Arxiu de la categoria: Implementació

En aquest apartat trobareu articles que responen a preguntes com: Com i a on s’obté la informació? Com es relaciona la nova informació amb els coneixements previs? Com es relacionen i sistematitzen els resultats que van obtenint els alumnes per crear coneixement? Com s’autoregulen els alumnes? Com documenten els alumnes el propi procés de producció?…

Procés d’implementació

Publicat el per
Respon

El projecte és de tipus semi-obert, amb activitats guiades i els alumnes treballen en grups de 4 o 5.

Prèviament a l’inici del  projecte, el professorat ha fet una selecció de 16 personatges rellevants de l’època medieval relacionats amb les diferents matèries de 2n d’ESO.  De cada personatge s’han elaborat cinc pistes que han estat codificades en codis QR.

Per a la primera part del projecte es decideix dedicar un total de 8 hores, a raó de dues hores diàries.

Durant la primera hora es fa una explicació del projecte i  es projecta a l’aula un video introductori on s’escenifica un pregó a càrrec de dos personatges medievals. 

Durant la segona hora es realitza una gimcana per fer les agrupacions del alumnes i determinar els personatges a treballar per cada grup. Per fer-ho,  es distribueixen codis QR amb les pistes dels personatges en quatre espais diferents, un per a cada grup-classe (biblioteca, vestíbul, gimnàs i sala d’actes).

Les dues hores del segon dia es dediquen al treball dels personatges a partir de la cerca a Internet utilitzant ordinadors a l’aula ordinària o a l’aula d’informàtica. Els alumnes han de crear una carpeta al Drive on han de guardar els seus documents.

Les dues hores del tercer dia es destinen a la fabricació d’una maqueta de màquina del temps i els alumnes prepararen l’exposició oral, on exliquen la vida i l’obra dels seus personatges i mostren la seva màquina del temps.

Les dues hores del quart dia es destinen a l’exposició a classe de les feines i de les màquines del temps així com de les coavaluacions i autoavaluacions.

 

Per a la segona part del projecte es dediquen un total d’onze hores (repartides en sis dies) per a la realització d’una fira medieval.

Com a fil conductor entre la primera i la segona part es fa servir la màquina del temps fabricada el trimestre anterior i s’estudien els oficis medievals.

El primer dia es dedica una hora a l’aula per presentar la màquina del temps i projectar a classe un vídeo de la pel·lícula “La màquina del temps”. S’explica als alumnes que es treballarà sobre els oficis medievals i que acabaran fent una fira medieval.

Al segon dia es destinen dues hores . Durant una hora es reparteixen a l’atzar els oficis medievals a treballar a classe, a partir dels quals els alumnes hauran de fer les agrupacions per gremis. 

 L’altra hora es dedicarà a la cerca d’informació dels oficis (a l’aula amb ordinadors o a l’aula d’informàtica) i del vestuari necessari per a la seva caracterització.

Es destinen les dues hores del tercer dia a la preparació a l’aula del vestuari del personatge assignat a cada alumne.

Una hora del quart dia s’utilitza per acabar el vestuari i una altra per a la preparació del discurs que ha de fer cada personatge.

L’activitat del cinquè dia es realitza al gimnàs i s’empren un total de tres hores dedicades a la preparació del material per l’exposició, a mostrar l’activitat dels personatges i a la presentació dels oficis per part de cada personatge.

La darrera hora del projecte es fa al dia següent de la fira i es dedica a l’autoavaluació dels alumnes a l’aula d’informàtica.

IMPLEMENTACIÓ – PLANETA B

Publicat el per
Respon

Us presentem unes activitats relacionades amb el projecte, així com també la seva avaluació.

SESSIÓ 2: RECOLLIM DADES AL PATI

 

MATERIALS

 

  • Bàscula
  • Guants
  • Llapis/bolígraf
  • Regle (1 per grup)

 

PASSOS A SEGUIR

 

1.- Sortiu al pati en grups de treball de 3 persones.

 

2.- Identifiqueu totes les papereres repartides pel pati de l’institut i numereu-les per poder   treballar més tard.

 

3.- Repartiu-vos les papereres per grups, agafeu les bosses i poseu-vos els guants. Ompliu les bosses amb TOT el contingut de la paperera assignada.

 

4.-  Buideu el contingut de cada bossa a sobre de una taula. Separeu els diferents residus seguint les següents indicacions i peseu-los per grups.

