Fase I: Metodologia

Comencem el projecte

Per començar el projecte al professor correspondent va arribar a classe i va dir als alumnes que havia aparegut un USB, un pergamí i un mapa.

El primer que es va fer va ser posar el USB on hi havia un vídeo, protagonitzat per dos professors del centre un anava caracteritzat d’un personatge de l’edat mitjana i l’altre d’un personatge actual. Al vídeo s’explicava als alumnes, en format pregó, que alguns personatges de l’edat mitjana havien desaparegut, el personatge actual del vídeo “anava traduint” en un llenguatge qüotidià el que deia el personatge de l’edat mitjana.

Com el llenguatge emprat pel personatge de l’edat mitjana del vídeo no era l’actual… es va llegir el pergamí que contenia la informació donada en el vídeo, fins que els alumnes van entendre el missatge.

 

L’objectiu dels alumnes era cercar informació sobre aquests personatges i construir una màquina del temps (fase 1 del projecte) per anar a l’Edat mitjana a buscar als personatges desapareguts (fase 2).

Un cop entès el missatge, la idea era formar grups de treball (4-5 alumnes per grup) perquè cada grup busqués informació sobre un determinat personatge. Per fer els grups es van disposar a diferents espais del centre uns codis QR (un per cada alumne). Cada codi QR portava a una pista d’un personatge. Els alumnes, a través de la pista, havien d’esbrinar el personatge, i buscar als companys amb el mateix personatge.

Com es feia amb els 4 grups de 2n d’ESO, per buscar les pistes cada grup anava a un espai diferent, i per saber a on havien d’anar van haver d’utilitzar el mapa que havia aparegut a cadascuna de les classes.

Aquest mapa era d’un dels grups classe.

Un cop els grups estaven muntats van començar a treballar en el seu personatge, per fer-ho es contava amb ordinadors portàtils a l’aula.

Per la construcció de la màquina del temps, la idea va ser que cada grup classe construís una. El disseny i les instruccions de la màquina venien donats!

Com es pot veure cada màquina del temps tenia 4 “ales”, a cada grup de treball li “tocava” construir una de les ales, i  entre companys de diferents grups de treball van construir la plataforma comú i l’instal·lació elèctrica de la màquina.

L’últim dia del projecte els alumnes van fer una exposició, davant de tots els 2n d’ESO, per mostrar tot el que havien après dels personatges i es va exposar les 4 màquines del temps.

Temporització del projecte

El projecte es va portar a terme durant una setmana del mes de desembre en 8 hores. Es va fer en franges de dues hores (de dimarts a divendres), emprant les últimes dues hores de classe.

Rol del professor i de l’alumnat

Aconseguir autonomia i cohesió de grup durant el projecte acaben sent els objectius-clau del procés d’aprenentatge i és per aquest motiu que és molt important que l’alumnat aprengui a gestionar bé aquest aspecte.

Per tant, els grups haurien de gestionar-se sols, i dins del mateix grup, l’alumnat ha de contemplar tots aquests aspectes, tot i que el professorat assignat durant les sessions ha de donar suport, acompanyar l’alumnat i participar en la presa de decisions a l’hora d’assignar els rols o definir les tasques o respectar una temporització adequada per tal de poder dur a terme totes les activitats del projecte.

Millorem el projecte

Com era la primera vegada que aquest projecte es posava en pràctica el professorat tenia al cap recollir les millores detectades per futures implementacions per aquest motiu, per una banda, l’alumnat disposava de fulls de coavaluació i autoavaluació i sempre es podien aportar idees i compartir aspectes que durant el projecte podien aparèixer.

L’equip docent que va participar al projecte es va reunir en divereses ocasions i es comentaven els aspectes més importants o urgents del projecte; també es va reflexionar sobre el projecte per intentar buscar respostes o solucions als problemes sorgits.

IMPLEMENTACIÓ – PLANETA B

Us presentem unes activitats relacionades amb el projecte, així com també la seva avaluació.

