Per introduir l’activitat i facilitar a l’alumnat la selecció de les possibles preguntes al voltant de les quals treballaran a començaments d’abril, els vam projectar un capítol de la sèrie Black Mirror; Una sèrie que tracta la relació de la humanitat amb la tecnologia des d’una perspectiva cŕitica i reflexiva. Al capítol escollit, la Martha i l’Ash -una parella- s’acaben de traslladar a la casa familiar de l’Ash al mig del camp quan aquest darrer mor en un accident de cotxe. Devastada, la Martha (tot i negar-s’hi en un primer moment) acaba activant un servei experimental que recopila tota la informació pública i privada generada per l’Ash a internet mentre era viu i -a partir d’aquesta- genera un usuari que mimetitza l’Ash i permet a la Martha seguir comunicant-se amb ell a través d’una mena de xat. En una segona fase, a partir de vídeos pujats per la Martha al programa, el servei reprodueix la veu i la manera d’expressar-se de l’Ash, de manera que s’hi pugui parlar per telèfon. Finalment, el darrer pas és la introducció d’aquesta consciència virtual en un cos sintètic idèntic al de l’Ash.
Sense desvetllar el final, el capítol serveix per reflexionar sobre la mort, sobre l’avanç de la tecnologia, sobre l’enorme quantitat d’informació particular que aboquem a les xarxes (i que permetria reproduir-nos virtualment) i sobre la relació entre aquests diversos aspectes. Per què: la tecnologia que apareix al capítol és una manera de suavitzar i poder afrontar millor l’impacte de la pèrdua d’un ésser estimat? O simplement és una fugida que tornarà la humanitat incapaç d’afrontar la mort i la pèrdua?
És en aquest sentit que el capítol ha estat una bona eina perquè l’alumnat entengués el tipus de qüestions sobre les que pretenem reflexionar quan desenvolupem el projecte i hagi pogut enfrontar-se a la tria de la seva pregunta amb més coneixement de causa.
