EL NOSTRE CARRER

Després d’haver estat observant el poble, els seus carrers, places i diferents llocs; es col·locarà en un plànol els carrers on ells viuen.

Per això, es presenta a cada grup el plànol (DIN-A4) que han estat fent servir aquests dies. Observen que en aquest plànol no es pot col·locar tots els llocs on viuen. Per què? Perquè no surten al mapa.

Es reparteix a cada grup un plànol mida DIN-A3. Han de saber a què correspon. Entre els diferents infants es conclou (per les referències que han observat) que cada full correspon a una part del poble (mapa sencer, amb tots els límits)

Col·loquen a terra com creuen que han d’anar els diferents trossos i després s’enganxa amb cinta adhesiva. Es projecta, a més a més, a la pissarra digital.

Ara es parla dels llocs que identifiquen al mapa (barris, carreteres,muntanyes, pobles…), es van assenyalant i apuntant al mapa a la pissarra digital.

Un cop acabada aquesta activitat, per grups, van a col·locar el seu carrer al plànol. Com que alguns el nom d’alguns carrers no es veuen, els busquen al Google Maps. Després, amb l’ajuda d’alguna companya o company o la mestra, el situen al mapa de paper i l’enganxen.

Un cop tots els carrers estan col·locats al seu lloc, es mira el mapa i es conversa sobre el que hi veuen i la interpretació que li donen: on viuen la majoria de la classe, a quins barris hi viuen, qui viu més a prop o més lluny dels serveis i equipaments, a quins barris no hi viu ningú, qui està més a prop d’una altra població, qui viu més a prop o més lluny de l’escola, com s’ho fan per venir a l’escola (mitjà de transport)…

TREBALLEM L’HORT: Activitats de desenvolupament.

A continuació compartim alguns exemples d’activitats de desenvolupament (indagació, construcció i estructuració) que hem portat a terme a l’aula en relació als diversos aspectes que s’han anat treballant:

  • FORMACIÓ DE LES ARRELS: Formació inicial d’arrels i germinació a l’aigua: Experiment amb cabeça d’alls i mongetera.Es col·loca una cabeça d’alls a un got de plàstic transparent ple d’aigua, de manera que el cul de l’all toqui l’aigua. Amb els pas dels dies podrà observar-se la formació progressiva d’arrels. Estudi progressiu dels canvis que van succeint a les cabeces d’all posades en aigua i mesura i anotació del creixement progressiu de les arrels. Creació d’un gràfic que reflecteixi el procés de creixement de les arrels. Paral·lelament, es pot elaborar l’experiment de germinació d’una mongetera per observar la formació  inicial de les arrels. En vols saber més? Clica aquí! i observa la fitxa de l’activitat.
  • LES ARRELS ABSORVEIXEN L’AIGUA: Es realitza l’experiment de la pastanaga i el sucre. Una pastanaga foradada a la part superior i emplenada de sucre es col·loca dins d’un got d’aigua. S’espera uns dies i s’observen els canvis produïts al sucre. S’extreuen conclusions. En vols saber més? Clica aquí! i observa la fitxa de l’activitat.
  • CAPILARITAT DE LES PLANTES: Omplim quatre gots de plàstic transparent amb aigua amb colorant de colors diferents. Repartim flors vives Als diversos pots de vidre. S’elaboren hipòtesis i s’enregistren a una fitxa d’experimentació. Es deixa reposar uns dies i, havent passat aquests, s’observa l’estat de les flors i s’analitzen els canvis en petit grup, es validen/rebutgen les hipòtesis realitzades durant la sessió anterior i es comuniquen els resultats al grup-classe. Posteriorment, s’extreuen conclusions en gran grup. Compleció de la fitxa de l’experiment, anotant les conclusions extretes un cop finalitzat aquest. En vols saber més? Clica aquí! i observa la fitxa de l’activitat.
  • CULTIU DE VERDURES, LLEGUMS, BULBS, ARRELS I FRUITS : Seguiment individual de l’evolució dels cultiu (germinació, creixement, floració, aparició de llavors..) i anotació del procés en una fitxa que reculli moments puntuals d’aquest. En vols saber més? Observa alguns exemples dels cultius de: verdures, llegums, bulbs, arrels i fruits.
  • LA FAUNA DE L’HORT: Estudi d’indagació i cerca sobre els diversos animals presents a l’hort, les seves particularitats i el seu impacte en els cultius. En vols saber més? Observa la fitxa de treball.

