Planificació dels projectes de l’INS Rubió i Ors

Publicat el per
Respon

Per planificar els dos projectes que hem fet aquest any ens hem reunit una hora i mitja
cada setmana dins de l’horari lectiu.

En aquestes reunions setmanals l’equip impulsor avaluàvem com havia anat la sessió anterior, planificàvem com organitzaríem la propera, com treballaríem amb els nostre salumnes i ens es repartien les tasques entre els integrants de l’equip.
Aquest espai setmanal ens ha permès organitzar millor les sessions ja que podíem
corregir o modificar les activitats previstes en funció de l’evolució de l’aprenentatge de
l’alumnat.
La cooperació, la coordinació i comunicació entre tot l’equip impulsor format per sis
professors de diferents matèries ha estat clau per l’èxit del dos projectes.

Malgrat tot, sort n’hem tingut del grup de watsup i dels mails que ens anàvem enviat diàriament per acabar d’organitzar les dues sessions de projectes que teníem fixades en horari de divendres de 8.55 a 10.45h. Ja veieu que amb aquest tipus de teball costa molt desconnectar, hem estat tot el curs donat voltes a molts temes per tal de veure de quina manera podien funcionar millor totes aquelles tasques que anàvem preparant!

Us enllacem les actes amb les planificacons de les tasques a : actes reunions PROJECTES DRETS HUMANS

Exemple d’acte:

IMPLEMENTACIÓ

Publicat el per
Respon

La recerca d’informació la fan a la nostra biblioteca mòbil a partir d’una selecció de llibres relacionats amb el tema de nostre projecte, li diem  bibliomòbil  perquè es va movent per tota la primària, de tal manera que cada setmana un grup classe la pot gaudir i cercar la informació que necessiti, també llibres portats pels alumnes o la mestra, de vídeos, textos escrits, experiments i de les exposicions que han fet els alumnes cercant l’informació a casa. Depenent de l’activitat que es treballa la informació la busquen individualment, en equips cooperatius o en gran grup.

A part de les competències pròpies de l’àmbit de coneixement del medi i de l’àmbit lingüístic, també es treballen les competències transversals. Intentem que sigui un treball interdisciplinari.

Bibliomòbil

A partir del material aportat es plantegen activitats en petits grups, individuals i en gran grup. Hi ha tasques proposades en grup cooperatiu però la majoria les prepara la mestra.

Exposicions.

Experiments

Sempre que fem un experiments seguim aquests tres passos: Hipòtesis, comprovació i conclusions, que queden registrades.

La flotabilitat

Amb rampes i palanques

Com funciona un submarí

Fem d’avions i comprovem si hem d’anar caminant o corrent per recórrer en 12 segons la distància de 35 metres que és el que fa el nostre pati i la mateixa que va fer el primer avió. Primer comprovem quan mesura el nostre pati amb l’odòmetre

 

 

PLANIFICACIÓ: “EUREKA: ELS INVENTS”

Publicat el per
Respon

A la nostra  escola es planteja sempre un projecte que impliqui treballar a tota l’escola a la vegada durant el segon trimestre.

Des del claustre es van fer diferents propostes i es va portar a votació entre tots els alumnes  del centre. D’aquesta votació va sortir el títol d’un projecte, aquest curs: EUREKA! ELS INVENTS.

Es va informar a les famílies del títol del projecte d’enguany i se’ls va animar a elaborar, a casa i en col·laboració amb els fills, una manualitat sobre un invent. Tots aquests treballs son penjats als passadissos de l’escola com a decoració i ambientació del projecte. S’entrega un diploma a cada nen/nena i posteriorment es fa un premi al treball més creatiu, a la classe més participativa i al més votat pels alumnes de tota l’escola. La idea de fer tot això és motivar-los i implicar a les famílies.

A partir d’aquí toca iniciar el projecte. L’equip de mestres pensa sobre què fer i com fer-ho en els diferents nivells per tal de tenir clares quines línies d’actuació portarem a terme. Som conscients de que cada grup acaba desenvolupant el seu propi projecte ja que, en principi, es parteix dels interessos i propostes dels alumnes. Pensem que ens falta coordinació i el saber què fan la resta de nivells.

A CI, per exemple, es va fer aquest treball:

Per començar el projecte necessitem que els nens i nenes estiguin motivats i engrescats. Per tal de despertar el seu interès, a cicle inicial vam demanar un treball d’investigació de la paraula misteriosa “EUREKA”.

