El producte final del projecte, en el nostre cas, no és cap altre que el manteniment en actiu al llarg de tot el curs del nostre hort ecològic escolar.
Si voleu llegir saber més sobre l’evolució de l’hort al llarg del curs, podeu consultar el Bloc de l’Hort de l’Amat.
Un cop acabat el curs, els i les alumnes de 3r han valorat que l’Hort ha estat un projecte molt interessant de realitzar. Mai abans no havien tingut l’oportunitat de transformar-se en petits agricultors/es i, per tant, de portar a terme totes les tasques requerides per a la posada en marxa i el manteniment d’un hort.
Sembrar, regar, birbar, observar el creixement, tenir-ne cura de les hortalisses i recol·lectar finalment els fruits per poder portar-los a casa i tastar-los (crus o bé cuinats) ha estat, tal i com han referit ells mateixos/es, d’allò més divertit.
Han pogut aprendre, d’una manera engrescadora, molts dels aspectes relacionats amb el món de les plantes, així com també alguns altres referits als animals més presents a les zones de cultiu.
El més interessant de l’experiència és el fet que els alumnes i les alumnes han pogut viure l’hort en primera persona i esdevenir els veritables protagonistes en tots els aspectes relacionats.
En parlar de l’avaluació del projecte portat a terme cal tenir en compte la importància d’avaluar diversos aspectes gran rellevància:
AVALUACIÓ DEL PROCÉS D’APRENENTATGE I DEL GRAU D’ASSOLIMENT DELS OBJECTIUS PER PART DE L’ALUMNAT.
El primer aspecte a avaluar, i el de més important, és el procés d’aprenentatge realitzat pels alumnes i el grau d’assoliment dels objectius proposats. S’avalua per donar eines a l’alumnat al llarg els processos d’Ensenyament-Aprenentatge, per tal que l’alumne aprengui a l’hora de revisar, regular i analitzar el procés i prengui consciència de que ha servit per aprendre alguna cosa (que potser no té res a veure amb els coneixements previs que tenia sobre el tema), per a què prengui consciència de tot el que ha après i la seva funcionalitat i sobre quins aspectes ha de fer més èmfasi en el futur (metacognició).
En relació a aquest aspecte s’ha tingut en compte:
Com s’ha portat a terme? Quines eines d’avaluació s’han fet servir?
AVALUACIÓ DE LA TASCA DOCENT.
És important, d’altra banda, avaluar la tasca que, com a docents, portem a terme al llarg de tot el procés de desenvolupament del projecte.
En relació a aquest aspecte s’ha tingut en compte:
Com s’ha portat a terme? Quines eines d’avaluació s’han fet servir?
AVALUACIÓ DEL PRODUCTE FINAL.
Finalment, és interessant valorar també la qualitat del producte final derivat del treball del projecte.
En relació a aquest aspecte s’ha tingut en compte:
Com s’ha portat a terme? Quines eines d’avaluació s’han fet servir?
A continuació presentem alguns exemples activitats recollides al projecte amb la voluntat que serveixin a l’alumnat en la reestructuració i síntesi dels aprenentatges:
Entre d’altres.
A continuació compartim alguns exemples d’activitats de desenvolupament (indagació, construcció i estructuració) que hem portat a terme a l’aula en relació als diversos aspectes que s’han anat treballant:
Entre d’altres…
Aquests són alguns exemples d’activitats que hem portat a terme a mode d’introducció del treball del projecte o bé per a descobrir els coneixements previs de l’alumnat en relació als diversos aspectes que s’han anat treballant.
Tal i com s’ha dit anteriorment, aquesta és només una petita mostra de les activitats introductòries i de coneixements previs realitzades entorn a la temàtica del nostre projecte.
