El treball en equip: Un eix del nostre projecte

L’equip de mestres va estar valorant la dificultat i la importància que tenia el treball en equip en la realització del projecte. Tanta importància té que vam considerar que era un dels aprenentatges més importants que feien els nostres alumnes. Aquest fet ens va fer pensar que calia guiar molt bé els nostres alumnes per tal que no perdessin de vista en cap  moment que el treball en equip era una tasca a fer en sí mateixa i, per tant un aprenentatge que havien d´assolir.  Per ajudar els nostres alumnes vam donar-los una documentació que els ajudaria en aquest procés d’aprenentatge de treballar en equip. Són els següents:

1.- Vam incloure un “Pla d’ Equip” extret d’un document d’en Pere Pujolàs sobre aprenentatge cooperatiu. És una eina molt útil per fer conscients els nois i noies que:

  • Han d´assumir uns rols molt concrets per tal que el grup funcioni. Les diferents funcions de cada rol venien ben definides darrera del full del Pla d’equip a fi que tothom tingués clar quina era la seva feina.
  • Que aquests rols seran avaluats durant i al final del projecte, per ells mateixos i pels mestres.
  • Que com a grup es proposen un objectius a assolir en finalitzar el projecte.
  • Que com a individus també es proposen un objectius
  • Aquest Pla d’Equip s’avaluarà a meitat del procés fent una aturada per valorar: que fan bé com a grup i que han de millorar.
  • També l’avaluaran al final: Per comprovar com han funcionat els rols i en quin nivell s’han assolit els objectius.

pla dequip

2.- Rúbrica del treball en equip: Donem aquesta rúbrica només començar el projecte a fi que tinguin present què s’espera que aconsegueixin i s’ utilitzarà com a instrument d’autoavaluació al final.

 

rubrica treball en equip

I per fi, les preguntes

database

Un cop rebudes totes les preguntes en una bústia de cartró els mestres de cicle superior les hem llegit totes i n’hem fet una selecció per a cada grup classe. Algunes s’han hagut de descartar per ser massa òbvies, massa literals, massa infantils o per ser senzillament inabastables. Entre les preguntes seleccionades algunes han hagut de reformular-se lleugerament.

Heus ací les 5 preguntes finalistes de cada classe:

5è A:

1. Com serà la família del futur?

2. Quins models de famílies apareixen als contes tradicionals?

3. Com era la família d’abans?

4. Per què va el cognom del pare abans que el de la mare?

5. Són molt diferents les famílies arreu del món?

5è B:

1. Els animals s’organitzen en famílies? Com?

2. Em puc casar amb qui vulgui?

3. Quins models de famílies apareixen als contes tradicionals?

4. Quins tipus de famílies tenim a l’escola Jungfrau?

5. Quins avantatges i inconvenients tenen les famílies nombroses?

6è A:

1. Com es fa un arbre genealògic?

2. Quins models de famílies apareixen als contes tradicionals?

3. Quines despeses té una família?

6è B

1. Per què hi ha dones que tenen bessons i dones que no?

2. Com eren les famílies de la prehistòria?

3. Quins models de famílies apareixen als contes tradicionals?

4. En què consisteix un procés d’adopció?

5. Com s’explica la ideologia masclista dins de moltes famílies?