Em fet grups de quatre i els hem donat un grapat de monedes, paper i llàpis.

La consigna era molt senzilla, podeu fer el que volgueu.

Les mestres anem passant per les taules escoltant, observant i de vegades registrant.

A cada grup intentem estirar les converses on veiem que pot sorgir una bona pregunta:

Un grup d’alumnes fan rodar les monedes:

-mira, la faig rodar!

-és clar aquesta la pots fer rodar perquè és molt gruixuda..

-que va! les primes també es poden fer rodar, mira!

-si la mires quan roda sembla una bola!

-….

Un altre s’interessa pels dibuixos, les lletres i els números de cada moneda, les calquen fent frotage:

-aquesta no té números

-no pot ser, com poden saber quant val?

.potser està escrit amb lletres que no coneixem..

-o amb números diferents dels nostres..

-no, al país d’aquesta moneda la gent ja sap el que val, no cal posar-ho

-…

Finalment recollim les monedes i fem una pluja d’idees anotant tot el que em anat dient als grups.

Es genera un llista (pluja d’idees) on es barregen coneixements, observacions, propostes d’activitas, hipòtesis… Però el que és ben segur és que es consolida la motivació.

Ara les monedes estan a un pot a la classe i sempre hi ha algun nen o alguna nena que demana per veure-les, jugar amb elles o observar-les.

Quan hi ha la possibilitat els ho deixem fer lliurement i per petits grups al passadís ( dos o tres alumnes) quan entren a la classe els escoltem.

Generant i provocant conversa afavorim l’aprenentatge!