L’alumnat tria les qüestions

Un cop cadascun dels 5 grups de treball han pensat dues preguntes de l’exposició que els pot ajudar a reflexionar sobre la gran pregunta del projecte, la pregunta que tindrà cada grup serà:

Poden tenir sentiments els robots?  (Irish, Albert, Gerard, Maryann i Marc)

Què passaria si Internet deixés de funcionar avui?  (Eva , Cindy Jubelyn Christine i Aaron

Ens extingirem si no canviem la nostra forma de vida? ( Naeem, Facundo Georgina Robin i Sheila)

S’hauria de permetre triar als pares els trets genètics dels fills? (Abigail, Mika, Edward, Mohamed i Ruth)

Pujaries el teu cervell a Internet? ( Sharon, Jaidy, Francesca i Keen)

Per definir la part  de recerca que hauran de fer els alumnes i que inclouran a la seva carpeta d’aprenentatge el grup impulsor prepararem unes 5 qüestions que hauran de buscar per tal de facilitar-lis la tasca. Cada professor es queda una pregunta

Pregunta 1: Míriam

Pregunta 2: Xavier

Pregunta 3: Eduard

Pregunta 4: Conxa

Pregunta 5: Arcadi

 

 

 

“Ara torno” o com solucionar la mort a través de la tecnologia

Per introduir l’activitat i facilitar a l’alumnat la selecció de les possibles preguntes al voltant de les quals treballaran a començaments d’abril, els vam projectar un capítol de la sèrie Black Mirror; Una sèrie que tracta la relació de la humanitat amb la tecnologia des d’una perspectiva cŕitica i reflexiva. Al capítol escollit, la Martha i l’Ash -una parella- s’acaben de traslladar a la casa familiar de l’Ash al mig del camp quan aquest darrer mor en un accident de cotxe. Devastada, la Martha (tot i negar-s’hi en un primer moment) acaba activant un servei experimental que recopila tota la informació pública i privada generada per l’Ash a internet mentre era viu i -a partir d’aquesta- genera un usuari que mimetitza l’Ash i permet a la Martha seguir comunicant-se amb ell a través d’una mena de xat. En una segona fase, a partir de vídeos pujats per la Martha al programa, el servei reprodueix la veu i la manera d’expressar-se de l’Ash, de manera que s’hi pugui parlar per telèfon. Finalment, el darrer pas és la introducció d’aquesta consciència virtual en un cos sintètic idèntic al de l’Ash.

Sense desvetllar el final, el capítol serveix per reflexionar sobre la mort, sobre l’avanç de la tecnologia, sobre l’enorme quantitat d’informació particular que aboquem a les xarxes (i que permetria reproduir-nos virtualment) i sobre la relació entre aquests diversos aspectes. Per què: la tecnologia que apareix al capítol és una manera de suavitzar i poder afrontar millor l’impacte de la pèrdua d’un ésser estimat? O simplement és una fugida que tornarà la humanitat incapaç d’afrontar la mort i la pèrdua?

És en aquest sentit que el capítol ha estat una bona eina perquè l’alumnat entengués el tipus de qüestions sobre les que pretenem reflexionar quan desenvolupem el projecte i hagi pogut enfrontar-se a la tria de la seva pregunta amb més coneixement de causa.

Ens preparem visitant l’exposició: +HUMANS El futur de la nostre espècie.

Els 5 membres del Grup Impulsor ens vam proposar anar a veure l’exposició del CCCB abans del mes de gener. No vam poder anar-hi tots junts, cadascú decidia quan li anava millor. Per aquells que no hi heu anat us en fem cinc cèntims i així s’entendrà més cap a on volem anar.

“Cíborgs, superhumans i clons. Evolució o extinció? Què vol dir ser humà avui? Com serà l’ésser humà d’aquí a cent anys? El potencial tecnològic avança a tota velocitat, hem de continuar modificant el nostre cos, la nostra ment i la nostra vida quotidiana, o hi ha uns límits que no podem superar? La mostra explora els possibles camins de futur de la nostra espècie tenint en compte especialment les tecnologies emergents i el nostre context cultural i ètic.

