QUÈ HA PASSAT A WASHINGTON?

Els alumnes venen parlant de la gran nevada a Washington , molts d’ells l’havien vist a les notícies i estaven interessats ja que al principi de curs un company va anar a viure a aquesta ciutat amb la seva família.

L’aprenentatge de l’aula es veu motivat per un fet que està vinculat a un amic de l’aula i l’aspecte emocional i vivencial  l’afavoreix.

Veiem el vídeo de les notícies que ens expliquen la nevada i aprenem molt vocabulari nou que anem anotant al costat del nostre mural.

Alhora un nen de la classe ens porta un vídeo que li envia el nen que està a Washington.

Decidim entre tots fer una feina per recollir  la informació que hem après .

Per realitzar aquesta fitxa ens hem de plantejar què posarem , on volem posar-ho i parlem de termes com que és un comentari a peu de foto o què vol dir la paraula cedir.

Què ha passat a Washington?

VEIEM VÍDEOS PER APRENDRE A REPRESENTAR

Veiem diferents vídeos que ens representen la Terra inclinada i com gira al voltant del Sol i sobre si mateixa . I ens adonem que hi havia hagut elements que no havíem tingut en compte.
Per ajudar-nos a dibuixar la Terra inclinada hem de tenir en compte : l’eix de rotació que el dibuixarem inclinat i els pols en els extrems d’aquest i per últim l’equador el dibuixarem també inclinat.
Llavors els proposem que com el dibuix l’havien fet amb llapis agafessin un color i afegissin els elements que els ajudessin a veure la Terra inclinada i que no havien tingut en compte.
Se’ls hi dóna la idea que no estan corregint el dibuix sinó que l’estan millorant i que aquesta idea el científics també la fan . La primera vegada és difícil que surti bé i es necessita anar millorant amb les noves idees.
També els hi proposem de tornar a representar el moviment de la Terra amb el nostre cos i que ara farem el moviment de rotació i de translació al voltant del Sol . Tots es movien inclinats i alguns despistats es van adonar ràpidament al veure als seus companys.
Ens ho passem molt bé aprenent i aplicant els nostres coneixements!!!!
Ara sí tenim clar què fer per dibuixar la Terra inclinada!!!!

REPRESENTEM ALLÒ QUE HEM TREBALLAT

A l’arribar a la classe es demana als alumnes que allò que hem representat amb la lot i la Terra i posteriorment amb el nostre cos , ho representin en un dibuix.
La consigna és dibuixeu com hem vist que està la Terra perquè es produeixin diferents estacions en els dos hemisferis .
Tots s’enfronten al dibuix però se n’adonen que dibuixar la Terra inclinada és difícil.
I que els falten recursos per poder-ho fer plàsticament però tots ho poden explicar amb les seves paraules de forma oral o escrita si ho poden fer i els és més fàcil que amb el dibuix, quina millor manera per veure la funcionalitat de la llengua . Llavors proposem que potser necessitem veure un vídeo perquè ens donin una idea de com podem dibuixar la Terra inclinada.

FEM L’EXPERIMENT!!!

Després de buscar les estacions de diferents països , veure que no ha tot arreu són les mateixes i per últim comprovar que encara que els dos hemisferis tenen les mateixes estacions es produeixen de forma inversa, els alumnes es van quedar molt sorpresos i necessiten experimentar.
Així que canviem d’espai i ens imaginem que estem a l’espai i els preguntem:
Com penseu que estan col•locats el Sol i la Terra perquè es produeixin les estacions tal com hem vist?
Tenen clar que el Sol està al centre i la Terra dóna voltes. Aquí parlem  que no sempre els científics han tingut aquesta idea i que abans es pensava que la Terra era quadrada o que la Terra estava al centre i era el Sol que donava voltes.
Els va sorprendre molt veure que no sempre s’han sabut les mateixes coses i que igual que fem a la classe per trobar les respostes ens hem de fer preguntes , buscar informació , fer hipòtesis i experimentar: IGUAL QUE FAN ELS CIENTÍFICS!!!
Amb aquesta idea experimentem la translació i la rotació.
Marquem on estem nosaltres a la Terra i com es va fent de dia i de nit amb la rotació i després com es van produint els mesos amb la translació.
A l’il•luminar la Terra es veu que als pols la llum arribar molt inclinada i que per això l’escalfor és menor i sempre fa fred.
I a partir d’aquesta idea se n’adonen que en el mateix moment en un dels hemisferis la llum arriba més directa i en l’altre ha d’arribar més corbada i perquè això passi la Terra ha d’estar : INCLINADA!!! ( Ells diuen torçada)
La inclinem i comprovem com arriba la llum , quines estacions deuen ser i si coincideixen amb la teoria que ja sabíem i veiem que Sí. Hem trobat la resposta !!!
Per acabar escenifiquem amb el nostre cos la inclinació de la Terra i com girarà sobre si mateixa amb aquesta inclinació i depenent de la inclinació com seran les estacions en cada part del nostre cos.
A PARTIR DE L’EXPERIMENTACIÓ ARRIBEM A LA COMPRENSIÓ!!!

I ALS DOS HEMISFERIS ES DONEN AL MATEIX TEMPS LES ESTACIONS?

Ara els alumnes han vist la diferència entre els hemisferis i l’equador i que no a tota la Terra hi ha les quatre estacions que nosaltres coneixem . Però ara els hi plantejarem una altra pregunta, hem vist que als hemisferis hi ha quatre estacions però : es produeixen al mateix temps les mateixes estacions als dos hemisferis ?

