Relat de l’aplicació del projecte

Publicat el per
Respon

La família i la societat en els contes tradicionals.

Hipòtesi de treball: No tots els contes tradicionals són sempre un bon model a seguir.

1ª SESSIÓ (1’5h):

Cada grup té una pregunta d’investigació. Abans de començar pròpiament el projecte fem una primera sessió per lliurar tota la documentació als alumnes i explicar què és cada un dels documents, per què serveix, com ens organitzarem, com treballarem, com s’avaluarà… Cada mestre té assignats uns grups (dos mestres tenen 3 grups i una mestra en té 4) que tutoritzarà durant tot el projecte.

Documentació pels alumnes: Full d’instruccions sobre el projecte, Pla d´Equip, Full de Planificació de tasques, rúbrica del treball en equip.

  • La mestra parla amb els membres del grup de treball i els demana que busquin una mica d’informació, que preguntin a casa sobre les preguntes 1 i 2 detallades a sota:

1.- Què és un conte tradicional? Coneixeu contes tradicionals? Quins? Us n’han explicat algun? Qui? Quan?…

2.- Per què creieu que serveixen els contes tradicionals?

 

2ª SESSIÓ (3h matí):

  • Conversa guiada per la mestra sobre el tema (30 minuts). Fan una pluja d´idees sobre la base de la informació que han buscat a casa, la secretària les va anotant. L’objectiu és arribar a formular una pregunta d’investigació i una hipòtesi que mirarem de comprovar.

Algunes de les preguntes formulades per orientar la conversa:

1.- Què és un conte tradicional? Coneixeu contes tradicionals? Quins? Us n’han explicat algun? Qui? Quan?…

2.- Per què creieu que serveixen els contes tradicionals?

3.- Penseu que els contes donen models/ valors als nens/nenes que els escolten? Quina mena de models?

4.- Plantegem una pregunta que vulgueu investigar sobre aquest tema i feu-ne una hipòtesi (resposta).

PLUJA D´IDEES

Algunes de les idees que van  comentar:

“Els contes no sempre donen bons models, les princeses sempre s’han de casar obligatòriament amb algú que no volen.”

“Pensem que hi ha molts contes masclistes”

“Els contes transmeten valors i models als nens petits perquè els nens coneguin què està bé i malament”.

“Que hi ha molts personatges femenins que són cruels: madrastres, bruixes, germanastres…”

FORMULACIÓ DE LA HIPÒTESI

“Els contes tradicionals no sempre no són un bon model pels nens petits.”

PLA D’EQUIP (1h)

Abans de començar a treballar com a grup cal estar ben organitzats. Han de preparar el seu “Pla d’equip”.

PLA DE TREBALL (1’5h)

Els alumnes fan propostes de treball i les van concretant en el seu pla de treball. La proposta s’ha de presentar a la tutora qui donarà les orientacions necessàries. Tot i així, el Pla patirà transformacions durant el projecte ja que sorgeixen idees noves o propostes de millora de les activitats pensades inicialment. L’hauran d’anar modificant durant el procés.

SESSIONS 3a a 6a (3h del matí)

PROPOSTA D’ACTIVITATS DELS ALUMNES.

  • Buscar informació sobre sexisme en els contes tradicionals
  • Elaborar una guia per escriure un conte no sexista ( a partir dels models trobats). Volen fer arribar aquesta guia a la resta de companys de la classe per tal que puguin escriure un conte sense trets sexistes.
  • Seleccionar 6 contes tradicionals i fer-ne una lectura crítica tot aplicant la guia Decideixen recollir aquesta informació en una graella que senyalarà els trets masclistes que observen.
  • Escriure un conte infantil de tipus tradicional però que promogui un model de família o societat No sexista ni discriminatori.
  • Representar aquesta petita història amb unes titelles que ells mateixos elaboraran.
  • Escriure el guió dialogat per la representació amb les titelles.
  • Fer un croquis de les titelles. Decidir la forma, els materials que utilitzaran…
  • Fer un power point per presentar als companys la feina feta i les seves conclusions.

CONCLUSIONS I COMPROVACIÓ D’HIPÒTESI.

Treure conclusions sobre el treball realitzat. Respondre la pregunta inicial i comprovar o no la hipòtesi de treball que s’havien formulat inicialment.

AUTOAVALUACIÓ I COAVALUACIÓ DEL PROJECTE

  • Avaluar el Pla d’equip: Establir el nivell d’assoliment dels diferents aspectes del treball en equip, avaluar l´assoliment d’objectius grupals i personals.
  • Rúbrica del treball en equip.