«+Humans» s’endinsa en els límits del que significa ser un ésser humà: els límits del cos, els límits de l’espècie, els límits del que és socialment i èticament acceptable. Ens hem de millorar nosaltres mateixos, o hem d’intentar modificar els nostres descendents? Ens acostem a una singularitat d’una hibridació home-màquina, o perdem facultats a causa de la dependència sempre en augment respecte a les extensions tecnològiques del cos? És l’allargament de la longevitat humana una magnífica aspiració o una terrible amenaça per al planeta?”

Tot aquest reguitzell de qüestions ens va cridar molt l’atenció. Ens recordava al tema del fòrum: Les grans preguntes. A més, hi havia preguntes que ja les podíem relacionar amb algun alumne…

“Amb obres d’una cinquantena d’artistes i amb propostes pioneres de recerca, +Humans explora els possibles camins de futur de la nostra espècie. Des de les tècniques de reproducció assistida i els experiments incipients en biologia sintètica fins a la possibilitat de perpetuar-nos a través de l’àmbit digital, les nostres vides estan condicionades i definides per una revolucionària confluència de nous camps científics i tecnològics.

Per crear el marc d’exploració, s’han ideat quatre temes generals:Capacitats augmentades, Trobar-se amb d’altres, Dissenyant l’entorn i La vida en els límits. Cada tema es representa per mitjà d’obres d’art, artefactes històrics, vídeos, investigacions científiques i productes comercials.”

IMG-20160122-WA0003

IMG-20160122-WA0000

 

IMG-20160122-WA0001

 

Aquestes són algunes de les preguntes que ens van cridar l’atenció. Per si voleu visitar l’expo posem l’enllaç de la pàgina del CCCB on hi ha els horaris i preus.

http://www.cccb.org/ca/exposicions/fitxa/-humans/129032

 

ESCALFEM MOTORS…

Ja hem fet la primera reunió per tal d’anar donant forma al projecte!!

Prèviament, però havíem quedat d’acord amb unes premisses: el curs (3r ESO), la pregunta (Tanta tecnologia ens deshumanitza?) i que els mestres del projecte havíem d’anar a veure l’exposició del CCCB: +HUMANS, ja que podria ser un possible punt de partida del Projecte.

Després d’anar escoltant les propostes i les idees de tots plegats, i basant-nos  en el document FASE 2, ens hem posat d’acord en una sèrie de punts:

  • Els alumnes els agruparem en 5 grups de treball (encara no hem decidit si els fem els professors a partir de les suggerències dels tutors amb grups que ja tenen fets i que saben que funcionen o bé si els fan els mateixos alumnes a partir dels seves inquietuds)
  • El projecte es realitzarà al llarg de les 15 hores d’una setmana: del 4 al 8 d’abril aprofitant les hores que estem els 5 professors en aquest curs, però no es tindrà en compte l’assignatura que impartim normalment sinó que es dedicarà al Projecte independentment de la matèria.
  • La setmana anterior (del 29 de març a l’1 d’abril) aniran a veure l’exposició els alumnes.
  • Cada grup haurà de triar una de les preguntes de l’exposició i desenvolupar-la.
  • Cada grup haurà d’anar creant una CARPETA D’APRENENTATGE afegint tot allò que ha anat aprenent durant la investigació (diari, conclusions d’articles, idees acordades per exposar al debat, powers, microrelats…)
  • A partir de la pregunta de l’exposició triada els alumnes hauran d’acabar de contestar la pregunta general del Projecte: Tanta tecnologia ens deshumanitza?
  • En un determinat moment es vol fer un debat, però que no cal que es consideri producte final.

Hem acabat la reunió amb moltes ganes de seguir treballant i el dimarts vinent seguirem.