LA XARXA DE RELACIONS

Anar construint una XARXA DE RELACIONS ens permet anar situant els continguts, el recorregut i les propostes fetes al llarg del projecte i vincular-los uns amb els altres i mirant com cada un d’ells dona resposta a la pregunta inicial o bé als objectius proposats per nosaltres.

La construcció de la xarxa es va fent a mida que s’avança en el projecte i s’elabora amb els alumnes. No hi ha una manera de fer xarxa, si no que a cada moment podem abordar aquesta construcció de diverses maneres, i poder treballar l’avaluació i la reflexió posant el focus en els alumnes i no en la finalitat ni amb nosaltres.

Aquesta xarxa, d’alguna manera és la nostra “programació” i, com tota programació tant sols l’entén qui l’ha fet.

Xarxa

(ens sap greu que no es vegi sencera ni unida, però les fotos aquí al bloc no se’ns ajunten!)

FEM PÚBLIC EL QUE POT AFAVORIR ALS VEINS DE RELLINARS

Hem creat un bloc per difondre i fer públic allò que pot afavorir a la població tenir una vida saludable a nivell cardiovascular.

Es va demanar que penessin com podríem explicar als altres el què sabem.

Un dels aspectes va ser la de crear un bloc amb tota la informació.

imatge bloc

http://blocs.xtec.cat/cardiobloc/

També es va pensar amb elaborar un díptic per el menú, un cartell per les rutes i uns plafons informatius per les màquines de gimnàstica.

ACTUALITZEM LA XARXA DE RELACIONS

Com que hem avançat força en el projecte, tornem a actualitzar la xarxa de relacions.

Per fer-ho, primer de manera individual i a la llibreta mirem de completar la xarxa actual. Ens ajudem de la presentació de Power Point que anem construint i que ens ajuda a documentar aquest procés.

Aquesta “ampliació” de la xarxa és una avaluació per poder observar el què consideren important, amb quines coses donen més importància i per tant, que és allò que va creant el coneixement, tant individual com de grup.

xarxa

 

VISITEM L’IMIM

Un dels aspectes importants del projecte és la visita a l’IMIM, l’Institut Hospital del Mar  d’Investigacions Mèdiques. Amb aquesta visita perseguim:

  • Conèixer on treballen els nostres investigadors de referència
  • Apropar-nos a una investigació real i que es duu a terme.
  • Participar activament d’una investigació.
  • Poder explicar als experts la feina feta fins ara. (ens serveix d’avaluació)

Per poder fer aquesta visita, cal que ens la preparem, pel que demanem i/o proposem als alumnes:

  • Situar i conèixer l’edifici on farem la visita. Ens ajuda la informació que ens fan arribar els mateixos investigadors.
  • Organitzar la informació de totes les activitats i recerques fetes a l’aula fins aleshores.

Un cop allà, ens van proposar fer una petita investigació on relacionàvem les nostres pulsacions, amb el pes i la talla. Això ens va permetre recollir dades, entrar-les a una base de dades amb uns escàners/lectors, validar-les i analitzar-ne el resultat amb l’ajuda d’un estadístic.

Vàrem poder treballar el fet de la importància en la recollida de dades (precisió) i de definir bé l’objectiu o pregunta a investigar.

Aquest dia també ens van acompanyar un equip de filmació del programa Catakrac de BTV i una periodista de Catalunya Ràdio. Aquest fet també ens va ajudar a explicar tot allò que hem fet fins ara, però aquest cop, cap unes persones que no saben res d’aquest projecte, com són els possibles oients o teleespectadors.

 

ENS VISITA LA CRISTINA

Per poder aprofundir més sobre els riscos de patir malalties cardiovasculars, convidem a la Cristina, infermera, que ens explica quins son els factors de risc.

Els nostres objectius son:

  • Conèixer els factors
  • Prendre apunts d’allò més destacat
  • Relacionar la informació que ens aporta la Cristina amb el que ja sabem (funcionament del cor i el sistema circulatori, informacions del CAP, …)

Tota aquesta informació ens porta a conèixer com funciona un cor quan no està sa, les malalties cardiovasculars i els factors que fa que sigui més probable tenir aquestes malalties

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

.

 

QUÈ TÉ A VEURE LA INFORMACIÓ D’UN CAP AMB LES MALALTIES CARDIOVASCULARS

Arribats a quest punt, entrem en una SEGONA FASE DEL PROJECTE, que consisteix en aprofundir en les malalties cardiovasculars. En tot moment en fem conscients als alumnes.