A les sessions de treball del projecte d’Hort es procura situar a l’alumnat davant de tasques la resolució de les quals impliqui la construcció activa del nou coneixement. Es procura en tot moment que sigui l’alumnat qui porti a terme el seu propi procés d’aprenentatge, modificant al llarg d’aquest procés els seus esquemes de coneixements previs, adequant-los i ampliant-los. D’altra banda, es proposen també activitats en què, a més a més, l’alumnat hagi de fer servir els nous aprenentatges adquirits.
A grans trets, les activitats desenvolupades per l’alumnat al llarg del procés de treball del projecte es poden agrupar en tres grans categories, segons la seva finalitat:
ACTIVITATS DE CONEIXEMENTS PREVIS I D’INTRODUCCIÓ:
Tots els nens i nenes tenen coneixements previs o idees inicials sobre el món dels éssers vius i, més concretament, el món de les plantes. No hi ha mai cap nen/a que no en sàpiga res o que no en pugui aportar informació que hagi vist a la televisió, que hagi llegit a un llibre o una revista, que hagi viscut visitant els horts dels avis, etc.
Per aquest motiu es plantegen, a l’inici del projecte, una o dues activitats (col·lectives o individuals) que ens permeten conèixer-los (petits qüestionaris escrits o orals, dibuixos, etc.).
A l’inici del projecte, a més, és interessant plantejar alguna activitat de caire introductòria que obri encara més l’interès de l’alumnat o l’aporti un grau de motivació extra de cara a engegar el repte de treball.
A mode d’exemple: Una de les activitats plantejades a l’aula, arrel d’observar que l’hort sovint era visitat per diversos animalons de molts tipus, fou facilitar a l’alumnat fotografies de diversos animals per tal que ells/es escollissin totes les fotografies d’animals que efectivament tenien presència a l’hort i que ells mateixos/es havien pogut observar en directe al nostre hort. Posteriorment, se’ls va demanar que tractessin d’agrupar-los segons consideressin que pertanyien al mateix tipus d’animal. Aquesta activitat introductòria de coneixements previs ens va permetre introduir-nos a l’estudi posterior de la fauna present a l’hort.
ACTIVITATS D’INDAGACIÓ PER PROVAR LES IDEES PRÈVIES:
Al llarg dels diversos moments en què ens hi aboca el repte de cultivar l’hort de l’escola ens trobem davant de tasques sobre les quals l’alumnat disposa d’idees prèvies i/o preconcebudes. És en aquests moments en què els hi facilitem els recursos necessaris per a poder comprovar-les i validar-les. Així, els proposem activitats que els encoratgen a formular hipòtesis, buscar solucions, comparar, manipular, buscar les proves per donar resposta a les seves preguntes inicials o verificar si els seus coneixements o idees prèvies són correctes.
Sovint, aquestes activitats són activitats d’experimentació pràctica. D’altres vegades impliquen la recerca i la indagació d’informació, sabent que mai no poden conformar-se amb la primera font d´informació consultada.
Encoratgem l’alumnat a anar més enllà i comparar les pròpies idees i/o troballes amb les de la resta de companys, posant-les en comú i construint entre tots/es els nous coneixements.
A mode d’exemple: En iniciar-nos en l’estudi del món de les plantes i, més concretament, de les hortalisses, per tal d’assegurar-nos que els hi facilitàvem les cures necessàries per a la seva supervivència, els/les alumnes comentaven el fet que les plantes “menjaven” per les arrels, “agafant” l’aigua del reg. Però, com ho sabien? Ho havien llegit, ho havien escoltat dir… però, hi havia alguna manera de comprovar-ho? Per poder donar una resposta empírica i validar la nostra hipòtesi vam realitzar un experiment amb una pastanaga i sucre. (Una pastanaga foradada a la part superior i emplenada de sucre es col·loca dins d’un got d’aigua. S’espera uns dies i s’observen els canvis produïts al sucre. S’extreuen conclusions).
ACTIVITATS D’ESTRUCTURACIÓ I RESUM:
A més a més, al llarg del projecte es van proposant als i les alumnes diverses activitats amb què mitjançant resums, esquemes, mapes conceptuals, power points, maquetes, murals, il·lustracions… puguin recollir el que s’ha après i donar l’opció de recuperar ràpidament la informació si fos necessari.