Entre d’altres…

FEM QUE SORGEIXI LA PREGUNTA DEL PROJECTE: “QUI POSA EL NOM ALS CARRERS?”

En una altra sessió es recull el nom dels carrers per on van passar i es fa una llista. Després s’afegeixen el nom dels carrers on ells viuen.

Amb la llista al davant, cada grup ha de fer una classificació dels carrers. Han de mirar el nom de carrers i buscar alguna característica que els relacioni. A partir d’aquí, intentar trobar un criteri sota el qual podrien fer una classificació dels diferents carrers.

Als diferents grups els costa trobar un criteri de classificació pels noms dels carrers, en canvi, se n’adonen que hi ha diferents tipus de carrer.

Així, ens trobem que d’anar manipulant i observant plànols, a la classe, sorgeixen preguntes del tipus: Per què hi ha diferents tipus de carrers: avingudes, carrers, passatges…? Què vol dir? Per què a una plaça se li’n diu plaça? Què té de diferent amb un parc?

S’inclou aquest interès que ha sorgit per tornar a classificar els carrers, entre tothom de la classe, però ara es fa pel tipus que són: avingudes, carrers, passatges… Després, es fa tornar a observar cada llista de manera individual. Es fa incís en que mirin atentament el nom dels carrers de cada llista i si hi veuen alguna diferència o semblança entre ells (es dona la coincidència de que les avingudes tenen nom de llocs o de dates i de que la majoria dels carrers tenen nom de persones)

Comencen a observar que en el nom dels carrers hi apareixen molts noms de persones. Es subratllen d’un color. Es continua amb l’activitat i, de mica en mica, gairebé tots els carrers han quedat subratllats de colors diferents.

Ara, veient a la pissarra digital els diferents colors, es prova de classificar-los. Cada grup proposa la seva classificació. Coincideixen en aquesta: blau: nom de persones, vermell: nom de llocs o coses i verd: nom de plantes.

Hi ha carrers que encara han quedat sense subratllar perquè no s’entén el què vol dir, exactament, “Sant” o “Santa”. Tampoc ajuda a esbrinar què pot ser el fet que tinguin noms com “Roc”, ja que no l’identifiquen com a nom propi. Després d’una petita conversa s’identifica que també es refereixen a persones. Es subratllen del color corresponent.

D’aquí, se’n deriva una altra conversa que té com a objectiu intentar esbrinar qui són aquestes persones i què deuen haver fet perquè un carrer porti el seu nom.

Surten idees del tipus: han de ser famoses, han d’haver fet alguna cosa important… i preguntes com: eren famoses a tot arreu? Al seu poble? Al món? Estan vives o mortes?

Com que ja saben que hi aniran un dia, a l’ajuntament, es proposa que cada grup apunti les seves preguntes, perquè després, el portaveu del grup, li pregunti a l’alcaldessa i anotar les seves respostes. Per tant, les preguntes que han anat sorgint aquests dies han quedat recollides per la persona que fa de secretària a cada grup.

Un altre dia es torna a reprendre el nom dels carrers i es tornen a analitzar. A través d’una conversa, es parla sobre per què creuen que tenen aquests noms?

Aquesta conversa porta cap a una pregunta: Per què la majoria dels carrers tenen nom d’homes? I aquesta porta cap a una altra: Qui posa el nom als carrers?

