LA XARXA DE RELACIONS

Anar construint una XARXA DE RELACIONS ens permet anar situant els continguts, el recorregut i les propostes fetes al llarg del projecte i vincular-los uns amb els altres i mirant com cada un d’ells dona resposta a la pregunta inicial o bé als objectius proposats per nosaltres.

La construcció de la xarxa es va fent a mida que s’avança en el projecte i s’elabora amb els alumnes. No hi ha una manera de fer xarxa, si no que a cada moment podem abordar aquesta construcció de diverses maneres, i poder treballar l’avaluació i la reflexió posant el focus en els alumnes i no en la finalitat ni amb nosaltres.

Aquesta xarxa, d’alguna manera és la nostra “programació” i, com tota programació tant sols l’entén qui l’ha fet.

Xarxa

(ens sap greu que no es vegi sencera ni unida, però les fotos aquí al bloc no se’ns ajunten!)

ACTUALITZEM LA XARXA DE RELACIONS

Com que hem avançat força en el projecte, tornem a actualitzar la xarxa de relacions.

Per fer-ho, primer de manera individual i a la llibreta mirem de completar la xarxa actual. Ens ajudem de la presentació de Power Point que anem construint i que ens ajuda a documentar aquest procés.

Aquesta “ampliació” de la xarxa és una avaluació per poder observar el què consideren important, amb quines coses donen més importància i per tant, que és allò que va creant el coneixement, tant individual com de grup.

xarxa

 

ENS VISITA LA CRISTINA

Per poder aprofundir més sobre els riscos de patir malalties cardiovasculars, convidem a la Cristina, infermera, que ens explica quins son els factors de risc.

Els nostres objectius son:

  • Conèixer els factors
  • Prendre apunts d’allò més destacat
  • Relacionar la informació que ens aporta la Cristina amb el que ja sabem (funcionament del cor i el sistema circulatori, informacions del CAP, …)

Tota aquesta informació ens porta a conèixer com funciona un cor quan no està sa, les malalties cardiovasculars i els factors que fa que sigui més probable tenir aquestes malalties

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

.

 

QUÈ TÉ A VEURE LA INFORMACIÓ D’UN CAP AMB LES MALALTIES CARDIOVASCULARS

Arribats a quest punt, entrem en una SEGONA FASE DEL PROJECTE, que consisteix en aprofundir en les malalties cardiovasculars. En tot moment en fem conscients als alumnes.

La mestra, visita un CAP i recull diferent informació que tenen editada sobre malalties cardiovasculars

Els objectius que perseguim en aquesta proposta son:

  • treballar sobre informació real que donen els professionals.
  • fer una lectura per respondre un objectiu: sabem que hem de buscar llegint aquests díptics: relacionar la informació de tenir un cor sa amb les malalties cardiovasculars.

La proposta que els fem és que busquin arguments per explicar el perquè uns metges ens han donat aquesta informació.

Treballem per grups, on cada un es centra en un dels documents.  Primer en fan una lectura individual que després pot compartir, de manera conjunta on miraren de buscar els aspectes rellevants.

Imatge5

Al final, tots els grups ho posem en comú.

Imatge4

EL COR BATEGA ENTRE 70 I 90 COPS PER MINUT

Dels vídeos que hem mirat del cor, havíem extret la informació de que el cor batega entre 70 i 90 cops per minut. Volem comprovar si amb nosaltres això es compleix.

Com a mestres ens permet el fet de tenir eines per poder validar informació, treballar estadísticament i familiaritzar-nos amb instruments que ens ajuden. A part d’aprofundir en el tema de les pulsacions i la pressió.

És per això que proposem als alumnes que mesurin el seu batec cardíac. Per fer-ho utilitzem tres maneres diferents:

  • buscar-se la pulsació “manualment” i comptar durant 10 segons i multiplicar per sis. (aquest càlcul hi arribem després d’una conversa de com fer-ho)
  • Amb un tensiòmetre de canell.
  • Amb un tensiòmetre de braç, més precís.

OLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERA

Aquests dos últims, a més a més, ens aportaven informació sobre la pressió. Aquest fet ens porta parlar sobre aquest terme, a partir d’informació que els hi hem demanat que busquin.

Entrem totes les dades en una taula. Aquest fet ens ajuda a treballar les taules, l’organització de la informació i situar a l’alumne davant d’una taula per trobar les dades necessàries per contestar una pregunta.