ELABORACIÓ DE LA CARPETA D´APRENENTATGE

  • Amb tota la documentació que ha generat durant el projecte, els productes finals i el seu diari personal de classe, cada alumne de forma individual haurà de preparar la seva carpeta d’aprenentatge tot argumentant la tria d’activitats significatives que han fet.
  • La mestra avaluarà el projecte tenint en compte tots els documents anteriorment descrits, l’exposició oral del treball i les anotacions que ha fet durant el procés de realització del projecte.

Avaluació del projecte

Publicat el per
1

Per avaluar el projecte utilitzarem el següents instruments:

1.- Pla d´Equip: El pla d´equip serveix com a instrument d´autoavaluació als alumnes i també com a instrument d avaluació per donar informació al mestre. En finalitzar el projecte, el grup haurà de recuperar el pla d´equip i valorar:

  • Realització dels diferents rols. Tots els membres del grup avaluen l´assumpció dels diferents rols per part de cada un dels membres del grup. És un exercici de COAVALUACIÓ.
  • També es farà COAVALUACIÓ en relació als objectius que s´havien proposat com a grup.
  • Es valoraran també els objectius personals. Aquest és un exercici d AUTOAVALUACIÓ.

2.- Rúbrica del treball en equip: Els alumnes disposaran de la rúbrica des de l´inici del projecte ja que els dóna els indicadors de referència de com s´espera que treballin durant el projecte. S´utilitzarà en finalitzar el projecte com a instrument d´AUTO I COAVALUACIÓ. Els membres del grup s´autoavaluen com a grup i individualment. La rúbrica els demana una avaluació del grup i una avaluació de cada membre individual.

3.- Rúbrica d´expressió oral: És un instrument d´avaluació pel mestre. S´utilitzarà en les exposicions que es facin del projecte a classe.

4.- Diari de classe; té una doble utilitat:

  • És un instrument que servirà l´alumne per elaborar la seva carpeta d´aprenentatge. A partir del diari fa un repàs de tota la feina que ha fet i pot fer la selecció de tasques que li han resultat més significatives.
  • És també un instrument d´avaluació pel mestre ja que permet veure el procés d´aprenentatge que ha seguit l´alumne , el nivell d´implicació, la sistematicitat, el fil conductor que han seguit, la coherència de les actuacions i decisions preses, les tasques han fet durant el procés…

5.- Carpeta d´Aprenentatge: És un instrument d’avaluació del projecte final. Serveix al mestre per completar l’avaluació i a l´alumne per fer el recull de les feines que més li han servit per aprendre. Permet a l´alumne una revisió del procés i una reflexió sobre la pròpia feina i el seu aprenentatge. Està formada pels següents documents:

  1. Carpeta física amb les feines que més li han servit per aprendre. Es presentarà en un duraclip de plàstic. (si alguna tasca és un mural, power point, vídeo, es pot fer una fotocòpia, foto o simplement explicació de la tasca)
  2. Full d’autoavaluació del la carpeta d´aprenentatge.
  3. Explicació i reflexions de la tria d’activitats.

6.- Graella d’autoavaluació de la carpeta d´aprenentatge.

Un cop acabat el projecte ens hem trobat amb un problema: com recollim la informació que ens permetrà fer una valoració el més ajustada possible del treball dels nostres alumnes?. Un gran repte, donat que cal avaluar diversos aspectes; volíem tenir en compte en l´avaluació el treball en equip com a eix important del projecte, la gestió de tots els documents de treball i l´avaluació de totes les tasques que s’havien fet els alumnes. Volíem fer un recull el més sistemàtic possible dels indicadors d’avaluació que ens permetrien fer una valoració significativa pels mestres i pels alumnes; alhora que ajustada a la realitat. Per solucionar aquest problema hem creat aquesta graella d’avaluació.

graella projecte

El treball en equip: Un eix del nostre projecte

Publicat el per
1

L’equip de mestres va estar valorant la dificultat i la importància que tenia el treball en equip en la realització del projecte. Tanta importància té que vam considerar que era un dels aprenentatges més importants que feien els nostres alumnes. Aquest fet ens va fer pensar que calia guiar molt bé els nostres alumnes per tal que no perdessin de vista en cap  moment que el treball en equip era una tasca a fer en sí mateixa i, per tant un aprenentatge que havien d´assolir.  Per ajudar els nostres alumnes vam donar-los una documentació que els ajudaria en aquest procés d’aprenentatge de treballar en equip. Són els següents:

1.- Vam incloure un “Pla d’ Equip” extret d’un document d’en Pere Pujolàs sobre aprenentatge cooperatiu. És una eina molt útil per fer conscients els nois i noies que:

  • Han d´assumir uns rols molt concrets per tal que el grup funcioni. Les diferents funcions de cada rol venien ben definides darrera del full del Pla d’equip a fi que tothom tingués clar quina era la seva feina.
  • Que aquests rols seran avaluats durant i al final del projecte, per ells mateixos i pels mestres.
  • Que com a grup es proposen un objectius a assolir en finalitzar el projecte.
  • Que com a individus també es proposen un objectius
  • Aquest Pla d’Equip s’avaluarà a meitat del procés fent una aturada per valorar: que fan bé com a grup i que han de millorar.
  • També l’avaluaran al final: Per comprovar com han funcionat els rols i en quin nivell s’han assolit els objectius.

pla dequip

2.- Rúbrica del treball en equip: Donem aquesta rúbrica només començar el projecte a fi que tinguin present què s’espera que aconsegueixin i s’ utilitzarà com a instrument d’autoavaluació al final.

 

rubrica treball en equip

Instruccions per als alumnes

Publicat el per
1

Document lliurat a tots els alumnes prèviament a començar la feina de projectes:

DIARI DEL PROJECTE

Farem un diari del projecte. Aquest diari ha de servir per recollir tota aquella informació que és important per a tu que t’ajudi a reflexionar sobre “QUÈ APRENS” i “COM HO APRENS”, a organitzar tots els teus aprenentatges i a relacionar-te amb els altres. Us ha de servir per fer memòria de totes les activitats que heu fet, i de com les heu fet.

El diari t’ha de servir a tu, però també a la família i als/les mestres per tenir una bona comunicació entre tots plegats. Cal que estigui ben al dia, que la reviseu.

En aquest diari hi haureu de fer constar:

  1. Un resum de totes les activitats (QUÈ FEU i COM HO FEU) que feu durant el projecte. S’ha d’actualitzar sempre que s’inicia una tasca nova. De totes les tasques que feu; Podeu anotar sabers de grup: tot allò que sabeu sobre aquell tema.
  2. Hi podeu prendre els apunts i anotacions que creieu necessaris per tal que us ajudin a dur a terme millor les diferents tasques. Així també els podreu consultar quan els necessiteu.
  3. Hi heu d´anotar les planificacions de les diferents tasques que fareu.
  4. Podeu fer bases d´orientació, esquemes, mapes conceptuals… que hàgiu elaborat o utilitzat durant la realització de les tasques.
  5. Heu de fer també algunes reflexions personals sobre el que creieu convenient. Tant referit a les tasques, com al funcionament del grup, com al resultat final d´una activitat…
  6. Podeu anotar dubtes, preguntes que us feu…
  7. Podeu, també anotar compromisos tant personals com de grup.
  8. Autoavaluacions de feines o processos que heu seguit per fer una feina.
  9. Normes d’ortografia, presentació…Tot el que penseu que us pot ajudar a fer millor les tasques.

CARPETA D´APRENENTATGE

Un cop finalitzat el projecte, Haureu d’elaborar la vostra carpeta d´aprenentatge. Aquesta carpeta haurà de contenir:

  1. Aquesta és una feina individual i que haureu de presentar individualment a la mestra o al mestre. Primerament us haureu de presentar, podeu posar una foto si voleu, també haureu d’explicar quin projecte heu fet i que us ha semblat.
  2. Hi haureu de posar també “El Pla d´equip”, que vau preparar al començament, Aquesta avaluació s’ha de fer en equip.
  3. Hi haureu de posar “El full de planificació de tasques”
  4. Haureu de revisar el vostre diari de classe i seleccionar d’entre totes les activitats aquelles que més us han ajudat a aprendre en aquest projecte tot reflexionant i explicant per què feu aquesta tria. Les haureu de presentar a la mestra dins la carpeta. Heu de seleccionar un mínim de tres activitats.
  5. La rúbrica del treball en equip avaluada tant a nivell individual com en equip.
  6. I també podeu afegir tot allò que considereu que heu trobat, que heu fet sevir, que heu elaborat, o que penseu que us ha sigut útil a nivell personal per aprendre en aquest projecte. Heu d’explicar per què us ha estat útil i per què ho voleu posar.

