Seguint el símil del plat d’espagueti s’apropa el moment d’emplatar. Finalment he optat per un mural. és un format de presentació força habitual i he valorat que la millor manera d’adonar-se de què fem bé i què malament quan fem un mural és fer-ne un i posar en comú aspectes de la presentació, més enllà del contingut.

He començat presentant unes diapositives sobre diferents elements d’un mural que motivessin la reflexió. No volia donar pautes sinó que valoressin el que veien per aconseguir crear unes pautes  pròpies. Imatges enganyoses, buides de contingut, espais mal distribuïts, lletra massa petita… són alguns dels aspectes que vàrem descobrir.

El pas següent ha estat proposar-los que planifiquin el seu mural en un full abans de fer el definitiu. No tots els grups ho han fet físicament però si que n’han parlat i han tingut en compte les reflexions prèvies.