La creació de haikus: impressions de la professora de literatura catalana

Aquest és el testimoni de la professora Roser Ribes, la companya que fa llengua i literatura catalana a primer:

“En aquest curs 2015/16 en l’institut Eduard Fontserè hem portat a terme un projecte sobre les emocions des de diferents àrees ens hi hem implicat.
Des de la meva, Llengua Catalana, hem treballat l’expressió de les emocions, previ treball  de les mateixes a Llengua Castellana, mitjançant els haikús. Aquest tipus de poesia expressa una emoció personal lligada amb un element de la natura amb que s’hi identifiqui o relacioni.
El resultat ha estat molt positiu. L’alumnat s’hi ha implicat molt i ha gaudit moltíssim, en primer lloc llegint haikú  en llengües catalana, castellana i anglesa i bucant la seva relació amb l’emoció identificada, l’element de la natura i la imatge que l’acompanya.  Aquesta tasca ha estat molt engrescadora i divertida per ells. L’han trobat relativament fàcil.
En segon lloc produint haikús propis mitjançant la tria de l’emoció a treballar, la identificació d’aquesta amb un element de la natura i,  finalment, amb el dibuix que l’explica i acompanya.
Ha estat un projecte molt agradable de portar a terme, tant per mi, com a professora, com per l’alumnat. Han gaudit, divertit, enjogassat i après molt.
Espero porder continuar amb aquests projectes en el futur.”

Reflexions d’una professora de l’equip impulsor

Heus aquí com ha vist l’experiència la professora Àngels Gargallo, membre de l’equip impulsor, però que en canvi no ha viscut directament el treball d’aula:

“APROXIMACIÓ A L’EXPERIÈNCIA METODOLÒGICA DE TREBALL PER PROJECTES

Durant aquest curs, a l’Institut Eduard Fontserè de l’Hospitalet de Llobregat, i en el context del grup impulsor Xarxa, s’ha iniciat l’experiència de treball per projectes.
Quan un centre educatiu, introdueix una variant / inciativa metodològica nova, per nosaltres, sempre respon a la voluntat de millora en L’ EDUCACIÓ.
Partint d’aquest premisa, el grup impulsor va decidir implementar un parell d’experiències a primer de l’ESO.
Un percentatge, significatiu, dels nostres alumnes de primer arriben sense tenir assolides les competències bàsiques de primària, i vem pensar, que les bases teòriques d’aquesta metodologia podrien ajudar-nos, a que aquests alumnes i els seus companys milloressin els resultats acadèmics.
L’aplicació d’aquesta metodologia en els dos projectes; L’art com a vehicle de les emocions i L’esmorzar saludable ha estat portat a terme pels integrants del grup impulsor i alguns professors de l’equip docent de primer.
Iniciar una dinàmica metodològica que implica un canvi, destapa i requereix, a banda d’il·lusió, voluntat i capacitat dels que la implementen, una estructura organizativa de centre facilitadora.
La valoració que nosaltres com grup impulsor fem és positiva. Millorable, perquè personalment, crec que és un repte de tot un equip educatiu, i és fàcil suposar que, a l’intervenir més professors, augmentaran les opinions, i haurem d’arribar a acords. Treballar en equip, encara que no sempre és fàcil, sóc del parer que és molt interessant a molts nivells.
El futur (avaluació continua) a mig i a llarg termini ens dirà, en quina mesura, l’aplicació d’aquesta metodologia provoca la millora dels resultats educatius.
M’afegeixo a l’esperit d’un vell proverbi africà que diu que per educar a un nen fa falta la tribu.

Àngels Gargallo

L’Hospitalet, 6 de maig de 2016”

Formes i colors molt emocionants o què en pensa la professora d’educació visual i plàstica

Vet aquí una ressenya de la Rosa Peralta, professora de Visual i plàstica, que no està a l’equip impulsor, però que ha treballat amb els nois, sobre la seva experiència en el projecte:

“RESUM DE L’ EXPERIÈNCIA

Des de Visual i Plàstica l’experiència “L’art com a vehicle de les emocions” ha estat molt positiva. Especialment el fet de que estiguessin prèviament treballat en Castellà. Quan van començar ja sabien perfectament de que parlaven. També va ajudar la feina prèvia que havíem fet sobre psicologia del color. Curiosament els alumnes més problemàtics van implicar-se molt més i els resultats van ser sorprenents.

Les instruccions prèvies van ser molt breus: en grups de dos havien de representar les quatre emocions principal: la ràbia, la por, l’alegria i la tristesa, el més abstracte possible i dintre d’un format A3 dividit en quatre parts.”

Reflexions al final del treball 1: auto i coavaluació

Acabo de passar a la llibreta les anotacions sobre l’avaluació de tot el procés: els alumnes ja fa dies que han presentat la seva feina, i igualment les seves rúbriques d’autoavaluació i coavaluació.

La meva feina ha consistit en: avaluar el que ells han lliurat i després a tenir en compte tot el que ells han dit sobre el seu propi treball i el dels altres: ha sigut mooooolt llarg i complex! Entre altres coses perquè ells m’han donat les rúbriques en paper i he hagut de fer els promitjos manualment.

Primera conclusió: la propera vegada tot això serà amb un excel!

Document guia pel treball de castellà i mostres de feina

Reprodueixo a continuació el document que he projectat, explicat i repartit als alumnes per tal que el tinguin com a guia per fer la feina que pertoca a castellà:

PROYECTO: EL ARTE COMO VEHÍCULO DE LAS EMOCIONES

Castellano: cómo los poetas se valen de la poesía para expresar sus emociones
Duración: 2 sesiones de trabajo+ 1 sesión de evaluación grupal
Formato: los grupos de dos alumnos que se mantendrán a lo largo de todo el proyecto
Objetivo: conocer las principales emociones y leer y aprender de memoria poemas líricos que expresen las cuatro principales
Tarea:
1. Buscar y anotar las definiciones de: emoción, miedo, rabia, alegría y tristeza. Asociar cada una con un color
2. Leer y comprender por parejas los cinco poemas ofrecidos
3. Asociar mediante colores cada texto con una emoción a través de colorear todas las palabras que tengan que ver con la misma
4. Elegir cada miembro de la pareja uno de los textos, memorizarlo y gravar un vídeo con su recitación
Evaluación:
1. Autoevaluación diaria mediante rúbrica auto elaborada (debe contener información tanto sobre el trabajo propio como del compañero y también sobre el nivel de comprensión de los contenidos)
2. Evaluación de todos los compañeros del aula de los vídeos
3. Evaluación de la profesora del trabajo presentado

Material a entregar:
1. Una hoja manuscrita donde aparezcan las definiciones y sus colores.
2. Una soporte donde vayan copiados y asociados los poemas utilizando el código del color
3. Los dos vídeos en un pen
4. La hoja de autoevaluación

I aquí algunes fotos que il.lustren el treball:

19

1

17

5