Com es organitzem?

El projecte es va fer durant tots els matins d’una mateixa setmana. Els alumnes treballaven de 9:00 a 12:30 en grup i deixaven de fer les especialitats. Els especialistes d’anglès, música i educació física, a més de la cap d’estudis, entraven a l’aula a recolzar la feina del tutor.

Tant 5è com 6è van triar una setmana durant la qual l’aula d’informàtica estigués lliure. A més de fer servir els ordinadors de l’aula d’informàtica els grups de treball també van disposar del carro de portàtils.

Es va intentar que cada mestre tutoritzés sempre als mateixos grups de treball. Això facilitava el seguiment per part de l’adult i el control del compliment de les tasques encomanades.

Treball en equip

Què preteníem?

Els objectius de l’equip de mestres de cicle superior bàsicament eren dos:

1. Explorar les possibilitats del treball cooperatiu dins de l’aula i anar abandonant progressivament la classe tradicional i magistral que gira al voltant del llibre de text, la idea del mestre erudit que vomita dades i la idea d’un alumne obedient que executa fil per randa les indicacions dels exercicis.

2. Reformular el treball per projectes. Tal com es feien tenien un regust acadèmic i enciclopèdic. Els alumnes cercaven dades i les resumien amb més o menys gràcia i fidelitat, en una mena de copiar i enganxar que poc o res tenia de creatiu. Perseguíem una nova idea de projecte més lligat al mètode científic (problema, hipòtesi, recerca, comprovació i conclusió).

escrivint guió

I per fi, les preguntes

database

Un cop rebudes totes les preguntes en una bústia de cartró els mestres de cicle superior les hem llegit totes i n’hem fet una selecció per a cada grup classe. Algunes s’han hagut de descartar per ser massa òbvies, massa literals, massa infantils o per ser senzillament inabastables. Entre les preguntes seleccionades algunes han hagut de reformular-se lleugerament.

Heus ací les 5 preguntes finalistes de cada classe:

5è A:

1. Com serà la família del futur?

2. Quins models de famílies apareixen als contes tradicionals?

3. Com era la família d’abans?

4. Per què va el cognom del pare abans que el de la mare?

5. Són molt diferents les famílies arreu del món?

5è B:

1. Els animals s’organitzen en famílies? Com?

2. Em puc casar amb qui vulgui?

3. Quins models de famílies apareixen als contes tradicionals?

4. Quins tipus de famílies tenim a l’escola Jungfrau?

5. Quins avantatges i inconvenients tenen les famílies nombroses?

6è A:

1. Com es fa un arbre genealògic?

2. Quins models de famílies apareixen als contes tradicionals?

3. Quines despeses té una família?

6è B

1. Per què hi ha dones que tenen bessons i dones que no?

2. Com eren les famílies de la prehistòria?

3. Quins models de famílies apareixen als contes tradicionals?

4. En què consisteix un procés d’adopció?

5. Com s’explica la ideologia masclista dins de moltes famílies?

 

 

Feines prèvies, pas a pas

ESTRUCTURA DE TREBALL DEL PROJECTE DE CS
(Reunió del 27 de febrer de 2016)

1.- Els mestres hauran de vendre com a fantàstics 5 temes de treball: L’astronomia, la família, la ciutat, les olimpíades i la publicitat.

2.- Cada mestre/a del grup de treball de CS s’encarregarà de fer la presentació d’un dels temes i els tutors els presentaran als alumnes.

3.- Acordem com presentarem la feina als alumnes:

  • Proposem 5 temes a escollir-ne un. Hauran de votar anònimament.
  • Un cop escollit el tema, els expliquem que el projecte d´aquest curs partirà d’una pregunta sobre la qual ells investigaran. Aquesta pregunta l’hauran de formular ells mateixos ni també es farà de manera anònima. (La qüestió de l´anonimat és bàsicament per evitar favoritismes per lideratge d´alguns alumnes.)
  • Els delegats de les 4 classes faran el recompte de votacions i informaran als tutors/es del tema escollit per majoria.
  • Proposem als alumnes que duran 2 o 3 dies vagin formulant preguntes d’investigació que els interessin i les posin a la capsa de preguntes.
  • Un cop recollides les preguntes de les 4 classes, els/les mestres implicats en el projecte es reuneixen per valorar, seleccionar i reformular si cal les preguntes que ens semblin més adients o que permetin un treball més interessant.
  • S’escolliran 6 preguntes per classe (diferents a cada classe)
  • Presentarem les 6 preguntes en un full als alumnes i hauran de marcar la preferència de pregunta de l’1 al 6. L’última paraula la tenen els/les tutors/es.
  • La cerca d’informació s’haurà de fer a casa, no a l’escola.
  • Els diferents mestres que col·laboren i els tutors s’encarregaran de fer el seguiment i es reuniran amb els grups de treball per orientar la feina i elaborar un guió de treball sobre la seva investigació.
  • El projecte de 5è i 6è es durà a terme en setmanes diferents per qüestió de suports i material informàtic.
  • Utilitzarem els matins d´una setmana sencera i intervindran mestres especialistes, cap d´estudis i mestres d’EE.

idea

La ciutat

Un altre dels temes que vam pensar que podia ser molt sucós i que oferia moltes vies per a aprofondir era el de la ciutat. Aquest és el guió que vam repartir entre els mestres implicats i que vam exposar als grups-classe per a engrescar-los

És una relació de possibles aspectes a tractar sobre el tema però caldria fer una reformulació i proposar-ho a mode d’investigació, o situacions a resoldre, o preguntes que impliquin dur a terme un procés de creació o elaboració… Per exemple:

  1. El meu viatge a Nova York. Com organitzaré el meu viatge d’ una setmana? (Hauran de consultar preus de mitjans de transport, horaris, temporada més adient, itineraris, allotjament, pensió, pressupost …), organització del viatge, què visitaré, quins dies, llocs per visitar, preus, amb qui faré el viatge…
  2. La contaminació a les ciutats. Com podem aconseguir que una ciutat sigui més sostenible?

badalona

Possibles aspectes a tractar:

  • Població a les ciutats, ciutats més poblades.
  • Forma i organització d’una ciutat: Com està estructurada, tipus d’edificis que hi trobem, densitat de població…
  • Els noms de les ciutats i els noms dels carrers de les ciutats.
  • Ciutats desaparegudes.
  • La contaminació a les ciutats: diferents menes de contaminació, fer petites investigacions sobre aquest tema; fer propostes de millora, efectes sobre la salut…
  • Jardins a la ciutat: Per què hi són, funció, tipus, manteniment, fer una proposta per fer un jardí a l’escola…
  • Propostes d’itineraris per una o diverses ciutats.
  • Preparació d’un viatge per una o diverses ciutats.

L’astronomia

Ens va semblar que l’astronomia podia ser un tema força atractiu per als nens i que podia atacar-se des de diferents vessants. Aquest és el guió que vam fer servir per a presentar les línies del tema:

VirtualAstro-Stargazing-Graphic-copy

L’ ASTRONOMIA AL LLARG DEL TEMPS.

  • Els primers astrònoms. Creences segons els tipus de civilització.
  • L’astronomia i la religió.
  • Els astrònoms més importants al llarg de la història.

EL SISTEMA SOLAR.

  • L’astre rei: el sol.
  • La lluna : les fases i la seva influència amb la terra.
  • La teoria del Big Bang.
  • Planetes .

ESTRELLES, NEBULOSES I GALÀXIES.

  • Les constel·lacions.
  • Mapes estel·lars per observar el firmament.

ELS TELESCOPIS.

  • Els primers telescopis: com eren i en què es basava el seu funcionament.

OBSERVATORIS.

  • Els grans observatoris actuals: on són i per què.

