REFLEXIÓ DE LA TASCA

De la feina feta al llarg d’aquest curs arrel de la nostra participació a la xarxa de CB en podem destacar:

  • La importància de poder treballar en equip, per poder compartir la planificació, els objectius i les nostres intencions, fent que allò que passi a l’aula tingui molt sentit també pels mestres que hi intervenen, i no tant sols pel tutor.
  • Valorem positivament el fet de documentar amb una mirada de “mestres” i per a “mestres” la feina feta al llarg d’aquest projecte.
  • També creiem important el fet de poder-ho compartir amb la resta del claustre, així com els grups de treball de la mateixa xarxa de CB.
  • Un altre aspecte a destacar, i que s’inicia ara, és la interacció amb els altres mestres d’altres escoles que ens permetran reflexionar a partir dels seus comentaris, valoracions, dubtes, ….

i … tot plegat per seguir treballant en XARXA!!!

Núria Vilanova i Xavi Geis

Grup

PREPAREM LA PRESENTACIÓ AL COSMOCAIXA!!!

S’acosta la data en què ens desplacem al Cosmocaixa a explicar el resultat del projecte a d’altres alumnes d’altres escoles i als mateixos investigadors. cal dir que pels alumnes de sisè aquest fet no és nou, l’any passat van explicar un altre projecte del programa Recercaixa.

Cal estructurar bé aquesta exposició i per tant treballem en dues vessants:

  • perquè una dieta “barata” al poble de Rellinars?
  • Perquè fem aquestes propostes d’exercici físic i no unes altres?

Per complementar i donar suport a la feina feta, elaborem un pòster que desprès quedarà a l’escola.

pòster

Preparem el suport (power point) i l’explicació entre tot el grup. Tenim clar que malgrat només parlin uns quants, la veu és la de TOTS. Per poder-ho fer, destinem temps i partim de la feina i reflexió de cada alumne, així com la xarxa de relacions (que podreu veure en un article posterior)

foto diapos presentació cosmocaixa preparar presentació

I, … L’ALIMENTACIÓ

Una de les propostes que també volem abordar per construir nou coneixement i fer-lo públic fora de l’aula i de l’escola, és el de l’alimentació, que els diferents documents i experts ens han aportat com un element clau en la nostra salut cardiovascular.

La proposta que els fem és el d’elaborar una dieta sana i econòmica, per d’aquesta manera donar resposta a la pregunta del projecte: “comprovar si es pot tenir una dieta sana amb un nivell socioeconòmic baix”

que vol dir menjar bé

dieta 1

Analitzem aquesta informació i els proposem que elaborin una dieta setmanal, que compleixi els requisits per ser saludable. Alguna proposta:

dieta 2

i la proposta comú:

dieta 3 dieta 4

Passem aquesta informació a la Maya, una mare de l’escola que és dietista i ens revisa la nostra proposta.

Mentres tant, mirem de calcular el preu d’aquest menú setmanal.

Arribats aquest punt fem tot un seguit d’accions:

  • demanem als alumnes que busquin per internet el preu dels aliments i que mirin de saber quan costaria el menú per 4 persones.
  • Com que surt un preu molt alt, uns 1.000€ els fem arribar diferents articles de diari per parlen de la despesa mitjana de les famílies catalanes.
  • Analitzem les notícies i mirem quins criteris fan servir.
  • Revisem les nostres dietes i quantitats per ajustar-nos a la despesa mitjana
  • Elaborem una nova dieta.

El díptic, proposta final, a punt per ser copiades i distribuïdes:

diptic 1 diptic 2

ESPORT: FACTOR DE RISC? O PER COMBATRE FACTORS DE RISC?

A partir del recorregut fet, del coneixement que hem anat abordant obrim un dels objectius que teníem plantejats a l’inici del projecte: QUINES PROPOSTES PODEM FER NOSALTRES PER REDUIR ELS FACTORS DE RISC.

Per fer-ho demanem als alumnes:

  • que facin un llistat de les possibilitats i oportunitats que ofereix el poblellistat oportunitats exercici Rellinars
  • També els fem arribar les recomanacions per fer esport diàriament. Els alumnes en fan una lectura, un buidat i després en fem una posada en comú.
  • A PARTIR D’AQUI ELS PROPOSEM DUES LÍNIES DE TREBALL:
    • Els proposem de que busquin recorreguts pel poble i el seu entorn que puguin donar resposta a diferents nivells de dificultat.

mapa recorreguts rutes i llegenda dificultat recorregut

  • .
    • ens surten 11 recorreguts amb diferents distàncies (destinem dues sessions a mesurar aquestes distàncies i a parlar d’escales) i dificultats (parlem de com ho podem fer)
    • Enviem aquests recorreguts a la Diputació de Barcelona per si ens poden ajudar a fer un rètols informatius. Per fer-ho, els escrivim un correu.

rutes i llegenda dificultat recorregut 2

  • Per altra banda, amb l’ajuda de la mestra d’Educació Física, l’Anna Saperas, fem una proposta de sèries d’exercicis a les màquines de gimnàstica que hi ha al poble.
    • aquestes propostes també estan graduades per la seva intensitat.
    • L’ajuntament ens les ha editat en un suport que aguanti l’exterior i les posa al parc.

Maquines 1

cartolina circuit mitjà maquines

Els cartells editats per l’ajuntament de Rellinars:

circuit 1 circuit 2 circuit 3

Al llarg de totes aquestes sessions, anem aturant-nos amb els alumnes i amb nosaltres mateixos per posar en comú allò que anem fent, per analitzar les diferents propostes i arribar a consens.

