L’Hort escolar és un context engrescador en el qual els alumnes poden gaudir del contacte amb la natura i aprendre de manera vivencial molts dels aspectes curriculars propis del tercer nivell de l’etapa de l’educació primària. La tasca a l’hort permet treballar de manera interdisciplinària tots els àmbits curriculars assegurant la motivació dels nens i nenes, que s’engresquen en les propostes educatives des del primer moment. Per tant, la realització d’aquest projecte contribueix al treball dels diversos àmbits curriculars de l’educació primària:

 Àmbit de coneixement del medi:

L’Hort escolar és un espai en què l’alumnat pot aprendre de manera vivencial una bona part dels continguts de les ciències naturals i socials, observant i explorant les característiques dels diversos elements que formen part d’aquest “ecosistema” i l’impacte de l’ésser humà en aquest. D’altra banda, és un context que els permet experimentar, provocar canvis, registrar les seves conseqüències i inferir les interaccions entre els elements, els fenòmens físics i els éssers vius (plantes i animals), així com els possibles impactes de l’activitat humana. L’hort és, a més a més, un espai privilegiat per plantejar-se preguntes, formular hipòtesis i experimentar. Possibilita el tractament de problemes reals que s’originen, desenvolupen i re formulen de manera natural, i també la vivència d’experiències que poden ser compartides i analitzades. A més, brinda l’ocasió de revisar els hàbits alimentaris i motiva a incorporar a la dieta verdures i hortalisses, I tot això, encabit en una proposta educativa mediambiental com la que volem transmetre des de la nostra escola (escola verda).

 Àmbit lingüístic:

Treballar a l’hort implica també el treball per al desenvolupament de les competències comunicatives i lingüístiques pròpies de l’àmbit lingüístic.

Durant les sessions es realitzen tasques que impliquen necessàriament l’acte comunicatiu. L’alumnat ha d’expressar els seus dubtes, comunicar les seves troballes, explicar els processos que va portant a terme durant el procés de cultiu, resumir els aprenentatges realitzats, exposar la informació trobada mitjançant petites tasques de recerca plantejades… i tot això relacionant-se amb els companys/es i la mestra, fent servir el llenguatge oral, escrit i no verbal (dimensió oral). Així mateix, també es treballa la lectura i la comprensió lectora (dimensió comprensió lectora i literària) durant les tasques de recerca. Per tant, la realització d’aquest projecte comporta el foment de les competències comunicatives, lingüístiques i audiovisuals, pròpies de l’àmbit lingüístic.

 Àmbit matemàtic:

Pel que fa a l’àmbit matemàtic, amb el projecte “L’Hort de l’Amat” s’incideix en el treball d’alguns continguts propis de l’àrea de matemàtiques. Concretament, i pel que fa al bloc de contingut de “numeració i càlcul”, es fan servir les propietats numèriques per recollir, descriure i interpretar dades. En relació al bloc “relacions i canvis”, s’incideix en les relacions entre els conceptes perímetre – longitud i àrea – superfície de la zona conreada. Del bloc “Espai i forma” es treballen en l’elaboració de senzills sistemes de coordenades per a localitzar els diferents tipus de cultius a les parcel·les de l’hort. Del bloc de “mesura” es treballen principalment les unitats de temps (any, mes, setmana…) en l’elaboració i el seguiment del calendari de conreu, entre d’altres. Finalment, i pel que fa al bloc de continguts “estadística i atzar”, el treball de l’hort implica la formulació de preguntes basades en fets propers relacionats amb el conreu d’hortalisses i l’elaboració de taules de recollida de dades i gràfics de representació d’informació (per exemple, de fenòmens atmosfèrics).

Àmbit d’educació en Valors:

L’Hort escolar és un context en el qual els alumnes poden gaudir del contacte amb la natura i aprendre a apropar-s’hi amb respecte, fomentant l’adquisició de valors cura envers el medi ambient. A més, brinda l’ocasió de revisar els hàbits alimentaris i motiva a incorporar a la dieta verdures i hortalisses mentre que, alhora, fomenta el consum ecològic i sostenible.

 Àmbit artístic:

Qualsevol idea, pensament, concepte o procediment pot ser representat mitjançant els llenguatges plàstic i musical.

L’art esdevé un mitjà extraordinari a partir del qual copsar el nostre entorn, percebre’l i comunicar-nos. El treball de l’hort implica la portada a terme de molts processos que poden ser representats gràficament de manera esquemàtica i gràfica, o bé explicats musicalment. A més a més, és un entorn molt ric visualment, de manera que propicia fàcilment la realització de tasques de representació visual de l’entorn.

 Àmbit digital:

Les TAC són avui dia un recurs bàsic en el treball a l’aula. Docents i alumnes poden recórrer a l’ús de les TAC per a la indagació, la cerca o el tractament de la informació. Existeixen infinitat de recursos i d’aplicacions WEB que permeten accedir al coneixement i gestionar la informació. L’ús de la tecnologia permet ampliar i reforçar qualsevol contingut treballat relacionat amb l’àmbit de l’hort escolar.

Àmbit d’autonomia i iniciativa personal:

En el transcurs del treball a l’hort els infants posen en marxa valors i actituds personals com la coresponsabilitat en una tasca, la perseverança, la capacitat d’imaginar i de convertir les idees en accions, d’aprendre de les errades, d’assumir riscos i de treballar en equip.

Àmbit d’aprendre a aprendre:

Tot allò comentat anteriorment implica necessàriament processos que porten als nens i nenes a aplicar processos metacognitius que l’ajuden a reflexionar sobre el seu propi aprenentatge.

A la tercera trobada d’espai comú de la Xarxa de competències Bàsiques d’enguany vam estar treballant entorn la programació didàctica i el procés de planificació dels projectes (ponència a càrrec de la Rita Bagur i la Meritxell Monguillot).

Va ser una sessió molt interessant en què vam debatre entorn “la importància dels processos mitjançant els quals formalitzem els elements curriculars dels projectes que portem a terme a les nostres aules”.

En el marc de la trobada, tots hi vèiem clara la necessitat de programar els projectes. Ara bé,  tots programem de la mateixa manera? La posada en comú va evidenciar que no.

Durant la ponència es van portar a sobre de la taula tres models diferents de fer front a la programació: “el model locomotora, el model penell i el model californià”. Aquests tres moments difereixen entre sí segons quin sigui el moment en què es prenen les decisions que guien els nostre treball a les aules (abans, durant o després).

D’entre els tres models, la nostra escola se sent més còmode aplicant el californià. La dues persones encarregades de la ponència (Rita Bagur i la Meritxell Monguillot) ens facilitaren aquest referent visual que recull molt bé els principals moments de programació segons aquest model:

Prenent aquest model hem portat a terme la planificació / programació dels projectes duts a terme aquest curs escolar i, per tant, també el que en aquest cas es documentarà: “L’Hort de l’Amat: Som capaços de mantenir actius els cultius de l’escola?”