Avaluem-nos

Un cop tancat el projecte, els alumnes recopilen tots els materials que han anat elaborant individualment, en parelles o en grup i confeccionen un petit dossier.

Com a tapa d’aquest recull fan, un cop més, un dibuix lliure, sense cap més consigna que la de poder mostrar alguna cosa que els ha semblat significativa d’aquest procés, ja sigui un aprenentatge, una feina concreta o un moment especial.

D’altra banda han d’omplir una fitxa: Carpeta d’Aprentatge

En aquesta fitxa es demana quina és la seva pregunta inicial, si l’han contestat què és el que més els ha ajudat a elaborar la resposta i si han torbat alguna cosa pel seu compte que els hagi ajudat.

El fet de no haver acabat del tot el projecte, fa que molts alumnes contestin que encara no saben la resposta de la seva pregunta. En aquest cas els fem posar l’atenció en el procés, en com han treballat, quan creuen que han aprés més, o amb qui.

Aquesta manera d’avaluar ens genera molts dubtes abans de dur-la a terme, però quan podem dedicar una estona a cada alumne, o a petits grups, per reflexionar sobre el procés, veiem que ells responen positivament. Hi ha nois i noies que, de sobte, reconeixen i identifiqun els moments o les situacions que els han fet aprendre una cosa nova o que els han ajudat a trobar una resposta personal a un dubte concret.

Per que questa metodologia no fos del tot nova, hem introduït una fitxa de reflexió semblant al final de cada trimestre per elaborar l’àlbum (que estem convertint en Carpeta d’Aprenentatge) Així els alumnes han anat agafant l’hàbit de preguntar-se i reflexionar sobre el seu propi procés d’aprenentage.

Encara queda molt de camí per poder dir que aquesta manera d’avaluar està implantada al grup, però ens ha semblat que és realment efectiva i que alguns alumnes han integrat de manera explícita les pràctiques que ells mateixos han reconegut positives per a ells.

Aquest projecte està acabat?

Fem una sessió de tancament amb el grup.

Exposem tot el que hem parlat al Grup Impulsor i repassem tot el que hem fet a classe.

Finalment els fem la pregunta: Creieu que aquest projecte està acabat?

Aquestes són les respostes més significatives:

  • No, encara no l’he acabat  perquè no he contestat la pregunta → uns quants alumnes contesten això, el que ens fa pensar que realment han estat conscients de tot el procés de formulació de la pregunta. Aquest era un dels nostres objectius.
  • Al nostre grup no hem fet algunes activitats que voliem fer, no està acabat! → aquesta resposta posa de manifest que la planificació de les activitats és realment significativa.
  • Sí, ja està, fa molt de temps que no ho fem… → responent això, els alumnes ens fan notar importància del temps dedicat al projecte. Potser la durada és la que pugui mantenir l’interés…

Les respostes dels nois i les noies ens donen algunes pistes sobre el procés que ens ajuden a elaborar els reptes pels propers cursos:

  • Necessitem que tinguin més autonomia. El treball cooperatiu ens sembla una bona manera de proporcionar-la.
  • Potser hem de guardar un espai de temps a l’horari diari/setmanal per fer sempre aquest tipus d’activitats/aprenentatges.
  • S’ha de fer gradualment des de petits!

Què fem? el GRUP IMPULSOR respon.

Amb el projecte parat, reunim el grup Impulsor per plantejar la situació.

Acabem amb la conclusió que s’ha encallat el projecte per excés d’ambició. Es volia arribar a cada alumne un per un i no vam tenir en compte la composició dels grups.

No són grups igualats perquè s’han agrupat per afinitat de preguntes:

  • uns més grans que els altres,
  • s’acumulen alumnes nouvinguts en un mateix grup
  • s’ajunten alumnes amb dificultats
  • hi ha grups amb preguntes molt homogènies i altres que no ho són tant

Un altre factor que ha anat en contra de la bona finalització del projecte ha estat que hem deixat passar massa temps i ara no sabem si els alumnes mantenen l’interès.

Finalment el grup impulsor proposa que es faci un tancament deixant clar als alumnes que acabem el projecte d’una manera que no vam planificar. Els explicarem tot el que hem parlat al Grup Impulsor donant-los l’oportunitat que aportin les seves valoracions.

També creiem que, de tota manera, és convenient fer la feina de reflexió de la CARPETA DAPRENENTATGE que servirà per avaluar el projecte.