SESSIÓ 2: RECOLLIM DADES AL PATI

 

MATERIALS

 

  • Bàscula
  • Guants
  • Llapis/bolígraf
  • Regle (1 per grup)

 

PASSOS A SEGUIR

 

1.- Sortiu al pati en grups de treball de 3 persones.

 

2.- Identifiqueu totes les papereres repartides pel pati de l’institut i numereu-les per poder   treballar més tard.

 

3.- Repartiu-vos les papereres per grups, agafeu les bosses i poseu-vos els guants. Ompliu les bosses amb TOT el contingut de la paperera assignada.

 

4.-  Buideu el contingut de cada bossa a sobre de una taula. Separeu els diferents residus seguint les següents indicacions i peseu-los per grups.

  • Entrepans i restos de menjar.
  • Ampolles i embolcalls de plàstic.
  • Paper d’alumini.
  • Llaunes.
  • Papers i cartrons.

 

5.- Ompliu  la TAULA 2 amb el pes en grams de cada bossa.

 

6.- Una vegada pesats els residus, ajunteu-los segons la seva tipologia i fiqueu-los en les bosses.

 

7.- Retorneu les bosses a les papereres, EXCEPTE LA DEL PAPER D’ALUMINI.

 

8.- Guardeu totes les restes de paper d’alumini per a la propera sessió.

 

TAULA 2. Pes en grams del contingut de cada paperera

 

Paperera Entrepans Ampolles i

Embolcalls

Paper d’ alumini Llaunes Papers i cartrons
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
TOTAL

 

SESSIÓ 6: CREEM UNA LÍNIA DEL TEMPS

 

Fotografia: Pixabay Creative Commons

 

Una vegada completades les dades del vostre dossier, ha arribat el moment de dibuixar la línia del temps, una activitat que serà avaluable.

 

MATERIALS

 

  • Retoladors i bolígraf
  • Ordinador amb connexió a Internet
  • DIN-A3

 

PASSOS A SEGUIR

 

1.- Agrupeu-vos per parelles, llegiu les instruccions amb deteniment i, si voleu, comenceu a treballar primer fent un esborrany. Per això disposeu d’un full en aquest mateix dossier.

 

2.- Agafeu un full DIN-A3 i poseu un títol al vostre treball amb lletres ben maques. El títol podria ser « Temps de descomposició dels residus vs. Esperança de vida dels animals » o un altre que se us acudeixi i que resumeixi allò que explica la vostra línia del temps.

 

3.- Dibuixeu una línia del temps per reflectir el temps de descomposició dels residus treballats i l’esperança de vida dels animals que heu trobat. N’oblideu que la línia del temps ha de seguir un ordre (ascendent).

4.- Dibuixeu els residus i els diferents animals que heu trobat o bé enganxeu fotografies extretes d’Internet. Tant els dibuixos com les fotografies han de ser en color (si no podeu imprimir en color feu-lo en blanc i negre i després pinteu les impressions).

 

Atenció: les fotografies han de ser lliures de drets (les podeu extreure consultant Google Imatges –  Eines – Drets d’ús- Etiquetades per la reutilització, o de pàgines com ara Pixabay) i s’han d’acreditar (indicar a sota d’on s’han extret). Si teniu dubtes pregunteu al professor o la professora.

 

5.- Indiqueu el temps de descomposició d’aquests residus i l’esperança de vida dels animals que hi apareguin.

 

6.- Al peu del vostre full, haureu d’indicar el nom de les dues fonts consultades.

 

7.- Per últim, vigileu l’ortografia (consulteu els diccionaris si és necessari), no oblideu posar el nom, aprofiteu el temps de classe per treballar-hi i esforceu-vos en fer una bona presentació. Consulteu la rúbrica amb què sereu avaluats per tal d’obtenir la millor nota possible.