  • Entrepans i restos de menjar.
  • Ampolles i embolcalls de plàstic.
  • Paper d’alumini.
  • Llaunes.
  • Papers i cartrons.

 

5.- Ompliu  la TAULA 2 amb el pes en grams de cada bossa.

 

6.- Una vegada pesats els residus, ajunteu-los segons la seva tipologia i fiqueu-los en les bosses.

 

7.- Retorneu les bosses a les papereres, EXCEPTE LA DEL PAPER D’ALUMINI.

 

8.- Guardeu totes les restes de paper d’alumini per a la propera sessió.

 

TAULA 2. Pes en grams del contingut de cada paperera

 

Paperera Entrepans Ampolles i

Embolcalls

 Paper d’ alumini Llaunes Papers i cartrons
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
TOTAL

 

SESSIÓ 6: CREEM UNA LÍNIA DEL TEMPS

 

Fotografia: Pixabay Creative Commons

 

Una vegada completades les dades del vostre dossier, ha arribat el moment de dibuixar la línia del temps, una activitat que serà avaluable.

 

MATERIALS

 

  • Retoladors i bolígraf
  • Ordinador amb connexió a Internet
  • DIN-A3

 

PASSOS A SEGUIR

 

1.- Agrupeu-vos per parelles, llegiu les instruccions amb deteniment i, si voleu, comenceu a treballar primer fent un esborrany. Per això disposeu d’un full en aquest mateix dossier.

 

2.- Agafeu un full DIN-A3 i poseu un títol al vostre treball amb lletres ben maques. El títol podria ser « Temps de descomposició dels residus vs. Esperança de vida dels animals » o un altre que se us acudeixi i que resumeixi allò que explica la vostra línia del temps.

 

3.- Dibuixeu una línia del temps per reflectir el temps de descomposició dels residus treballats i l’esperança de vida dels animals que heu trobat. N’oblideu que la línia del temps ha de seguir un ordre (ascendent).

4.- Dibuixeu els residus i els diferents animals que heu trobat o bé enganxeu fotografies extretes d’Internet. Tant els dibuixos com les fotografies han de ser en color (si no podeu imprimir en color feu-lo en blanc i negre i després pinteu les impressions).

 

Atenció: les fotografies han de ser lliures de drets (les podeu extreure consultant Google Imatges –  Eines – Drets d’ús- Etiquetades per la reutilització, o de pàgines com ara Pixabay) i s’han d’acreditar (indicar a sota d’on s’han extret). Si teniu dubtes pregunteu al professor o la professora.

 

5.- Indiqueu el temps de descomposició d’aquests residus i l’esperança de vida dels animals que hi apareguin.

 

6.- Al peu del vostre full, haureu d’indicar el nom de les dues fonts consultades.

 

7.- Per últim, vigileu l’ortografia (consulteu els diccionaris si és necessari), no oblideu posar el nom, aprofiteu el temps de classe per treballar-hi i esforceu-vos en fer una bona presentació. Consulteu la rúbrica amb què sereu avaluats per tal d’obtenir la millor nota possible.

RÚBRICA D’AVALUACIÓ DE LA LÍNIA DEL TEMPS

 

