Arxiu de la categoria: Treball en equip dels docents

En aquest apartat trobaràs articles que responen a preguntes com:
Com ens coordinem per presentar els continguts procedents de diverses àrees/matèries de manera integrada?
Programació: Com identifiquem a l’inici i al llarg de la posada en pràctica del projecte els objectius d’aprenentatge, les competències i els continguts treballats?
Com consensuem el rol del professorat (guia per ajudar als alumnes a fer-se bones preguntes i superar dificultats)?
Com ens organitzem per anar documentant el projecte?
Quina valoració fem del projecte, un cop acabat? Què milloraríem?

Aquest projecte està acabat?

Publicat el per
Respon

Fem una sessió de tancament amb el grup.

Exposem tot el que hem parlat al Grup Impulsor i repassem tot el que hem fet a classe.

Finalment els fem la pregunta: Creieu que aquest projecte està acabat?

Aquestes són les respostes més significatives:

  • No, encara no l’he acabat  perquè no he contestat la pregunta → uns quants alumnes contesten això, el que ens fa pensar que realment han estat conscients de tot el procés de formulació de la pregunta. Aquest era un dels nostres objectius.
  • Al nostre grup no hem fet algunes activitats que voliem fer, no està acabat! → aquesta resposta posa de manifest que la planificació de les activitats és realment significativa.
  • Sí, ja està, fa molt de temps que no ho fem… → responent això, els alumnes ens fan notar importància del temps dedicat al projecte. Potser la durada és la que pugui mantenir l’interés…

Les respostes dels nois i les noies ens donen algunes pistes sobre el procés que ens ajuden a elaborar els reptes pels propers cursos:

  • Necessitem que tinguin més autonomia. El treball cooperatiu ens sembla una bona manera de proporcionar-la.
  • Potser hem de guardar un espai de temps a l’horari diari/setmanal per fer sempre aquest tipus d’activitats/aprenentatges.
  • S’ha de fer gradualment des de petits!

Què fem? el GRUP IMPULSOR respon.

Publicat el per
Respon

Amb el projecte parat, reunim el grup Impulsor per plantejar la situació.

Acabem amb la conclusió que s’ha encallat el projecte per excés d’ambició. Es volia arribar a cada alumne un per un i no vam tenir en compte la composició dels grups.

No són grups igualats perquè s’han agrupat per afinitat de preguntes:

  • uns més grans que els altres,
  • s’acumulen alumnes nouvinguts en un mateix grup
  • s’ajunten alumnes amb dificultats
  • hi ha grups amb preguntes molt homogènies i altres que no ho són tant

Un altre factor que ha anat en contra de la bona finalització del projecte ha estat que hem deixat passar massa temps i ara no sabem si els alumnes mantenen l’interès.

Finalment el grup impulsor proposa que es faci un tancament deixant clar als alumnes que acabem el projecte d’una manera que no vam planificar. Els explicarem tot el que hem parlat al Grup Impulsor donant-los l’oportunitat que aportin les seves valoracions.

També creiem que, de tota manera, és convenient fer la feina de reflexió de la CARPETA DAPRENENTATGE que servirà per avaluar el projecte.

Tot i que no podem dir que el projecte estigui acabat, reflexionem també sobre el nostre principal objectiu que era  establir i observar el procés de formulació de preguntes i en traiem les següents conclusions:

  • Si hi ha un bon treball previ i de conversa els alumnes ja no fan preguntes de fàcil resposta.
  • Els costa molt trobar els continguts que han de tenir per poder emetre una possible resposta personal.
  • Hem d’intentar trobar més afinitats entre les preguntes per poder fer grups més igualats i que treballin més o menys el mateix.

L’acció-reflexió en grup enriqueix el treball dels mestres!

El treball als grups es complica

Publicat el per
Respon

Un cop estudiades totes les planificacions dels grups intentem establir uns espais horaris on treballarem projecte.

Aprofitem les hores que som dos mestres a l’aula i la presencia d’alumnes de pràctiques. a més, durant alguna sessió col·laboren també la tutora de l’aula d’Acollida i la mestra de Educació Especial.

Intentem personalitzar molt la feina de cada alumne dintre del grup i fer activitats de grup, per parelles o individuals segons el moment del procés en que es trobi cada alumne o l’interés concret per resoldre algun  dubte.

Tot i que hem buscat aquests moment de suports extra, la feina és fa molt complicada, costa guiar a tots els grups o parelles i es va allargant molt el procés…

D’altra banda veiem que als alumnes els costa buscar estratègies i “continguts” per contestar la seva pregunta.

