Què fem? el GRUP IMPULSOR respon.

Amb el projecte parat, reunim el grup Impulsor per plantejar la situació.

Acabem amb la conclusió que s’ha encallat el projecte per excés d’ambició. Es volia arribar a cada alumne un per un i no vam tenir en compte la composició dels grups.

No són grups igualats perquè s’han agrupat per afinitat de preguntes:

  • uns més grans que els altres,
  • s’acumulen alumnes nouvinguts en un mateix grup
  • s’ajunten alumnes amb dificultats
  • hi ha grups amb preguntes molt homogènies i altres que no ho són tant

Un altre factor que ha anat en contra de la bona finalització del projecte ha estat que hem deixat passar massa temps i ara no sabem si els alumnes mantenen l’interès.

Finalment el grup impulsor proposa que es faci un tancament deixant clar als alumnes que acabem el projecte d’una manera que no vam planificar. Els explicarem tot el que hem parlat al Grup Impulsor donant-los l’oportunitat que aportin les seves valoracions.

També creiem que, de tota manera, és convenient fer la feina de reflexió de la CARPETA DAPRENENTATGE que servirà per avaluar el projecte.

Tot i que no podem dir que el projecte estigui acabat, reflexionem també sobre el nostre principal objectiu que era  establir i observar el procés de formulació de preguntes i en traiem les següents conclusions:

  • Si hi ha un bon treball previ i de conversa els alumnes ja no fan preguntes de fàcil resposta.
  • Els costa molt trobar els continguts que han de tenir per poder emetre una possible resposta personal.
  • Hem d’intentar trobar més afinitats entre les preguntes per poder fer grups més igualats i que treballin més o menys el mateix.

L’acció-reflexió en grup enriqueix el treball dels mestres!

El treball als grups es complica

Un cop estudiades totes les planificacions dels grups intentem establir uns espais horaris on treballarem projecte.

Aprofitem les hores que som dos mestres a l’aula i la presencia d’alumnes de pràctiques. a més, durant alguna sessió col·laboren també la tutora de l’aula d’Acollida i la mestra de Educació Especial.

Intentem personalitzar molt la feina de cada alumne dintre del grup i fer activitats de grup, per parelles o individuals segons el moment del procés en que es trobi cada alumne o l’interés concret per resoldre algun  dubte.

Tot i que hem buscat aquests moment de suports extra, la feina és fa molt complicada, costa guiar a tots els grups o parelles i es va allargant molt el procés…

D’altra banda veiem que als alumnes els costa buscar estratègies i “continguts” per contestar la seva pregunta.

Passa molt de temps, altres projectes i activitats de l’escola ens fan deixar una mica de banda les monedes i arriba un punt que el projecte sembla penjat.

Al mural del davant de la classe hem anat penjant el que hem fet i fa molts dies que està en “procés de construcció”. Tenim molts dubtes de com hem de tancar el projecte, ho deixem passar? ho recuperem fins acabar-lo?…

20160224_18104820160520_181655

 

 

 

 

El projecte no s’ha d’encaixar a l’horari, ha de ser l’horari!

Un bon pla de treball

Ara ja ens podem posar a treballar.

Hem preparat una fitxa per que cada grup faci una petita planificació del que ha de fer per intentar contestar les preguntes que s’ha plantejat: PLA DE TREBALL

A la fitxa hi ha un horari de la classe amb tots els espais que podem dedicar a fer el projecte.

El primer que els demanem és: QUÈ NECESSITO SABER PER CONTESTAR LA PREGUNTA?

L’objectiu és que esbrinin quins continguts d’aprenentatge poden anar a buscar a les fonts per poder elaborar una resposta personal a la seva pregunta.

Aquest pas costa molt i hem d’anar alumne per alumne explicant que no trobarà directament la resposta  a la seva pregunta, que ha de buscar les informacions o les dades que li ajudaran a contestar-la.

Així, el grup ON VAN?, comencen a fer hipòtesis

potser en el futur no hi ha diners..

– és impossible! com compraríem? com pagarien a la gent que treballa?

– bé, no ho sabem, però potser hi ha algun lloc del món que funcionen sense monedes…

-jo no en conec cap, i això que a l’escola hi ha gent de molts països diferents..

– doncs fem una enquesta a l’escola! Podem preguntar als nens i nenes de diferents llocs si al seu país hi ha moneda i com és diu.

– bona idea!

I amb aquesta idea comença una línia d’investigació, si al món hi ha algun lloc que funciona sense diners, potser aquest és el futur de les monedes…

No volem buscar respostes, les volem crear!

 

 

Per començar, molts dubtes

Ara ja tenim els alumnes engrescats.

Les monedes sempre han cridat l’atenció dels nens i les nenes d’aquesta edat i, a més, parlant amb ells del tema, sembla que també podrem parlar de temes més generals, economia, justícia….

Molt bé, motivació, bones perspectives, però… per on comencem?

Plantejant el repte al grup impulsor, decidim començar per fer tot un seguit d’activitats que generin opinió i activin els coneixements i experiències prèvies que tenen tots els alumnes. Les monedes i els diners són presents a la vida de tots els alumnes, vinguin d’on vinguin.

Així dissenyem unes activitats que podem dir prèvies a la pregunta:

  • observació i experimentació lliure
  • pluja d’idees
  • classificació
  • recerca d’informació
  • experimentació científica

Aquestes activitats donaran pas a una reflexió personal que pugui generar una bona pregunta.

En principi, volem que cada alumne formuli la seva pregunta i pugui treballar per respondre-la. Així, volem assegurar que durant el projecte, cada alumne pugui accedir al tema general des dels seus interessos i amb les seves possibilitats i estil d’aprenentatge.

La individualització, el  repte més gran d’aquest procés!