Arxiu de l'autor: aespino5

I si em costa explicar-me?

Publicat el per
Respon

Ja portem un temps observant i tocant monedes.

Recollim aportacions i generem converses, petits debats, complicitats.

Quan algun alumne ens explica alguna cosa que pot tenir relació amb les espectatives d’algun altre els ajuntem per que hi parlin.

Tot ho fem en ambients no formals, de conversa espontània al patí, pels passadissos, pujant les escales…

Durant tot aquest procés i molt especialmet quan vam fer la pluja d’idees, ens fixem amb els alumnes que tenen més dificultat de fer-se entendre.

Ens preocupa que puguin aportar com els altres perquè finalment també sigui per a ells un treball significatiu.

Així se’ns acut que podem usar l’eina del dibuix per facilitar-ho. Demanem que cada nen i nena facin un dibuix sobre les monedes. Poden dibuixar el que vulguin relacionat amb les monedes.

Aquests treballs representen dubtes, interessos, coneixements… i observem que gairebé per tothom el tema de les monedes, que ens sembla més concret, comença a transformar-se en el tema dels diners. A molts dibuixos apareixen rics, objectes de valor, signes externs de poder econòmic….

Atendre alumnes diversos vol dir encetar camins diferents!

Toca, toca!

Publicat el per
Respon

 

Em fet grups de quatre i els hem donat un grapat de monedes, paper i llàpis.

La consigna era molt senzilla, podeu fer el que volgueu.

Les mestres anem passant per les taules escoltant, observant i de vegades registrant.

A cada grup intentem estirar les converses on veiem que pot sorgir una bona pregunta:

Un grup d’alumnes fan rodar les monedes:

-mira, la faig rodar!

-és clar aquesta la pots fer rodar perquè és molt gruixuda..

-que va! les primes també es poden fer rodar, mira!

-si la mires quan roda sembla una bola!

-….

 

Un altre s’interessa pels dibuixos, les lletres i els números de cada moneda, les calquen fent frotage:

-aquesta no té números

-no pot ser, com poden saber quant val?

.potser està escrit amb lletres que no coneixem..

-o amb números diferents dels nostres..

-no, al país d’aquesta moneda la gent ja sap el que val, no cal posar-ho

-…

Finalment recollim les monedes i fem una pluja d’idees anotant tot el que em anat dient als grups.

Es genera un llista (pluja d’idees) on es barregen coneixements, observacions, propostes d’activitas, hipòtesis… Però el que és ben segur és que es consolida la motivació.

Ara les monedes estan a un pot a la classe i sempre hi ha algun nen o alguna nena que demana per veure-les, jugar amb elles o observar-les.

Quan hi ha la possibilitat els ho deixem fer lliurement i per petits grups al passadís ( dos o tres alumnes) quan entren a la classe els escoltem.

Generant i provocant conversa afavorim l’aprenentatge!

Per començar, molts dubtes

Publicat el per
Respon

Ara ja tenim els alumnes engrescats.

Les monedes sempre han cridat l’atenció dels nens i les nenes d’aquesta edat i, a més, parlant amb ells del tema, sembla que també podrem parlar de temes més generals, economia, justícia….

Molt bé, motivació, bones perspectives, però… per on comencem?

Plantejant el repte al grup impulsor, decidim començar per fer tot un seguit d’activitats que generin opinió i activin els coneixements i experiències prèvies que tenen tots els alumnes. Les monedes i els diners són presents a la vida de tots els alumnes, vinguin d’on vinguin.

Així dissenyem unes activitats que podem dir prèvies a la pregunta:

  • observació i experimentació lliure
  • pluja d’idees
  • classificació
  • recerca d’informació
  • experimentació científica

Aquestes activitats donaran pas a una reflexió personal que pugui generar una bona pregunta.

En principi, volem que cada alumne formuli la seva pregunta i pugui treballar per respondre-la. Així, volem assegurar que durant el projecte, cada alumne pugui accedir al tema general des dels seus interessos i amb les seves possibilitats i estil d’aprenentatge.

La individualització, el  repte més gran d’aquest procés!

Mira Alfons, porto una moneda!

Publicat el per
Respon

Aquest matí, mentre pujàvem les escales, una alumna m’ha mostrat una bosseta de tela amb quatre o cinc monedes.

Aprofitant la primera mitja hora del matí que dediquem sempre a escriure, he volgut xerrar una miqueta amb la nena sobre es monedes. En un tres i no res tenia un bon rogle d’alumnes ben interessats en veure les monedes del saquet, així que hem usat el visor per mostrar-les a tota la classe.

N’hi havia de diferents països i això ha fet que els companys s’engresquèssin, tothom volia porta-ne’n del seu. A classe tenim representades nou nacionalitats!

Els dies següents ja teniem a la classe ben bé u centenar de monedes diferents.

No tots els alumnes n’han portat però hem intentat que tots diguin la seva, al meu país són iguals que aquestes, jo en tinc a casa d’un altre país, aquestes semblen euros….

Finalment hem aconseguit que tot el grup mostrés interès pel tema i ham decidit afrontar-lo en forma de PROJECTE.

Molta motivació dels alumnes i molts dubtes dels mestres!

20151218_094751

20151218_090304

Posem les bases

Publicat el per
Respon

Som un petit grup de mestres de l’escola Drassanes de Barcelona que aquest curs participem per primera vegada a la Xarxa de Competències Bàsiques.

Per començar la feina ens plantegem què és un projecte per nosaltres. Hem parlat i compartit idees i documents fins que hem arribat a les nostres conclusions.

Per a nosaltres, un projecte:

  • Parteix de d’un interès comú dels alumnes o del mestre. (si la proposta ve del mestre, aquest ha de motivar a l’alumnat).
  • Motiva la majoria dels alumnes.
  • Aborda un tema des de els màxims punts de vista possibles.
  • Proposa activitats diverses segons cada alumne.
  • Implica treball cooperatiu.
  • Implica una reflexió individual (autoavaluació i coavaluació)
  • Té en compte l’avaluació formativa.
  • És present en el dia a dia de l’aula.
  • Ha d’acabar amb un producte final col·lectiu (un vídeo, una carta, un pòster, una exposició, …)
  • Té durada variable en funció de les necessitats que es viuen en l’aula.

Ens sembla molt important destacar que el treball per projectes afronta l’estudi d’un tema des de totes les perspectives possibles. Així, cada alumne hi d’accedeix des d’on pot o des d’on vol.

 

Amb aquest marc més o menys definit ens posem mans a l’obra. Decidim que durant aquesta experiència ens centrem bàsicament en el període de formular preguntes. 

Ens posem com a objectius:

  • pels alumnes: aprendre a elaborar una resposta personal a una pregunta personal
  • pel grup impulsor: establir i observar el procés de formulació de preguntes

Molta estona “perduda” xerrant assenta i enforteix les bases.