RÚBRICA D’AVALUACIÓ DE LA LÍNIA DEL TEMPS

 

Perfecte!        1 Es pot millorar    0,5 Glups!          0
Seguiment de les instruccions 10 % L’alumne/a ha seguit les instruccions donades: ús de DIN-A3, aparició del títol, del nom dels participants, de 10 tipus de residus i animals, i presentació el dia indicat. L’alumne/a no ha respectat alguna de les següents instruccions: ús de DIN-A3, aparició de títol, del nom dels participants, de 10 tipus de residus i animals, i presentació el dia indicat. L’alumne/a no ha respectat dos o més instruccions: ús de DIN-A3, aparició de títol, del nom dels participants, de 10 tipus de residus i animals, i presentació el dia indicat.
Línia del temps  20 % S’ha creat una línia del temps en ordre ascendent. S’ha creat una línia del temps però algun dels elements que hi apareixen no segueixen l’ordre correcte (ascendent). S’ha creat una línia del temps però dos o més elements que hi apareixen no segueixen l’ordre correcte (ascendent).
Fotografies   15 % Totes les fotografies que s’han fet servir són lliures de drets i s’han acreditat. Siguin dibuixos o fotografies tenen color. Les fotografies que s’han fet servir no són lliures de drets o no s’han acreditat correctament, o bé les fotografies o dibuixos són en blanc i negre. Les fotografies que s’han fet servir no són lliures de drets ni s’han acreditat correctament i les imatges que apareixen són en blanc i negre.
Fonts consultades 20 % S’ha contrastat la informació d’almenys dos fonts fiables, les quals apareixen indicades. La informació no s’ha contrastat o no s’ha extret d’una font fiable, però s’indica la font consultada. No s’indiquen les fonts consultades.
Ortografia    15 % No hi ha cap falta d’ortografia en tot el treball. Hi ha alguna falta d’ortografia o de sintaxi en el treball (accentuació, puntuació, etc.). Hi han unes quantes faltes d’ortografia i de sintaxi en el treball.
Gestió del temps 10 % S’ha aprofitat tot el temps de classe per treballar en el projecte i s’ha parlat només de feina. No s’ha aprofitat gaire el temps de classe per treballar i l’alumne/a de vegades s’ha dedicat a parlar d’altres coses. No s’ha aprofitat gens el temps de classe per treballar i l’alumne/a s’ha dedicat a parlar d’altres coses.
Aparença global 10 % Tot el treball és agradable i fàcil de llegir. L’alumne/a ha tingut molta cura en la seva presentació. El treball és agradable, tot i que costa una mica de llegir. L’alumne/a es podria haver esforçat més en la seva presentació. El treball no resulta agradable visualment. L’alumne/a no s’ha esforçat gaire en la seva presentació.

AVALUACIÓ: Podrem mantenir actius els cultius de l’hort?

En parlar de l’avaluació del projecte portat a terme cal tenir en compte la importància d’avaluar diversos aspectes gran rellevància:

AVALUACIÓ DEL PROCÉS D’APRENENTATGE I DEL GRAU D’ASSOLIMENT DELS OBJECTIUS PER PART DE L’ALUMNAT.

El primer aspecte a avaluar, i el de més important,  és el procés d’aprenentatge realitzat pels alumnes i el grau d’assoliment dels objectius proposats. S’avalua per donar eines a l’alumnat al llarg els processos d’Ensenyament-Aprenentatge, per tal que l’alumne aprengui a l’hora de revisar, regular i analitzar el procés i prengui consciència de que ha servit per aprendre alguna cosa (que potser no té res a veure amb els coneixements previs que tenia sobre el tema), per a què prengui consciència de tot el que ha après i la seva funcionalitat i sobre quins aspectes ha de fer més èmfasi en el futur (metacognició).

