Fotos d’una exposició
Respon
Arxiu de l'autor: DEBORA CARTAÑA BONVEHI
Reflexions 2: de les virtuts del projecte
Voldria reflexionar avui sobre les virtuts que he trobat que ha tingut aquesta mena de treball, en diversos ordres. En faré un llistat:
Pel què fa a l’equip impulsor:
1. Ens ha portat als impulsors a fer una feina cooperativa, i per tant ens hem hagut de posar pèviament en la mateixa situació en que després hem fet treballar l’alumnat
2. També a reflexionar conjuntament sobre quines dificultats concretes de la nostra feina cotidiana volíem mirar de paliar amb aquest altre enfoc pedagògic: hem vist que bàsicament la motivació i implicació de l’alumnat en el seu aprenentatge, així com l’autonomia en l’organització del propi treball; igualment, l’aprofitament de les aportacions dels iguals.
Pel què fa als alumnes:
1. Han treballat una temàtica que els ha resultat familiar i propera, i en la major part dels casos interessant.
2. Han utilitzat per treballar-la més varietat d’eines de les que normalment fan servir, almenys simultàniament: han partit d’una pel.lícula, han gravat vídeos, han fet fotos dels treballs, han gravat sons, han treballat amb cartulines i colors,…
3. Per tant, se’ls ha demanat fer una feina més creativa i menys tancada en la presentació del treball. Això els ha connectat amb més poder personal i més llibertat. Val a dir també, però, que a alguns alumnes això mateix els ha generat més estrés perquè els ha donat menys seguretat.
4. Han vist més “materialitzat” el fruit del seu esforç, inclús en l’espai públic de l’institut, a través de l’exposició del seus treballs als murs del centre.
5. S’han sorprès de la continuitat entre matèries de la temàtica que exploraven.
Igualment per als alumnes, entrant ara en els aprenentatges obtinguts:
1. S’han sentit validats: és a dir, han sentit que hi havia permís a l’escola per contactar i acceptar emocions com la ràbia o la tristesa, atès que els professors en parlàvem amb normalitat, també de les nostres, i els ensenyàvem que la literatura per exemple n’està plena.
2. Han après que així com és legítim sentir el que hom sent, no totes les expressions dels sentiments duen al mateix lloc. En aquest sentit, han incrementat el seu repertori entenent que, per exemple, tenen a disposició seva les caixes de colors per donar sortida en un moment determinat a la seva fúria, enlloc de fer mal a una altra persona.
Reflexions al final del treball 1: auto i coavaluació
Acabo de passar a la llibreta les anotacions sobre l’avaluació de tot el procés: els alumnes ja fa dies que han presentat la seva feina, i igualment les seves rúbriques d’autoavaluació i coavaluació.
La meva feina ha consistit en: avaluar el que ells han lliurat i després a tenir en compte tot el que ells han dit sobre el seu propi treball i el dels altres: ha sigut mooooolt llarg i complex! Entre altres coses perquè ells m’han donat les rúbriques en paper i he hagut de fer els promitjos manualment.
Primera conclusió: la propera vegada tot això serà amb un excel!
Ajustos i sorpreses
Passada la primera sessió, que no és de treball autònom complert perquè tota la primera part serveix per acabar d’ajustar grups i donar explicacions complementàries, encarem la segona: tinc dubtes sobre si els alumnes sabran reprendre el fil, hauran perdut el material, recordaran què han de fer i quin sentit té la fenina…
Em trobo de tot, però em sorprèn que, així com moltes vegades hi ha material que s’extravia d’una classe per altra, en aquest cas no haig de tornar a donar els fulls a casi ningú.
Al principi van despistats i els hi sembla que estic demanant una feina de qualsevol manera, per la qual cosa alguns pretenen lliurar-me les mateixes fotocòpies que els he repartit, a mig pintar, combinades amb fulls de quadrets i donades tal qual, una darrera l’altra. Com que en principi el format de lliurament no està acotat, sinó que deixo marge per a la creativitat, els alumnes no acaben de saber què i com han de donar. Per sort, la iniciativa d’alguns grups més madurs m’ajuda, perquè puc mostrar com exemple la seva feina, tant pel què fa a les rúbriques d’autoavaluació com als albums o murals que van elaborant. S’animen i comencen a donar ales a la seva imaginació! La majoria entenen que es tracta d’una feina on, justament, l’estètica té el seu pes.
