LA VEU DELS ALUMNES

S’ho van passar molt bé.

El retorn per part dels infants ha estat molt positiu.

El fet de començar el projecte a través d’una cursa d’orientació els va motivar molt, va despertar el seu interès. Els va agradar anar sols pel poble amb les seves famílies i compartir informació, per tal de poder arribar al punt d’arribada sense perdre’s.

Així, com que des de l’ajuntament se’ls demanés la seva opinió, ja que el dia de la visita a l’ajuntament havien de portar una instància amb una proposta sobre el poble. Que l’alcaldessa els rebés i escoltés el que ells li volien dir i preguntar, els va fer sentir importants i valorats.

També els va agradar, treballar amb plànols i manipular-los, descobrir al plànol, o en converses, llocs del poble (botigues, places, carrers…) que no coneixien o que coneixien per un altre nom, la ubicació dels llocs on practiquen les seves activitats extraescolars, com vivien a prop o lluny d’altres companyes i companys, aprendre curiositats (com el significat de l’any que hi havia a la porta de l’església, per què la plaça del Pi Tallat té aquest nom), descobrir que s’haurien de posar més papereres al poble…

En resum, com deia un infant: ELS HAVIA AGRADAT COMPARTIR EL SEU POBLE.

LA VEU DE LES FAMÍLIES

Les famílies que van col·laborar en fer les dues sortides van fer una valoració positiva de la seva experiència. Bàsicament, ens van fer arribar que els va agradar poder compartir amb l’escola una activitat d’aquest tipus. Que es van sentir útils en poder ajudar als seus infants, ajudar-los en la construcció de coneixement. Que se n’haurien de fer més.

Sobretot, els va agradar l’activitat de la cursa d’orientació, tant el seu plantejament com el seu desenvolupament, ja que elles eren part activa en la mateixa. Havien d’acompanyar els diferents grups pel poble seguint un recorregut amb l’ajuda d’un plànol (la consigna era que no els podien dir la resposta, els havien de donar pistes o fer-li més preguntes perquè fossin els infants els que trobessin la solució)

Van gaudir de la confiança que es va delegar en elles: cada grup anava amb 1 o 2 mames/papes sense mestres)

En la visita a l’ajuntament els agrada veure com les seves filles i fills participen en activitats d’aquest tipus. De com eren capaces i capaços de formular preguntes, d’exposar els seus problemes, d’argumentar les seves propostes de millora… Al capdavall, de com expressen la manera en què viuen i veuen ells el poble.

VALORACIONS DE LES TUTORES

Per una banda, el fet de planificar i preparar el projecte amb un equip de mestres ha estat una experiència enriquidora, ja que, ha estat un treball que ha anat progressant i agafant cos amb les aportacions de totes les persones que participaven en el grup. Cadascuna ha aportat el seu punt de vista i la seva experiència.

També, el desenvolupament del projecte ha estat més àgil degut a la diversitat de persones i de les seves capacitats: les que eren més organitzades, les que tenien una visió global del projecte, les que eren més creatives (proposta d’activitats), les que tenen un domini del currículum… Així, es marcava un objectiu i a partir d’aquí es debatien les idees, suggerències, activitats, continguts, criteris d’avaluació, metodologia, etc i s’arribava a un consens.

Per una altra banda, quan es va dur a terme el projecte amb els infants, es va constatar que els seus interessos i curiositats sobre el seu poble no acaben de concordar amb els objectius que havien proposat el grup de treball. La proposta de la pregunta clau: “Qui posa els noms als carrers?”, que en principi havia semblat que seria prou interessant, i que engrescaria als infants, a l’hora de posar-la en pràctica, no va acabar de coincidir amb els neguits que tenien els infants. Per tant, les mestres tutores va haver de conduir la conversa envers aquesta pregunta.

Hagués estat interessant deixar-se portar allà a on els infants deixaven veure les seves preferències i veure quins fruits donava, però degut a la manca de temps per reorientar el projecte envers a aquests interessos, el projecte es va portar a la pràctica com havia estat planificat pel grup de treball. Que no és que als infants no els interessés la proposta, ja que en van gaudir molt i hi van participar activament, sinó que, a les mestres tutores, els va quedar la sensació d’haver hagut de deixar de banda altres coneixements-curiositats que, potser, haguessin portat cap a un descobriment del poble diferent (vist des del ulls dels infants)

Respecte del treball fet amb els infants, es va poder comprovar de seguida que els infants manifestaven interès per conèixer el seu poble. En un principi, es va constatar que tenien un coneixement superficial del seu poble i que parlaven de llocs com si fossin illes aïllades les unes de les altres, sense relació. A més a més, els costava parlar amb noms de carrers. S’orientaven a través de places (conegudes per sobrenoms, no pel nom concret que té) i de llocs que els eren familiars en ells. Després d’uns dies, ja es començava a veure que intentaven parlar amb noms de carrers, de places, de parcs… i que se situaven dintre del poble i dels diferents barris, és a dir, connectaven i introduïen el que anaven aprenent dintre del seu vocabulari i que la seva visió del poble s’anava enriquint, entrelligant i globalitzant.

