Passada la primera sessió, que no és de treball autònom complert perquè tota la primera part serveix per acabar d’ajustar grups i donar explicacions complementàries, encarem la segona: tinc dubtes sobre si els alumnes sabran reprendre el fil, hauran perdut el material, recordaran què han de fer i quin sentit té la fenina…

Em trobo de tot, però em sorprèn que, així com moltes vegades hi ha material que s’extravia d’una classe per altra, en aquest cas no haig de tornar a donar els fulls a casi ningú.

Al principi van despistats i els hi sembla que estic demanant una feina de qualsevol manera, per la qual cosa alguns pretenen lliurar-me les mateixes fotocòpies que els he repartit, a mig pintar, combinades amb fulls de quadrets i donades tal qual, una darrera l’altra. Com que en principi el format de lliurament no està acotat, sinó que deixo marge per a la creativitat, els alumnes no acaben de saber què i com han de donar. Per sort, la iniciativa d’alguns grups més madurs m’ajuda, perquè puc mostrar com exemple la seva feina, tant pel què fa a les rúbriques d’autoavaluació com als albums o murals que van elaborant. S’animen i comencen a donar ales a la seva imaginació! La majoria entenen que es tracta d’una feina on, justament, l’estètica té el seu pes.

Algunes mostres, que m’han sorprès a mi mateixa, perquè fins ara aquest nivell de cura en la presentació no s’havia donat en les llibretes de castellà: