Escola Montbaig: L’univers

PROGRAMACIÓ PROJECTE 3r

Per començar el projecte partirem de què sabem sobre el Sistema Solar.

Plasmarem en un mural el coneixements previs sobre el projecte, que penjarem en el passadís. Després per tenir-ho en compte recollirem què volem saber… d’aquesta manera veurem els seus interessos i podran anar responen als seus dubtes. També realitzarem un mural que exposarem al costat de què sabem.Per acabar, realitzarem amb ells una base d’orientació per clarificar els criteris d’avaluació, i d’aquesta manera seran part activa del procés d’avaluació. La feina de planificació quedarà  penjada al passadís.

Escola Montbaig: L’univers

PLANIFICACIÓ I PROGRAMACIÓ PROJECTE 4t

Per començar el projecte partirem de què sabem sobre les galàxies. Entre tots i totes, apuntarem tot allò que coneixem sobre les galàxies i els diferents cossos celestes. Una vegada escrit el que sabem, definirem quins continguts voldrem investigar a l’hora de fer el projecte. Aquests es penjaran al passadís per a què sempre estiguin disponibles per a consulta. Per acabar, realitzarem amb ells una base d’orientació per clarificar els criteris d’avaluació, d’aquesta manera seran part activa del procés d’avaluació. També la penjarem al passadís.

ESCOLA MONTBAIG: Planificació del Projecte

L’UNIVERS

Enguany, l’escola Montbaig de St. Boi de Llobregat documentarem per la Xarxa de C. Bàsiques 2018- 2019 un projecte globalitzat anomenat “ l’Univers”. Aquest projecte s’implementarà en tots els cursos de la nostra escola, des de P-3 a 6è de Primària temporitzat en els 3 trimestres del curs.

Marc ContextualPel que fa a la contextualització  del Projecte, val a dir, que s’ enmarca dins de la Programació General Anual i seguint, d’una banda,  la línia del Projecte de Direcció en quant a la implementació  de noves metodologies d’ensenyament- aprenentatge i per altra banda el PEC pel que fa a l’apartat de Línia Metodològica de centre: el Treball per Projectes.

Marc de la PlanificacióEl nostre s’ha planificat per part de l’equip impulsor a l’inici de curs partint de l’aniversari de l’arribada de l’home a la lluna, la qual cosa provoca una gran motivació i interès dels nostres alumnes. Seguint amb termes de planificació, en la línia del curs anterior (que tants bons resultats ens va donar) el projecte es dividirà en una part de programació tancada a on s’ implementaran una sèrie d’activitats a tots els cursos i una altra part de programació oberta als interessos dels alumnes de cada nivell.

Marc de la ProgramacióPel que fa a la part tancada del projecte, l’equip impulsor ha proposat les següents activitats:

Fase 1: Motivació: Instal·lació d’un planetari portàtil, a l’octubre, al gimnàs de l’escola obert a tots els cursos  de P-3 a 6è. Activitat dirigida per una Astrónoma (Àmbit de Coneixement del medi) / Programació d’uns tallers d’art  (Àmbit artístic) des de P-3 a 6è de primària contextualitzats en la creació de diferents propostes artístiques: figures (cossos celestes…..) Vídeos per tal d’ exposar-los, seguint els criteris dels organitzadors;  al Centre Cultural Cal Castells de St. Boi de Llobregat juntament amb creacions d’artistes consagrats en una exposició anomenada “Cosmos”.

  • Fase 2: Desenvolupament: Festa de carnaval al mes de març. Programació de tallers de construcció de disfresses relacionades amb l’Univers des de P-3 a 6è oberts a la participació de les famílies.
  • Fase 3: Fase final: Exposició des de P-3 a 6è mitjançant l’ús de les TAC (Àmbit digital) de la parte tancada de cadascuns dels projectes.

Pel que fa a la part oberta del projecte, l’equip impulsor s’ha proposat obrir a l’alumnat la possibilitat de treballar el centre d’interès l’Univers des del seus propis interessos dins de la programació d’aula al llarg dels 3 trimestres mitjançant reptes i /o mini projectes.

Marc Metodològic: La metodologia emprada anirà en la línia dels acords aprovats aquests últims cursos en el nostre PEC: l’enfoc globalitzador de les propostes d’ensenyament aprenentatge i  l’avaluació per aprendre a on l’alumne és el protagonista i enguany en el treball cooperatiu en la línia de la formació del claustre en la PGA d’aquets curs 2018- 19.

POTENCIALITATS DEL PROJECTE: “Som capaços de mantenir els cultius de l’hort de l’escola?”

