SOM L’ERNEST LLUCH

Som el grup impulsor de l’Escola Ernest Lluch. Aquest curs és el tercer que hi participem i tenim moltes ganes de continuar aprenent.

Tal com es va pactar a nivell de claustre un dels projectes fets pels grups-classe té com a base i fil conductor el nom de la classe. En aquest cas, el nom de la classe és el punt de partida de projectes relacionats amb el coneixement del medi social i cultural
Aquest curs ens hem proposat documentar un projecte de 4t: Els continents.

Passem a l’acció

Va arribar el moment on cada grup havia d’exposar a la resta de companys i companyes si en Tom podia o no podia viure en el seu ecosistema i en el desert. Per aquest motiu, van haver d’explicar prèviament el seu ecosistema i lligar-ho amb les característiques d’en Tom.

Per fer les exposicions, podien portar un suport visual (pòsters, power point, maquetes…).

Aquestes exposicions es van enregistrar en video per poder ser visualitzades posteriorment i fer una autoavaluació i avaluació de grup.

Continuem amb la recerca

Després de les preguntes a investigar, cada nen-a va elaborar un mapa conceptual amb les idees que els hi venien al cap sobre els conceptes que havien sorgit. De tota la informació que van recollir, va sorgir la paraula clau “ECOSISTEMA”.

Per grups van veure què era un ecosistema, quins tipus hi ha i van distribuir-los per grups per tal de veure si en Tom era capaç de viure en el desert o no en funció de les característiques de cada ecosistema.

Cada grup tenia una fitxa on havien de recollir la informació. Podien trobar: tipus d’ecosistema, mapa-localització, característiques principals (clima, vegetació, fauna, cadenes i xarxes alimentàries), població humana, perills, comentaris de grup.

La informació la podien trobar a llibres de la biblioteca d’aula, escola, barri o amb les tablets de l’escola.

INS Rubió i Ors, la veu dels alumnes

Amb aquest projecte hem après que de la mateixa manera que tenim deures també tenim drets, hem après què és un dret humà i que tots els éssers humans naixem iguals en dignitat i en drets.

També ens ha agradat conèixer a fons la Declaració Universal dels Drets Humans per adonar-nos que no hem d’acceptar les injustícies i que hem d’aprendre a revelar-nos i a no acceptar allò que no trobem correcte.

Després de crear la nostra pròpia ONG i d’escoltar les experiències que ens van explicar la gent de Mans Unides, Open Arms i Amnistia Internacional, ara també coneixem millor què és una ONG, com s’organitzen i de quina manera treballen.

D’altra banda també hem après a treballar amb els companys, a tenir paciència, a repartir-nos les diferents tasques amb la resta de l’equip i a esforçar-nos per coordinar-nos i per completar bé les tasques que se’ns demanaven.

I, finalment, poder organitzar la fira solidària ha estat tot un repte i ens ha agradat molt preparar-la entre tots i totes!

Producte Final: Fira Solidària al Rubió i Ors

I per fi ha arribat el dia que tant esperàvem i que amb tanta il·lusió hem estat preparant les darreres setmanes: la fira dels Drets Humans.

L’hem preparat al pati, davant el mural que han pintat els nostres alumnes (on hi posa DRETS HUMANS) i hem convidata les famílies de primer d’ESO. Els alumnes han venut les polseres, punts de llibre, clauers que havien estat preparant i també han fet difusió a la resta de l’institut de la feina que havien estat fent.

Hem fet el sorteig de la panera i els diners recollits (226 euros) els donarem a les tres ONGs que han vingut a fer-nos una xerrada: Mans Unides, Open Arms i Amnistia Internacional.