Un cop feta la pregunta els hi demanem que per grups de taula ho parlin i arribin a conclusions.

Després posem en comú les converses i la majoria de grups opinen que les estacions són les mateixes i al mateix temps. En aquí tornem a demanar la figura de l’expert i buidarem en una graella comparativa la informació dels països que ens vagin donant.

Es crea un clima d’expectació fins que a la primera comparativa veiem que quan a l’hemisferi nord és hivern a l’hemisferi sud és….. Estiu!!!

Els nens es queden sorpresos i diuen que no pot ser , contrastem amb els altres països i hi ha coincidència , llavors a mesura que avancem ells ja poden fer hipòtesis i avançar-se al que ens dirà l’expert.

En aquest moment  comencen a dir els seus parers de perquè pot passar això i tots es mostren sorpresos i contrariats perquè no tenim resposta . Creen frases com: jo penso que ….., potser és perquè….,

Llavors els hi proposo que a la següent sessió  podem fer un experiment per pensar entre tots com deuen estar la Terra i el Sol col·locats perquè això passi.

Els hi demano que podem necessitar: una Terra , una llum per fer de Sol,…

Se n’adonen que dintre del globus terraqüi hi ha llum i parlem de si aquesta ens serveix o no . Arribem a la conclusió que no perquè la Terra no té la llum, necessitem una altra de fora que faci de Sol.

QUANT SÓN 90 CM?

Veient el vídeo parlant que la neu ha arribat als 90 cm, ens plantegem quant és aquesta mesura. Ràpidament agafem un metro ja que l’utilitzem sovint per mesurar coses diverses i comencem a mesurar-nos  per saber on ens arribaria la neu .

I preguntem : A algun nen de l’escola és possible que la neu li arribes fins a dalt del cap ? , i ràpidament pensem en un nen de P-3 .

L’anem a buscar,  el mesurem i comprovem que la neu el cobriria quasi totalment.

Finalment posem la mesura a la porta de l’aula i ens preguntem com ho faríem per entrar si la neu la tapès fins els 90 cm.

QUÈ HA PASSAT A WASHINGTON?

Els alumnes venen parlant de la gran nevada a Washington. Molts d’ells l’havien vist a les notícies i estaven interessats,  ja que a principi de curs un company va anar a viure a aquesta ciutat amb la seva família.

L’aprenentatge de l’aula es veu motivat per un fet que està vinculat a un amic de l’aula i l’aspecte emocional i vivencial afavoreix l’aprenentatge.

Veiem el vídeo de les noticies que ens expliquen la nevada i aprenem molt vocabulari nou que anem anotant al costat del nostre mural.

Alhora un nen de la classe ens porta un vídeo que li envia el nen que està a Washington.

Decidim entre tots fer una feina per recollir la informació que hem après .

Per realitzar aquesta fitxa ens hem de plantejar què posarem , on volem posar-ho i parlem de termes com que és un comentari a peu de foto o què vol dir la paraula cedir.

Dibuixem els nostres mapes.

Anem ampliant el mapa de la classe .

Alhora se’ls  proposa que dibuixin ells el mapa que estem creant, tenint -lo davant com a referència.

Veuen la tasca molt difícil però els  explico que no l’han de fer perfecte sinó fixant-se en la forma general i el tamany i aproximadament anar col·locant els païssos que hem estat treballant.

En aquí surt la idea de continent com a gran massa de terra i necessitem posar-los nom. Seguim ampliant el nostre vocabulari de forma significativa.

D’aquesta forma puc avaluar quina és la seva imatge mental i capacitat de representar tot el que estem treballant.

Un cop tenen clar el que han de fer,  es posen a treballar i tots són capaços de representar el seu mapa.

[youtube]https://youtu.be/5hgW2jdWBJE[/youtube]

I què passa als pols?

La següent sessió la iniciem recordant com ens havia  quedat el mapa i què havíem descobert dels països que estaven al centre de la Terra.

Necessitem posar nom a les parts de la Terra per parlar amb propietat com els científics.

Parlem que el centre de la Terra on hem vist els països amb èpoques es diu Equador i ens adonem  que al mapa hi ha un país amb aquest nom  que passa per aquesta franja .

També parlem que les dues parts de la Terra es diuen hemisferis i del significat d’aquesta paraula : mitja esfera .

Així que comencem a treballar el concepte d’esfera. Busquem altres objectes amb aquesta forma i diferenciem els que no són esferes i per què no ho són.

Treballem conceptes matemàtics de geometria de forma significativa.

Quina manera millor d’entendre el concepte de mitja esfera que dividint una esfera per l’equador.

20160125_152412I en aquí un alumne comenta: en els pols, quines estacions hi ha?

Ens adonem  que d’aquesta part no havíem buscat informació i ells sols mostren interès.

Busquem imatges i veiem que als dos pols sempre fa fred , hi ha gel i neu.

I torna a sortir la pregunta: i per què?

De forma espontània comencen a fer hipòtesis:

– El Sol està davant de la Terra no a dalt ni a baix,  per això no escalfa els pols.

-Perquè hi hagi estacions necessitem que hi hagi calor.

– Qui ens dóna el calor?

-El Sol .

– El Sol no pot travessar la Terra per això quan en un cantó és de dia, a l’altre és de nit.