Després de parlar tots junts sobre el que havíem trobat ens vam posar d’acord per escriure una frase que ho expliqués: HO HE TROBAT!!

Com que fent aquesta investigació va sortir el nom d’Arquimedes, vam aprofitar per saber qui era i explicar la flotabilitat fent un petit experiment. Després de visionar el lcapítol de “Érase una vez los inventores” de l’Arquimedes vam elaborar un mural al passadís.

A partir d’aquí vam fer una pluja d’idees del que sabien sobre els invents i el què els hi agradaria saber i vam pensar entre tots un nom per la nostra classe, en el cas de 1r va ser les Bombetes i a 2n els Robots.

Un cop vam tenir clar quins eren els seus interessos, vam elaborar un guió de continguts:

  1. Primers invents de la humanitat: roda, ferro, l’arada.
  2. Invents que han fet possible altres invents: rampes, palanques,cargol d’Arquimedes.
  3. Invents que ens serveixen per anar  d’un lloc a un altre: cotxe, avió, submarí, la maquina de vapor.
  4. Invents que ens serveixen per curar-nos: vacunes, penicil·lina.
  5. Invents que ens fan la vida més fàcil: nevera, robots, l’electricitat.
  6. Invents que ens serveixen per comunicar-nos: l’impremta, internet, el telèfon.

A partir d’aquí vam dividir la classe en sis grups i vam establir un calendari d’exposicions de gener a abril.

Qui som?

Publicat el per
Respon

L’escola Joan Maragall és un centre d’una línia situat al barri de Sant Josep.

Aquest curs hem començat la nostra participació a la Xarxa de Competències bàsiques a través d’un equip impulsor format per vuit persones de diferents cicles.

Comencem aquesta nova etapa amb il·lusió per poder reflexionar sobre la nostra tasca docent i intentar poc a poc anar canviant la nostra metodologia de treball cap a una metodologia basada en els projectes i establir un vincle comú i una línia d’escola consensuada.

Què volem?

  • Reflexionar sobre la nostra tasca al voltant dels projectes. Consolidar el que ja fem bé i plantejar-nos noves maneres de fer.
  • Aspectes pràctics com programar per competències i confeccionar diferents tècniques d’avaluació segons el tipus d’activitat.
  • Tenir espais de reflexió pedagògica, reflexionar sobre la pràctica docent, amb noves metodologies i maneres de treballar i crear documents de centre consensuats.
  • Recursos eines i coneixements per a poder fer un canvi metodològic. Crear el nostre propi banc de recursos.
  • Tenir confiança en nosaltres mateixos, amb la formació adequada i amb el consens d’una majoria del claustre.

Cada any fem un projecte interdisciplinari que implica a tots els cursos des de P3 fins a 6è. Enguany el que ens ocupa és el dels invents.

Sabem que el camí no serà fàcil però és un començament per el canvi.

Pas a pas

Publicat el per
Respon
  1. PLUJA D’IDEES:

 Davant d’aquesta pregunta ens van sorgir molts dubtes i vam fer una pluja d’idees d’allò que ens interessava i necessitàvem investigar.

 

  • No podria perquè viu al pol nord. Per què l’ós polar o alguns animals han de viure al pol nord o en llocs en concret?
  • Per què alguns animals han de viure només en un lloc?L’ós amb tot el pèl que té no es desmaiarà de la calor? Podrà adaptar-se a la temperatura?Per què hi ha “hàbitats” on viuen animals i estan fets per l’home i altres són destruïts i no poden viure els animals?
  • L’ós està acostumat a un clima que és més fred. Importa i condiciona els climes a on viuen?L’ós tindrà suficient aigua per hidratar-se?
  • Quines serien les mínimes temperatures que un ós petit podria aguantar per sobreviure al desert?
  • Al desert no hi ha quasi res de menjar. Ell s’alimenta d’altres aliments. Podria viure amb els pocs aliments del desert? Per què un tigre de pelatge blanc no pot viure al desert?
  • Per què hi ha animals que sí que poden viure en el desert? Quins són?
  • Què tenen els óssos polars o què els hi manca per no poder viure al desert?Per què els pingüins no poden viure en el desert?
  • Per què no poden viure en el camp els llops?Els lleons poden viure en el pol nord?
  • Per què els animals de climes freds no poden viure al desert?
  • Per què una foca no pot viure en un desert?
  • Per què el cocodril no pot viure en un desert?
  • Què tenen els animals per poder viure en un lloc sí i en altres no?
  • Els pingüins estan ben adaptats als climes de temperatura extremadament alta?
  • Per què l’ós polar sempre viu al pol nord? Per què l’ós polar sempre menja el mateix? De què s’alimenta? Els animals sempre mengen el mateix tipus d’aliment?
  • Quins problemes tenen els pingüins amb el canvi climàtic? L’ós polar o altres animals tindrien problemes en el seu hàbitat? Canvi de climes, canvis d’alimentació, etc.
  • Els animals moririen, canviarien “d’hàbitat” o s’extingirien?