Aquesta proposta ens permet aplicar la mitjana, en un context real i nostre, i veure diferents maneres d’arribar a una solució.

 

Imatge2

Els nostres càlculs ens porten a dir que el batec mitjà de l’aula és de 87,2 batecs/minut, pel que podem afirmar que la informació treballada a l’inici, en el nostre cas, es compleix.

 

PREGUNTES OBERTES 2

Seguim amb la diferent informació que hem trobat i que ens ajuda a entendre el què anem fent a l’aula.

Creiem interessant poder abordar el fet de que una de les dades que hem trobat és “EL COR BOMBA 8.000 LITRES DE SANG CADA DIA”

Aquest fet ens permet abordar aspectes matemàtics de càlcul, de patrons però també de volum. Ens ajuda a treballar la consciència de dades grans, buscar els seus propis recursos per entendre aquestes dades sense perdre el control d’allò que fan.

Tot seguit, desprès d’un treball individual, posar-ho en comú al grup per poder compartir el seus raonaments i càlculs. Podem observar el seu grau de competència a l’hora d’explicar a la resta de companys allò que han fet.

Per altra banda, la conversa que desencadena aquesta activitat ens permet parlar sobre quines maneres de les que els alumnes han proposat són útils o més fàcils per fer-nos a la idea i donar resposta al què ens plantegem. Les idees d’uns ens poden ajudar als altres.

Imatge2

 

PREGUNTES OBERTES 1

Arrel de la posada en comú de les maquetes i de les informacions que hem anat recollint, ens sorgeix la pregunta: “COM RECUPERA LA SANG QUE PERDEM EL NOSTRE COS?”

Aquesta pregunta, a nosaltres els mestres, ens permet poder abordar aspectes com (presents en el currículum):

  • aspectes del model ésser viu relacionat amb el sistema circulatori.
  • aspectes matemàtics de volum i de càlcul.
  • la relació dels diferents sistemes: com el sistema digestiu (assimilació de Ferro, …) amb l’equilibri “sa” del nostre organisme.
  • treballar la consciència sobre el nostre propi cos i què podem fer nosaltres per tenir un cos sa i com equilibrar les mancances que podem tenir: anèmia, ….

Tot això fa que podem treballar transversalment el currículum, per exemple, un taula ens ajuda a entendre el Ferro que contenen diferents aliments i quins ens poden ajudar o no segons el que necessitem, …

Imatge1

FEM LES MAQUETES

A partir de les idees de tots, comencem a construir les maquetes. L’objectiu que perseguim és que posin en joc les idees que hem posat en comú i que el resultat els ajudi a explicar el funcionament del cor. També volem que aquestes maquetes ajudin a entendre part de l’explicació del projecte que més endavant realitzarem a d’altres persones.

FENT LES MAQUETES

LES NOSTRES MAQUETES

COMENCEM A FER MAQUETES

Un cop hem compartit informació, hem validat allò que creiem que és cert i aconseguit fer uns “apunts comuns” sobre el funcionament, la funció i l’anatomia del cor els proposem de fer una maqueta del cor per què ens sigui més fàcil explicar-ho.

En un primer moment fan un esbós on se’ls demana que tinguin clar allò que volen explicar, com ho representaran i quin material creuen que necessitaran.

Un cop han treballat en grup, ens ho expliquem.

Un cop ens hem explicat els esbossos, el nostre objectiu és que els alumnes reflexionin sobre quins aspectes ens poden ajudar, a partir de les idees que cada grup comparteix amb els companys.

TOT COMENÇA …

Tot projecte comença, sorgeix, s’inicia, emergeix, … perquè respon als objectius que com a mestres ens hem fixat en el pla de treball que elaborem conjuntament amb el claustre.

Aquest pla de treball parteix del currículum i les memòries dels cursos anteriors del grup d’alumnes que tenim al nostre càrrec.

En el cas que volem analitzar, el projecte LES MALALTIES CARDIOVASCULARS, ens permet abordar un dels objectius que ens havíem fixat treballar (i que donen resposta al currículum): el cos humà.

Aquesta oportunitat no sorgeix d’una votació, ni d’una proposta explícita de la mestra. En aquest cas, el projecte ens el proposen el programa Recercaixa amb col·laboració amb l’ACUP (Associaició de Universitats Públiques de Catalunya). Una convocatòria que oferta diferents projectes d’investigació, i on cada un d’ells és treballat per diferents centres

www.recercaixa.cat/

http://www.acup.cat/