Ha sortit la fatídica pantalla. S’ha acabat el temps de joc però hi ha un error al sistema, no apareix la segona part del missatge: insert coin.

S’acaba el curs i no hi ha pròrroga ni temps afegit però, diuen, de tot se n’aprèn. Així que mirem de fer realitat la dita.

En el marc de la Jornada de la XCB el control del temps, posar una data límit al projecte, es va valorar com molt important, una eina a favor i no pas un mecanisme encotillador. Hi estic totalment d’acord si no fos per tots els imponderables.

Aquest era un projecte força estrany en el seu plantejament. Amb l’excusa de treballar un tema d’interès i que ens permetés fer dels elements de la diversitat una font de riquesa personal i col·lectiva apreniem a fer un treball. Per aquest motiu el plantejament era a llarg termini, tindriem tot un curs per fer un únic treball i per aprofundir en els diversos processos que intervenen a l’hora de fer un treball acadèmic, des del plantejament fins a la seva presentació i posterior avaluació.

El temps era suficient, fins i tot sobrant, però aquí és quan apareixen els famosos imponderables, aquells esdeveniments que de forma imprevista interrompen el normal ritme de treball. Des d’una passa de grip que merma el grup a una sortida. La xifra total de sessions es veu reduïda, la planificació se’n resent  i el resultat final també.

Potser la solució passa per no voler abraçar tant, o per planificar programant ja d’entrada sessions perdudes que en el millor dels casos s’acumularien al final permetent, d’aquesta manera, tenir més temps per la reflexió. Potser hi ha altres solucions o potser els mestres estem condemnats, com  Sísif, a veure com el curs acaba any rere any sense haver aconseguit fer tot el que voliem haver fet.

Sigui com sigui ja estic donant voltes a com programar els propers per tal d’evitar aquest entrebanc