Aquesta última pregunta sorgeix perquè en veure que gairebé tots els carrers tenen nom d’homes, volen saber com es posen i qui els posa per poder suggerir que es tinguin en compte els noms de dones famoses per posar-los als nous carrers que es facin al poble.

Es “decideix” que la instància que han de portar a l’ajuntament sigui una proposta per posar noms de dona als carrers, perquè sigui més igualitari.

RECULL I ORGANITZACIÓ DE LA INFORMACIÓ DE LA SORTIDA

Un cop feta la cursa, a la classe, es passen a la pissarra digital les fotografies que han fet pel poble. Es recorda quin lloc era i a quin carrer estava (si se’n recorden, si no, no es diu).

Després es deixen les fotos en una taula. Cada grup ha de passar a recollir-les.

Un cop tenen les fotografies, en grups i amb els fulls que cada grup portava el dia de la cursa per consultar-los, han de situar-les al seu lloc i a quin carrer està.

Tenim obert el Google Maps, a la pissarra digital, per si sorgeix algun dubte. Els infants van a l’ordinador i busquen la informació que necessiten. Després tornen al seu grup i han de traspassar la informació al plànol que tenen, paper (buscar punts de referència).

La mestra es va movent entre els grups per oferir la seva ajuda quan cal.

Es posen les fotografies al plànol. Quan estan totes penjades, es mira el plànol i s’inicia una conversa a partir del que veuen, de com ha quedat tot lligat.

Del que es va observant es van traient conclusions a les preguntes:

– Quin tipus d’establiments són els que apareixen a les fotografies? (equipaments, botigues, centre cultural…)

– Què són, per a que serveixen, per a què o per què els volem o necessitem?

– On es troben la majoria? Per què?

– Quantes places hi ha? Quants parcs? On es troben situats?

– I l’ajuntament? Quin tipus d’edifici és? Per a què serveix?

TREBALLEM L’HORT: Activitats d’introducció i de coneixements previs.

Aquests són alguns exemples d’activitats que hem portat a terme a mode d’introducció del treball del projecte o bé per a descobrir els coneixements previs de l’alumnat en relació als diversos aspectes que s’han anat treballant.

  • HEM FET UN HORT: Es realitza l’audició de la cançó “Hem fet un hort” de la Dàmaris Gelabert. Posteriorment a l’escolta de la cançó es realitza una conversa sobre el concepte d’hort i hortalissa.
  • L’HORT DELS CINC SENTITS: L’activitat vol transmetre a l’alumnat la importància d’anar a treballar a l’hort amb els cinc sentits ben activats. S’escolta una cançó de la Dàmaris Gelabert anomenada “Els cinc sentints” i s’omplen els forats en blanc. Posteriorment, l’alumnat realitza un recull de desitjos, expressant allò què voldria veure, olorar, tocar, escoltar i tastar a l’hort al llarg del curs. En vols saber més? Observa una fitxa de treball.
  • PARCEL·LACIÓ DE L’ESPAI DE CULTIU: Preparació de l’entorn on s’ubicarà l’hort. Amb el grup desdoblat, se selecciona la mida més ajustada per ser conreada i es parcel·la el territori seguint el sistema de cultiu “Parades en crestall” de Gaspar Caballero. S’analitzen les dimensions i les formes geomètriques resultants, així com els seus elements (angles, arestes, vèrtexs…). En vols saber més? Clica aquí! i observa una fitxa de treball.
  • COLLITA I ESTUDI DE LLAVORS: L’alumnat realitza la collita de llavors aprofitant la fi dels cultius del curs anterior. Es cullen llavors de: blat de moro, mongetes, faves, pipes, enciams i tagetes. S’observen s’analitzen i s’estudien les llavors, destacant-ne semblances i diferències. En vols saber més? Clica aquí!
  • LA FAUNA DE L’HORT: Observació directa de la fauna de l’hort, classificació d’aquesta atenent les nostres idees prèvies i observació d’alguns exemplars al microscopi. En vols saber més? Clica aquí!

