Compartim el projecte

Tot gestant el projecte

Al grup de professors de la xarxa de l’Ins Eduard Fontserè ens va semblar que el millor curs per implementar l’experiència de treballar per projectes amb els alumnes era primer de l’ESO.

En aquest blog ens centrarem a documentar una de les dues experiències, la d’integrar les matèries de català, castellà, educació visual i música per explorar amb els nostres alumes les possibilitats que té l’art per expressar i vehicular emocions.

La temàtica de l’autoconeixement i l’autogestió, transversal al projecte educatiu del nostre centre, trobaria així una possible concreció a primer, alhora que ajudaríem a establir nexes entre la literatura, la producció artística pictòrica i la música.

 

Esquelet del projecte

Essent el primer treball d’aquesta mena amb els alumnes, decidim establir nosaltres l’esquelet del projecte, enlloc de partir de la demanda dels alumnes respecte de la temàtica ni dels productes finals; a ells els tocarà prendre la iniciativa en la concreció de cada una de les activitats que hauran d’anar deplegant.

També decidim que els alumnes treballaran per parelles, en aquest cas establertes lliurement per afinitat i entesa acadèmica.

Com que del que es tracta és que els alumnes aprenguin en primer lloc a reconèixer les principals emocions i després que l’art és un gran vehicle d’expressió de les mateixes, decidim el següent índex:

  1. Primer farem una sessió introductòria per saber què saben els alumnes sobre les emocions: què són, quines són les principals, on les reconeixem, on s’expressen, per a què serveixen, què n’hem de fer,…
  2. A castellà es farà una feina de lectura i recitació-gravació de poemes lírics.
  3. Després, a català els alumnes aprendran a escriure un haiku on s’expressi alguna emoció
  4. A continuació, amb la professora de visual i plàstica, en faran una versió pictòria (o escultòrica?)
  5. Amb l’ajuda d’un programa informàtic i el professor li posaran música
  6. Si tot surt segons el programa, s’aprofitarà la festa de primavera al teatre Barrades de l’Hospitalet per presentar les obres fetes.

 

Tot preparant el terreny

L’última tarda abans de nadal vam aturar les classes i ajuntar tots els alumnes al gimnàs de l’institut per projectar-los la pel.lícula de PIxar Inside-Out, que recrea de forma lúdica el funcionament emocional.

Quan comencem, els alumnes recorden perfectament la metàfora plantejada: quan es vol mostrar la interioritat dels personatges, es recorre a la imatge d’un ordinador comandat per les cinc principal emocios, cada una un personatge d’un color diferent.

 

Reflexions 2: de les virtuts del projecte

Voldria reflexionar avui sobre les virtuts que he trobat que ha tingut aquesta mena de treball, en diversos ordres. En faré un llistat:

Pel què fa a l’equip impulsor:

  1. Ens ha portat als impulsors a fer una feina cooperativa, i per tant ens hem hagut de posar pèviament en la mateixa situació en que després hem fet treballar l’alumnat
  2. També a reflexionar conjuntament sobre quines dificultats concretes de la nostra feina cotidiana volíem mirar de paliar amb aquest altre enfoc pedagògic: hem vist que bàsicament la motivació i implicació de l’alumnat en el seu aprenentatge, així com l’autonomia en l’organització del propi treball; igualment, l’aprofitament de les aportacions dels iguals.

Pel què fa als alumnes:

  1. Han treballat una temàtica que els ha resultat familiar i propera, i en la major part dels casos interessant.
  2. Han utilitzat per treballar-la més varietat d’eines de les que normalment fan servir, almenys simultàniament: han partit d’una pel.lícula, han gravat vídeos, han fet fotos dels treballs, han gravat sons, han treballat amb cartulines i colors,…
  3. Per tant, se’ls ha demanat fer una feina més creativa i menys tancada en la presentació del treball. Això els ha connectat amb més poder personal i més llibertat. Val a dir també, però, que a alguns alumnes això mateix els ha generat més estrés perquè els ha donat menys seguretat.
  4. Han vist més “materialitzat” el fruit del seu esforç, inclús en l’espai públic de l’institut, a través de l’exposició del seus treballs als murs del centre.
  5. S’han sorprès de la continuitat entre matèries de la temàtica que exploraven.

Igualment per als alumnes, entrant ara en els aprenentatges obtinguts:

  1. S’han sentit validats: és a dir, han sentit que hi havia permís a l’escola per contactar i acceptar emocions com la ràbia o la tristesa, atès que els professors en parlàvem amb normalitat, també de les nostres, i els ensenyàvem que la literatura per exemple n’està plena.
  2. Han après que així com és legítim sentir el que hom sent, no totes les expressions dels sentiments duen al mateix lloc. En aquest sentit, han incrementat el seu repertori entenent que, per exemple, tenen a disposició seva les caixes de colors per donar sortida en un moment determinat a la seva fúria, enlloc de fer mal a una altra persona.

 

Com sonen les emocions?: l’experiència des de música

Vet aquí unes línies del professor de música, en Josep Maria Almacellas:

“Del so i les emocions

És l’impacte del so, la sorpresa, la tranquil·litat,… Estem tant avesats a sentir que no ens adonem que sentim. Estem tant acostumats a rebre sons que no som conscients de rebre’ls. I, malgrat això, ens afecten, ens mediatitzen.

Un dia fas parar els teus alumnes de 1r d’ESO, els fas viure el silenci. Ens arriba un so constant i resulta que és el fluorescent. Al passadís se senten passes. Unes veus. Sons quotidians.

Més enllà de la música, demano que facin present el so i que es mirin endins per veure què els provoca, quina sensació reben, quina emoció senten.