Perfecte!        1 Es pot millorar    0,5 Glups!          0
Seguiment de les instruccions 10 % L’alumne/a ha seguit les instruccions donades: ús de DIN-A3, aparició del títol, del nom dels participants, de 10 tipus de residus i animals, i presentació el dia indicat. L’alumne/a no ha respectat alguna de les següents instruccions: ús de DIN-A3, aparició de títol, del nom dels participants, de 10 tipus de residus i animals, i presentació el dia indicat. L’alumne/a no ha respectat dos o més instruccions: ús de DIN-A3, aparició de títol, del nom dels participants, de 10 tipus de residus i animals, i presentació el dia indicat.
Línia del temps  20 % S’ha creat una línia del temps en ordre ascendent. S’ha creat una línia del temps però algun dels elements que hi apareixen no segueixen l’ordre correcte (ascendent). S’ha creat una línia del temps però dos o més elements que hi apareixen no segueixen l’ordre correcte (ascendent).
Fotografies   15 % Totes les fotografies que s’han fet servir són lliures de drets i s’han acreditat. Siguin dibuixos o fotografies tenen color. Les fotografies que s’han fet servir no són lliures de drets o no s’han acreditat correctament, o bé les fotografies o dibuixos són en blanc i negre. Les fotografies que s’han fet servir no són lliures de drets ni s’han acreditat correctament i les imatges que apareixen són en blanc i negre.
Fonts consultades 20 % S’ha contrastat la informació d’almenys dos fonts fiables, les quals apareixen indicades. La informació no s’ha contrastat o no s’ha extret d’una font fiable, però s’indica la font consultada. No s’indiquen les fonts consultades.
Ortografia    15 % No hi ha cap falta d’ortografia en tot el treball. Hi ha alguna falta d’ortografia o de sintaxi en el treball (accentuació, puntuació, etc.). Hi han unes quantes faltes d’ortografia i de sintaxi en el treball.
Gestió del temps 10 % S’ha aprofitat tot el temps de classe per treballar en el projecte i s’ha parlat només de feina. No s’ha aprofitat gaire el temps de classe per treballar i l’alumne/a de vegades s’ha dedicat a parlar d’altres coses. No s’ha aprofitat gens el temps de classe per treballar i l’alumne/a s’ha dedicat a parlar d’altres coses.
Aparença global 10 % Tot el treball és agradable i fàcil de llegir. L’alumne/a ha tingut molta cura en la seva presentació. El treball és agradable, tot i que costa una mica de llegir. L’alumne/a es podria haver esforçat més en la seva presentació. El treball no resulta agradable visualment. L’alumne/a no s’ha esforçat gaire en la seva presentació.

TREBALLEM L’HORT: Activitats de reestructutació i síntesi.

Publicat el per
Respon

A continuació presentem alguns exemples activitats recollides al projecte amb la voluntat que serveixin a l’alumnat en la reestructuració i síntesi dels aprenentatges:

  • LES HORTALISSES DE L’HORT (Esquema col·lectiu): Elaboració d’un esquema col·lectiu a una de les parets de l’aula d’experiències (annexa a l’Hort) en què es vas recollint el tipus d’hortalisses cultivades a l’hort.
  • LES HORTALISSES DE L’HORT (Esquema individual): Elaboració d’un esquema individual que recull el tipus d’hortalisses cultivades a l’hort. En vols veure un exemple? Clica aquí!
  • SEQÜENCIACIÓ IL·LUSTRADA DEL CICLE VEGETATIU DE LES HORTALISSES CULTIVADES: Elaboració de murals il·lustratius que recullin les diferents fases dels cicles vegetatius dels cultius treballats. En vols veure un exemple? Clica aquí!
  • PASSAPARAULA: Elaboració, en petits grups, d’un joc de “Passaparaula” que reculli conceptes treballats al llarg del curs relacionats amb: 1) Hortalisses i plantes, 2) Eines i materials i 3) Animals de l’hort. Un cop elaborat el material, es procedirà a jugar per tal que l’alumnat pugui aplicar els nous conceptes apresos durant el joc. Vols saber-ne més? Clica aquí!
  • FAMÍLIES D’HORTALISSES (Joc de taula):Es juga a un joc de taula en què l’alumnat ha d’aconseguir les 3 cartes de cada família d’hortalisses. En acabat el joc (s’esgoten les cartes), guanya el jugador que més famílies d’hortalisses senceres hagi aconseguit.
  • ELS ANIMALS DE L’HORT (Esquema col·lectiu): Elaboració d’un esquema col·lectiu a una de les parets de l’aula d’experiències (annexa a l’Hort) en què es recullen les fotografies preses dels animals més presents a l’hort classificades atenent diversos criteris.
  • COMPLECIÓ DE FITXES DELS RESULTATS DELS EXPERIMENTS: L’alumnat elabora un recull de les conclusions dels experiments que es van realitzant a l’aula completant les fitxes del treball realitzat. En vols veure un exemple? Clica aquí!

Entre d’altres.

EL NOSTRE CARRER

Publicat el per
Respon

Després d’haver estat observant el poble, els seus carrers, places i diferents llocs; es col·locarà en un plànol els carrers on ells viuen.

Per això, es presenta a cada grup el plànol (DIN-A4) que han estat fent servir aquests dies. Observen que en aquest plànol no es pot col·locar tots els llocs on viuen. Per què? Perquè no surten al mapa.

