“Game over”

Ha sortit la fatídica pantalla. S’ha acabat el temps de joc però hi ha un error al sistema, no apareix la segona part del missatge: insert coin.

S’acaba el curs i no hi ha pròrroga ni temps afegit però, diuen, de tot se n’aprèn. Així que mirem de fer realitat la dita.

En el marc de la Jornada de la XCB el control del temps, posar una data límit al projecte, es va valorar com molt important, una eina a favor i no pas un mecanisme encotillador. Hi estic totalment d’acord si no fos per tots els imponderables.

Aquest era un projecte força estrany en el seu plantejament. Amb l’excusa de treballar un tema d’interès i que ens permetés fer dels elements de la diversitat una font de riquesa personal i col·lectiva apreniem a fer un treball. Per aquest motiu el plantejament era a llarg termini, tindriem tot un curs per fer un únic treball i per aprofundir en els diversos processos que intervenen a l’hora de fer un treball acadèmic, des del plantejament fins a la seva presentació i posterior avaluació.

El temps era suficient, fins i tot sobrant, però aquí és quan apareixen els famosos imponderables, aquells esdeveniments que de forma imprevista interrompen el normal ritme de treball. Des d’una passa de grip que merma el grup a una sortida. La xifra total de sessions es veu reduïda, la planificació se’n resent  i el resultat final també.

Potser la solució passa per no voler abraçar tant, o per planificar programant ja d’entrada sessions perdudes que en el millor dels casos s’acumularien al final permetent, d’aquesta manera, tenir més temps per la reflexió. Potser hi ha altres solucions o potser els mestres estem condemnats, com  Sísif, a veure com el curs acaba any rere any sense haver aconseguit fer tot el que voliem haver fet.

Sigui com sigui ja estic donant voltes a com programar els propers per tal d’evitar aquest entrebanc

Arriba el moment d’emplatar

planificamural02Seguint el símil del plat d’espagueti s’apropa el moment d’emplatar. Finalment he optat per un mural. és un format de presentació força habitual i he valorat que la millor manera d’adonar-se de què fem bé i què malament quan fem un mural és fer-ne un i posar en comú aspectes de la presentació, més enllà del contingut.

He començat presentant unes diapositives sobre diferents elements d’un mural que motivessin la reflexió. No volia donar pautes sinó que valoressin el que veien per aconseguir crear unes pautes  pròpies. Imatges enganyoses, buides de contingut, espais mal distribuïts, lletra massa petita… són alguns dplanificamural03els aspectes que vàrem descobrir.

El pas següent ha estat proposar-los que planifiquin el seu mural en un full abans de fer el definitiu. No tots els grups ho han fet físicament però si que n’han parlat i han tingut en compte les reflexions prèvies.

planificamural01

No és tant senzill

Posar en marxa la llibreta del filòsof està costant molt més del que inicialment semblava. S’està convertint més en una llibreta on el seu portador fa anotacions sobre el contingut del treball que no reflexions o bones idees per poder-lo tirar endavant.

Avui n’hem tornat a parlar i sembla que ha quedat més clar. A veure si funciona

 

Què volem saber?

Quan a la sessió anterior hquevolem01em parlat del què sabiem han sortit dubtes i temes nous que ens han interessat.

Hem descobert que tot el món fa sdrvir el mateix calendari per posar-d’acord ipoder quedar. Però també que hi ha festes que canvien de dia o mesos amb noms diferents.

Després de parlar-ne i organitzar els dubtes que teniem hansorgit els temes següents:

  • El calendari. Qüestions generals.
  • El calendari cristià
  • El calendari lunar
  • El calendari musulmà
  • El calendari solar
  • El calendari xinès

quevolem03

 

El que sabem

Hem començat a definir com fer el treball pas a pas. Primer individualment,  després per grups i finalment, posant-ho en comú a la pissarra, decidim quines passes hem de seguir per poder fer un treball.

Tots hem estat d’acord que la millor manera d’aprendre les coses és fent-les així que hem decidit que fer un treball seria la millor manera d’aprendre a fer qualsevol altre treball i el tema triat ha estat el calendari.