Tot i que no podem dir que el projecte estigui acabat, reflexionem també sobre el nostre principal objectiu que era  establir i observar el procés de formulació de preguntes i en traiem les següents conclusions:

  • Si hi ha un bon treball previ i de conversa els alumnes ja no fan preguntes de fàcil resposta.
  • Els costa molt trobar els continguts que han de tenir per poder emetre una possible resposta personal.
  • Hem d’intentar trobar més afinitats entre les preguntes per poder fer grups més igualats i que treballin més o menys el mateix.

L’acció-reflexió en grup enriqueix el treball dels mestres!

El treball als grups es complica

Un cop estudiades totes les planificacions dels grups intentem establir uns espais horaris on treballarem projecte.

Aprofitem les hores que som dos mestres a l’aula i la presencia d’alumnes de pràctiques. a més, durant alguna sessió col·laboren també la tutora de l’aula d’Acollida i la mestra de Educació Especial.

Intentem personalitzar molt la feina de cada alumne dintre del grup i fer activitats de grup, per parelles o individuals segons el moment del procés en que es trobi cada alumne o l’interés concret per resoldre algun  dubte.

Tot i que hem buscat aquests moment de suports extra, la feina és fa molt complicada, costa guiar a tots els grups o parelles i es va allargant molt el procés…

D’altra banda veiem que als alumnes els costa buscar estratègies i “continguts” per contestar la seva pregunta.

Passa molt de temps, altres projectes i activitats de l’escola ens fan deixar una mica de banda les monedes i arriba un punt que el projecte sembla penjat.

Al mural del davant de la classe hem anat penjant el que hem fet i fa molts dies que està en “procés de construcció”. Tenim molts dubtes de com hem de tancar el projecte, ho deixem passar? ho recuperem fins acabar-lo?…

20160224_18104820160520_181655

 

 

 

 

El projecte no s’ha d’encaixar a l’horari, ha de ser l’horari!

Un bon pla de treball

Ara ja ens podem posar a treballar.

Hem preparat una fitxa per que cada grup faci una petita planificació del que ha de fer per intentar contestar les preguntes que s’ha plantejat: PLA DE TREBALL

A la fitxa hi ha un horari de la classe amb tots els espais que podem dedicar a fer el projecte.

El primer que els demanem és: QUÈ NECESSITO SABER PER CONTESTAR LA PREGUNTA?

L’objectiu és que esbrinin quins continguts d’aprenentatge poden anar a buscar a les fonts per poder elaborar una resposta personal a la seva pregunta.

Aquest pas costa molt i hem d’anar alumne per alumne explicant que no trobarà directament la resposta  a la seva pregunta, que ha de buscar les informacions o les dades que li ajudaran a contestar-la.

Així, el grup ON VAN?, comencen a fer hipòtesis

potser en el futur no hi ha diners..

– és impossible! com compraríem? com pagarien a la gent que treballa?

– bé, no ho sabem, però potser hi ha algun lloc del món que funcionen sense monedes…

-jo no en conec cap, i això que a l’escola hi ha gent de molts països diferents..

– doncs fem una enquesta a l’escola! Podem preguntar als nens i nenes de diferents llocs si al seu país hi ha moneda i com és diu.

– bona idea!

I amb aquesta idea comença una línia d’investigació, si al món hi ha algun lloc que funciona sense diners, potser aquest és el futur de les monedes…

No volem buscar respostes, les volem crear!

 

 

I a tu, què t’interessa?

Organitzem grups per interessos.

Dediquem una sessió amb tres mestres a fer una anàlisi de les preguntes per ordenar-les i intentar agrupar-les.

Finalment cada grup ho explica a la classe i entre tots fem una organització que les agrupa totes en quatre grups:

  • COM SÓN? on agrupem totes les preguntes que fan referència a les característiques físiques de les monedes
  • D’ON VENEN? on s’ajunten les qüestions referents a l’origen històric o geogràfic de les monedes i els diners.
  • ON VAN? on agrupem les preguntes referents al futurs de les monedes.
  • PERQUÈ TENEN VALOR? on es troben totes les qüestions referents al valor de les monedes i dels diners.

20160224_181057

En aquest pas comencem a intuir la dificultat del procés. Hi ha preguntes difícils de  encabir en un dels grups i, a més, no estan compensats, és a dir hi ha uns més grans que els altres, s’acumulen alumnes nouvinguts en un mateix grup….

