La re-EVOLUCIÓ a Les Flandes

El nostre projecte d’aquest curs, no és un treball d’un grup concret del centre. Tampoc pretén ser la dinàmica generada pels equips del nivell d’una de les etapes que tenim en la nostre escola. Ni tampoc correspon al tractament d’un interès brotat en un dels cicles del nostre centre.

El projecte que documentarem en forma d’article, respon a un treball realitzat al llarg de 4 cursos acadèmics, i que pretendrà prendre forma a partir del setembre del 2019, aprofitant l’embranzida generada a partir de formar part de la Xarxa de Competències Bàsiques.

Aquest curs, en les sessions internes del grup impulsor de la Xarxa de Competències Bàsiques, hem reflexionat sobre la metodologia, i fins a quin punt calia evolucionar (millor dit, re-EVOLUCIONAR) aspectes del nostre centre. Aquest treball s’ha convertit en el nostre únic i gran projecte d’escola!

L’estudi intens i acurat va partir de l’anàlisi dels punts forts que teníem com a escola, ja que enteníem que els possibles canvis sempre es sostenen millor si parteixes de quelcom arrelat i segur. Claustre de mestres estable, gran respecte professional, bon ambient relacional, i famílies implicades i compromeses, serà la base sòlida per construir tot el que es consideri, i es pacti en claustre, per re-EVOLUCIONAR Les Flandes.

També va ser necessari valorar d’una manera seriosa i profunda quins aspectes trontollaven. Anàlisi dels punts dèbils per créixer, sense caure en la crítica. Iniciant el camí des de l’oportunitat que genera la troballa d’un aspecte que no està suficientment fort, i que tenim l’encert d’haver-lo diagnosticat. Increïblement, aquesta reflexió en pocs minuts va generar il·lusió pel canvi!

Imatge | Tasca de valoració dels punts forts i dèbils de l’escola.

Tota aquesta reflexió inicial va permetre començar a “somiar” sobre el tipus d’escola que volíem, i que millor podia atendre als nostres alumnes. Vam tractar aspectes metodològics (sobretot), organitzatius i de gestió dels recursos humans que el centre disposa. La tasca en qüestió va permetre a totes les persones implicades poder transmetre les seves valoracions, implicant un ric intercanvi de propostes.

Una vegada concretats els punts anunciats anteriorment, vam cercar dins i fora del claustre, persones que ens poguessin aportar les seves experiències viscudes en altres escoles i que amb alta probabilitat, encaixarien en la nostre re-EVOLUCIÓ. Aquesta tasca va ser molt interessant, ja que aquestes sessions es van convertir en una formació directa d’interessos propis de la nostra escola.

Cada passa en forma d’acord que fèiem, servia per anar consolidant el trajecte, i l’objectiu cada vegada semblava més a prop. Fins que en una de les darreres sessions l’equip directiu va mostrar una proposta on es recollien totes les accions que s’havien concretat. Els apunts que cadascun dels membres dels claustres van ser valorats, amb la intenció d’acabar de cosir el que seria l’opció definitiva d’escola que projectàvem entre totes.

Esperem, amb empenta, que el nou curs confirmi que allò que anhelem s’acabi confirmant, i que els nostres desitjos de re-EVOLUCIÓ acabin beneficiant a les persones més importants de la comunitat educativa: ELS INFANTS!

“M’ENSENYES A VOLAR?” (Joan Turu)

Amb una frase com aquesta de Joan Turu, i una de les seves il·lustracions és com engeguem cada matí el nostre projecte “UN MÓN DE CONTES”.

El treball cooperatiu entre iguals està sent la metodologia protagonista en aquest projecte. Tots i totes estem veient que podem aportar molt als nostres companys. Ja siguin de la nostra aula, més petits i fins i tot més grans. 

Els nostres alumnes tenen molt clar quin és el seu producte final en aquest projecte! I es moren de ganes tan d’anar-lo a presentar a la resta de companyes de l’escola com de descobrir què hauran aconseguit fer les altres classes.

Metodologia

La metodologia principal parteix d’una situació quotidiana de la classe de primer. Els alumnes mostren curiositat per saber per què cauen les dents i com és que en surten de noves, i com és aquest procés molt característic d’aquesta etapa evolutiva.

Valorem que és un projecte adaptable a qualsevol nivell educatiu. 