Tal i com s’ha dit anteriorment, aquesta és només una petita mostra de les activitats introductòries i de coneixements previs realitzades entorn a la temàtica del nostre projecte.

PLANIFICACIÓ DE LA CURSA D’ORIENTACIÓ PER SANTA COLOMA DE CERVELLÓ

PLANIFICACIÓ DE  LA 2a ACTIVITAT D’ORIENTACIÓ, AMB LA COL·LABORACIÓ DE LES FAMÍLIES

Es diu als infants que faran una cursa d’orientació pel poble.

Per poder-la fer, s’ha de demanar a les seves famílies que vinguin a acompanyar-nos. És per aquest motiu que, per grups de taula, se’ls demana que escriguin una carta (s’aprofita per parlar de quina és l’estructura d’una carta: data, salutació, cos i acomiadament) dirigida a les seves famílies. Després conjuntament, en gran grup, es posa en comú la que serà la carta final i es redacta.

De la resposta que donen les famílies es pregunta als infants què fer amb la informació rebuda. Surt la idea de comptar les persones que poden venir, després dividir-les entre les que poden venir de matí o tarda i, finalment, repartir-les entre els grups que són a la classe.

D’aquesta manera s’enceta una activitat amb la qual, a partir d’una llista de la classe i de fer taules a la pissarra digital, al final sabem qui ens acompanyarà a la sortida i com. En veure les dades a la pissarra digital, arribem a la conclusió de que la cursa d’orientació s’ha de fer a la tarda perquè és quan poden venir més famílies.

S’avisa, via agenda, a les famílies que hauran de venir (dia, hora i a on es trobarem).

 

TREBALLANT SOBRE L’HORT: Tipus d’activitats.

A les sessions de treball del projecte d’Hort es procura situar a l’alumnat davant de tasques la resolució de les quals impliqui la construcció activa del nou coneixement. Es procura en tot moment que sigui l’alumnat qui porti a terme el seu propi procés d’aprenentatge, modificant al llarg d’aquest procés els seus esquemes de coneixements previs, adequant-los i ampliant-los. D’altra banda, es proposen també activitats en què, a més a més, l’alumnat hagi de fer servir els nous aprenentatges adquirits.

A grans trets, les activitats desenvolupades per l’alumnat al llarg del procés de treball del projecte es poden agrupar en tres grans categories, segons la seva finalitat:

ACTIVITATS DE CONEIXEMENTS PREVIS I D’INTRODUCCIÓ:

Tots els nens i nenes tenen coneixements previs o idees inicials sobre el món dels éssers vius i, més concretament, el món de les plantes. No hi ha mai cap nen/a que no en sàpiga res o que no en pugui aportar informació que hagi vist a la televisió, que hagi llegit a un llibre o una revista, que hagi viscut visitant els horts dels avis, etc.

Per aquest motiu es plantegen, a l’inici del projecte, una o dues activitats (col·lectives o individuals) que ens permeten conèixer-los (petits qüestionaris escrits o orals, dibuixos, etc.).

A l’inici del projecte, a més, és interessant plantejar alguna activitat de caire introductòria que obri encara més l’interès de l’alumnat o l’aporti un grau de motivació extra de cara a engegar el repte de treball.

A mode d’exemple: Una de les activitats plantejades a l’aula, arrel d’observar que l’hort sovint era visitat per diversos animalons de molts tipus, fou facilitar a l’alumnat fotografies de diversos animals per tal que ells/es escollissin totes les fotografies d’animals que efectivament tenien presència a l’hort i que ells mateixos/es havien pogut observar en directe al nostre hort. Posteriorment, se’ls va demanar que tractessin d’agrupar-los segons consideressin que pertanyien al mateix tipus d’animal. Aquesta activitat introductòria de coneixements previs ens va permetre introduir-nos a l’estudi posterior de la fauna present a l’hort.