AVALUACIÓ DEL PROJECTE

Per avaluar el vostre projecte es tindran en compte els següents aspectes:

  1. La vostra carpeta d´aprenentatge.
  2. El treball en equip (rúbrica del Treball en equip): si us heu entès, si us heu sabut organitzar, si heu estat autònoms… (llegiu la rúbrica per saber què tindrem en compte).
  3. La vostra participació individual dins del grup: si us heu implicat o no, si heu treballat i participat activament… (Consulteu també la rúbrica).
  4. El producte final que presenteu en acabar el projecte.
  5. La presentació (mural, powerpoint…) i expressió oral que feu del vostre treball.

I per fi, les preguntes

Publicat el per
Respon

database

Un cop rebudes totes les preguntes en una bústia de cartró els mestres de cicle superior les hem llegit totes i n’hem fet una selecció per a cada grup classe. Algunes s’han hagut de descartar per ser massa òbvies, massa literals, massa infantils o per ser senzillament inabastables. Entre les preguntes seleccionades algunes han hagut de reformular-se lleugerament.

Heus ací les 5 preguntes finalistes de cada classe:

5è A:

1. Com serà la família del futur?

2. Quins models de famílies apareixen als contes tradicionals?

3. Com era la família d’abans?

4. Per què va el cognom del pare abans que el de la mare?

5. Són molt diferents les famílies arreu del món?

5è B:

1. Els animals s’organitzen en famílies? Com?

2. Em puc casar amb qui vulgui?

3. Quins models de famílies apareixen als contes tradicionals?

4. Quins tipus de famílies tenim a l’escola Jungfrau?

5. Quins avantatges i inconvenients tenen les famílies nombroses?

6è A:

1. Com es fa un arbre genealògic?

2. Quins models de famílies apareixen als contes tradicionals?

3. Quines despeses té una família?

6è B

1. Per què hi ha dones que tenen bessons i dones que no?

2. Com eren les famílies de la prehistòria?

3. Quins models de famílies apareixen als contes tradicionals?

4. En què consisteix un procés d’adopció?

5. Com s’explica la ideologia masclista dins de moltes famílies?

 

 

Feines prèvies, pas a pas

Publicat el per
Respon

ESTRUCTURA DE TREBALL DEL PROJECTE DE CS
(Reunió del 27 de febrer de 2016)

1.- Els mestres hauran de vendre com a fantàstics 5 temes de treball: L’astronomia, la família, la ciutat, les olimpíades i la publicitat.

2.- Cada mestre/a del grup de treball de CS s’encarregarà de fer la presentació d’un dels temes i els tutors els presentaran als alumnes.

3.- Acordem com presentarem la feina als alumnes:

  • Proposem 5 temes a escollir-ne un. Hauran de votar anònimament.
  • Un cop escollit el tema, els expliquem que el projecte d´aquest curs partirà d’una pregunta sobre la qual ells investigaran. Aquesta pregunta l’hauran de formular ells mateixos ni també es farà de manera anònima. (La qüestió de l´anonimat és bàsicament per evitar favoritismes per lideratge d´alguns alumnes.)
  • Els delegats de les 4 classes faran el recompte de votacions i informaran als tutors/es del tema escollit per majoria.
  • Proposem als alumnes que duran 2 o 3 dies vagin formulant preguntes d’investigació que els interessin i les posin a la capsa de preguntes.
  • Un cop recollides les preguntes de les 4 classes, els/les mestres implicats en el projecte es reuneixen per valorar, seleccionar i reformular si cal les preguntes que ens semblin més adients o que permetin un treball més interessant.
  • S’escolliran 6 preguntes per classe (diferents a cada classe)
  • Presentarem les 6 preguntes en un full als alumnes i hauran de marcar la preferència de pregunta de l’1 al 6. L’última paraula la tenen els/les tutors/es.
  • La cerca d’informació s’haurà de fer a casa, no a l’escola.
  • Els diferents mestres que col·laboren i els tutors s’encarregaran de fer el seguiment i es reuniran amb els grups de treball per orientar la feina i elaborar un guió de treball sobre la seva investigació.
  • El projecte de 5è i 6è es durà a terme en setmanes diferents per qüestió de suports i material informàtic.
  • Utilitzarem els matins d´una setmana sencera i intervindran mestres especialistes, cap d´estudis i mestres d’EE.

idea

La ciutat

Publicat el per
Respon

Un altre dels temes que vam pensar que podia ser molt sucós i que oferia moltes vies per a aprofondir era el de la ciutat. Aquest és el guió que vam repartir entre els mestres implicats i que vam exposar als grups-classe per a engrescar-los

