Reflexions d’una professora de l’equip impulsor

Heus aquí com ha vist l’experiència la professora Àngels Gargallo, membre de l’equip impulsor, però que en canvi no ha viscut directament el treball d’aula:

“APROXIMACIÓ A L’EXPERIÈNCIA METODOLÒGICA DE TREBALL PER PROJECTES

Durant aquest curs, a l’Institut Eduard Fontserè de l’Hospitalet de Llobregat, i en el context del grup impulsor Xarxa, s’ha iniciat l’experiència de treball per projectes.
Quan un centre educatiu, introdueix una variant / inciativa metodològica nova, per nosaltres, sempre respon a la voluntat de millora en L’ EDUCACIÓ.
Partint d’aquest premisa, el grup impulsor va decidir implementar un parell d’experiències a primer de l’ESO.
Un percentatge, significatiu, dels nostres alumnes de primer arriben sense tenir assolides les competències bàsiques de primària, i vem pensar, que les bases teòriques d’aquesta metodologia podrien ajudar-nos, a que aquests alumnes i els seus companys milloressin els resultats acadèmics.
L’aplicació d’aquesta metodologia en els dos projectes; L’art com a vehicle de les emocions i L’esmorzar saludable ha estat portat a terme pels integrants del grup impulsor i alguns professors de l’equip docent de primer.
Iniciar una dinàmica metodològica que implica un canvi, destapa i requereix, a banda d’il·lusió, voluntat i capacitat dels que la implementen, una estructura organizativa de centre facilitadora.
La valoració que nosaltres com grup impulsor fem és positiva. Millorable, perquè personalment, crec que és un repte de tot un equip educatiu, i és fàcil suposar que, a l’intervenir més professors, augmentaran les opinions, i haurem d’arribar a acords. Treballar en equip, encara que no sempre és fàcil, sóc del parer que és molt interessant a molts nivells.
El futur (avaluació continua) a mig i a llarg termini ens dirà, en quina mesura, l’aplicació d’aquesta metodologia provoca la millora dels resultats educatius.
M’afegeixo a l’esperit d’un vell proverbi africà que diu que per educar a un nen fa falta la tribu.

Àngels Gargallo

L’Hospitalet, 6 de maig de 2016”

Reflexions 2: de les virtuts del projecte

Voldria reflexionar avui sobre les virtuts que he trobat que ha tingut aquesta mena de treball, en diversos ordres. En faré un llistat:

Pel què fa a l’equip impulsor:

1. Ens ha portat als impulsors a fer una feina cooperativa, i per tant ens hem hagut de posar pèviament en la mateixa situació en que després hem fet treballar l’alumnat

2. També a reflexionar conjuntament sobre quines dificultats concretes de la nostra feina cotidiana volíem mirar de paliar amb aquest altre enfoc pedagògic: hem vist que bàsicament la motivació i implicació de l’alumnat en el seu aprenentatge, així com l’autonomia en l’organització del propi treball; igualment, l’aprofitament de les aportacions dels iguals.

Pel què fa als alumnes:

1. Han treballat una temàtica que els ha resultat familiar i propera, i en la major part dels casos interessant.

2. Han utilitzat per treballar-la més varietat d’eines de les que normalment fan servir, almenys simultàniament: han partit d’una pel.lícula, han gravat vídeos, han fet fotos dels treballs, han gravat sons, han treballat amb cartulines i colors,…

3. Per tant, se’ls ha demanat fer una feina més creativa i menys tancada en la presentació del treball. Això els ha connectat amb més poder personal i més llibertat. Val a dir també, però, que a alguns alumnes això mateix els ha generat més estrés perquè els ha donat menys seguretat.

4. Han vist més “materialitzat” el fruit del seu esforç, inclús en l’espai públic de l’institut, a través de l’exposició del seus treballs als murs del centre.

5. S’han sorprès de la continuitat entre matèries de la temàtica que exploraven.

Igualment per als alumnes, entrant ara en els aprenentatges obtinguts:

1. S’han sentit validats: és a dir, han sentit que hi havia permís a l’escola per contactar i acceptar emocions com la ràbia o la tristesa, atès que els professors en parlàvem amb normalitat, també de les nostres, i els ensenyàvem que la literatura per exemple n’està plena.

2. Han après que així com és legítim sentir el que hom sent, no totes les expressions dels sentiments duen al mateix lloc. En aquest sentit, han incrementat el seu repertori entenent que, per exemple, tenen a disposició seva les caixes de colors per donar sortida en un moment determinat a la seva fúria, enlloc de fer mal a una altra persona.