AVALUACIÓ DE PRENDRE LES PULSACIONS

Els demanem, que de manera individual a la llibreta, escriguin el què creuen ells que ens ha servit tota la feina feta de prendre’ns les pulsacions.

Ho posem en comú, el què implica debatre sobre les diverses idees i propostes, i un cop consensuades unes conclusions, entre tots busquem les paraules clau del què hem après.

Imatge3

EL COR BATEGA ENTRE 70 I 90 COPS PER MINUT

Dels vídeos que hem mirat del cor, havíem extret la informació de que el cor batega entre 70 i 90 cops per minut. Volem comprovar si amb nosaltres això es compleix.

Com a mestres ens permet el fet de tenir eines per poder validar informació, treballar estadísticament i familiaritzar-nos amb instruments que ens ajuden. A part d’aprofundir en el tema de les pulsacions i la pressió.

És per això que proposem als alumnes que mesurin el seu batec cardíac. Per fer-ho utilitzem tres maneres diferents:

  • buscar-se la pulsació “manualment” i comptar durant 10 segons i multiplicar per sis. (aquest càlcul hi arribem després d’una conversa de com fer-ho)
  • Amb un tensiòmetre de canell.
  • Amb un tensiòmetre de braç, més precís.

OLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERA

Aquests dos últims, a més a més, ens aportaven informació sobre la pressió. Aquest fet ens porta parlar sobre aquest terme, a partir d’informació que els hi hem demanat que busquin.

Entrem totes les dades en una taula. Aquest fet ens ajuda a treballar les taules, l’organització de la informació i situar a l’alumne davant d’una taula per trobar les dades necessàries per contestar una pregunta.

Aquesta proposta ens permet aplicar la mitjana, en un context real i nostre, i veure diferents maneres d’arribar a una solució.

 

Imatge2

Els nostres càlculs ens porten a dir que el batec mitjà de l’aula és de 87,2 batecs/minut, pel que podem afirmar que la informació treballada a l’inici, en el nostre cas, es compleix.

 

PREGUNTES OBERTES 2

Seguim amb la diferent informació que hem trobat i que ens ajuda a entendre el què anem fent a l’aula.

Creiem interessant poder abordar el fet de que una de les dades que hem trobat és “EL COR BOMBA 8.000 LITRES DE SANG CADA DIA”

Aquest fet ens permet abordar aspectes matemàtics de càlcul, de patrons però també de volum. Ens ajuda a treballar la consciència de dades grans, buscar els seus propis recursos per entendre aquestes dades sense perdre el control d’allò que fan.

Tot seguit, desprès d’un treball individual, posar-ho en comú al grup per poder compartir el seus raonaments i càlculs. Podem observar el seu grau de competència a l’hora d’explicar a la resta de companys allò que han fet.

Per altra banda, la conversa que desencadena aquesta activitat ens permet parlar sobre quines maneres de les que els alumnes han proposat són útils o més fàcils per fer-nos a la idea i donar resposta al què ens plantegem. Les idees d’uns ens poden ajudar als altres.

Imatge2

 

PREGUNTES OBERTES 1

Arrel de la posada en comú de les maquetes i de les informacions que hem anat recollint, ens sorgeix la pregunta: “COM RECUPERA LA SANG QUE PERDEM EL NOSTRE COS?”

Aquesta pregunta, a nosaltres els mestres, ens permet poder abordar aspectes com (presents en el currículum):

  • aspectes del model ésser viu relacionat amb el sistema circulatori.
  • aspectes matemàtics de volum i de càlcul.
  • la relació dels diferents sistemes: com el sistema digestiu (assimilació de Ferro, …) amb l’equilibri “sa” del nostre organisme.
  • treballar la consciència sobre el nostre propi cos i què podem fer nosaltres per tenir un cos sa i com equilibrar les mancances que podem tenir: anèmia, ….

Tot això fa que podem treballar transversalment el currículum, per exemple, un taula ens ajuda a entendre el Ferro que contenen diferents aliments i quins ens poden ajudar o no segons el que necessitem, …

Imatge1

XARXES DE RELACIONS

Arribats a aquest moment, creiem necessari aturar-nos a reflexionar sobre allò que hem fet i situar-nos en una xarxa de relacions que ens ajuda a no perdre el fil de la nostra investigació i a avançar en aquells aspectes que no hem donat resposta.

Aquest moment ens serveix com avaluació.

Primer de tot mirem, amb els alumnes,  el power point on els mestres hi anem recollint el procés del projecte.

Després els hi demanem que individualment pensin paraules clau per posar a la xarxa de relacions. Fer-ho individualment ens permet que tothom pugui dir-hi la seva a l’hora de posar-ho en comú. Després entre tots fem la llista de les paraules consensuades i finalment les anem relacionant a la paret a la vegada que les enganxem.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

ENS EXPLIQUEM LES MAQUETES

Un cop tots els grups tenen les maquetes fetes, ens les expliquem.

Aprofitem aquesta posada en comú per filmar cada una de les explicacions, per poder-los fer servir com material d’avaluació i com a suport (si ens serveix) de la futura posada en comú al congrés del Cosmocaixa.

Per altra banda, aquesta explicació ens ajuda a definir aspectes com:

  • Com ha de ser una maqueta per ser una BONA MAQUETA?
  • Quins elements comuns hi ha a cada una?
  • quins element ens ajuden a entendre el funcionament del cor?

 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

ENS TROBEM A L’ACUP

Arribats en aquest punt del projecte, assistim, com a mestres, a una trobada proposada per l’ACUP/Recercaixa amb els mestres de les escoles que estan treballant el mateix projecte que nosaltres.

En aquesta sessió podem compartir allò que estem duent a terme cada una de les escoles, enriquir-nos de les idees dels altres i dibuixar una mica el que podria ser la planificació de cada una de les escoles.

Preparem també la visita que farem més endavant al Parc de Recerca Biomèdica de l’Hospital del Mar on podrem compartir un matí amb els investigadors de referència.

Per últim, treballem per preparar el congrés que farem a final de curs.

FEM LES MAQUETES

A partir de les idees de tots, comencem a construir les maquetes. L’objectiu que perseguim és que posin en joc les idees que hem posat en comú i que el resultat els ajudi a explicar el funcionament del cor. També volem que aquestes maquetes ajudin a entendre part de l’explicació del projecte que més endavant realitzarem a d’altres persones.

FENT LES MAQUETES

LES NOSTRES MAQUETES

COMENCEM A FER MAQUETES

Un cop hem compartit informació, hem validat allò que creiem que és cert i aconseguit fer uns “apunts comuns” sobre el funcionament, la funció i l’anatomia del cor els proposem de fer una maqueta del cor per què ens sigui més fàcil explicar-ho.

En un primer moment fan un esbós on se’ls demana que tinguin clar allò que volen explicar, com ho representaran i quin material creuen que necessitaran.

Un cop han treballat en grup, ens ho expliquem.

Un cop ens hem explicat els esbossos, el nostre objectiu és que els alumnes reflexionin sobre quins aspectes ens poden ajudar, a partir de les idees que cada grup comparteix amb els companys.

COMPARTIM LA INFORMACIÓ

A partir del què han trobat els alumnes, els demanem que comparteixin aquella informació que han trobat més interessant i fàcil d’entendre.

Demanem que prenguin apunts dels vídeos que ens mirem, per poder després posar en comú les idees de tots.

El nostre objectiu és que vagin entenent el funcionament del cor, les seves parts, el paper que ocupa dins del sistema circulatori i en el nostre cos.

Aquest fet ens permet avançar en el nostre pla de treball i plantejar-nos ja la representació del cor.