L’Hort escolar és un context engrescador en el qual els alumnes poden gaudir del contacte amb la natura i aprendre de manera vivencial molts dels aspectes curriculars propis del tercer nivell de l’etapa de l’educació primària. La tasca a l’hort permet treballar de manera interdisciplinària tots els àmbits curriculars assegurant la motivació dels nens i nenes, que s’engresquen en les propostes educatives des del primer moment. Per tant, la realització d’aquest projecte contribueix al treball dels diversos àmbits curriculars de l’educació primària:

 Àmbit de coneixement del medi:

L’Hort escolar és un espai en què l’alumnat pot aprendre de manera vivencial una bona part dels continguts de les ciències naturals i socials, observant i explorant les característiques dels diversos elements que formen part d’aquest “ecosistema” i l’impacte de l’ésser humà en aquest. D’altra banda, és un context que els permet experimentar, provocar canvis, registrar les seves conseqüències i inferir les interaccions entre els elements, els fenòmens físics i els éssers vius (plantes i animals), així com els possibles impactes de l’activitat humana. L’hort és, a més a més, un espai privilegiat per plantejar-se preguntes, formular hipòtesis i experimentar. Possibilita el tractament de problemes reals que s’originen, desenvolupen i re formulen de manera natural, i també la vivència d’experiències que poden ser compartides i analitzades. A més, brinda l’ocasió de revisar els hàbits alimentaris i motiva a incorporar a la dieta verdures i hortalisses, I tot això, encabit en una proposta educativa mediambiental com la que volem transmetre des de la nostra escola (escola verda).

 Àmbit lingüístic:

Treballar a l’hort implica també el treball per al desenvolupament de les competències comunicatives i lingüístiques pròpies de l’àmbit lingüístic.

Durant les sessions es realitzen tasques que impliquen necessàriament l’acte comunicatiu. L’alumnat ha d’expressar els seus dubtes, comunicar les seves troballes, explicar els processos que va portant a terme durant el procés de cultiu, resumir els aprenentatges realitzats, exposar la informació trobada mitjançant petites tasques de recerca plantejades… i tot això relacionant-se amb els companys/es i la mestra, fent servir el llenguatge oral, escrit i no verbal (dimensió oral). Així mateix, també es treballa la lectura i la comprensió lectora (dimensió comprensió lectora i literària) durant les tasques de recerca. Per tant, la realització d’aquest projecte comporta el foment de les competències comunicatives, lingüístiques i audiovisuals, pròpies de l’àmbit lingüístic.

 Àmbit matemàtic:

Pel que fa a l’àmbit matemàtic, amb el projecte “L’Hort de l’Amat” s’incideix en el treball d’alguns continguts propis de l’àrea de matemàtiques. Concretament, i pel que fa al bloc de contingut de “numeració i càlcul”, es fan servir les propietats numèriques per recollir, descriure i interpretar dades. En relació al bloc “relacions i canvis”, s’incideix en les relacions entre els conceptes perímetre – longitud i àrea – superfície de la zona conreada. Del bloc “Espai i forma” es treballen en l’elaboració de senzills sistemes de coordenades per a localitzar els diferents tipus de cultius a les parcel·les de l’hort. Del bloc de “mesura” es treballen principalment les unitats de temps (any, mes, setmana…) en l’elaboració i el seguiment del calendari de conreu, entre d’altres. Finalment, i pel que fa al bloc de continguts “estadística i atzar”, el treball de l’hort implica la formulació de preguntes basades en fets propers relacionats amb el conreu d’hortalisses i l’elaboració de taules de recollida de dades i gràfics de representació d’informació (per exemple, de fenòmens atmosfèrics).

Àmbit d’educació en Valors:

L’Hort escolar és un context en el qual els alumnes poden gaudir del contacte amb la natura i aprendre a apropar-s’hi amb respecte, fomentant l’adquisició de valors cura envers el medi ambient. A més, brinda l’ocasió de revisar els hàbits alimentaris i motiva a incorporar a la dieta verdures i hortalisses mentre que, alhora, fomenta el consum ecològic i sostenible.

 Àmbit artístic:

Qualsevol idea, pensament, concepte o procediment pot ser representat mitjançant els llenguatges plàstic i musical.

L’art esdevé un mitjà extraordinari a partir del qual copsar el nostre entorn, percebre’l i comunicar-nos. El treball de l’hort implica la portada a terme de molts processos que poden ser representats gràficament de manera esquemàtica i gràfica, o bé explicats musicalment. A més a més, és un entorn molt ric visualment, de manera que propicia fàcilment la realització de tasques de representació visual de l’entorn.

 Àmbit digital:

Les TAC són avui dia un recurs bàsic en el treball a l’aula. Docents i alumnes poden recórrer a l’ús de les TAC per a la indagació, la cerca o el tractament de la informació. Existeixen infinitat de recursos i d’aplicacions WEB que permeten accedir al coneixement i gestionar la informació. L’ús de la tecnologia permet ampliar i reforçar qualsevol contingut treballat relacionat amb l’àmbit de l’hort escolar.

Àmbit d’autonomia i iniciativa personal:

En el transcurs del treball a l’hort els infants posen en marxa valors i actituds personals com la coresponsabilitat en una tasca, la perseverança, la capacitat d’imaginar i de convertir les idees en accions, d’aprendre de les errades, d’assumir riscos i de treballar en equip.

Àmbit d’aprendre a aprendre:

Tot allò comentat anteriorment implica necessàriament processos que porten als nens i nenes a aplicar processos metacognitius que l’ajuden a reflexionar sobre el seu propi aprenentatge.

UN PROJECTE EN L’ÀREA D’ANGLÈS

Ja fa dos cursos que estem treballant per projectes, però només en les àrees de Medi i de Català, tot i que sempre hem anat incorporant petites activitats d’altres àrees.

És la primera vegada que la mestra d’anglès prova de fer un projecte en la seva àrea, que incorpori aprenentatges de Matemàtiques, Medi i Plàstica.

Ha decidit fer-ho en les dues classes de sisè i ha començat amb un element motivador, com és una maleta plena de mapes de món.

Què haurien de fer, amb això?  Comencen a parlar en anglès, a fer hipòtesis…

Arriben a la solució: amb altres pistes que projectem a la PDI esbrinen que han de dissenyar unes vacances per aquest estiu, per quatre persones i una setmana de durada, a qualsevol lloc del món, indicant què necessitaran els viatgers (passaport, diners, targetes sanitàries…)

Els grups són de sis persones i els productes finals de cada grup han de ser tres: quelcom TAC, quelcom escrit (un tríptic o folletó on es detalli el programa de cada dia) i un tercer producte a triar pels alumnes,que pot ser més plàstic, teatral…

Faran un portfolio per recollir les evidències del que aprenen cadascú dels alumnes i seran avaluats del portfolio, del procès, del producte final i del treball en equip.

 

PLANIFICANT EL PROJECTE

A la tercera trobada d’espai comú de la Xarxa de competències Bàsiques d’enguany vam estar treballant entorn la programació didàctica i el procés de planificació dels projectes (ponència a càrrec de la Rita Bagur i la Meritxell Monguillot).

Va ser una sessió molt interessant en què vam debatre entorn “la importància dels processos mitjançant els quals formalitzem els elements curriculars dels projectes que portem a terme a les nostres aules”.

En el marc de la trobada, tots hi vèiem clara la necessitat de programar els projectes. Ara bé,  tots programem de la mateixa manera? La posada en comú va evidenciar que no.

Durant la ponència es van portar a sobre de la taula tres models diferents de fer front a la programació: “el model locomotora, el model penell i el model californià”. Aquests tres moments difereixen entre sí segons quin sigui el moment en què es prenen les decisions que guien els nostre treball a les aules (abans, durant o després).

D’entre els tres models, la nostra escola se sent més còmode aplicant el californià. La dues persones encarregades de la ponència (Rita Bagur i la Meritxell Monguillot) ens facilitaren aquest referent visual que recull molt bé els principals moments de programació segons aquest model:

Prenent aquest model hem portat a terme la planificació / programació dels projectes duts a terme aquest curs escolar i, per tant, també el que en aquest cas es documentarà: “L’Hort de l’Amat: Som capaços de mantenir actius els cultius de l’escola?”

El nostre projecte: Com som per dins?

Projecte de medi natural: Com som per dins?

Davant la necessitat de conèixer el funcionament del nostre cos, vam proposar als alumnes de cicle superior de primària, un projecte en el qual investiguessin quines funcions vitals fem els humans. Per altra banda, havien d’esbrinar quins aparells i sistemes s’encarreguen de dur a terme aquestes funcions.

 

PLANIFICACIÓ 10

Des de fa uns anys, a l’escola treballem per projectes (si tenim en compte el projecte interdisciplinar que tots fèiem cada curs); però, ara que hem apostat per canviar els horaris i ens hem començat a formar, ens hem adonat que moltes de les propostes que fèiem anteriorment eren, més aviat, centres d’interès.

Ara que a totes les classes de primària fem entre tres i sis projectes al curs, pensem que ens convé aturar-nos a reflexionar sobre la manera com els programem. Després d’haver posat en pràctica el model locomotora i el model penell, volem arribar al model califòrnia, és a dir, a fer una bona programació inicial que pugui ser modificada segons els interessos que vagin sorgint, però sense perdre de vista els objectius d’aprenentatge declarats.

Per això, l’objectiu de millora que l’equip impulsor ens hem proposat per a aquest curs ha estat millorar la planificació. Després de seguir la dinàmica per a la concreció d’objectius, criteris i indicadors de l’Olga Esteve, aquesta és la nostra proposta de PLANIFICACIÓ 10.