Es reparteix a cada grup un plànol mida DIN-A3. Han de saber a què correspon. Entre els diferents infants es conclou (per les referències que han observat) que cada full correspon a una part del poble (mapa sencer, amb tots els límits)

Col·loquen a terra com creuen que han d’anar els diferents trossos i després s’enganxa amb cinta adhesiva. Es projecta, a més a més, a la pissarra digital.

Ara es parla dels llocs que identifiquen al mapa (barris, carreteres,muntanyes, pobles…), es van assenyalant i apuntant al mapa a la pissarra digital.

Un cop acabada aquesta activitat, per grups, van a col·locar el seu carrer al plànol. Com que alguns el nom d’alguns carrers no es veuen, els busquen al Google Maps. Després, amb l’ajuda d’alguna companya o company o la mestra, el situen al mapa de paper i l’enganxen.

Un cop tots els carrers estan col·locats al seu lloc, es mira el mapa i es conversa sobre el que hi veuen i la interpretació que li donen: on viuen la majoria de la classe, a quins barris hi viuen, qui viu més a prop o més lluny dels serveis i equipaments, a quins barris no hi viu ningú, qui està més a prop d’una altra població, qui viu més a prop o més lluny de l’escola, com s’ho fan per venir a l’escola (mitjà de transport)…

TREBALLEM L’HORT: Activitats de desenvolupament.

Publicat el per
Respon

A continuació compartim alguns exemples d’activitats de desenvolupament (indagació, construcció i estructuració) que hem portat a terme a l’aula en relació als diversos aspectes que s’han anat treballant:

  • FORMACIÓ DE LES ARRELS: Formació inicial d’arrels i germinació a l’aigua: Experiment amb cabeça d’alls i mongetera.Es col·loca una cabeça d’alls a un got de plàstic transparent ple d’aigua, de manera que el cul de l’all toqui l’aigua. Amb els pas dels dies podrà observar-se la formació progressiva d’arrels. Estudi progressiu dels canvis que van succeint a les cabeces d’all posades en aigua i mesura i anotació del creixement progressiu de les arrels. Creació d’un gràfic que reflecteixi el procés de creixement de les arrels. Paral·lelament, es pot elaborar l’experiment de germinació d’una mongetera per observar la formació  inicial de les arrels. En vols saber més? Clica aquí! i observa la fitxa de l’activitat.
  • LES ARRELS ABSORVEIXEN L’AIGUA: Es realitza l’experiment de la pastanaga i el sucre. Una pastanaga foradada a la part superior i emplenada de sucre es col·loca dins d’un got d’aigua. S’espera uns dies i s’observen els canvis produïts al sucre. S’extreuen conclusions. En vols saber més? Clica aquí! i observa la fitxa de l’activitat.
  • CAPILARITAT DE LES PLANTES: Omplim quatre gots de plàstic transparent amb aigua amb colorant de colors diferents. Repartim flors vives Als diversos pots de vidre. S’elaboren hipòtesis i s’enregistren a una fitxa d’experimentació. Es deixa reposar uns dies i, havent passat aquests, s’observa l’estat de les flors i s’analitzen els canvis en petit grup, es validen/rebutgen les hipòtesis realitzades durant la sessió anterior i es comuniquen els resultats al grup-classe. Posteriorment, s’extreuen conclusions en gran grup. Compleció de la fitxa de l’experiment, anotant les conclusions extretes un cop finalitzat aquest. En vols saber més? Clica aquí! i observa la fitxa de l’activitat.
  • CULTIU DE VERDURES, LLEGUMS, BULBS, ARRELS I FRUITS : Seguiment individual de l’evolució dels cultiu (germinació, creixement, floració, aparició de llavors..) i anotació del procés en una fitxa que reculli moments puntuals d’aquest. En vols saber més? Observa alguns exemples dels cultius de: verdures, llegums, bulbs, arrels i fruits.
  • LA FAUNA DE L’HORT: Estudi d’indagació i cerca sobre els diversos animals presents a l’hort, les seves particularitats i el seu impacte en els cultius. En vols saber més? Observa la fitxa de treball.

Entre d’altres…

FEM QUE SORGEIXI LA PREGUNTA DEL PROJECTE: “QUI POSA EL NOM ALS CARRERS?”

Publicat el per
Respon

En una altra sessió es recull el nom dels carrers per on van passar i es fa una llista. Després s’afegeixen el nom dels carrers on ells viuen.

Amb la llista al davant, cada grup ha de fer una classificació dels carrers. Han de mirar el nom de carrers i buscar alguna característica que els relacioni. A partir d’aquí, intentar trobar un criteri sota el qual podrien fer una classificació dels diferents carrers.

Als diferents grups els costa trobar un criteri de classificació pels noms dels carrers, en canvi, se n’adonen que hi ha diferents tipus de carrer.

Així, ens trobem que d’anar manipulant i observant plànols, a la classe, sorgeixen preguntes del tipus: Per què hi ha diferents tipus de carrers: avingudes, carrers, passatges…? Què vol dir? Per què a una plaça se li’n diu plaça? Què té de diferent amb un parc?

S’inclou aquest interès que ha sorgit per tornar a classificar els carrers, entre tothom de la classe, però ara es fa pel tipus que són: avingudes, carrers, passatges… Després, es fa tornar a observar cada llista de manera individual. Es fa incís en que mirin atentament el nom dels carrers de cada llista i si hi veuen alguna diferència o semblança entre ells (es dona la coincidència de que les avingudes tenen nom de llocs o de dates i de que la majoria dels carrers tenen nom de persones)

Comencen a observar que en el nom dels carrers hi apareixen molts noms de persones. Es subratllen d’un color. Es continua amb l’activitat i, de mica en mica, gairebé tots els carrers han quedat subratllats de colors diferents.

Ara, veient a la pissarra digital els diferents colors, es prova de classificar-los. Cada grup proposa la seva classificació. Coincideixen en aquesta: blau: nom de persones, vermell: nom de llocs o coses i verd: nom de plantes.

Hi ha carrers que encara han quedat sense subratllar perquè no s’entén el què vol dir, exactament, “Sant” o “Santa”. Tampoc ajuda a esbrinar què pot ser el fet que tinguin noms com “Roc”, ja que no l’identifiquen com a nom propi. Després d’una petita conversa s’identifica que també es refereixen a persones. Es subratllen del color corresponent.

D’aquí, se’n deriva una altra conversa que té com a objectiu intentar esbrinar qui són aquestes persones i què deuen haver fet perquè un carrer porti el seu nom.

Surten idees del tipus: han de ser famoses, han d’haver fet alguna cosa important… i preguntes com: eren famoses a tot arreu? Al seu poble? Al món? Estan vives o mortes?

Com que ja saben que hi aniran un dia, a l’ajuntament, es proposa que cada grup apunti les seves preguntes, perquè després, el portaveu del grup, li pregunti a l’alcaldessa i anotar les seves respostes. Per tant, les preguntes que han anat sorgint aquests dies han quedat recollides per la persona que fa de secretària a cada grup.

Un altre dia es torna a reprendre el nom dels carrers i es tornen a analitzar. A través d’una conversa, es parla sobre per què creuen que tenen aquests noms?

Aquesta conversa porta cap a una pregunta: Per què la majoria dels carrers tenen nom d’homes? I aquesta porta cap a una altra: Qui posa el nom als carrers?

Aquesta última pregunta sorgeix perquè en veure que gairebé tots els carrers tenen nom d’homes, volen saber com es posen i qui els posa per poder suggerir que es tinguin en compte els noms de dones famoses per posar-los als nous carrers que es facin al poble.

Es “decideix” que la instància que han de portar a l’ajuntament sigui una proposta per posar noms de dona als carrers, perquè sigui més igualitari.

RECULL I ORGANITZACIÓ DE LA INFORMACIÓ DE LA SORTIDA

Publicat el per
Respon

Un cop feta la cursa, a la classe, es passen a la pissarra digital les fotografies que han fet pel poble. Es recorda quin lloc era i a quin carrer estava (si se’n recorden, si no, no es diu).

Després es deixen les fotos en una taula. Cada grup ha de passar a recollir-les.

Un cop tenen les fotografies, en grups i amb els fulls que cada grup portava el dia de la cursa per consultar-los, han de situar-les al seu lloc i a quin carrer està.

Tenim obert el Google Maps, a la pissarra digital, per si sorgeix algun dubte. Els infants van a l’ordinador i busquen la informació que necessiten. Després tornen al seu grup i han de traspassar la informació al plànol que tenen, paper (buscar punts de referència).

La mestra es va movent entre els grups per oferir la seva ajuda quan cal.

