Com sonen les emocions?: l’experiència des de música

Vet aquí unes línies del professor de música, en Josep Maria Almacellas:

“Del so i les emocions

És l’impacte del so, la sorpresa, la tranquil·litat,… Estem tant avesats a sentir que no ens adonem que sentim. Estem tant acostumats a rebre sons que no som conscients de rebre’ls. I, malgrat això, ens afecten, ens mediatitzen.

Un dia fas parar els teus alumnes de 1r d’ESO, els fas viure el silenci. Ens arriba un so constant i resulta que és el fluorescent. Al passadís se senten passes. Unes veus. Sons quotidians.

Més enllà de la música, demano que facin present el so i que es mirin endins per veure què els provoca, quina sensació reben, quina emoció senten.

Els proposo una tasca: han de crear un petit banc de sons

– Els han d’enregistrar amb els mitjans dels que disposi cada alumne

– De cada so, s’ha de complimentar un informe en forma de fitxa o taula, en la qual hi ha de constar un títol, el moment (dia i hora aproximada) el lloc i circumstància de l’enregistrament, algun qualificatiu del so i una emoció relacionada amb el so.

– Els sons, es presentaran en format mp3, o wav, que mitjançant el programa Audacity s’hauran importat.

– Les fitxes es presentaran en un editor de text.

– La feina s’ha de lliurar de manera que el professor de música pugui copiar l’arxiu en mp3 i l’arxiu de text en una carpeta oberta a l’efecte en un ordinador de l’aula.

– També es podrà enviar pel moodle del centre.

 

Hi ha qui enregistra amb el mòbil, qui ho fa amb l’ordinador, qui busca per internet, qui enregistra música. Tant se val. Es tracta de tenir present el so com a element central i associar-lo a aquella imatge que han dibuixat a classe de visual i plàstica i pensar-lo amb aquella descripció que han treballat a llengua.

Expressar-se. Senzillament, expressar-se.”

La creació de haikus: impressions de la professora de literatura catalana

Aquest és el testimoni de la professora Roser Ribes, la companya que fa llengua i literatura catalana a primer:

“En aquest curs 2015/16 en l’institut Eduard Fontserè hem portat a terme un projecte sobre les emocions des de diferents àrees ens hi hem implicat.
Des de la meva, Llengua Catalana, hem treballat l’expressió de les emocions, previ treball  de les mateixes a Llengua Castellana, mitjançant els haikús. Aquest tipus de poesia expressa una emoció personal lligada amb un element de la natura amb que s’hi identifiqui o relacioni.
El resultat ha estat molt positiu. L’alumnat s’hi ha implicat molt i ha gaudit moltíssim, en primer lloc llegint haikú  en llengües catalana, castellana i anglesa i bucant la seva relació amb l’emoció identificada, l’element de la natura i la imatge que l’acompanya.  Aquesta tasca ha estat molt engrescadora i divertida per ells. L’han trobat relativament fàcil.
En segon lloc produint haikús propis mitjançant la tria de l’emoció a treballar, la identificació d’aquesta amb un element de la natura i,  finalment, amb el dibuix que l’explica i acompanya.
Ha estat un projecte molt agradable de portar a terme, tant per mi, com a professora, com per l’alumnat. Han gaudit, divertit, enjogassat i après molt.
Espero porder continuar amb aquests projectes en el futur.”

Reflexions d’una professora de l’equip impulsor

Heus aquí com ha vist l’experiència la professora Àngels Gargallo, membre de l’equip impulsor, però que en canvi no ha viscut directament el treball d’aula:

“APROXIMACIÓ A L’EXPERIÈNCIA METODOLÒGICA DE TREBALL PER PROJECTES

Durant aquest curs, a l’Institut Eduard Fontserè de l’Hospitalet de Llobregat, i en el context del grup impulsor Xarxa, s’ha iniciat l’experiència de treball per projectes.
Quan un centre educatiu, introdueix una variant / inciativa metodològica nova, per nosaltres, sempre respon a la voluntat de millora en L’ EDUCACIÓ.
Partint d’aquest premisa, el grup impulsor va decidir implementar un parell d’experiències a primer de l’ESO.
Un percentatge, significatiu, dels nostres alumnes de primer arriben sense tenir assolides les competències bàsiques de primària, i vem pensar, que les bases teòriques d’aquesta metodologia podrien ajudar-nos, a que aquests alumnes i els seus companys milloressin els resultats acadèmics.
L’aplicació d’aquesta metodologia en els dos projectes; L’art com a vehicle de les emocions i L’esmorzar saludable ha estat portat a terme pels integrants del grup impulsor i alguns professors de l’equip docent de primer.
Iniciar una dinàmica metodològica que implica un canvi, destapa i requereix, a banda d’il·lusió, voluntat i capacitat dels que la implementen, una estructura organizativa de centre facilitadora.
La valoració que nosaltres com grup impulsor fem és positiva. Millorable, perquè personalment, crec que és un repte de tot un equip educatiu, i és fàcil suposar que, a l’intervenir més professors, augmentaran les opinions, i haurem d’arribar a acords. Treballar en equip, encara que no sempre és fàcil, sóc del parer que és molt interessant a molts nivells.
El futur (avaluació continua) a mig i a llarg termini ens dirà, en quina mesura, l’aplicació d’aquesta metodologia provoca la millora dels resultats educatius.
M’afegeixo a l’esperit d’un vell proverbi africà que diu que per educar a un nen fa falta la tribu.

Àngels Gargallo

L’Hospitalet, 6 de maig de 2016”