tu no confons
el pes amb la mesura;
del sistema mètric ets campió.
Però alerta, tingues cura..
Quan mesuris els homes
et pots equivocar, també:
si el més ric o el més fort
valores una mica més.
N’hi ha que mesuren l’altre
potser pel seu color,
però de l’home el que compta
no és la pell, sinó el cor.
Gianni Rodari
Més u!
Una vegada hi havia un home
que va voler trobar
el número més gran del món.
Va començar a comptar
sense cansar-se’n mai.
Se li va tornar la barba grisa,
se li va tornar la barba blanca,
però ell, compta que compta,
milers de milers,
milions de milions,
d’extramilers,
d’extramilions,
de merabilions…
Al moment de morir
va escriure un número llarguíssim,
que de la Terra arribava a Neptú.
Però un nen va cridar: «Més u!».
i el gran calculador,
una mica trist, va admetre
que el número més gran
del món no existeix.
Gianni Rodari
Batalla espacial
Això era un àngel
que tenia
tres costats i tres angles:
era un triàngel.
Volava per l’espai
de pressa de pressa
i tot d’una
es va topar amb un drac
que tenia quatre costats iguals
i quatre angles:
era un quadrac.
Van discutir
i es van barallar
a mig aire
a cops d’angle
contra els costats:
el quadrac tenia més angles,
però el triàngel els tenia més aguts.
A l’últim,
el triàngle va ferir el quadrac
i, estarrufat de la victòria,
va arrencar a volar
seguint una línia d’or
que era infinita.
Roberto Piumini
Poesía con cuentas
– ¿Qué te cuentas?
– Que tengo que hacer estas cuentas.
– Lo que tú tienes es cuento.
– Vaya, perdí la cuenta al hablar.
– Me aburro de tanto contar.
– Pues cuenta un cuento.
– Conmigo no cuentes.
– Entonces, cuenta estos versos.
– Déjame ver… así son nueve.
– Al llegar a diez está completo.
Anònim