Algunes mostres, que m’han sorprès a mi mateixa, perquè fins ara aquest nivell de cura en la presentació no s’havia donat en les llibretes de castellà:
Fotos de la primera sessió
El treball a l’aula documentat per ells mateixos
Document guia pel treball de castellà i mostres de feina
Reprodueixo a continuació el document que he projectat, explicat i repartit als alumnes per tal que el tinguin com a guia per fer la feina que pertoca a castellà:
PROYECTO: EL ARTE COMO VEHÍCULO DE LAS EMOCIONES
Castellano: cómo los poetas se valen de la poesía para expresar sus emociones
Duración: 2 sesiones de trabajo+ 1 sesión de evaluación grupal
Formato: los grupos de dos alumnos que se mantendrán a lo largo de todo el proyecto
Objetivo: conocer las principales emociones y leer y aprender de memoria poemas líricos que expresen las cuatro principales
Tarea:
1. Buscar y anotar las definiciones de: emoción, miedo, rabia, alegría y tristeza. Asociar cada una con un color
2. Leer y comprender por parejas los cinco poemas ofrecidos
3. Asociar mediante colores cada texto con una emoción a través de colorear todas las palabras que tengan que ver con la misma
4. Elegir cada miembro de la pareja uno de los textos, memorizarlo y gravar un vídeo con su recitación
Evaluación:
1. Autoevaluación diaria mediante rúbrica auto elaborada (debe contener información tanto sobre el trabajo propio como del compañero y también sobre el nivel de comprensión de los contenidos)
2. Evaluación de todos los compañeros del aula de los vídeos
3. Evaluación de la profesora del trabajo presentado
Material a entregar:
1. Una hoja manuscrita donde aparezcan las definiciones y sus colores.
2. Una soporte donde vayan copiados y asociados los poemas utilizando el código del color
3. Los dos vídeos en un pen
4. La hoja de autoevaluación
I aquí algunes fotos que il.lustren el treball:
Ens hi posem
Després de molts dubtes, ens decidim a començar la feina amb els alumnes. La primera sessió consisteix en una treball col.lectiu amb tota la classe, que parteix del recordatori de la pel.licula Inside-Out a través de la projecció d’un petit curtmetratge associat al mateix film. Els alumnes recorden perfectament la metàfora plantejada: quan es vol mostrar la interioritat dels personatges, es recorre a la imatge d’un ordinador comandat per les cinc principal emocios, cada una un personatge d’un color diferent.
En parlem i fan algun exercici a la llibreta, entre d’altres la recreació del seu propi “ordinador central”, que es veu a la primera imatge, o un esquema corporal on cada alumne assenyala mitjançant un codi de colors a quin lloc del cos percep les diferents emocions, tal com presenten les fotos 2 i 3, totes elles preses per petits reporters de 1A.
Tot preparant el terreny
Com que hem decidit que el projecte es durà a terme entre el segon i el tercer trimestre, hem tingut temps d’anar sembrant algunes llavors abans de posar-nos-hi.
Per exemple:
– l’última tarda abans de nadal vam aturar les classes i ajuntar tots els alumnes al gimnàs de l’institut per projectar-los la pel.lícula de PIxar Inside-Out, que recrea de forma lúdica el funcionament emocional
– en el decurs de les classes de castellà, he explorat quin grau d’autonomia tenen els alumnes de primer per treballar en grup cooperatiu, fent-los construir entre tots un mural per conmemorar el centenari de Roal Dahl. Constato que els costa organitzar-se i que el resultat del que lliuren és pobre, segurament per manca de pautes més concretes
Esquelet del projecte
Essent el primer treball d’aquesta mena amb els alumnes, decidim establir nosaltres l’esquelet del projecte, enlloc de partir de la demanda dels alumnes respecte de la temàtica ni dels productes finals; a ells els tocarà prendre la iniciativa en la concreció de cada una de les activitats que hauran d’anar deplegant.
També decidim que els alumnes treballaran per parelles, en aquest cas establertes lliurement per afinitat i entesa acadèmica.
Com que del que es tracta és que els alumnes aprenguin en primer lloc a reconèixer les principals emocions i després que l’art és un gran vehicle d’expressió de les mateixes, decidim el següent índex:
1. Primer farem una sessió introductòria per saber què saben els alumnes sobre les emocions: què són, quines són les principals, on les reconeixem, on s’expressen, per a què serveixen, què n’hem de fer,…
2. A castellà es farà una feina de lectura i recitació-gravació de poemes lírics.
3. Després, a català els alumnes aprendran a escriure un haiku on s’expressi alguna emoció
4. A continuació, amb la professora de visual i plàstica, en faran una versió pictòria (o escultòrica?)
5. Amb l’ajuda d’un programa informàtic i el professor li posaran música
6. Si tot surt segons el programa, s’aprofitarà la festa de primavera al teatre Barrades de l’Hospitalet per presentar les obres fetes.
Tot gestant el projecte
Al grup de professors de la xarxa de l’Ins Eduard Fontserè ens va semblar que el millor curs per implementar l’experiència de treballar per projectes amb els alumnes era primer de l’ESO.
Per això, ja des de l’octubre, vam decidir pensar un parell de propostes per anar desenvolupant al llarg de les reunions setmanals que tenim.
En aquest blog ens centrarem a documentar una de les dues experiències, la d’integrar les matèries de català, castellà, educació visual i música per explorar amb els nostres alumes les possibilitats que té l’art per expressar i vehicular emocions.
La temàtica de l’autoconeixement i l’autogestió, transversal al projecte educatiu del nostre centre, trobaria així una possible concreció a primer, alhora que ajudaríem a establir nexes entre la literatura, la producció artística pictòrica i la música.