La família

El segon amb el que vam voler engrescar els alumnes va ser el de la família. Aquest és, per sobre, el guió que els mestres vam presentar a l’aula:

familyl1800x1200

  • Tipus de matrimoni: civil, religiós, homosexual, de conveniència (per aconseguir permís de residencia), parelles de fet, matrimonis pactats vs. l’amor romàntic
  • Adopció. Famílies d’acollida. Legislació. Homosexuals, famílies monoparentals.
  • Orfes.
  • Família nombrosa. Avantatges. Franquisme.
  • Descens de la natalitat i industrialització.
  • Visió diacrònica (la família romana, la família pagesa catalana, …). Altres models de família en el món: la família gitana, la poligàmia…
  • Patriarcat i matriarcat.
  • La pèrdua del cognom de la dona en casar-se.
  • Fills no reconeguts. Fills il·legítims. Proves de paternitat: l’ADN i la genètica. Mare biològica. Mares de lloguer. Donació d’òvuls. Fecundació assistida.
  • El llibre de família.
  • Dinasties (la importància de la descendència per a la monarquia, guerres de successió, matrimonis endogàmics).
  • El tabú de l’incest.
  • Arbres genealògics.
  • La família pagesa catalana. La fragmentació del patrimoni (la pubilla i l’hereu).
  • La màfia i la idealització de “la família”: vincles afectius i comercials que van més enllà
  • Lleis de conciliació familiar.
  • Divorci. Separació. Bigàmia.
  • La família política. A qui considerem família? La 1a i la 2a línia de consanguinitat
  • El fenomen dels bessons i els parts múltiples.
  • La figura del pare de família. La figura del tutor legal i el vincle “padrí-fillol”.
  • La dida i els germans de llet.
  • La Sagrada Família i el concepte de família cristià. El vot de castedat. “Pare com a sinònim de capellà”, monjos (“germans”) i monges (“germanes”), la “mare superiora”, el “Papa” de Roma…

Les Olimpíades

Heus ací el guió que cada tutor va presentar a l’aula per engrescar els nens sobre el tema de les olimpíades:

  • Història dels jocs olímpics. Jocs antics i jocs moderns.
  • JJOO estiu i d’hivern.Es pot parlar dels esports que participen, quin requisits han de complir per ser olímpics, quins són els millors països (amb més medalles).
  • JJOO paralímpics i Special Olympics. Tema molt interessant, es podria enfocar cap a l’àrea de valors. Hi ha una petita diferència entre les dues modalitats i es podria fer una investigació sobre esports, esportistes que hi participen, etc. Seria com una incursió al món de les persones discapacitades. http://www.specialolympics.cat/
  • Significat dels anells olímpics. Relacionat amb les banderes del país i continents.
  • La torxa, recorregut i simbolisme.
  • Ciutats olímpiques.
  • Valors olímpics (citius, altius, fortius, el més ràpid, el més alt, el més fort) tres valors fonamentals: l’excel·lència, el respecte i l’amistat; “Lo importante no es ganar, sino participar”.
  • Cerimònies d’inauguració i clausura. Els esports olímpics, La vila olímpica.
  • L’alimentació dels esportistes. Nutrició.
  • Es poden treballar textos d’història de les olimpíades a Grècia, hª de Marató, Les Olimpíades al 1936 (Berlín). Hi ha molts temes i es pot relacionar amb fets històrics.
  • Disseny d’una mascota per a RIO 16. Manualitat.
  • Jocs olímpics d’hivern, esports, condicions, temperatures, muntanyes,etc…
  • Es podria treballar alguna cançó famosa feta per a les olimpíades com “Heroes live forever”.

Fanny Blankers-Koen

 

Cinc temes, cinc

Reunits els cinc mestres vam pensar que podia ser una bona idea limitar a cinc els temes sobre els que podien versar els projectes, de manera que els alumnes de cicle superior tinguessin la llibertat de votar per un. La primera tasca dels mestres seria la de proposar quatre grans temes i presentar-los a l’aula de manera atractiva, insistint en les moltíssimes branques d’investigació que presentaven tots ells. Els temes proposats pels mestres van ser:

1. La família
2. L’astronomia.
3. Ciutats del món.
4. Les olimpíades.
5. La publicitat

 

brainstorming

Cada mestre va elaborar un guió dels possibles aspectes a treballar en cadascun d’aquests temes i el va passar a la resta de mestres participants. Finalment, cada tutor va presentar a la seva aula els quatre guions. Feta l’exposició els alumnes, de manera anònima per no deixar-se influir pels lideratges de l’aula, van votar per un dels quatre temes.