“Game over”

Ha sortit la fatídica pantalla. S’ha acabat el temps de joc però hi ha un error al sistema, no apareix la segona part del missatge: insert coin.

S’acaba el curs i no hi ha pròrroga ni temps afegit però, diuen, de tot se n’aprèn. Així que mirem de fer realitat la dita.

En el marc de la Jornada de la XCB el control del temps, posar una data límit al projecte, es va valorar com molt important, una eina a favor i no pas un mecanisme encotillador. Hi estic totalment d’acord si no fos per tots els imponderables.

Aquest era un projecte força estrany en el seu plantejament. Amb l’excusa de treballar un tema d’interès i que ens permetés fer dels elements de la diversitat una font de riquesa personal i col·lectiva apreniem a fer un treball. Per aquest motiu el plantejament era a llarg termini, tindriem tot un curs per fer un únic treball i per aprofundir en els diversos processos que intervenen a l’hora de fer un treball acadèmic, des del plantejament fins a la seva presentació i posterior avaluació.

El temps era suficient, fins i tot sobrant, però aquí és quan apareixen els famosos imponderables, aquells esdeveniments que de forma imprevista interrompen el normal ritme de treball. Des d’una passa de grip que merma el grup a una sortida. La xifra total de sessions es veu reduïda, la planificació se’n resent  i el resultat final també.

Potser la solució passa per no voler abraçar tant, o per planificar programant ja d’entrada sessions perdudes que en el millor dels casos s’acumularien al final permetent, d’aquesta manera, tenir més temps per la reflexió. Potser hi ha altres solucions o potser els mestres estem condemnats, com  Sísif, a veure com el curs acaba any rere any sense haver aconseguit fer tot el que voliem haver fet.

Sigui com sigui ja estic donant voltes a com programar els propers per tal d’evitar aquest entrebanc

Arriba el moment d’emplatar

planificamural02Seguint el símil del plat d’espagueti s’apropa el moment d’emplatar. Finalment he optat per un mural. és un format de presentació força habitual i he valorat que la millor manera d’adonar-se de què fem bé i què malament quan fem un mural és fer-ne un i posar en comú aspectes de la presentació, més enllà del contingut.

He començat presentant unes diapositives sobre diferents elements d’un mural que motivessin la reflexió. No volia donar pautes sinó que valoressin el que veien per aconseguir crear unes pautes  pròpies. Imatges enganyoses, buides de contingut, espais mal distribuïts, lletra massa petita… són alguns dplanificamural03els aspectes que vàrem descobrir.

El pas següent ha estat proposar-los que planifiquin el seu mural en un full abans de fer el definitiu. No tots els grups ho han fet físicament però si que n’han parlat i han tingut en compte les reflexions prèvies.

planificamural01

No és tant senzill

Posar en marxa la llibreta del filòsof està costant molt més del que inicialment semblava. S’està convertint més en una llibreta on el seu portador fa anotacions sobre el contingut del treball que no reflexions o bones idees per poder-lo tirar endavant.

Avui n’hem tornat a parlar i sembla que ha quedat més clar. A veure si funciona

 

Ens hem d’organitzar

Fins aquest moment hem treballat amb els mateixos grups com estan asseguts a classe. Si en algun moment el tutor ha decidit fer un canvi s’ha respectat.

Ha arribat el moment, però, de definir els grups que tiraran endavant cada part del treball. Farem cinc grups heterogenis i cada grup s’especialitzarà en un dels cincs calendaris proposats Jo em reservo les qüestions generals a tall d’introducció.

Han demanat fer els grups ells i he acceptat amb dues úniques condicions.

a) tothom ha d’estar d’acord amb el grup que li ha tocat,per tal d’evitar que els més callats s’hagin de conformar amb el criteri d’altres.

b) els grups han de ser equilibrats. Aquesta idea la van entendre molt de pressa. Tots són conscients que hi ha companys que poden ajudar els altres i d’altres que necessiten més ajuda.

Per garantir-la objectivitat els grups resultants tindran el vist-i-plau del tutor.Aquest requisit el vaig posar per assegurar que s’ho prenguessin seriosament. Durant la setmana s’hauran de posar d’acord i al principi de la classe següent els delegats em donaran els grups que hagin fet.

Un cop els grups hagin estat formats cada grup haurà d’assignar dos càrrecs: el portaveu i el filòsof.

El portaveu és el relacions públiques del grup, l’únic que es pot adreçar a mi o a altres portaveus lliurement

El filòsof és l’encarregat de guardar i anotar les bones pràctiques, les idees, els problemes o les seves solucions a la llibreta del filòsof.

El primer intent de creació dels grups ha estat infructuós. Com que no es posaven d’acord els delegats han elaborat una proposta que no satisfà algunes persones. Tornen a explicar les condicions i els deixo sols per que parlin i em puguin presentar una proposta abans no acabi la sessió. Si no se’n surten els grups els faré jo.

Aquest cop els grups satisfan a tothom. Dubto de si algunes personalitats no toparan entre elles però ho accepto. Han d’aprendre a treballar amb qualsevol i valorar les aptituds de tots els integrants.

Què volem saber?

Quan a la sessió anterior hquevolem01em parlat del què sabiem han sortit dubtes i temes nous que ens han interessat.

Hem descobert que tot el món fa sdrvir el mateix calendari per posar-d’acord ipoder quedar. Però també que hi ha festes que canvien de dia o mesos amb noms diferents.