Es posen les fotografies al plànol. Quan estan totes penjades, es mira el plànol i s’inicia una conversa a partir del que veuen, de com ha quedat tot lligat.

Del que es va observant es van traient conclusions a les preguntes:

– Quin tipus d’establiments són els que apareixen a les fotografies? (equipaments, botigues, centre cultural…)

– Què són, per a que serveixen, per a què o per què els volem o necessitem?

– On es troben la majoria? Per què?

– Quantes places hi ha? Quants parcs? On es troben situats?

– I l’ajuntament? Quin tipus d’edifici és? Per a què serveix?

TREBALLEM L’HORT: Activitats d’introducció i de coneixements previs.

Publicat el per
Respon

Aquests són alguns exemples d’activitats que hem portat a terme a mode d’introducció del treball del projecte o bé per a descobrir els coneixements previs de l’alumnat en relació als diversos aspectes que s’han anat treballant.

  • HEM FET UN HORT: Es realitza l’audició de la cançó “Hem fet un hort” de la Dàmaris Gelabert. Posteriorment a l’escolta de la cançó es realitza una conversa sobre el concepte d’hort i hortalissa.
  • L’HORT DELS CINC SENTITS: L’activitat vol transmetre a l’alumnat la importància d’anar a treballar a l’hort amb els cinc sentits ben activats. S’escolta una cançó de la Dàmaris Gelabert anomenada “Els cinc sentints” i s’omplen els forats en blanc. Posteriorment, l’alumnat realitza un recull de desitjos, expressant allò què voldria veure, olorar, tocar, escoltar i tastar a l’hort al llarg del curs. En vols saber més? Observa una fitxa de treball.
  • PARCEL·LACIÓ DE L’ESPAI DE CULTIU: Preparació de l’entorn on s’ubicarà l’hort. Amb el grup desdoblat, se selecciona la mida més ajustada per ser conreada i es parcel·la el territori seguint el sistema de cultiu “Parades en crestall” de Gaspar Caballero. S’analitzen les dimensions i les formes geomètriques resultants, així com els seus elements (angles, arestes, vèrtexs…). En vols saber més? Clica aquí! i observa una fitxa de treball.
  • COLLITA I ESTUDI DE LLAVORS: L’alumnat realitza la collita de llavors aprofitant la fi dels cultius del curs anterior. Es cullen llavors de: blat de moro, mongetes, faves, pipes, enciams i tagetes. S’observen s’analitzen i s’estudien les llavors, destacant-ne semblances i diferències. En vols saber més? Clica aquí!
  • LA FAUNA DE L’HORT: Observació directa de la fauna de l’hort, classificació d’aquesta atenent les nostres idees prèvies i observació d’alguns exemplars al microscopi. En vols saber més? Clica aquí!

Tal i com s’ha dit anteriorment, aquesta és només una petita mostra de les activitats introductòries i de coneixements previs realitzades entorn a la temàtica del nostre projecte.

PLANIFICACIÓ DE LA CURSA D’ORIENTACIÓ PER SANTA COLOMA DE CERVELLÓ

Publicat el per
Respon

PLANIFICACIÓ DE  LA 2a ACTIVITAT D’ORIENTACIÓ, AMB LA COL·LABORACIÓ DE LES FAMÍLIES

Es diu als infants que faran una cursa d’orientació pel poble.

Per poder-la fer, s’ha de demanar a les seves famílies que vinguin a acompanyar-nos. És per aquest motiu que, per grups de taula, se’ls demana que escriguin una carta (s’aprofita per parlar de quina és l’estructura d’una carta: data, salutació, cos i acomiadament) dirigida a les seves famílies. Després conjuntament, en gran grup, es posa en comú la que serà la carta final i es redacta.

De la resposta que donen les famílies es pregunta als infants què fer amb la informació rebuda. Surt la idea de comptar les persones que poden venir, després dividir-les entre les que poden venir de matí o tarda i, finalment, repartir-les entre els grups que són a la classe.

D’aquesta manera s’enceta una activitat amb la qual, a partir d’una llista de la classe i de fer taules a la pissarra digital, al final sabem qui ens acompanyarà a la sortida i com. En veure les dades a la pissarra digital, arribem a la conclusió de que la cursa d’orientació s’ha de fer a la tarda perquè és quan poden venir més famílies.

S’avisa, via agenda, a les famílies que hauran de venir (dia, hora i a on es trobarem).