Passa molt de temps, altres projectes i activitats de l’escola ens fan deixar una mica de banda les monedes i arriba un punt que el projecte sembla penjat.

Al mural del davant de la classe hem anat penjant el que hem fet i fa molts dies que està en “procés de construcció”. Tenim molts dubtes de com hem de tancar el projecte, ho deixem passar? ho recuperem fins acabar-lo?…

20160224_18104820160520_181655

 

 

 

 

El projecte no s’ha d’encaixar a l’horari, ha de ser l’horari!

I si em costa explicar-me?

Publicat el per
Respon

Ja portem un temps observant i tocant monedes.

Recollim aportacions i generem converses, petits debats, complicitats.

Quan algun alumne ens explica alguna cosa que pot tenir relació amb les espectatives d’algun altre els ajuntem per que hi parlin.

Tot ho fem en ambients no formals, de conversa espontània al patí, pels passadissos, pujant les escales…

Durant tot aquest procés i molt especialmet quan vam fer la pluja d’idees, ens fixem amb els alumnes que tenen més dificultat de fer-se entendre.

Ens preocupa que puguin aportar com els altres perquè finalment també sigui per a ells un treball significatiu.

Així se’ns acut que podem usar l’eina del dibuix per facilitar-ho. Demanem que cada nen i nena facin un dibuix sobre les monedes. Poden dibuixar el que vulguin relacionat amb les monedes.

Aquests treballs representen dubtes, interessos, coneixements… i observem que gairebé per tothom el tema de les monedes, que ens sembla més concret, comença a transformar-se en el tema dels diners. A molts dibuixos apareixen rics, objectes de valor, signes externs de poder econòmic….

Atendre alumnes diversos vol dir encetar camins diferents!

Per començar, molts dubtes

Publicat el per
Respon

Ara ja tenim els alumnes engrescats.

Les monedes sempre han cridat l’atenció dels nens i les nenes d’aquesta edat i, a més, parlant amb ells del tema, sembla que també podrem parlar de temes més generals, economia, justícia….

Molt bé, motivació, bones perspectives, però… per on comencem?

Plantejant el repte al grup impulsor, decidim començar per fer tot un seguit d’activitats que generin opinió i activin els coneixements i experiències prèvies que tenen tots els alumnes. Les monedes i els diners són presents a la vida de tots els alumnes, vinguin d’on vinguin.

Així dissenyem unes activitats que podem dir prèvies a la pregunta:

  • observació i experimentació lliure
  • pluja d’idees
  • classificació
  • recerca d’informació
  • experimentació científica

Aquestes activitats donaran pas a una reflexió personal que pugui generar una bona pregunta.

En principi, volem que cada alumne formuli la seva pregunta i pugui treballar per respondre-la. Així, volem assegurar que durant el projecte, cada alumne pugui accedir al tema general des dels seus interessos i amb les seves possibilitats i estil d’aprenentatge.

La individualització, el  repte més gran d’aquest procés!

Posem les bases

Publicat el per
Respon

Som un petit grup de mestres de l’escola Drassanes de Barcelona que aquest curs participem per primera vegada a la Xarxa de Competències Bàsiques.

Per començar la feina ens plantegem què és un projecte per nosaltres. Hem parlat i compartit idees i documents fins que hem arribat a les nostres conclusions.

Per a nosaltres, un projecte:

  • Parteix de d’un interès comú dels alumnes o del mestre. (si la proposta ve del mestre, aquest ha de motivar a l’alumnat).
  • Motiva la majoria dels alumnes.
  • Aborda un tema des de els màxims punts de vista possibles.
  • Proposa activitats diverses segons cada alumne.
  • Implica treball cooperatiu.
  • Implica una reflexió individual (autoavaluació i coavaluació)
  • Té en compte l’avaluació formativa.
  • És present en el dia a dia de l’aula.
  • Ha d’acabar amb un producte final col·lectiu (un vídeo, una carta, un pòster, una exposició, …)
  • Té durada variable en funció de les necessitats que es viuen en l’aula.

Ens sembla molt important destacar que el treball per projectes afronta l’estudi d’un tema des de totes les perspectives possibles. Així, cada alumne hi d’accedeix des d’on pot o des d’on vol.

 

Amb aquest marc més o menys definit ens posem mans a l’obra. Decidim que durant aquesta experiència ens centrem bàsicament en el període de formular preguntes. 

Ens posem com a objectius:

  • pels alumnes: aprendre a elaborar una resposta personal a una pregunta personal
  • pel grup impulsor: establir i observar el procés de formulació de preguntes

Molta estona “perduda” xerrant assenta i enforteix les bases.