Hem descobert que ja sabem moltes coses relacionades amb el calendari però també que n’hi ha que no entenem o que ens sonen estranyes.

Anem construint la Base d’Orientació

Si hem de fer un treball hem de tenir molt clar el procés que cal seguir. La recepta dels espagueti ha resultat ser un bon punt d’inici i una fàcil referència per no perdre el fil.

Després d’haver-ne parlat entre tots vam fer una pluja d’idees sobre quins seria el procés per fer un treball, pas a aps com m´ñes detallat millor. Com que la referència era la cuina tots varem entendre molt depressa que com més ben explcat estigués el procés, més senzill seria poder-lo explicar a una altra persona o, senzillament, fer-lo.

El resultat d’aquesta pluja d’idees ha estat una primera aproximació a la Base d’Orientació de Com fer un Treball. Quan haguem acabat el procés i  fet el treball la revisarem per poder tenir una Base d’Orientació.

comfer01

Com fa els espageti la teva mare?

Com fa els espagueti la teva mare, pare, avi, àvia, tiet, tieta o qui sigui que els faci? Amb aquesta pregunta hem començat a plantejar-nos, sense saber-ho, macarrons01com es fa un treball.

A cada casa la recepta és diferent però hem arribat a la conclusió que si bé els detalls fan que siguin diferents la manera de fer-los sempre és la mateixa.

  1. Cal tenir la recepta per poder saber els ingredients i tenir els estris a punt. No pot ser que en el moment d’encendre el foc no tinguem un llumí a ma.
  2. És l’hora d’entrar a la cuina i posar-se darrere els fogons. Elaborar el plat
  3. Per acabar toca emplatar. Amb els concursos de cuina que s’han posat de moda aquesta fase ha guanyat importància.

Un cop establert el procés de com fer un plat d’espagueti traslladar-ho a com fer un treball no ha estat complicat

  1. Saber quin treball hem de fer i recollir informació de tot tipus (fonts diverses)
  2. Llegir, subratllar, resumir, organitzar, relacionar… la informació per poder-la presentar
  3. Presentar el treball.

Definint l’objectiu

Ja tinc clar el perquè de tot plegat, vull que en acabar el curs els alumnes siguin capaços de fer un treball de qualsevol àrea. aquesta serà una exigència que s’aniran trobant durant la seva vida acadèmica i com que ningú neix ensenyat cal invertir-hi un temps.

Redactar objectius mai no ha estat el meu fort. Recordo allò de que ha de dur un infinitiu (tot i que en certa època recordo haver-los fet amb subjecte i en tercera persona ), que ha de ser avaluable i en clau de competència. A veure si me’n surto.

Els alumnes han de ser capaços de plantejar com fer un treball, (plantejament , desenvolupament i presentació) de forma cooperativa.

A l’hora d’avaluar tindré en compte dos aspectes. Per una banda tot el procés,reflexió i posterior plasmació en una Base d’Orientació del procés de com fer un treball i d’altra banda el treball sobre un tema concret que servirà de guia del procés anterior.

Per tal d’assolir aquest objectiu realitzarem un treball. Coleu saber quin i per què? Cliqueu aquí.

El perquè de tot plegat

Massa sovint ens trobem amb una situació que no per repetida deixa de sorprendre. Em refereixo a aquell moment en que un alumne, o fins i tot un grup classe, ens diu que determinat tema o procediment no l’han fet mai, que ningú no els ho ha explicat. Tot i saber positivament que no és cert, la veritat és que en aquell moment cal tornar-ho a explicar.

Si donem una volta més al clau ens trobem amb una situació encara més extrema. Em refereixo als alumnes que arriben a sisè fent, per exemple, murals de tota mena i cometen errors greus de presentació (el contingut és un alter tema). Acostumem a donar per sabut que si ja han fet murals el curs anterior ja els hauran explicat tot allò de la mida de la lletra, que verd i vermell poden provocar problemes a les persones daltòniques, que el text ha de contrastar amb el fons, …

Per això en plantejar-me aquest curs vaig decidir que dedicaria una part important del temps a treballar aquest aspecte.

Quan es vegi el resultat final, veurem si ha servit d’alguna cosa o no.