 

AQUEST PROJECTE NO EL FEM SOLS!

Des de l’organització del projecte, ens convoquen a una trobada amb els mestres de les escoles que duem a terme aquesta investigació.

L’objectiu de la trobada és compartir la feina feta per cada una de les escoles, per poder obrir la mirada de tot. Ens podem “endur” idees i propostes que estem treballant i que poden obrir o donar solució a interrogants que ens plantegem.

La trobada també serveix per preparar la jornada d’intercanvi del Cosmocaixa, on els alumnes expliquen i comparteixen els projectes duts a terme.

www.recercaixa.cat/

http://www.acup.cat/

 

QUÈ TÉ A VEURE LA INFORMACIÓ D’UN CAP AMB LES MALALTIES CARDIOVASCULARS

Arribats a quest punt, entrem en una SEGONA FASE DEL PROJECTE, que consisteix en aprofundir en les malalties cardiovasculars. En tot moment en fem conscients als alumnes.

La mestra, visita un CAP i recull diferent informació que tenen editada sobre malalties cardiovasculars

Els objectius que perseguim en aquesta proposta son:

  • treballar sobre informació real que donen els professionals.
  • fer una lectura per respondre un objectiu: sabem que hem de buscar llegint aquests díptics: relacionar la informació de tenir un cor sa amb les malalties cardiovasculars.

La proposta que els fem és que busquin arguments per explicar el perquè uns metges ens han donat aquesta informació.

Treballem per grups, on cada un es centra en un dels documents.  Primer en fan una lectura individual que després pot compartir, de manera conjunta on miraren de buscar els aspectes rellevants.

Imatge5

Al final, tots els grups ho posem en comú.

Imatge4

AVALUACIÓ DE PRENDRE LES PULSACIONS

Els demanem, que de manera individual a la llibreta, escriguin el què creuen ells que ens ha servit tota la feina feta de prendre’ns les pulsacions.

Ho posem en comú, el què implica debatre sobre les diverses idees i propostes, i un cop consensuades unes conclusions, entre tots busquem les paraules clau del què hem après.

Imatge3

EL COR BATEGA ENTRE 70 I 90 COPS PER MINUT

Dels vídeos que hem mirat del cor, havíem extret la informació de que el cor batega entre 70 i 90 cops per minut. Volem comprovar si amb nosaltres això es compleix.

Com a mestres ens permet el fet de tenir eines per poder validar informació, treballar estadísticament i familiaritzar-nos amb instruments que ens ajuden. A part d’aprofundir en el tema de les pulsacions i la pressió.

És per això que proposem als alumnes que mesurin el seu batec cardíac. Per fer-ho utilitzem tres maneres diferents:

  • buscar-se la pulsació “manualment” i comptar durant 10 segons i multiplicar per sis. (aquest càlcul hi arribem després d’una conversa de com fer-ho)
  • Amb un tensiòmetre de canell.
  • Amb un tensiòmetre de braç, més precís.

OLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERA

Aquests dos últims, a més a més, ens aportaven informació sobre la pressió. Aquest fet ens porta parlar sobre aquest terme, a partir d’informació que els hi hem demanat que busquin.

Entrem totes les dades en una taula. Aquest fet ens ajuda a treballar les taules, l’organització de la informació i situar a l’alumne davant d’una taula per trobar les dades necessàries per contestar una pregunta.

Aquesta proposta ens permet aplicar la mitjana, en un context real i nostre, i veure diferents maneres d’arribar a una solució.

 

Imatge2

Els nostres càlculs ens porten a dir que el batec mitjà de l’aula és de 87,2 batecs/minut, pel que podem afirmar que la informació treballada a l’inici, en el nostre cas, es compleix.

 

PREGUNTES OBERTES 1

Arrel de la posada en comú de les maquetes i de les informacions que hem anat recollint, ens sorgeix la pregunta: “COM RECUPERA LA SANG QUE PERDEM EL NOSTRE COS?”

Aquesta pregunta, a nosaltres els mestres, ens permet poder abordar aspectes com (presents en el currículum):

  • aspectes del model ésser viu relacionat amb el sistema circulatori.
  • aspectes matemàtics de volum i de càlcul.
  • la relació dels diferents sistemes: com el sistema digestiu (assimilació de Ferro, …) amb l’equilibri “sa” del nostre organisme.
  • treballar la consciència sobre el nostre propi cos i què podem fer nosaltres per tenir un cos sa i com equilibrar les mancances que podem tenir: anèmia, ….

Tot això fa que podem treballar transversalment el currículum, per exemple, un taula ens ajuda a entendre el Ferro que contenen diferents aliments i quins ens poden ajudar o no segons el que necessitem, …

Imatge1

ENS EXPLIQUEM LES MAQUETES

Un cop tots els grups tenen les maquetes fetes, ens les expliquem.

Aprofitem aquesta posada en comú per filmar cada una de les explicacions, per poder-los fer servir com material d’avaluació i com a suport (si ens serveix) de la futura posada en comú al congrés del Cosmocaixa.

Per altra banda, aquesta explicació ens ajuda a definir aspectes com:

  • Com ha de ser una maqueta per ser una BONA MAQUETA?
  • Quins elements comuns hi ha a cada una?
  • quins element ens ajuden a entendre el funcionament del cor?

 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA