Arxiu de la categoria: Definició del repte o producte final

En aquest apartat trobaràs articles que responen a preguntes com:
Quin producte final han de fer els alumnes? Representa un repte per als alumnes?
Els reptes són reals? Col·laborarem amb alguna entitat externa?
És un únic model de producte? Individual o col·lectiu?
Els alumnes poden triar entre diverses possibilitats, segons els seus interessos/habilitats?

Aquest projecte està acabat?

Publicat el per
Respon

Fem una sessió de tancament amb el grup.

Exposem tot el que hem parlat al Grup Impulsor i repassem tot el que hem fet a classe.

Finalment els fem la pregunta: Creieu que aquest projecte està acabat?

Aquestes són les respostes més significatives:

  • No, encara no l’he acabat  perquè no he contestat la pregunta → uns quants alumnes contesten això, el que ens fa pensar que realment han estat conscients de tot el procés de formulació de la pregunta. Aquest era un dels nostres objectius.
  • Al nostre grup no hem fet algunes activitats que voliem fer, no està acabat! → aquesta resposta posa de manifest que la planificació de les activitats és realment significativa.
  • Sí, ja està, fa molt de temps que no ho fem… → responent això, els alumnes ens fan notar importància del temps dedicat al projecte. Potser la durada és la que pugui mantenir l’interés…

Les respostes dels nois i les noies ens donen algunes pistes sobre el procés que ens ajuden a elaborar els reptes pels propers cursos:

  • Necessitem que tinguin més autonomia. El treball cooperatiu ens sembla una bona manera de proporcionar-la.
  • Potser hem de guardar un espai de temps a l’horari diari/setmanal per fer sempre aquest tipus d’activitats/aprenentatges.
  • S’ha de fer gradualment des de petits!

I a tu, què t’interessa?

Publicat el per
Respon

Organitzem grups per interessos.

Dediquem una sessió amb tres mestres a fer una anàlisi de les preguntes per ordenar-les i intentar agrupar-les.

Finalment cada grup ho explica a la classe i entre tots fem una organització que les agrupa totes en quatre grups:

  • COM SÓN? on agrupem totes les preguntes que fan referència a les característiques físiques de les monedes
  • D’ON VENEN? on s’ajunten les qüestions referents a l’origen històric o geogràfic de les monedes i els diners.
  • ON VAN? on agrupem les preguntes referents al futurs de les monedes.
  • PERQUÈ TENEN VALOR? on es troben totes les qüestions referents al valor de les monedes i dels diners.

20160224_181057

En aquest pas comencem a intuir la dificultat del procés. Hi ha preguntes difícils de  encabir en un dels grups i, a més, no estan compensats, és a dir hi ha uns més grans que els altres, s’acumulen alumnes nouvinguts en un mateix grup….

Tot i això ens sembla que la feina de classificar les preguntes els ha ajudat a començar a pensar com poden resoldre-les. Escoltant les preguntes dels companys veuen coincidències i, en algun cas, de seguida troben un camí per encetar la investigació.

Compartir els dubtes i les expectatives és una bona manera d’engegar.

 

 

Tinc una pregunta!

Publicat el per
Respon

Arriba el moment més difícil, al nostre parer.

Hem d’aconseguir que cada alumne, individualment, després d’haver manipulat, conversat, jugat, buscat informació, classificat i experimentat amb les monedes pugui formular una pregunta que sigui el seu objectiu final.

Durant tot el procés, hem intentat generar coneixement nou, reactivar el que ja existia i fer que els alumnes interaccionin  entre ells per trobar afinitats d’interès que puguin fer que es plantegin qüestions similars o complementàries.

Per poder-se plantejar la pregunta fem un repàs de tot el procés i un recull de les idees i informacions que hem anat elaborant. Tot això ho recollim en aquesta fitxa: la PREGUNTA

En aquest moment també observem la gran diversitat d’alumnat. Tenim des dels alumnes que només poden fer preguntes de resposta immediata i concreta ( quina és la moneda més gran del món?) , alumnes que formulen preguntes que ja són un projecte en elles mateixes ( perquè els humans donem tant valor als diners?) i d’altres que fan aflorar prejudicis o valors latents al grup ( perquès les noies es preocupen tant dels diners?)

Com volem descartar les preguntes de resposta immediata o enciclopèdiques, posem una sola condició: ha de ser una pregunta que No es pugui contestar amb deu minuts de cerca a internet. Tothom ho entén a la primera i es van auto eliminant algunes qüestions.

Un cop tothom té la pregunta la escriuen en un post-it i la enganxem a la porta de la classe. Tots veuen les preguntes dels companys i ja hi ha qui comença a lligar-ne algunes.

Una bona pregunta ja és mitja feina feta!

Mira Alfons, porto una moneda!

Publicat el per
Respon

Aquest matí, mentre pujàvem les escales, una alumna m’ha mostrat una bosseta de tela amb quatre o cinc monedes.

Aprofitant la primera mitja hora del matí que dediquem sempre a escriure, he volgut xerrar una miqueta amb la nena sobre es monedes. En un tres i no res tenia un bon rogle d’alumnes ben interessats en veure les monedes del saquet, així que hem usat el visor per mostrar-les a tota la classe.

N’hi havia de diferents països i això ha fet que els companys s’engresquèssin, tothom volia porta-ne’n del seu. A classe tenim representades nou nacionalitats!

Els dies següents ja teniem a la classe ben bé u centenar de monedes diferents.

No tots els alumnes n’han portat però hem intentat que tots diguin la seva, al meu país són iguals que aquestes, jo en tinc a casa d’un altre país, aquestes semblen euros….

Finalment hem aconseguit que tot el grup mostrés interès pel tema i ham decidit afrontar-lo en forma de PROJECTE.

Molta motivació dels alumnes i molts dubtes dels mestres!

20151218_094751

20151218_090304