A més a més, el fet de posar en un mapa del poble el nom dels seus carrers, els va fer obrir el seu camp de moviment, veure distàncies i reconèixer llocs (se sorprenien de veure en el mapa llocs que pensaven que no coneixien i que en realitat sí que hi havia estat) a partir d’un punt, d’una base (casa seva).

QUÈ HA APRÈS L’ALUMNAT?

Després de la visita a l’ajuntament es prepara una feina que els infants hauran de fer de manera individual. A la mestra li servirà per saber què han après i què han entès de tot allò que s’ha estat parlant.

REPTE FINAL:

Finalment, es proposa un repte (activitat individual): seríeu capaces i capaços de col·locar la vostra foto (activitat expressió oral) al plànol?

Aquesta activitat ens serveix per avaluar fins a quin punt són ara capaces i capaços d’orientar-se en el plànol i de si saben seguir els passos necessaris per saber extreure la informació de la seva fotografia (a on està respecte del conjunt del poble, com es diu, quin tipus de via és o paratge…)

VISITA A L’AJUNTAMENT: ENTREGA DE LA INSTÀNCIA

Es prepara la sortida a l’ajuntament.

Cada grup decideix quin és el millor camí per anar-hi, amb un plànol, i per què ho creuen així. Posteriorment, en una conversa de tota la classe, es consensua quin serà el camí que es farà.

Després es porta la decisió a l’altra classe, ja que la sortida es farà conjuntament. A l’altra classe ha sortit un altre camí. Es fa una assemblea conjunta per exposar els motius i raons de cada trajecte i, al final, s’escull un.

Per poder fer aquesta sortida també s’ha de demanar col·laboració a les famílies. Aquesta vegada, cada infant escriu en la seva agenda la petició (redactada entre tota la classe)

Es treballa què és una instància i per a què es fa servir.

Primer, grups, es busca a internet què és una instància. Es troba la definició i intenten entendre-la per després poder explicar-la a la resta de la classe amb les seves paraules.

Després, per grups, una vegada se sap el significat, es busca el model d’instància per emplenar-lo i portar-lo a l’ajuntament. Per aquesta activitat se’ls fa obrir la pàgina web de l’ajuntament de Santa Coloma (www.santacolomadecervello.cat) Des d’aquí, han d’intentar trobar-ho.

Acte seguit, quan s’ha trobat, es parla sobre els diferents apartats que té una instància, què volen dir i amb quin tipus d’informació s’han d’emplenar. També, s’explica el significat del símbol “*” en alguns apartats. La instància està projectada a la pissarra digital.

Finalment, s’imprimeix i es dona un model d’instància a cada grup. Es demana que, cada grup, escrigui el contingut que creu que ha d’anar a cada part de la instància.

En emplenar l’apartat de dades de l’escola, i després de parlar en el grup a qui creuen que li poden demanar aquesta informació, els portaveus, van a l’administrativa del centre i les hi  demanen.

Quan tothom ha acabat la seva instància, es fa una posada en comú i es redacta la instància que s’entregarà a l’ajuntament.

En l’apartat de “Sol·licita” hi consta la proposta de noms de dona (llista) per posar el nom a un carrer quan es facin de nous.

Per a arribar a fer la llista amb noms de dona, s’han seguit els següents passos:

– Cada grup posa en comú els noms de dones famoses que saben i els anoten. Quan es comparteix amb la resta de la classe, es veu que alguns d’aquests noms que saben ja estan posats (en un carrer o en una plaça), ja  que algun infant el coneix perquè està a prop de casa seva. I la resta? Estan posats?

– Es busca al Google Maps i, de la llista de noms, només els queda un (tothom el mateix: dona científica que van treballar pel 8 de març)

– Què es pot fer? Buscar a internet dones famoses. Buscant, es troba un document pdf que recull el nom de moltes dones que han estat famoses per algun motiu.