Els proposo una tasca: han de crear un petit banc de sons

– Els han d’enregistrar amb els mitjans dels que disposi cada alumne

– De cada so, s’ha de complimentar un informe en forma de fitxa o taula, en la qual hi ha de constar un títol, el moment (dia i hora aproximada) el lloc i circumstància de l’enregistrament, algun qualificatiu del so i una emoció relacionada amb el so.

– Els sons, es presentaran en format mp3, o wav, que mitjançant el programa Audacity s’hauran importat.

– Les fitxes es presentaran en un editor de text.

– La feina s’ha de lliurar de manera que el professor de música pugui copiar l’arxiu en mp3 i l’arxiu de text en una carpeta oberta a l’efecte en un ordinador de l’aula.

– També es podrà enviar pel moodle del centre.

 

Hi ha qui enregistra amb el mòbil, qui ho fa amb l’ordinador, qui busca per internet, qui enregistra música. Tant se val. Es tracta de tenir present el so com a element central i associar-lo a aquella imatge que han dibuixat a classe de visual i plàstica i pensar-lo amb aquella descripció que han treballat a llengua.

Expressar-se. Senzillament, expressar-se.”

La creació de haikus: impressions de la professora de literatura catalana

Aquest és el testimoni de la professora Roser Ribes, la companya que fa llengua i literatura catalana a primer:

“En aquest curs 2015/16 en l’institut Eduard Fontserè hem portat a terme un projecte sobre les emocions des de diferents àrees ens hi hem implicat.
Des de la meva, Llengua Catalana, hem treballat l’expressió de les emocions, previ treball  de les mateixes a Llengua Castellana, mitjançant els haikús. Aquest tipus de poesia expressa una emoció personal lligada amb un element de la natura amb que s’hi identifiqui o relacioni.
El resultat ha estat molt positiu. L’alumnat s’hi ha implicat molt i ha gaudit moltíssim, en primer lloc llegint haikú  en llengües catalana, castellana i anglesa i bucant la seva relació amb l’emoció identificada, l’element de la natura i la imatge que l’acompanya.  Aquesta tasca ha estat molt engrescadora i divertida per ells. L’han trobat relativament fàcil.
En segon lloc produint haikús propis mitjançant la tria de l’emoció a treballar, la identificació d’aquesta amb un element de la natura i,  finalment, amb el dibuix que l’explica i acompanya.
Ha estat un projecte molt agradable de portar a terme, tant per mi, com a professora, com per l’alumnat. Han gaudit, divertit, enjogassat i après molt.
Espero porder continuar amb aquests projectes en el futur.”

Reflexions d’una professora de l’equip impulsor

Heus aquí com ha vist l’experiència la professora Àngels Gargallo, membre de l’equip impulsor, però que en canvi no ha viscut directament el treball d’aula:

“APROXIMACIÓ A L’EXPERIÈNCIA METODOLÒGICA DE TREBALL PER PROJECTES

Durant aquest curs, a l’Institut Eduard Fontserè de l’Hospitalet de Llobregat, i en el context del grup impulsor Xarxa, s’ha iniciat l’experiència de treball per projectes.
Quan un centre educatiu, introdueix una variant / inciativa metodològica nova, per nosaltres, sempre respon a la voluntat de millora en L’ EDUCACIÓ.
Partint d’aquest premisa, el grup impulsor va decidir implementar un parell d’experiències a primer de l’ESO.
Un percentatge, significatiu, dels nostres alumnes de primer arriben sense tenir assolides les competències bàsiques de primària, i vem pensar, que les bases teòriques d’aquesta metodologia podrien ajudar-nos, a que aquests alumnes i els seus companys milloressin els resultats acadèmics.
L’aplicació d’aquesta metodologia en els dos projectes; L’art com a vehicle de les emocions i L’esmorzar saludable ha estat portat a terme pels integrants del grup impulsor i alguns professors de l’equip docent de primer.
Iniciar una dinàmica metodològica que implica un canvi, destapa i requereix, a banda d’il·lusió, voluntat i capacitat dels que la implementen, una estructura organizativa de centre facilitadora.
La valoració que nosaltres com grup impulsor fem és positiva. Millorable, perquè personalment, crec que és un repte de tot un equip educatiu, i és fàcil suposar que, a l’intervenir més professors, augmentaran les opinions, i haurem d’arribar a acords. Treballar en equip, encara que no sempre és fàcil, sóc del parer que és molt interessant a molts nivells.
El futur (avaluació continua) a mig i a llarg termini ens dirà, en quina mesura, l’aplicació d’aquesta metodologia provoca la millora dels resultats educatius.
M’afegeixo a l’esperit d’un vell proverbi africà que diu que per educar a un nen fa falta la tribu.

Àngels Gargallo

L’Hospitalet, 6 de maig de 2016”

Formes i colors molt emocionants o què en pensa la professora d’educació visual i plàstica

Vet aquí una ressenya de la Rosa Peralta, professora de Visual i plàstica, que no està a l’equip impulsor, però que ha treballat amb els nois, sobre la seva experiència en el projecte:

“RESUM DE L’ EXPERIÈNCIA

Des de Visual i Plàstica l’experiència “L’art com a vehicle de les emocions” ha estat molt positiva. Especialment el fet de que estiguessin prèviament treballat en Castellà. Quan van començar ja sabien perfectament de que parlaven. També va ajudar la feina prèvia que havíem fet sobre psicologia del color. Curiosament els alumnes més problemàtics van implicar-se molt més i els resultats van ser sorprenents.

Les instruccions prèvies van ser molt breus: en grups de dos havien de representar les quatre emocions principal: la ràbia, la por, l’alegria i la tristesa, el més abstracte possible i dintre d’un format A3 dividit en quatre parts.”