La vida petita – Implementació

Durant les nostres sessions de treball, hem anat veient que l’elaboració dels quatre projectes que tenim en marxa resulta més llarga que no prevèiem. Per una banda, ens van sorgint dubtes que hem de resoldre per poder tirar endavant (recordeu que és el primer any que som a la Xarxa!). Per una altra, ens hem trobat amb un problema bàsic d’organització: com fer encaixar uns projectes interdisciplinaris en un marc horari que està, ara com ara, dividit per àrees? D’acord que això no representa massa inconvenient per als projectes que serviran de treball de síntesi, ja que quan es facin el marc horari s’hi adaptarà per complet. Però… i en el cas dels projectes que anirem fent durant el curs?

En el nostre cas, canviar per complet l’horari habitual no és una opció viable, ja que preveiem introduir gradualment el treball per projectes interdisciplinaris en paral·lel al treball per àrees. Hem considerat algunes possibilitats de simultaniejar tots dos tipus de treball, però encara estem a l’espera de descobrir la solució ideal, si és que existeix (o d’aprendre-la d’algun altre centre més experimentat, que per a això som a la Xarxa!).

En qualsevol cas donem per ben invertit el temps que hem dedicat a debatre aquesta i altres qüestions. Millor fer-ho ara que comencem: si no en traiem l’entrellat, no podrem avançar. La contrapartida és que serà difícil acabar durant aquest curs els quatre projectes en què estem treballant. Tot i així, us donem una mica més d’informació respecte al projecte que hem anat presentant, La vida petita, destinat a 1r d’ESO.

Volem remarcar aquí el seu caràcter interdisciplinari. La pregunta inicial (quina és la realitat que ens envolta i no veiem?) és més pròpia de l’àrea de ciències, i tindrà tantes respostes com mostres hagin agafat els diferents grups. A partir de les observacions que vagi fent, l’alumnat adquirirà nous coneixements que haurà de posar en relació amb els que ja porta apresos de primària.

L’àrea de tecnologia intervindrà especialment durant la construcció dels instruments òptics, i les competències digitals es posaran en joc quan calgui compartir informació utilitzant la plataforma Google Drive. Finalment, l’àrea de llengua es treballarà durant l’elaboració del dietari —que recollirà el procés de construcció dels instruments i els aprenentatges realitzats— i durant l’exposició oral dels resultats que s’obtinguin a partir de l’observació de les mostres.

PRODUCTE FINAL

S’acostuma a que el producte final sigui una exposició oral de la feina feta, amb diferents maneres de portar a terme aquesta explicació: power point, murals, etc. En algun nivell, en canvi, aquesta exposició és el punt de partida per començar a investigar.

En el cas de cicle inicial, enguany hem optat per fer el disseny, d’un invent posant en pràctica tots els coneixements que han anat adquirint al llarg del projecte. Per portar a terme aquesta activitat hem utilitzat un joc que ens van portar els reis. El joc es diu “inventa” i l’hem adaptat per poder fer el nostre producte final.

Els hi vam proporcionar a cada parella d’alumnes una escena que els hi va servir per inspirar-se.

També els hi vam donar un full on hi havien 10 targetes d’invents cadascuna de les quals tenia un significat, per exemple la targeta on hi havia dues peces de roba volia dir que havien de dissenyar una nova peça de roba per a l’escena que havien triat.

L’invent l’havien de dibuixar, posar-hi un nom i explicar als companys com funcionava.

D’aquestes 10 targetes n’hi havia 4 que contenien una d’aquestes quatre icones, això significava que havien de trobar darrera de l’escena, quin robot, quina eina, quin objecte futurista o quina acció s’havien d’inventar o adaptar.

AVALUACIÓ

L’avaluació dels alumnes s’ha fet mitjançant sobretot l’observació directa. S’ha tingut en compte tant l’assoliment de continguts com el treball cooperatiu.

Al final de les exposicions orals la mestra ha avaluat mitjançant un rúbrica d’expressió oral.

Els alumnes en acabar la seva exposició oral també s’han autoavaluat mitjançant una rúbrica.

Després d’una explicació, de la visualització d’un video o de la realització d’un experiment, s’ha fet una avaluació continuada amb activitats que han fet individualment, per parelles o en equip.

El producte final  ens ha ajudat a observar si tenien en compta tot el que han après per a la seva realització.