El treball als grups es complica

Un cop estudiades totes les planificacions dels grups intentem establir uns espais horaris on treballarem projecte.

Aprofitem les hores que som dos mestres a l’aula i la presencia d’alumnes de pràctiques. a més, durant alguna sessió col·laboren també la tutora de l’aula d’Acollida i la mestra de Educació Especial.

Intentem personalitzar molt la feina de cada alumne dintre del grup i fer activitats de grup, per parelles o individuals segons el moment del procés en que es trobi cada alumne o l’interés concret per resoldre algun  dubte.

Tot i que hem buscat aquests moment de suports extra, la feina és fa molt complicada, costa guiar a tots els grups o parelles i es va allargant molt el procés…

D’altra banda veiem que als alumnes els costa buscar estratègies i “continguts” per contestar la seva pregunta.

Passa molt de temps, altres projectes i activitats de l’escola ens fan deixar una mica de banda les monedes i arriba un punt que el projecte sembla penjat.

Al mural del davant de la classe hem anat penjant el que hem fet i fa molts dies que està en “procés de construcció”. Tenim molts dubtes de com hem de tancar el projecte, ho deixem passar? ho recuperem fins acabar-lo?…

20160224_18104820160520_181655

 

 

 

 

El projecte no s’ha d’encaixar a l’horari, ha de ser l’horari!

Un bon pla de treball

Ara ja ens podem posar a treballar.

Hem preparat una fitxa per que cada grup faci una petita planificació del que ha de fer per intentar contestar les preguntes que s’ha plantejat: PLA DE TREBALL

A la fitxa hi ha un horari de la classe amb tots els espais que podem dedicar a fer el projecte.

El primer que els demanem és: QUÈ NECESSITO SABER PER CONTESTAR LA PREGUNTA?

L’objectiu és que esbrinin quins continguts d’aprenentatge poden anar a buscar a les fonts per poder elaborar una resposta personal a la seva pregunta.

Aquest pas costa molt i hem d’anar alumne per alumne explicant que no trobarà directament la resposta  a la seva pregunta, que ha de buscar les informacions o les dades que li ajudaran a contestar-la.

Així, el grup ON VAN?, comencen a fer hipòtesis

potser en el futur no hi ha diners..

– és impossible! com compraríem? com pagarien a la gent que treballa?

– bé, no ho sabem, però potser hi ha algun lloc del món que funcionen sense monedes…

-jo no en conec cap, i això que a l’escola hi ha gent de molts països diferents..

– doncs fem una enquesta a l’escola! Podem preguntar als nens i nenes de diferents llocs si al seu país hi ha moneda i com és diu.

– bona idea!

I amb aquesta idea comença una línia d’investigació, si al món hi ha algun lloc que funciona sense diners, potser aquest és el futur de les monedes…

No volem buscar respostes, les volem crear!

 

 

I a tu, què t’interessa?

Organitzem grups per interessos.

Dediquem una sessió amb tres mestres a fer una anàlisi de les preguntes per ordenar-les i intentar agrupar-les.

Finalment cada grup ho explica a la classe i entre tots fem una organització que les agrupa totes en quatre grups:

  • COM SÓN? on agrupem totes les preguntes que fan referència a les característiques físiques de les monedes
  • D’ON VENEN? on s’ajunten les qüestions referents a l’origen històric o geogràfic de les monedes i els diners.
  • ON VAN? on agrupem les preguntes referents al futurs de les monedes.
  • PERQUÈ TENEN VALOR? on es troben totes les qüestions referents al valor de les monedes i dels diners.

20160224_181057

En aquest pas comencem a intuir la dificultat del procés. Hi ha preguntes difícils de  encabir en un dels grups i, a més, no estan compensats, és a dir hi ha uns més grans que els altres, s’acumulen alumnes nouvinguts en un mateix grup….

Tot i això ens sembla que la feina de classificar les preguntes els ha ajudat a començar a pensar com poden resoldre-les. Escoltant les preguntes dels companys veuen coincidències i, en algun cas, de seguida troben un camí per encetar la investigació.

Compartir els dubtes i les expectatives és una bona manera d’engegar.

 

 

Tinc una pregunta!

Arriba el moment més difícil, al nostre parer.

Hem d’aconseguir que cada alumne, individualment, després d’haver manipulat, conversat, jugat, buscat informació, classificat i experimentat amb les monedes pugui formular una pregunta que sigui el seu objectiu final.

Durant tot el procés, hem intentat generar coneixement nou, reactivar el que ja existia i fer que els alumnes interaccionin  entre ells per trobar afinitats d’interès que puguin fer que es plantegin qüestions similars o complementàries.

Per poder-se plantejar la pregunta fem un repàs de tot el procés i un recull de les idees i informacions que hem anat elaborant. Tot això ho recollim en aquesta fitxa: la PREGUNTA

En aquest moment també observem la gran diversitat d’alumnat. Tenim des dels alumnes que només poden fer preguntes de resposta immediata i concreta ( quina és la moneda més gran del món?) , alumnes que formulen preguntes que ja són un projecte en elles mateixes ( perquè els humans donem tant valor als diners?) i d’altres que fan aflorar prejudicis o valors latents al grup ( perquès les noies es preocupen tant dels diners?)

Com volem descartar les preguntes de resposta immediata o enciclopèdiques, posem una sola condició: ha de ser una pregunta que No es pugui contestar amb deu minuts de cerca a internet. Tothom ho entén a la primera i es van auto eliminant algunes qüestions.