En relació a aquest aspecte s’ha tingut en compte:

  • La necessitat de compartir els objectius d’aprenentatge i els criteris d’avaluació amb l’alumnat sobre els diversos aspectes treballats al llarg del projecte.
  • La importància d’ajudar a l’alumnat a prendre consciència sobre els aprenentatges que es van assolint al llarg del procés d’aprenentatge i sobre aquells en què cal insistir:
  • La necessitat de valorar el grau d’assoliment dels objectius d’aprenentatge proposats en finalitzar el projecte.

Com s’ha portat a terme? Quines eines d’avaluació s’han fet servir?

  • La formulació d’objectius a assolir en relació als diversos aspectes treballats al llarg del projecte, comunicats a l’alumnat.
  • La valoració, mitjançant rúbriques, del procés de realització d’algunes de les activitats de desenvolupament i d’estructuració i síntesi realitzades amb l’alumnat.
  • Les autoavaluacions, mitjançant el recull de les tasques realitzades i de diverses rúbriques recollides al port foli de l’alumnat, del procés d’aprenentatge

AVALUACIÓ DE LA TASCA DOCENT.

És important, d’altra banda, avaluar la tasca que, com a docents, portem a terme al llarg de tot el procés de desenvolupament del projecte.

En relació a aquest aspecte s’ha tingut en compte:

  • La qualitat i idoneïtat de la proposta inicial planificada (atenent el model californià per a la programació del treball per projectes) atenent el currículum del cicle i les particularitats de l’alumnat.
  • El grau d’ajustament i d’integració de les propostes prèviament planificades atenent els interessos i les necessitats de l’alumnat al llarg de tot el procés.
  • El grau d’assoliment dels objectius proposats a l’inici del projecte per part de l’alumnat.

Com s’ha portat a terme? Quines eines d’avaluació s’han fet servir?

  • Un full de valoració del grau d’acompliment del llistat d’indicadors a tenir en compte a l’hora de planificar un projecte de treball.
  • La valoració del volum de modificacions realitzades a la planificació inicial del projecte amb la voluntat d’adequar-lo més i millor a les característiques dels infants del grup i mitjançant una autoavaluació qualitativa d’aquestes modificacions (recollida a la programació).
  • L’anàlisi del grau d’assoliment dels objectius proposats per part de l’alumnat.
  • L’anàlisi del producte final aconseguit.

AVALUACIÓ DEL PRODUCTE FINAL.

Finalment, és interessant valorar també la qualitat del producte final derivat del treball del projecte.

En relació a aquest aspecte s’ha tingut en compte:

  • El grau d’acompliment del repte proposat pel projecte i la qualitat d’aquest.
  • El grau d’acompliment de la temporització, en aquest cas, del calendari de cultius.

Com s’ha portat a terme? Quines eines d’avaluació s’han fet servir?

  • El diari de camp de l’aplicació dels diversos cultius a l’hort.
  • El recull de tot el procés de treball en un Bloc del projecte.

TREBALLEM L’HORT: Activitats de reestructutació i síntesi.

A continuació presentem alguns exemples activitats recollides al projecte amb la voluntat que serveixin a l’alumnat en la reestructuració i síntesi dels aprenentatges:

  • LES HORTALISSES DE L’HORT (Esquema col·lectiu): Elaboració d’un esquema col·lectiu a una de les parets de l’aula d’experiències (annexa a l’Hort) en què es vas recollint el tipus d’hortalisses cultivades a l’hort.
  • LES HORTALISSES DE L’HORT (Esquema individual): Elaboració d’un esquema individual que recull el tipus d’hortalisses cultivades a l’hort. En vols veure un exemple? Clica aquí!
  • SEQÜENCIACIÓ IL·LUSTRADA DEL CICLE VEGETATIU DE LES HORTALISSES CULTIVADES: Elaboració de murals il·lustratius que recullin les diferents fases dels cicles vegetatius dels cultius treballats. En vols veure un exemple? Clica aquí!
  • PASSAPARAULA: Elaboració, en petits grups, d’un joc de “Passaparaula” que reculli conceptes treballats al llarg del curs relacionats amb: 1) Hortalisses i plantes, 2) Eines i materials i 3) Animals de l’hort. Un cop elaborat el material, es procedirà a jugar per tal que l’alumnat pugui aplicar els nous conceptes apresos durant el joc. Vols saber-ne més? Clica aquí!
  • FAMÍLIES D’HORTALISSES (Joc de taula):Es juga a un joc de taula en què l’alumnat ha d’aconseguir les 3 cartes de cada família d’hortalisses. En acabat el joc (s’esgoten les cartes), guanya el jugador que més famílies d’hortalisses senceres hagi aconseguit.
  • ELS ANIMALS DE L’HORT (Esquema col·lectiu): Elaboració d’un esquema col·lectiu a una de les parets de l’aula d’experiències (annexa a l’Hort) en què es recullen les fotografies preses dels animals més presents a l’hort classificades atenent diversos criteris.
  • COMPLECIÓ DE FITXES DELS RESULTATS DELS EXPERIMENTS: L’alumnat elabora un recull de les conclusions dels experiments que es van realitzant a l’aula completant les fitxes del treball realitzat. En vols veure un exemple? Clica aquí!

Entre d’altres.

PLANIFICACIÓ DE LA CURSA D’ORIENTACIÓ PER SANTA COLOMA DE CERVELLÓ

PLANIFICACIÓ DE  LA 2a ACTIVITAT D’ORIENTACIÓ, AMB LA COL·LABORACIÓ DE LES FAMÍLIES

Es diu als infants que faran una cursa d’orientació pel poble.

Per poder-la fer, s’ha de demanar a les seves famílies que vinguin a acompanyar-nos. És per aquest motiu que, per grups de taula, se’ls demana que escriguin una carta (s’aprofita per parlar de quina és l’estructura d’una carta: data, salutació, cos i acomiadament) dirigida a les seves famílies. Després conjuntament, en gran grup, es posa en comú la que serà la carta final i es redacta.

De la resposta que donen les famílies es pregunta als infants què fer amb la informació rebuda. Surt la idea de comptar les persones que poden venir, després dividir-les entre les que poden venir de matí o tarda i, finalment, repartir-les entre els grups que són a la classe.

D’aquesta manera s’enceta una activitat amb la qual, a partir d’una llista de la classe i de fer taules a la pissarra digital, al final sabem qui ens acompanyarà a la sortida i com. En veure les dades a la pissarra digital, arribem a la conclusió de que la cursa d’orientació s’ha de fer a la tarda perquè és quan poden venir més famílies.

S’avisa, via agenda, a les famílies que hauran de venir (dia, hora i a on es trobarem).

 

INSTITUT MONTPEDRÓS: EQUIPS DE TREBALL

Per fer els equips de treball els alumnes han omplert una taula amb les funcions i responsabilitats dels rols de treball. Els grups els ha creat el professor tenint en compte nivells, gènere i lideratge. S’han assignat rols i s’han definit les tasques i la temporalització. El rol del professorat és aquell d’acompanyar als equips de treball per tal de resoldre els dubtes.

Dins del projecte, s’ha contemplat la possibilitat d’obrir-lo a nous plantejaments i/o preguntes que pugui tenir l’alumnat.

Col·legi Molí Nou

Som una cooperativa de mestres compromesos amb la renovació pedagògica. Som una escola catalana i laica, d’una línia d’educació infantil i primària amb acompanyament directe i eficient cap a la secundària. Oberta, participativa i familiar amb un seguiment personalitzat del procés d’aprenentatge de cada alumne/a.

El nostre professorat forma un equip docent estable, atent a les transformacions pedagògiques i en constant formació.

El nostre centre forma part del grup d’escoles de la Xarxa de Competències Bàsiques i de l’Agrupació Escolar Catalana, i de les escoles cooperatives catalanes.

Creiem que la finalitat educativa és aconseguir que l’alumnat sigui competent i autònom.