– Es consulta entre tota la classe: es llegeix el nom, qui és i per què és famosa.

D’aquesta manera s’escullen les dones que proposen com a exemple, però decideixen que li poden portar i donar el document a l’alcaldessa.

– S’aprofita per tornar a explicar què és i què s’ha de posar a la columna “Documentació aportada”. Després de parlar sobre si el document s’ha d’imprimir o no i de com se li pot fer arribar en cas de no imprimir-lo, s’acorda que es copiarà l’adreça del document (enllaç) i que es posarà a la columna de “Documentació aportada”. També s’escriurà el títol del document.

EL NOSTRE CARRER

Després d’haver estat observant el poble, els seus carrers, places i diferents llocs; es col·locarà en un plànol els carrers on ells viuen.

Per això, es presenta a cada grup el plànol (DIN-A4) que han estat fent servir aquests dies. Observen que en aquest plànol no es pot col·locar tots els llocs on viuen. Per què? Perquè no surten al mapa.

Es reparteix a cada grup un plànol mida DIN-A3. Han de saber a què correspon. Entre els diferents infants es conclou (per les referències que han observat) que cada full correspon a una part del poble (mapa sencer, amb tots els límits)

Col·loquen a terra com creuen que han d’anar els diferents trossos i després s’enganxa amb cinta adhesiva. Es projecta, a més a més, a la pissarra digital.

Ara es parla dels llocs que identifiquen al mapa (barris, carreteres,muntanyes, pobles…), es van assenyalant i apuntant al mapa a la pissarra digital.

Un cop acabada aquesta activitat, per grups, van a col·locar el seu carrer al plànol. Com que alguns el nom d’alguns carrers no es veuen, els busquen al Google Maps. Després, amb l’ajuda d’alguna companya o company o la mestra, el situen al mapa de paper i l’enganxen.

Un cop tots els carrers estan col·locats al seu lloc, es mira el mapa i es conversa sobre el que hi veuen i la interpretació que li donen: on viuen la majoria de la classe, a quins barris hi viuen, qui viu més a prop o més lluny dels serveis i equipaments, a quins barris no hi viu ningú, qui està més a prop d’una altra població, qui viu més a prop o més lluny de l’escola, com s’ho fan per venir a l’escola (mitjà de transport)…

FEM QUE SORGEIXI LA PREGUNTA DEL PROJECTE: “QUI POSA EL NOM ALS CARRERS?”

En una altra sessió es recull el nom dels carrers per on van passar i es fa una llista. Després s’afegeixen el nom dels carrers on ells viuen.

Amb la llista al davant, cada grup ha de fer una classificació dels carrers. Han de mirar el nom de carrers i buscar alguna característica que els relacioni. A partir d’aquí, intentar trobar un criteri sota el qual podrien fer una classificació dels diferents carrers.

Als diferents grups els costa trobar un criteri de classificació pels noms dels carrers, en canvi, se n’adonen que hi ha diferents tipus de carrer.

Així, ens trobem que d’anar manipulant i observant plànols, a la classe, sorgeixen preguntes del tipus: Per què hi ha diferents tipus de carrers: avingudes, carrers, passatges…? Què vol dir? Per què a una plaça se li’n diu plaça? Què té de diferent amb un parc?

S’inclou aquest interès que ha sorgit per tornar a classificar els carrers, entre tothom de la classe, però ara es fa pel tipus que són: avingudes, carrers, passatges… Després, es fa tornar a observar cada llista de manera individual. Es fa incís en que mirin atentament el nom dels carrers de cada llista i si hi veuen alguna diferència o semblança entre ells (es dona la coincidència de que les avingudes tenen nom de llocs o de dates i de que la majoria dels carrers tenen nom de persones)

Comencen a observar que en el nom dels carrers hi apareixen molts noms de persones. Es subratllen d’un color. Es continua amb l’activitat i, de mica en mica, gairebé tots els carrers han quedat subratllats de colors diferents.

Ara, veient a la pissarra digital els diferents colors, es prova de classificar-los. Cada grup proposa la seva classificació. Coincideixen en aquesta: blau: nom de persones, vermell: nom de llocs o coses i verd: nom de plantes.

Hi ha carrers que encara han quedat sense subratllar perquè no s’entén el què vol dir, exactament, “Sant” o “Santa”. Tampoc ajuda a esbrinar què pot ser el fet que tinguin noms com “Roc”, ja que no l’identifiquen com a nom propi. Després d’una petita conversa s’identifica que també es refereixen a persones. Es subratllen del color corresponent.