Un cop tothom té la pregunta la escriuen en un post-it i la enganxem a la porta de la classe. Tots veuen les preguntes dels companys i ja hi ha qui comença a lligar-ne algunes.

Una bona pregunta ja és mitja feina feta!

Experimentem

Per segir generant preguntes i activant coneixements, fem tres experiències a l’aula de ciències.

Posem monedes brutes en un vas de precipitats amb vinagre. Volem fer veure com la moneda interactua amb el vinagre provocant una reacció química que neteja el rovell.

  • Aquesta experiència genera preguntes del tipus:
  • 20160127_121345
    • perquè el vinagre s’emporta la brutícia?
    • què passaria si les deixéssim molta estona?
    • neteja igual les de color or, plata o bronze?

 

Passem un imant per sobre d’un grapat de monedes. Volem arribar a la conclusió que no totes les monedes porten ferro a la seva composició.

  • Aquesta experiència genera preguntes del tipus:
  • 20160127_121431
    • perquè no s’enganxen totes?
    • depèn del color que s’enganxin o no?
    • depèn del pes que s’enganxin o no?

 

Tirem unes monedes dintre d’una proveta graduada amb aigua. Intentem fer veure com varia el volum d’aigua al afegir monedes.

  • Aquesta experiència genera preguntes del tipus:
  •  hi haurà monedes que suraran?20160127_121213
    • les que més pesen faran pujar més el nivell?
    • varia el nivell de manera diferent monedes de diferent color?

 

Les recollim en una fitxa d’observació laboratori seguin el mètode científic.

Degut a que només hem tingut una sessió per cada mig grup, no hem pogut aprofundir molt en el treball de ciències, però experimentar ens ha ajudat molt a treure conceptes i idees sobre les propietats físico-químiques de les monedes. Hem començat a introduir conceptes o termes referits als materials i a plantejar idees referents a la fabricació.

Cada cop es desperten més punts de vista!

Fem una mica d’ordre

Fem petits grups de quatre o cinc alumnes que van sortint al passadís amb totes les monedes.

Els demanem que les ordenin o classifiquin com vulguin però recollint en un document el criteri que han usat.

Podeu veure un exemple en aquest document: classificació.

Els criteris han estat diversos:

  • mida
  • pes
  • material/color
  • país
  • valor
  • dibuix

Un cop ho han fet tots els grups ho expliquem a la classe.

Classificar i ordenar ens permet comparar i aprendre!

Que no es perdi l’interès!

Arriben les vacances de Nadal i ens fa por que es perdi l’interès

Per evitar-ho pengem un article al bloc de la classe i demanem que facin un comentari durant les vacances.

La participació és gairebé nul·la però en tornar a l’escola sembla que encara estiguin molt interessat, fins i tot encara hi ha companys que porten monedes noves!

Si la motivació és real, no decau l’interès!

I si em costa explicar-me?

Ja portem un temps observant i tocant monedes.

Recollim aportacions i generem converses, petits debats, complicitats.

Quan algun alumne ens explica alguna cosa que pot tenir relació amb les espectatives d’algun altre els ajuntem per que hi parlin.

Tot ho fem en ambients no formals, de conversa espontània al patí, pels passadissos, pujant les escales…

Durant tot aquest procés i molt especialmet quan vam fer la pluja d’idees, ens fixem amb els alumnes que tenen més dificultat de fer-se entendre.

Ens preocupa que puguin aportar com els altres perquè finalment també sigui per a ells un treball significatiu.

Així se’ns acut que podem usar l’eina del dibuix per facilitar-ho. Demanem que cada nen i nena facin un dibuix sobre les monedes. Poden dibuixar el que vulguin relacionat amb les monedes.

Aquests treballs representen dubtes, interessos, coneixements… i observem que gairebé per tothom el tema de les monedes, que ens sembla més concret, comença a transformar-se en el tema dels diners. A molts dibuixos apareixen rics, objectes de valor, signes externs de poder econòmic….

Atendre alumnes diversos vol dir encetar camins diferents!

Toca, toca!

 

Em fet grups de quatre i els hem donat un grapat de monedes, paper i llàpis.

La consigna era molt senzilla, podeu fer el que volgueu.

Les mestres anem passant per les taules escoltant, observant i de vegades registrant.

A cada grup intentem estirar les converses on veiem que pot sorgir una bona pregunta:

Un grup d’alumnes fan rodar les monedes:

-mira, la faig rodar!

-és clar aquesta la pots fer rodar perquè és molt gruixuda..

-que va! les primes també es poden fer rodar, mira!

-si la mires quan roda sembla una bola!

-….

 

Un altre s’interessa pels dibuixos, les lletres i els números de cada moneda, les calquen fent frotage:

-aquesta no té números

-no pot ser, com poden saber quant val?

.potser està escrit amb lletres que no coneixem..

-o amb números diferents dels nostres..

-no, al país d’aquesta moneda la gent ja sap el que val, no cal posar-ho

-…

Finalment recollim les monedes i fem una pluja d’idees anotant tot el que em anat dient als grups.

Es genera un llista (pluja d’idees) on es barregen coneixements, observacions, propostes d’activitas, hipòtesis… Però el que és ben segur és que es consolida la motivació.

Ara les monedes estan a un pot a la classe i sempre hi ha algun nen o alguna nena que demana per veure-les, jugar amb elles o observar-les.

Quan hi ha la possibilitat els ho deixem fer lliurement i per petits grups al passadís ( dos o tres alumnes) quan entren a la classe els escoltem.

Generant i provocant conversa afavorim l’aprenentatge!