La creació de haikus: impressions de la professora de literatura catalana

Aquest és el testimoni de la professora Roser Ribes, la companya que fa llengua i literatura catalana a primer:

“En aquest curs 2015/16 en l’institut Eduard Fontserè hem portat a terme un projecte sobre les emocions des de diferents àrees ens hi hem implicat.
Des de la meva, Llengua Catalana, hem treballat l’expressió de les emocions, previ treball  de les mateixes a Llengua Castellana, mitjançant els haikús. Aquest tipus de poesia expressa una emoció personal lligada amb un element de la natura amb que s’hi identifiqui o relacioni.
El resultat ha estat molt positiu. L’alumnat s’hi ha implicat molt i ha gaudit moltíssim, en primer lloc llegint haikú  en llengües catalana, castellana i anglesa i bucant la seva relació amb l’emoció identificada, l’element de la natura i la imatge que l’acompanya.  Aquesta tasca ha estat molt engrescadora i divertida per ells. L’han trobat relativament fàcil.
En segon lloc produint haikús propis mitjançant la tria de l’emoció a treballar, la identificació d’aquesta amb un element de la natura i,  finalment, amb el dibuix que l’explica i acompanya.
Ha estat un projecte molt agradable de portar a terme, tant per mi, com a professora, com per l’alumnat. Han gaudit, divertit, enjogassat i après molt.
Espero porder continuar amb aquests projectes en el futur.”

Ajustos i sorpreses

Passada la primera sessió, que no és de treball autònom complert perquè tota la primera part serveix per acabar d’ajustar grups i donar explicacions complementàries, encarem la segona: tinc dubtes sobre si els alumnes sabran reprendre el fil, hauran perdut el material, recordaran què han de fer i quin sentit té la fenina…

Em trobo de tot, però em sorprèn que, així com moltes vegades hi ha material que s’extravia d’una classe per altra, en aquest cas no haig de tornar a donar els fulls a casi ningú.

Al principi van despistats i els hi sembla que estic demanant una feina de qualsevol manera, per la qual cosa alguns pretenen lliurar-me les mateixes fotocòpies que els he repartit, a mig pintar, combinades amb fulls de quadrets i donades tal qual, una darrera l’altra. Com que en principi el format de lliurament no està acotat, sinó que deixo marge per a la creativitat, els alumnes no acaben de saber què i com han de donar. Per sort, la iniciativa d’alguns grups més madurs m’ajuda, perquè puc mostrar com exemple la seva feina, tant pel què fa a les rúbriques d’autoavaluació com als albums o murals que van elaborant. S’animen i comencen a donar ales a la seva imaginació! La majoria entenen que es tracta d’una feina on, justament, l’estètica té el seu pes.

Algunes mostres, que m’han sorprès a mi mateixa, perquè fins ara aquest nivell de cura en la presentació no s’havia donat en les llibretes de castellà:

WIN_20160406_13_27_16_ProWIN_20160406_13_25_24_ProWIN_20160406_13_23_28_Pro

Ens hi posem

Després de molts dubtes, ens decidim a començar la feina amb els alumnes. La primera sessió consisteix en una treball col.lectiu amb tota la classe, que parteix del recordatori de la pel.licula Inside-Out a través de la projecció d’un petit curtmetratge associat al mateix film. Els alumnes recorden perfectament la metàfora plantejada: quan es vol mostrar la interioritat dels personatges, es recorre a la imatge d’un ordinador comandat per les cinc principal emocios, cada una un personatge d’un color diferent.

En parlem i fan algun exercici a la llibreta, entre d’altres la recreació del seu propi “ordinador central”, que es veu a la primera imatge, o un esquema corporal on cada alumne assenyala mitjançant un codi de colors a quin lloc del cos percep les diferents emocions, tal com presenten les fotos 2 i 3, totes elles preses per petits reporters de 1A.

WIN_20160331_100841 WIN_20160331_100854 WIN_20160331_101458