ACTIVITATS D’INDAGACIÓ PER PROVAR LES IDEES PRÈVIES:

Al llarg dels diversos moments en què ens hi aboca el repte de cultivar l’hort de l’escola ens trobem davant de tasques sobre les quals l’alumnat disposa d’idees prèvies i/o preconcebudes. És en aquests moments en què els hi facilitem els recursos necessaris per a poder comprovar-les i validar-les. Així, els proposem activitats que els encoratgen a formular hipòtesis, buscar solucions, comparar, manipular, buscar les proves per donar resposta a les seves preguntes inicials o verificar si els seus coneixements o idees prèvies són correctes.

Sovint, aquestes activitats són activitats d’experimentació pràctica. D’altres vegades impliquen la recerca i la indagació d’informació, sabent que mai no poden conformar-se amb la primera font d´informació consultada.

Encoratgem l’alumnat a anar més enllà i comparar les pròpies idees i/o troballes amb les de la resta de companys, posant-les en comú i construint entre tots/es els nous coneixements.

A mode d’exemple: En iniciar-nos en l’estudi del món de les plantes i, més concretament, de les hortalisses, per tal d’assegurar-nos que els hi facilitàvem les cures necessàries per a la seva supervivència, els/les alumnes comentaven el fet que les plantes “menjaven” per les arrels, “agafant” l’aigua del reg. Però, com ho sabien? Ho havien llegit, ho havien escoltat dir… però, hi havia alguna manera de comprovar-ho? Per poder donar una resposta empírica i validar la nostra hipòtesi vam realitzar un experiment amb una pastanaga i sucre. (Una pastanaga foradada a la part superior i emplenada de sucre es col·loca dins d’un got d’aigua. S’espera uns dies i s’observen els canvis produïts al sucre. S’extreuen conclusions).

ACTIVITATS D’ESTRUCTURACIÓ I RESUM:

A més a més, al llarg del projecte es van proposant als i les alumnes diverses activitats amb què mitjançant resums, esquemes, mapes conceptuals, power points, maquetes, murals, il·lustracions… puguin recollir el que s’ha après i donar l’opció de recuperar ràpidament la informació si fos necessari.

A mode d’exemple: L’alumnat va confeccionar, a final de curs i treballant en petit grup, tres jocs de “Passaparaula” en què van aplicar tots els aprenentatges realitzats al llarg del curs relacionats amb: 1) El món de les plantes, 2) La fauna de l’hort i 3) Les tasques i eines agrícoles. Un cop realitzats tots tres “Passaparaula” es van seleccionar les definicions més significatives de cadsacun d’ells i es va elaborar una altra modalitat de joc amb representació de les tres temàtiques anteriors.

Aquest només és un exemple del tipus d’activitats realitzades. Més endavant, us posarem alguns exemples més de cada tipus d’activitats que han estat portats a la pràctica a l’aula.

JOC DE PISTES A L’ESCOLA

1a ACTIVITAT D’ORIENTACIÓ

Es prepara un joc de pistes en les instal·lacions de l’escola. Es fan grups de 5 infants (barrejats d’ambdues classes de 3r). A cada grup se li donen tres papers: les instruccions,  un recorregut a fer i un plànol de l’escola.

El joc de pistes consisteix a trobar una sèrie de fotografies de diferents espais de l’escola. Han de trobar el lloc que indica la fotografia i després marcar, aquest lloc, al plànol.

La mestra valida si han superat el repte: tenir 7 fotografies col·locades correctament al plànol.

UN LLOC SIGNIFICATIU

ACTIVITAT D’EXPRESSIÓ ORAL

Per començar el projecte, es demana als infants que escullin un lloc significatiu del poble, un lloc que tingui un significat concret per a ells, i que li facin una foto.

Després han d’emplenar un model de guió (amb una sèrie de preguntes) per preparar-se una exposició oral a on hauran d’explicar a la resta de la classe aquesta fotografia.