Tot i això ens sembla que la feina de classificar les preguntes els ha ajudat a començar a pensar com poden resoldre-les. Escoltant les preguntes dels companys veuen coincidències i, en algun cas, de seguida troben un camí per encetar la investigació.

Compartir els dubtes i les expectatives és una bona manera d’engegar.

 

 

Tinc una pregunta!

Arriba el moment més difícil, al nostre parer.

Hem d’aconseguir que cada alumne, individualment, després d’haver manipulat, conversat, jugat, buscat informació, classificat i experimentat amb les monedes pugui formular una pregunta que sigui el seu objectiu final.

Durant tot el procés, hem intentat generar coneixement nou, reactivar el que ja existia i fer que els alumnes interaccionin  entre ells per trobar afinitats d’interès que puguin fer que es plantegin qüestions similars o complementàries.

Per poder-se plantejar la pregunta fem un repàs de tot el procés i un recull de les idees i informacions que hem anat elaborant. Tot això ho recollim en aquesta fitxa: la PREGUNTA

En aquest moment també observem la gran diversitat d’alumnat. Tenim des dels alumnes que només poden fer preguntes de resposta immediata i concreta ( quina és la moneda més gran del món?) , alumnes que formulen preguntes que ja són un projecte en elles mateixes ( perquè els humans donem tant valor als diners?) i d’altres que fan aflorar prejudicis o valors latents al grup ( perquès les noies es preocupen tant dels diners?)

Com volem descartar les preguntes de resposta immediata o enciclopèdiques, posem una sola condició: ha de ser una pregunta que No es pugui contestar amb deu minuts de cerca a internet. Tothom ho entén a la primera i es van auto eliminant algunes qüestions.

Un cop tothom té la pregunta la escriuen en un post-it i la enganxem a la porta de la classe. Tots veuen les preguntes dels companys i ja hi ha qui comença a lligar-ne algunes.

Una bona pregunta ja és mitja feina feta!

Experimentem

Per segir generant preguntes i activant coneixements, fem tres experiències a l’aula de ciències.

Posem monedes brutes en un vas de precipitats amb vinagre. Volem fer veure com la moneda interactua amb el vinagre provocant una reacció química que neteja el rovell.

  • Aquesta experiència genera preguntes del tipus:
  • 20160127_121345
    • perquè el vinagre s’emporta la brutícia?
    • què passaria si les deixéssim molta estona?
    • neteja igual les de color or, plata o bronze?

 

Passem un imant per sobre d’un grapat de monedes. Volem arribar a la conclusió que no totes les monedes porten ferro a la seva composició.

  • Aquesta experiència genera preguntes del tipus:
  • 20160127_121431
    • perquè no s’enganxen totes?
    • depèn del color que s’enganxin o no?
    • depèn del pes que s’enganxin o no?

 

Tirem unes monedes dintre d’una proveta graduada amb aigua. Intentem fer veure com varia el volum d’aigua al afegir monedes.

  • Aquesta experiència genera preguntes del tipus:
  •  hi haurà monedes que suraran?20160127_121213
    • les que més pesen faran pujar més el nivell?
    • varia el nivell de manera diferent monedes de diferent color?

 

Les recollim en una fitxa d’observació laboratori seguin el mètode científic.

Degut a que només hem tingut una sessió per cada mig grup, no hem pogut aprofundir molt en el treball de ciències, però experimentar ens ha ajudat molt a treure conceptes i idees sobre les propietats físico-químiques de les monedes. Hem començat a introduir conceptes o termes referits als materials i a plantejar idees referents a la fabricació.

Cada cop es desperten més punts de vista!

Fem una mica d’ordre

Fem petits grups de quatre o cinc alumnes que van sortint al passadís amb totes les monedes.

Els demanem que les ordenin o classifiquin com vulguin però recollint en un document el criteri que han usat.

Podeu veure un exemple en aquest document: classificació.

Els criteris han estat diversos:

  • mida
  • pes
  • material/color
  • país
  • valor
  • dibuix

Un cop ho han fet tots els grups ho expliquem a la classe.

Classificar i ordenar ens permet comparar i aprendre!

Que no es perdi l’interès!

Arriben les vacances de Nadal i ens fa por que es perdi l’interès

Per evitar-ho pengem un article al bloc de la classe i demanem que facin un comentari durant les vacances.

La participació és gairebé nul·la però en tornar a l’escola sembla que encara estiguin molt interessat, fins i tot encara hi ha companys que porten monedes noves!

Si la motivació és real, no decau l’interès!