És una relació de possibles aspectes a tractar sobre el tema però caldria fer una reformulació i proposar-ho a mode d’investigació, o situacions a resoldre, o preguntes que impliquin dur a terme un procés de creació o elaboració… Per exemple:

  1. El meu viatge a Nova York. Com organitzaré el meu viatge d’ una setmana? (Hauran de consultar preus de mitjans de transport, horaris, temporada més adient, itineraris, allotjament, pensió, pressupost …), organització del viatge, què visitaré, quins dies, llocs per visitar, preus, amb qui faré el viatge…
  2. La contaminació a les ciutats. Com podem aconseguir que una ciutat sigui més sostenible?

badalona

Possibles aspectes a tractar:

  • Població a les ciutats, ciutats més poblades.
  • Forma i organització d’una ciutat: Com està estructurada, tipus d’edificis que hi trobem, densitat de població…
  • Els noms de les ciutats i els noms dels carrers de les ciutats.
  • Ciutats desaparegudes.
  • La contaminació a les ciutats: diferents menes de contaminació, fer petites investigacions sobre aquest tema; fer propostes de millora, efectes sobre la salut…
  • Jardins a la ciutat: Per què hi són, funció, tipus, manteniment, fer una proposta per fer un jardí a l’escola…
  • Propostes d’itineraris per una o diverses ciutats.
  • Preparació d’un viatge per una o diverses ciutats.

L’astronomia

Publicat el per
Respon

Ens va semblar que l’astronomia podia ser un tema força atractiu per als nens i que podia atacar-se des de diferents vessants. Aquest és el guió que vam fer servir per a presentar les línies del tema:

VirtualAstro-Stargazing-Graphic-copy

L’ ASTRONOMIA AL LLARG DEL TEMPS.

  • Els primers astrònoms. Creences segons els tipus de civilització.
  • L’astronomia i la religió.
  • Els astrònoms més importants al llarg de la història.

EL SISTEMA SOLAR.

  • L’astre rei: el sol.
  • La lluna : les fases i la seva influència amb la terra.
  • La teoria del Big Bang.
  • Planetes .

ESTRELLES, NEBULOSES I GALÀXIES.

  • Les constel·lacions.
  • Mapes estel·lars per observar el firmament.

ELS TELESCOPIS.

  • Els primers telescopis: com eren i en què es basava el seu funcionament.

OBSERVATORIS.

  • Els grans observatoris actuals: on són i per què.

La família

Publicat el per
Respon

El segon amb el que vam voler engrescar els alumnes va ser el de la família. Aquest és, per sobre, el guió que els mestres vam presentar a l’aula:

familyl1800x1200

  • Tipus de matrimoni: civil, religiós, homosexual, de conveniència (per aconseguir permís de residencia), parelles de fet, matrimonis pactats vs. l’amor romàntic
  • Adopció. Famílies d’acollida. Legislació. Homosexuals, famílies monoparentals.
  • Orfes.
  • Família nombrosa. Avantatges. Franquisme.
  • Descens de la natalitat i industrialització.
  • Visió diacrònica (la família romana, la família pagesa catalana, …). Altres models de família en el món: la família gitana, la poligàmia…
  • Patriarcat i matriarcat.
  • La pèrdua del cognom de la dona en casar-se.
  • Fills no reconeguts. Fills il·legítims. Proves de paternitat: l’ADN i la genètica. Mare biològica. Mares de lloguer. Donació d’òvuls. Fecundació assistida.
  • El llibre de família.
  • Dinasties (la importància de la descendència per a la monarquia, guerres de successió, matrimonis endogàmics).
  • El tabú de l’incest.
  • Arbres genealògics.
  • La família pagesa catalana. La fragmentació del patrimoni (la pubilla i l’hereu).
  • La màfia i la idealització de “la família”: vincles afectius i comercials que van més enllà
  • Lleis de conciliació familiar.
  • Divorci. Separació. Bigàmia.
  • La família política. A qui considerem família? La 1a i la 2a línia de consanguinitat
  • El fenomen dels bessons i els parts múltiples.
  • La figura del pare de família. La figura del tutor legal i el vincle “padrí-fillol”.
  • La dida i els germans de llet.
  • La Sagrada Família i el concepte de família cristià. El vot de castedat. “Pare com a sinònim de capellà”, monjos (“germans”) i monges (“germanes”), la “mare superiora”, el “Papa” de Roma…