Després de parlar-ne i organitzar els dubtes que teniem hansorgit els temes següents:

  • El calendari. Qüestions generals.
  • El calendari cristià
  • El calendari lunar
  • El calendari musulmà
  • El calendari solar
  • El calendari xinès

quevolem03

 

El que sabem

Hem començat a definir com fer el treball pas a pas. Primer individualment,  després per grups i finalment, posant-ho en comú a la pissarra, decidim quines passes hem de seguir per poder fer un treball.

Tots hem estat d’acord que la millor manera d’aprendre les coses és fent-les així que hem decidit que fer un treball seria la millor manera d’aprendre a fer qualsevol altre treball i el tema triat ha estat el calendari.

Hem descobert que ja sabem moltes coses relacionades amb el calendari però també que n’hi ha que no entenem o que ens sonen estranyes.

Anem construint la Base d’Orientació

Si hem de fer un treball hem de tenir molt clar el procés que cal seguir. La recepta dels espagueti ha resultat ser un bon punt d’inici i una fàcil referència per no perdre el fil.

Després d’haver-ne parlat entre tots vam fer una pluja d’idees sobre quins seria el procés per fer un treball, pas a aps com m´ñes detallat millor. Com que la referència era la cuina tots varem entendre molt depressa que com més ben explcat estigués el procés, més senzill seria poder-lo explicar a una altra persona o, senzillament, fer-lo.

El resultat d’aquesta pluja d’idees ha estat una primera aproximació a la Base d’Orientació de Com fer un Treball. Quan haguem acabat el procés i  fet el treball la revisarem per poder tenir una Base d’Orientació.

comfer01

Un món de calendaris

Som una escola diversa, molt diversa, i vivim aquesta diversitat com una font de riquesa i no pas com un entrebanc. Per aquest motiu ja fa uns anys que, en constant adaptació a la realitat, l’escola vàrem apostar per dedicar una estona a treballar aspectes d’aquesta diversitat. Si el saber popular diu una cosa així com que només podem estimar allò que coneixem i temem el que desconeixem només podem fer una cosa: Facilitar que ens coneguem. El tema a treballar havia d’encaixar en aquesta motivació.

Triar el tema sobre el que fer el treball no ha estat fàcil, havia de complir unes condicions mínimes:

  • Tots hi havíem d’estar d’acord
  • Ens havia d’interessar, tenir a veure amb nosaltres, en el nostre dia a dia
  • Havia de servir per treballar algun aspecte de la diversitat existent a l’aula.

Els temes que van sortir van ser d’allò més diversos. Algunes propostes van ser:

  • La música
  • El menjar
  • La medicina
  • La llengua
  • El calendari.

Com que a la classe hi ha una alumna xinesa i tenien molt recent que havien celebrat l’any nou  feia uns dies, el tema que finalment van triar va ser el del calendari, d’aquí el nom del bloc.

Així doncs, l’objectiu que els alumnes es van marcar per fer aquest treball que els permetria a la vegada aprendre a fer un treball va ser:

Descobrir diferents maneres de mesurar el pas del temps en diferents cultures presents a l’aula i en la nostra societat, un món de calendaris

Com fa els espageti la teva mare?

Com fa els espagueti la teva mare, pare, avi, àvia, tiet, tieta o qui sigui que els faci? Amb aquesta pregunta hem començat a plantejar-nos, sense saber-ho, macarrons01com es fa un treball.

A cada casa la recepta és diferent però hem arribat a la conclusió que si bé els detalls fan que siguin diferents la manera de fer-los sempre és la mateixa.

  1. Cal tenir la recepta per poder saber els ingredients i tenir els estris a punt. No pot ser que en el moment d’encendre el foc no tinguem un llumí a ma.
  2. És l’hora d’entrar a la cuina i posar-se darrere els fogons. Elaborar el plat
  3. Per acabar toca emplatar. Amb els concursos de cuina que s’han posat de moda aquesta fase ha guanyat importància.

Un cop establert el procés de com fer un plat d’espagueti traslladar-ho a com fer un treball no ha estat complicat

  1. Saber quin treball hem de fer i recollir informació de tot tipus (fonts diverses)
  2. Llegir, subratllar, resumir, organitzar, relacionar… la informació per poder-la presentar
  3. Presentar el treball.

La llibreta del filòsof

Quan els grups han començat a treballar m’he trobat amb la necessitat de crear un mecanisme que permeti al grup deixar constància d’aquelles idees i iniciatives que faciliten el treball.C360_2016-05-10-16-17-27-862

Se m’ha a acudit donar a cada grup una petita llibreta amb un disseny diferents de les típiques escolars i els he explcat quina serà  la seva funció. Cada grup ha decidit,  d’entre els seus membres, qui creuen que serà la persona més adient per ser el responsable d’aquesta tasca. No és una tasca individual però si que l’encarregat té un grau més de responsabilitat ja que ha d’estar pendent, també, del que es pugui anotar a la llibreta a més de participar del treball.

Per què és la llibreta del filòsof?

Potser és resultat de la meva formació o potser m’ha influit una serie de Tv3 que coincideix amb aquest procés. Sigui pel que sigui la llibreta ja té nom, i és un nom que la fa ser especial: la llibreta del filòsof.

Entre tot hem comentat que l’encarregat de la llibreta del filòsof ha de ser amic de les bones idees,  de les solucions i, arran d’això, els he dit que ja hi ha una paraula per referirse a això: filosofia, qui estima el saber. El nom de la llibreta, per tant, ha caigut pel seu propi pes, el que va dels presocràtics fins a Markus Gabriel