A la tercera trobada d’espai comú de la Xarxa de competències Bàsiques d’enguany vam estar treballant entorn la programació didàctica i el procés de planificació dels projectes (ponència a càrrec de la Rita Bagur i la Meritxell Monguillot).

Va ser una sessió molt interessant en què vam debatre entorn “la importància dels processos mitjançant els quals formalitzem els elements curriculars dels projectes que portem a terme a les nostres aules”.

En el marc de la trobada, tots hi vèiem clara la necessitat de programar els projectes. Ara bé,  tots programem de la mateixa manera? La posada en comú va evidenciar que no.

Durant la ponència es van portar a sobre de la taula tres models diferents de fer front a la programació: “el model locomotora, el model penell i el model californià”. Aquests tres moments difereixen entre sí segons quin sigui el moment en què es prenen les decisions que guien els nostre treball a les aules (abans, durant o després).

D’entre els tres models, la nostra escola se sent més còmode aplicant el californià. La dues persones encarregades de la ponència (Rita Bagur i la Meritxell Monguillot) ens facilitaren aquest referent visual que recull molt bé els principals moments de programació segons aquest model:

Prenent aquest model hem portat a terme la planificació / programació dels projectes duts a terme aquest curs escolar i, per tant, també el que en aquest cas es documentarà: “L’Hort de l’Amat: Som capaços de mantenir actius els cultius de l’escola?”