Arxiu de la categoria: Treball en equip dels docents

En aquest apartat trobaràs articles que responen a preguntes com:
Com ens coordinem per presentar els continguts procedents de diverses àrees/matèries de manera integrada?
Programació: Com identifiquem a l’inici i al llarg de la posada en pràctica del projecte els objectius d’aprenentatge, les competències i els continguts treballats?
Com consensuem el rol del professorat (guia per ajudar als alumnes a fer-se bones preguntes i superar dificultats)?
Com ens organitzem per anar documentant el projecte?
Quina valoració fem del projecte, un cop acabat? Què milloraríem?

Formes i colors molt emocionants o què en pensa la professora d’educació visual i plàstica

Publicat el per
Respon

Vet aquí una ressenya de la Rosa Peralta, professora de Visual i plàstica, que no està a l’equip impulsor, però que ha treballat amb els nois, sobre la seva experiència en el projecte:

“RESUM DE L’ EXPERIÈNCIA

Des de Visual i Plàstica l’experiència “L’art com a vehicle de les emocions” ha estat molt positiva. Especialment el fet de que estiguessin prèviament treballat en Castellà. Quan van començar ja sabien perfectament de que parlaven. També va ajudar la feina prèvia que havíem fet sobre psicologia del color. Curiosament els alumnes més problemàtics van implicar-se molt més i els resultats van ser sorprenents.

Les instruccions prèvies van ser molt breus: en grups de dos havien de representar les quatre emocions principal: la ràbia, la por, l’alegria i la tristesa, el més abstracte possible i dintre d’un format A3 dividit en quatre parts.”

Reflexions 2: de les virtuts del projecte

Publicat el per
Respon

Voldria reflexionar avui sobre les virtuts que he trobat que ha tingut aquesta mena de treball, en diversos ordres. En faré un llistat:

Pel què fa a l’equip impulsor:

1. Ens ha portat als impulsors a fer una feina cooperativa, i per tant ens hem hagut de posar pèviament en la mateixa situació en que després hem fet treballar l’alumnat

2. També a reflexionar conjuntament sobre quines dificultats concretes de la nostra feina cotidiana volíem mirar de paliar amb aquest altre enfoc pedagògic: hem vist que bàsicament la motivació i implicació de l’alumnat en el seu aprenentatge, així com l’autonomia en l’organització del propi treball; igualment, l’aprofitament de les aportacions dels iguals.

Pel què fa als alumnes:

1. Han treballat una temàtica que els ha resultat familiar i propera, i en la major part dels casos interessant.

2. Han utilitzat per treballar-la més varietat d’eines de les que normalment fan servir, almenys simultàniament: han partit d’una pel.lícula, han gravat vídeos, han fet fotos dels treballs, han gravat sons, han treballat amb cartulines i colors,…

3. Per tant, se’ls ha demanat fer una feina més creativa i menys tancada en la presentació del treball. Això els ha connectat amb més poder personal i més llibertat. Val a dir també, però, que a alguns alumnes això mateix els ha generat més estrés perquè els ha donat menys seguretat.

4. Han vist més “materialitzat” el fruit del seu esforç, inclús en l’espai públic de l’institut, a través de l’exposició del seus treballs als murs del centre.

5. S’han sorprès de la continuitat entre matèries de la temàtica que exploraven.

Igualment per als alumnes, entrant ara en els aprenentatges obtinguts:

1. S’han sentit validats: és a dir, han sentit que hi havia permís a l’escola per contactar i acceptar emocions com la ràbia o la tristesa, atès que els professors en parlàvem amb normalitat, també de les nostres, i els ensenyàvem que la literatura per exemple n’està plena.

2. Han après que així com és legítim sentir el que hom sent, no totes les expressions dels sentiments duen al mateix lloc. En aquest sentit, han incrementat el seu repertori entenent que, per exemple, tenen a disposició seva les caixes de colors per donar sortida en un moment determinat a la seva fúria, enlloc de fer mal a una altra persona.