A mode d’exemple: L’alumnat va confeccionar, a final de curs i treballant en petit grup, tres jocs de “Passaparaula” en què van aplicar tots els aprenentatges realitzats al llarg del curs relacionats amb: 1) El món de les plantes, 2) La fauna de l’hort i 3) Les tasques i eines agrícoles. Un cop realitzats tots tres “Passaparaula” es van seleccionar les definicions més significatives de cadsacun d’ells i es va elaborar una altra modalitat de joc amb representació de les tres temàtiques anteriors.
Aquest només és un exemple del tipus d’activitats realitzades. Més endavant, us posarem alguns exemples més de cada tipus d’activitats que han estat portats a la pràctica a l’aula.
En endavant presentarem una mostra d’algunes de les activitats realitzades amb l’alumnat.
L’Hort escolar és un context engrescador en el qual els alumnes poden gaudir del contacte amb la natura i aprendre de manera vivencial molts dels aspectes curriculars propis del tercer nivell de l’etapa de l’educació primària. La tasca a l’hort permet treballar de manera interdisciplinària tots els àmbits curriculars assegurant la motivació dels nens i nenes, que s’engresquen en les propostes educatives des del primer moment. Per tant, la realització d’aquest projecte contribueix al treball dels diversos àmbits curriculars de l’educació primària:
Àmbit de coneixement del medi:
L’Hort escolar és un espai en què l’alumnat pot aprendre de manera vivencial una bona part dels continguts de les ciències naturals i socials, observant i explorant les característiques dels diversos elements que formen part d’aquest “ecosistema” i l’impacte de l’ésser humà en aquest. D’altra banda, és un context que els permet experimentar, provocar canvis, registrar les seves conseqüències i inferir les interaccions entre els elements, els fenòmens físics i els éssers vius (plantes i animals), així com els possibles impactes de l’activitat humana. L’hort és, a més a més, un espai privilegiat per plantejar-se preguntes, formular hipòtesis i experimentar. Possibilita el tractament de problemes reals que s’originen, desenvolupen i re formulen de manera natural, i també la vivència d’experiències que poden ser compartides i analitzades. A més, brinda l’ocasió de revisar els hàbits alimentaris i motiva a incorporar a la dieta verdures i hortalisses, I tot això, encabit en una proposta educativa mediambiental com la que volem transmetre des de la nostra escola (escola verda).
Àmbit lingüístic:
Treballar a l’hort implica també el treball per al desenvolupament de les competències comunicatives i lingüístiques pròpies de l’àmbit lingüístic.
Durant les sessions es realitzen tasques que impliquen necessàriament l’acte comunicatiu. L’alumnat ha d’expressar els seus dubtes, comunicar les seves troballes, explicar els processos que va portant a terme durant el procés de cultiu, resumir els aprenentatges realitzats, exposar la informació trobada mitjançant petites tasques de recerca plantejades… i tot això relacionant-se amb els companys/es i la mestra, fent servir el llenguatge oral, escrit i no verbal (dimensió oral). Així mateix, també es treballa la lectura i la comprensió lectora (dimensió comprensió lectora i literària) durant les tasques de recerca. Per tant, la realització d’aquest projecte comporta el foment de les competències comunicatives, lingüístiques i audiovisuals, pròpies de l’àmbit lingüístic.