L’entenem com una programació oberta on es pot posar, treure i rectificar qualsevol activitat (com canviar l’ordre d’aquestes). El ritme i la seva evolució ve determinada pels desitjos i motivacions que té l’alumnat. Així doncs, poden variar, sempre que segueixin el cicle d’aprenentatge: exploració d’idees prèvies, introducció de nous continguts, estructuració de coneixements, activitats d’aplicació.

Metodologia

Per tal d’abordar tot el que es relaciona amb el projecte establim una sèrie d’agrupaments i activitats que ens ajuden a aprendre.

  • La conversa/ La rotllana. En aquest projecte, la conversa ha estat el pilar fonamental de treball. Ha sigut el lloc on s’han iniciat i desenvolupat els temes, ha estat l’espai per reflexionar, per establir petits debats, s’han creat reptes i qüestions on s’establien xarxes de relacions que els ajudava a aprendre dels iguals. La mestra acompanya la conversa, amb preguntes, amb  dilemes, …amb la intenció de generar debat, de recollir les aportacions espontànies dels nens, de propiciar raonaments,  de generar interès per fer comprovacions, provocar canvis d’opinió… També és en aquest marc que hem fet les votacions.

  • Activitats individuals. Fitxes on treballem idees clau del projecte.
  • Treball cooperatiu d’àmbit A El fet de reunir-nos, de trobar-nos, de conversar, de posar-nos d’acord, d’acceptar la voluntat de la majoria, de donar nom i identitat al nostre grup classe (decoració de la porta de l’aula, disfressa de carnestoltes…) ha ajudat a fer cohesió de grup.  Hem fet alguna activitat de l’àmbit B en petit grup (foli giratori: “A la terra hi ha vida”
  • L’expert. Vam aprofitar que iniciàvem l’activitat de conferència de P5 perquè un “expert” vingués a fer la primera. En aquesta el títol era: “Un viatge a la N.A.S.A”
  • Les sortides. El tema del projecte ens va limitar bastant en aquest apartat. Tot i això, hem fet venir un planetari a l’escola i, com a cloenda, anirem a l’observatori de Pujalt

  • Implicació de les famílies. En algunes situacions, vam ser les pròpies mestres que vam demanar ajuda a les famílies. Però en moltes altres, eren els propis nens que traspassaven el projecte a casa. Eren ells que implicaven a la família fent que aquestes col·laboressin espontàniament (contes, notícies, llistes, maquetes, dibuixos, notícies de veu…)
  • Aprofitem l’actualitat. Al llarg del curs s’han anat produint fenòmens que s’han generat sobre aquest tema i que a partir dels propis nens incorporem al projecte: lluna de sang, sonda a Mart, eclipsi, exoplaneta en un altre sistema solar…
  • Les T.I.C al servei del projecte. el canó/ordinador a classe, que ens ha permès, en mig d’una conversa buscar una imatge, una notícia, un vídeo (l’arribada de Apol·lo XI a la lluna, la seqüència d’una eclipsi…) el mòbil com a eina per fer gravacions de converses, la maquina de fotos per documentar el projecte, crear material d’avaluació a partir de fotografies….
  • Experimentació.

–  Construcció d’un sistema solar que ens va permetre experimentar els conceptes de: més lluny/més a prop, llarg/curt, mides (més gros, més petit o iguals), ordenacions…

– El dia i la nit on vam treballar de manera vivencial i amb ajuda de lots i una bola del món, el moviment de rotació de la Terra.

– El sol és una estrella. Ho vam treballar de manera vivencial i amb ajuda de la llum de lots. Vam descobrir com veiem la llum (estrella) quan la posem més lluny o més a prop.

  • Experiments

– Pluja de meteorits. Fem un experiment amb un suport de farina (sorra lunar) i boles de diferents mides i pesos (meteorits). Fem hipòtesis del que passarà i les verifiquem.

– Agafem cinc plantes i a cada una li traiem un element vital per viure i al cap d’uns dies comprovem què ha passat.

GENEREM PREGUNTES I FEM HIPÒTESIS

Les activitats parteixen de la necessitat de voler donar una resposta a les preguntes generades a l’inici del projecte o durant aquest.

Normalment es generen hipòtesis i també es pregunta als nens i nenes com podriem fer-ho per trobar la resposta a la pregunta en qüestió.

