Un cop acabada la feina mirem enrere i considerem que tot plegat ha valgut la pena per:
1. L’elaboració d’un pla d’equip ha estat importantíssima per al bon funcionament dels grups. Els alumnes han agraït que els rols estiguessin ben definits, que un no trepitgés l’altre, que tothom sabés què havia de fer i de què havia de donar comptes davant dels altres. Ells s’han repartit aquestes funcions i les han gestionat prou bé.
2. L’avaluació del treball en equip que els alumnes han fet ha estat molt ajustada a la realitat. L’opinió que els alumnes s’han format sobre els seus punts forts i dèbils coincideix amb la visió del mestre. Això vol dir que les eines d’avaluació apuntaven en la direcció correcta i que s’ha sabut comunicar bé aquest mecanisme avaluador.
3. Ens agradi o no, al final el mestre ha de teclejar una nota del 0 al 10 al costat del nom de cada alumne. Vam elaborar una graella que pretenia resumir tots i cadascun dels aspectes susceptibles de ser avaluats. Creiem que ha estat una eina útil.
4. L’ús de rúbriques ha estat una eina molt útil per ajudar a reflexionar sobre la feina feta, tant pels alumnes com pels mestres.
5. Un altre de les eines sense les quals el projecte no hagués tirat endavant ha estat el diari de classe, l’anotació sistemàtica de totes les activitats i decisions que el grup prenia. Aquesta mena de quadern de bitàcora ha ajudat molt a revisar el procés.
6. Ja sigui per las raons anteriors o per altres raons que se’ns escapen, hem pogut constatar que el treball en equip ha funcionat, deixant al marge que els productes finals siguin de més o menys qualitat, puguin estar més o menys polits o s’ajustin més o menys al mètode científic, la dinàmica de treball entre els membres del grup ha estat bona. Les baralles i el desconcert de la primera sessió van donar pas, una setmana més tard, a una manera de fer respectuosa, fluïda i natural que va culminar amb una obra de teatre on tots els participants sabien a la perfecció què havien de fer, on començava i acabava la seva responsabilitat.