Àmbit matemàtic:
Pel que fa a l’àmbit matemàtic, amb el projecte “L’Hort de l’Amat” s’incideix en el treball d’alguns continguts propis de l’àrea de matemàtiques. Concretament, i pel que fa al bloc de contingut de “numeració i càlcul”, es fan servir les propietats numèriques per recollir, descriure i interpretar dades. En relació al bloc “relacions i canvis”, s’incideix en les relacions entre els conceptes perímetre – longitud i àrea – superfície de la zona conreada. Del bloc “Espai i forma” es treballen en l’elaboració de senzills sistemes de coordenades per a localitzar els diferents tipus de cultius a les parcel·les de l’hort. Del bloc de “mesura” es treballen principalment les unitats de temps (any, mes, setmana…) en l’elaboració i el seguiment del calendari de conreu, entre d’altres. Finalment, i pel que fa al bloc de continguts “estadística i atzar”, el treball de l’hort implica la formulació de preguntes basades en fets propers relacionats amb el conreu d’hortalisses i l’elaboració de taules de recollida de dades i gràfics de representació d’informació (per exemple, de fenòmens atmosfèrics).
Àmbit d’educació en Valors:
L’Hort escolar és un context en el qual els alumnes poden gaudir del contacte amb la natura i aprendre a apropar-s’hi amb respecte, fomentant l’adquisició de valors cura envers el medi ambient. A més, brinda l’ocasió de revisar els hàbits alimentaris i motiva a incorporar a la dieta verdures i hortalisses mentre que, alhora, fomenta el consum ecològic i sostenible.
Àmbit artístic:
Qualsevol idea, pensament, concepte o procediment pot ser representat mitjançant els llenguatges plàstic i musical.
L’art esdevé un mitjà extraordinari a partir del qual copsar el nostre entorn, percebre’l i comunicar-nos. El treball de l’hort implica la portada a terme de molts processos que poden ser representats gràficament de manera esquemàtica i gràfica, o bé explicats musicalment. A més a més, és un entorn molt ric visualment, de manera que propicia fàcilment la realització de tasques de representació visual de l’entorn.
Àmbit digital:
Les TAC són avui dia un recurs bàsic en el treball a l’aula. Docents i alumnes poden recórrer a l’ús de les TAC per a la indagació, la cerca o el tractament de la informació. Existeixen infinitat de recursos i d’aplicacions WEB que permeten accedir al coneixement i gestionar la informació. L’ús de la tecnologia permet ampliar i reforçar qualsevol contingut treballat relacionat amb l’àmbit de l’hort escolar.
Àmbit d’autonomia i iniciativa personal:
En el transcurs del treball a l’hort els infants posen en marxa valors i actituds personals com la coresponsabilitat en una tasca, la perseverança, la capacitat d’imaginar i de convertir les idees en accions, d’aprendre de les errades, d’assumir riscos i de treballar en equip.
Àmbit d’aprendre a aprendre:
Tot allò comentat anteriorment implica necessàriament processos que porten als nens i nenes a aplicar processos metacognitius que l’ajuden a reflexionar sobre el seu propi aprenentatge.
A la tercera trobada d’espai comú de la Xarxa de competències Bàsiques d’enguany vam estar treballant entorn la programació didàctica i el procés de planificació dels projectes (ponència a càrrec de la Rita Bagur i la Meritxell Monguillot).
Va ser una sessió molt interessant en què vam debatre entorn “la importància dels processos mitjançant els quals formalitzem els elements curriculars dels projectes que portem a terme a les nostres aules”.
En el marc de la trobada, tots hi vèiem clara la necessitat de programar els projectes. Ara bé, tots programem de la mateixa manera? La posada en comú va evidenciar que no.
Durant la ponència es van portar a sobre de la taula tres models diferents de fer front a la programació: “el model locomotora, el model penell i el model californià”. Aquests tres moments difereixen entre sí segons quin sigui el moment en què es prenen les decisions que guien els nostre treball a les aules (abans, durant o després).
D’entre els tres models, la nostra escola se sent més còmode aplicant el californià. La dues persones encarregades de la ponència (Rita Bagur i la Meritxell Monguillot) ens facilitaren aquest referent visual que recull molt bé els principals moments de programació segons aquest model:
Prenent aquest model hem portat a terme la planificació / programació dels projectes duts a terme aquest curs escolar i, per tant, també el que en aquest cas es documentarà: “L’Hort de l’Amat: Som capaços de mantenir actius els cultius de l’escola?”