Les activitats que es realitzen barregen propostes pensades exclusivament per les mestres i propostes sorgides pels mateixos alumnes. D’aquesta manera, intentem que hi hagi activitats molt diferents: de lectura, manipulatives, experimentals…

INICIEM EL TREBALL EN PETIT GRUP I COOPERATIU

Durant aquest projecte s’ha prioritzat el treball en petits grup i cooperatiu. Així, moltes de les activitats que es plantegen demanen una resolució força senzilla però incideixen en la tasca d’haver de dialogar i posar-se d’acord, participar, consensuar i respectar.

Com a part del pla de l’Equip, cada grup té un full on apunta cada activitat i a l’acabar la sessió s’autoavalua segons el codi de color: vermell, taronja o verd.

METODOLOGIA

La metodologia emprada pren un caire més competencial d’acord al nou marc curricular. S’aposta per aquelles metodologies actives de l’aprenentatge on l’alumnat és el protagonista del seu procés. Per aquest motiu es prioritza el treball en petit en grup i el treball cooperatiu així com la diversificació de materials i espais entre d’altres.

Per tal de de donar significativitat als continguts treballats, les fites d’aprenenatge es relacionen amb el seu entorn més proper i per afavorir la motivació es parteix d’un conte clàssic com a fil conductor. A partir d’aquí sorgeixen els diferents continguts de les diverses àrees ja que aquesta programació té un caràcter interdisciplinar. En general les activitats són diversificades, manipulatives, vivencals experimentals. Tot i així cal destacar un treball més sistemàtic a part.

Les activitats parteixen normalment d’una hipòtesi plantejada inicial on l’alumnat haurà de fer una recerca per extreure unes conclusions. El docent és l’acompanyant del procés d’aprenentatge per tal que sigui el propi alumne qui vagi construint el seu coneixement. En aquest sentit també hi ha altres activitats que sorgeixen dels interessos de l’alumnat o de situacions que es puguin donar.

S’utilitzaran diferents tècniques i instruments d’avaluació d’acord als criteris establerts en la programació d’aula.

Entre tots construïm…

A mida que es desenvolupa el projecte són importants els espais de trobada amb tot el grup classe, l’espai d’assemblees que ens serveix per a posar en comú els processos que cada equip realitza, donar sentit a la tasca feta, crear connexions, … en definitiva construir conjuntament.

En aquests moments confegim entre tots les xarxes de coneixement, és a dir xarxes que ens permeten relacionar els temes treballats, els aprenentatges realitzats, les fonts d’informació consultades, les connexions amb d’altres temes o matèries treballades, etc. Aquestes xarxes van creixent, canviant i modificant en funció de com va avançant i desenvolupant-se el projecte.

Els moments de trobada també ens ofereixen la possibilitat de plantejar noves preguntes, de contrastar idees i processos, prendre decisions per continuar, avaluar els processos, etc.

 

Com ho puc saber?

Moltes de les activitats que plantegem requereixen realitzar connexions entre diferents aprenentatges, a banda també implica una tasca de recerca i indagació per part dels alumnes. Aquest processos formen part de la competència d’aprendre a aprendre, competència que cal acompanyar de manera adequada i ajustada.

Es fa necessari que els alumnes siguin critics i disposin de recursos per a accedir a la informació, per seguir aprenent, per cercar solucions, etc. cal que s’adonin que no totes les fonts d’informació són fiables o vàlides, han de saber i conèixer diferents maneres de fer recerca, analitzar la informació, interpretar-la, fer-la seva,… entre d’altres. Així doncs intentem incloure aquests processos el màxim possible en les propostes que plantegem als alumnes.

Som un grup, fem un equip!

Entenem el treball per projectes com un repte compartit en el qual cadascú n’és una peça clau i entre tots el fem créixer, per aquest motiu la majoria d’activitats es plantegen per a ser treballades i tractades en grup.

Com ja hem dit en algun punt anterior encara estem en una fase en què plantegem situacions similars a tots els alumnes, tot i que treballant en equips més petits permet que cadascú faci el seu propi camí en col·laboració amb els altres, per tant és important tenir calr que s’està fent i per a què.

Així que oferim als alumnes un acompanyament (a partir de plans d’equip) en la seva planificació, en el repartiment de tasques i rols dins el grup… Aquestes eines permeten als nens i nenes organitzar-se i autoregular la seva tasca així com als metres observar  el procés dels diferents grups.