D’aquí, se’n deriva una altra conversa que té com a objectiu intentar esbrinar qui són aquestes persones i què deuen haver fet perquè un carrer porti el seu nom.

Surten idees del tipus: han de ser famoses, han d’haver fet alguna cosa important… i preguntes com: eren famoses a tot arreu? Al seu poble? Al món? Estan vives o mortes?

Com que ja saben que hi aniran un dia, a l’ajuntament, es proposa que cada grup apunti les seves preguntes, perquè després, el portaveu del grup, li pregunti a l’alcaldessa i anotar les seves respostes. Per tant, les preguntes que han anat sorgint aquests dies han quedat recollides per la persona que fa de secretària a cada grup.

Un altre dia es torna a reprendre el nom dels carrers i es tornen a analitzar. A través d’una conversa, es parla sobre per què creuen que tenen aquests noms?

Aquesta conversa porta cap a una pregunta: Per què la majoria dels carrers tenen nom d’homes? I aquesta porta cap a una altra: Qui posa el nom als carrers?

Aquesta última pregunta sorgeix perquè en veure que gairebé tots els carrers tenen nom d’homes, volen saber com es posen i qui els posa per poder suggerir que es tinguin en compte els noms de dones famoses per posar-los als nous carrers que es facin al poble.

Es “decideix” que la instància que han de portar a l’ajuntament sigui una proposta per posar noms de dona als carrers, perquè sigui més igualitari.

RECULL I ORGANITZACIÓ DE LA INFORMACIÓ DE LA SORTIDA

Un cop feta la cursa, a la classe, es passen a la pissarra digital les fotografies que han fet pel poble. Es recorda quin lloc era i a quin carrer estava (si se’n recorden, si no, no es diu).

Després es deixen les fotos en una taula. Cada grup ha de passar a recollir-les.

Un cop tenen les fotografies, en grups i amb els fulls que cada grup portava el dia de la cursa per consultar-los, han de situar-les al seu lloc i a quin carrer està.

Tenim obert el Google Maps, a la pissarra digital, per si sorgeix algun dubte. Els infants van a l’ordinador i busquen la informació que necessiten. Després tornen al seu grup i han de traspassar la informació al plànol que tenen, paper (buscar punts de referència).

La mestra es va movent entre els grups per oferir la seva ajuda quan cal.

Es posen les fotografies al plànol. Quan estan totes penjades, es mira el plànol i s’inicia una conversa a partir del que veuen, de com ha quedat tot lligat.

Del que es va observant es van traient conclusions a les preguntes:

– Quin tipus d’establiments són els que apareixen a les fotografies? (equipaments, botigues, centre cultural…)

– Què són, per a que serveixen, per a què o per què els volem o necessitem?

– On es troben la majoria? Per què?

– Quantes places hi ha? Quants parcs? On es troben situats?

– I l’ajuntament? Quin tipus d’edifici és? Per a què serveix?

PLANIFICACIÓ DE LA CURSA D’ORIENTACIÓ PER SANTA COLOMA DE CERVELLÓ

PLANIFICACIÓ DE  LA 2a ACTIVITAT D’ORIENTACIÓ, AMB LA COL·LABORACIÓ DE LES FAMÍLIES

Es diu als infants que faran una cursa d’orientació pel poble.

Per poder-la fer, s’ha de demanar a les seves famílies que vinguin a acompanyar-nos. És per aquest motiu que, per grups de taula, se’ls demana que escriguin una carta (s’aprofita per parlar de quina és l’estructura d’una carta: data, salutació, cos i acomiadament) dirigida a les seves famílies. Després conjuntament, en gran grup, es posa en comú la que serà la carta final i es redacta.

De la resposta que donen les famílies es pregunta als infants què fer amb la informació rebuda. Surt la idea de comptar les persones que poden venir, després dividir-les entre les que poden venir de matí o tarda i, finalment, repartir-les entre els grups que són a la classe.

D’aquesta manera s’enceta una activitat amb la qual, a partir d’una llista de la classe i de fer taules a la pissarra digital, al final sabem qui ens acompanyarà a la sortida i com. En veure les dades a la pissarra digital, arribem a la conclusió de que la cursa d’orientació s’ha de fer a la tarda perquè és quan poden venir més famílies.

S’avisa, via agenda, a les famílies que hauran de venir (dia, hora i a on es trobarem).