Un cop tancat el projecte, els alumnes recopilen tots els materials que han anat elaborant individualment, en parelles o en grup i confeccionen un petit dossier.

Com a tapa d’aquest recull fan, un cop més, un dibuix lliure, sense cap més consigna que la de poder mostrar alguna cosa que els ha semblat significativa d’aquest procés, ja sigui un aprenentatge, una feina concreta o un moment especial.

D’altra banda han d’omplir una fitxa: Carpeta d’Aprentatge

En aquesta fitxa es demana quina és la seva pregunta inicial, si l’han contestat què és el que més els ha ajudat a elaborar la resposta i si han torbat alguna cosa pel seu compte que els hagi ajudat.

El fet de no haver acabat del tot el projecte, fa que molts alumnes contestin que encara no saben la resposta de la seva pregunta. En aquest cas els fem posar l’atenció en el procés, en com han treballat, quan creuen que han aprés més, o amb qui.

Aquesta manera d’avaluar ens genera molts dubtes abans de dur-la a terme, però quan podem dedicar una estona a cada alumne, o a petits grups, per reflexionar sobre el procés, veiem que ells responen positivament. Hi ha nois i noies que, de sobte, reconeixen i identifiqun els moments o les situacions que els han fet aprendre una cosa nova o que els han ajudat a trobar una resposta personal a un dubte concret.

Per que questa metodologia no fos del tot nova, hem introduït una fitxa de reflexió semblant al final de cada trimestre per elaborar l’àlbum (que estem convertint en Carpeta d’Aprenentatge) Així els alumnes han anat agafant l’hàbit de preguntar-se i reflexionar sobre el seu propi procés d’aprenentage.

Encara queda molt de camí per poder dir que aquesta manera d’avaluar està implantada al grup, però ens ha semblat que és realment efectiva i que alguns alumnes han integrat de manera explícita les pràctiques que ells mateixos han reconegut positives per a ells.