La mestra, visita un CAP i recull diferent informació que tenen editada sobre malalties cardiovasculars

Els objectius que perseguim en aquesta proposta son:

  • treballar sobre informació real que donen els professionals.
  • fer una lectura per respondre un objectiu: sabem que hem de buscar llegint aquests díptics: relacionar la informació de tenir un cor sa amb les malalties cardiovasculars.

La proposta que els fem és que busquin arguments per explicar el perquè uns metges ens han donat aquesta informació.

Treballem per grups, on cada un es centra en un dels documents.  Primer en fan una lectura individual que després pot compartir, de manera conjunta on miraren de buscar els aspectes rellevants.

Imatge5

Al final, tots els grups ho posem en comú.

Imatge4

AVALUACIÓ DE PRENDRE LES PULSACIONS

Els demanem, que de manera individual a la llibreta, escriguin el què creuen ells que ens ha servit tota la feina feta de prendre’ns les pulsacions.

Ho posem en comú, el què implica debatre sobre les diverses idees i propostes, i un cop consensuades unes conclusions, entre tots busquem les paraules clau del què hem après.

Imatge3

EL COR BATEGA ENTRE 70 I 90 COPS PER MINUT

Dels vídeos que hem mirat del cor, havíem extret la informació de que el cor batega entre 70 i 90 cops per minut. Volem comprovar si amb nosaltres això es compleix.

Com a mestres ens permet el fet de tenir eines per poder validar informació, treballar estadísticament i familiaritzar-nos amb instruments que ens ajuden. A part d’aprofundir en el tema de les pulsacions i la pressió.

És per això que proposem als alumnes que mesurin el seu batec cardíac. Per fer-ho utilitzem tres maneres diferents:

  • buscar-se la pulsació “manualment” i comptar durant 10 segons i multiplicar per sis. (aquest càlcul hi arribem després d’una conversa de com fer-ho)
  • Amb un tensiòmetre de canell.
  • Amb un tensiòmetre de braç, més precís.

OLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERA

Aquests dos últims, a més a més, ens aportaven informació sobre la pressió. Aquest fet ens porta parlar sobre aquest terme, a partir d’informació que els hi hem demanat que busquin.

Entrem totes les dades en una taula. Aquest fet ens ajuda a treballar les taules, l’organització de la informació i situar a l’alumne davant d’una taula per trobar les dades necessàries per contestar una pregunta.

Aquesta proposta ens permet aplicar la mitjana, en un context real i nostre, i veure diferents maneres d’arribar a una solució.

 

Imatge2

Els nostres càlculs ens porten a dir que el batec mitjà de l’aula és de 87,2 batecs/minut, pel que podem afirmar que la informació treballada a l’inici, en el nostre cas, es compleix.

 

PREGUNTES OBERTES 2

Seguim amb la diferent informació que hem trobat i que ens ajuda a entendre el què anem fent a l’aula.

Creiem interessant poder abordar el fet de que una de les dades que hem trobat és “EL COR BOMBA 8.000 LITRES DE SANG CADA DIA”

Aquest fet ens permet abordar aspectes matemàtics de càlcul, de patrons però també de volum. Ens ajuda a treballar la consciència de dades grans, buscar els seus propis recursos per entendre aquestes dades sense perdre el control d’allò que fan.

Tot seguit, desprès d’un treball individual, posar-ho en comú al grup per poder compartir el seus raonaments i càlculs. Podem observar el seu grau de competència a l’hora d’explicar a la resta de companys allò que han fet.

Per altra banda, la conversa que desencadena aquesta activitat ens permet parlar sobre quines maneres de les que els alumnes han proposat són útils o més fàcils per fer-nos a la idea i donar resposta al què ens plantegem. Les idees d’uns ens poden ajudar als altres.

Imatge2

 

PREGUNTES OBERTES 1

Arrel de la posada en comú de les maquetes i de les informacions que hem anat recollint, ens sorgeix la pregunta: “COM RECUPERA LA SANG QUE PERDEM EL NOSTRE COS?”

Aquesta pregunta, a nosaltres els mestres, ens permet poder abordar aspectes com (presents en el currículum):

  • aspectes del model ésser viu relacionat amb el sistema circulatori.
  • aspectes matemàtics de volum i de càlcul.
  • la relació dels diferents sistemes: com el sistema digestiu (assimilació de Ferro, …) amb l’equilibri “sa” del nostre organisme.
  • treballar la consciència sobre el nostre propi cos i què podem fer nosaltres per tenir un cos sa i com equilibrar les mancances que podem tenir: anèmia, ….

Tot això fa que podem treballar transversalment el currículum, per exemple, un taula ens ajuda a entendre el Ferro que contenen diferents aliments i quins ens poden ajudar o no segons el que necessitem, …

Imatge1