En una altra sessió es recull el nom dels carrers per on van passar i es fa una llista. Després s’afegeixen el nom dels carrers on ells viuen.

Amb la llista al davant, cada grup ha de fer una classificació dels carrers. Han de mirar el nom de carrers i buscar alguna característica que els relacioni. A partir d’aquí, intentar trobar un criteri sota el qual podrien fer una classificació dels diferents carrers.

Als diferents grups els costa trobar un criteri de classificació pels noms dels carrers, en canvi, se n’adonen que hi ha diferents tipus de carrer.

Així, ens trobem que d’anar manipulant i observant plànols, a la classe, sorgeixen preguntes del tipus: Per què hi ha diferents tipus de carrers: avingudes, carrers, passatges…? Què vol dir? Per què a una plaça se li’n diu plaça? Què té de diferent amb un parc?

S’inclou aquest interès que ha sorgit per tornar a classificar els carrers, entre tothom de la classe, però ara es fa pel tipus que són: avingudes, carrers, passatges… Després, es fa tornar a observar cada llista de manera individual. Es fa incís en que mirin atentament el nom dels carrers de cada llista i si hi veuen alguna diferència o semblança entre ells (es dona la coincidència de que les avingudes tenen nom de llocs o de dates i de que la majoria dels carrers tenen nom de persones)

Comencen a observar que en el nom dels carrers hi apareixen molts noms de persones. Es subratllen d’un color. Es continua amb l’activitat i, de mica en mica, gairebé tots els carrers han quedat subratllats de colors diferents.

Ara, veient a la pissarra digital els diferents colors, es prova de classificar-los. Cada grup proposa la seva classificació. Coincideixen en aquesta: blau: nom de persones, vermell: nom de llocs o coses i verd: nom de plantes.

Hi ha carrers que encara han quedat sense subratllar perquè no s’entén el què vol dir, exactament, “Sant” o “Santa”. Tampoc ajuda a esbrinar què pot ser el fet que tinguin noms com “Roc”, ja que no l’identifiquen com a nom propi. Després d’una petita conversa s’identifica que també es refereixen a persones. Es subratllen del color corresponent.

D’aquí, se’n deriva una altra conversa que té com a objectiu intentar esbrinar qui són aquestes persones i què deuen haver fet perquè un carrer porti el seu nom.

Surten idees del tipus: han de ser famoses, han d’haver fet alguna cosa important… i preguntes com: eren famoses a tot arreu? Al seu poble? Al món? Estan vives o mortes?

Com que ja saben que hi aniran un dia, a l’ajuntament, es proposa que cada grup apunti les seves preguntes, perquè després, el portaveu del grup, li pregunti a l’alcaldessa i anotar les seves respostes. Per tant, les preguntes que han anat sorgint aquests dies han quedat recollides per la persona que fa de secretària a cada grup.

Un altre dia es torna a reprendre el nom dels carrers i es tornen a analitzar. A través d’una conversa, es parla sobre per què creuen que tenen aquests noms?

Aquesta conversa porta cap a una pregunta: Per què la majoria dels carrers tenen nom d’homes? I aquesta porta cap a una altra: Qui posa el nom als carrers?

Aquesta última pregunta sorgeix perquè en veure que gairebé tots els carrers tenen nom d’homes, volen saber com es posen i qui els posa per poder suggerir que es tinguin en compte els noms de dones famoses per posar-los als nous carrers que es facin al poble.

Es “decideix” que la instància que han de portar a l’ajuntament sigui una proposta per posar noms de dona als carrers, perquè sigui més igualitari.