2. CLASSIFICACIÓ DE LES PREGUNTES:

Com vam trobar que moltes preguntes tenien relació entre elles, les vam classificar segons uns criteris.

a) Hàbitat/Adaptació

b) Temperatura/Clima

c) Alimentació

 

3. RESUM I PREGUNTES CLAU

Vam agafar les preguntes per temàtiques i les vam resumir perquè hi havia algunes que volien significar el mateix. Vam pensar una única pregunta. Així ens va ajudar a saber què havíem d’investigar més concretament.

a) Hàbitat/Adaptació

– Què tenen els animals per poder viure en un lloc sí i en altres no?

– Què són els “hàbitats”? Reben altre nom? Per què hi ha “hàbitats” on viuen animals i estan fets per l’home i altres són destruïts i no poden viure els animals?

– Els animals moririen, canviarien “d’hàbitat” o s’extingirien si viuen en un lloc que no els hi pertoca?

– Per què alguns animals han de viure només en un lloc?

b) Temperatura/Clima

– Els animals en general podrien sobreviure en un clima que no fos el seu habitual?

– Quines són les mínimes temperatures d’un desert?

– Creiem que l’ós polar està acostumat a viure en temperatures baixes. Importa i condiciona que en el desert les temperatures siguin molt altes?

-Els animals de climes freds poden viure en llocs de climes càlids?

c) Alimentació

– De què s’alimenten els animals en funció del seu hàbitat?(desert, Pol Nord, etc.)

– Hem trobat que l’hàbitat és el mateix que “ecosistema” i en un ecosistema trobem aliments. Aquests aliments provenen d’organismes vius: animals i vegetals.

Com s’alimenta un vegetal? Com es diu el procés d’alimentació d’un vegetal o planta? Només mengen les plantes carnívores? En comptes de menjar es diu absorbir?

 

Iniciem el projecte

Publicat el per
Respon

Abans de començar el projecte, els alumnes de 5è es van organitzar en grups per poder treballar cooperativament. Perquè tothom tingués una tasca dintre del grup, es van definir pla d’equip:

PLA D’EQUIP:

  1. NOM DE L’EQUIP (mateix pel grup)
  2. LOGO DE L’EQUIP (mateix pel grup)
  3. NOMS DELS ALUMNES I ROLS:
    1. COORDINADOR: organitza el treball en grup. S’encarrega que tothom ha entès que s’ha de fer.
    2. MODERADOR: Controla el to de veu i el temps. Vigila que tot quedi recollit.
    3. PORTAVEU: Demana ajuda a la mestra. Comunica les decisions de l’equip a tota la classe. Respon a les preguntes de la mestra.
    4. SECRETARI: Recorda el material que es necessita. Comprova que tots anoten a l’agenda què s’ha de fer. Avalua el compliment dels objectius del grup. Anota les idees i la informació.
    5. SHERIFF: Vetlla perquè hi hagi un bon clima de convivència al seu grup i amb la resta d’equips.
  4. COMPROMÍS INDIVIDUAL
  5. COMPROMÍS DE GRUP
  6. SIGNATURES

 

Posteriorment, vam passar a la pregunta inicial. Aquesta pregunta, tenia un caire fantasiós però a la vegada va motivar als alumnes a fer-se preguntes i reflexionar.

 

GRUP IMPULSOR ESCOLA PROVENÇANA

Publicat el per
Respon

Hola companys i companyes!

Som el grup impulsor de l’Escola Provençana. Aquest curs és el segon que hi participem i tenim moltes ganes de continuar aprenent amb totes les vostres aportacions i experiències.

Som un grup petit, però molt motivat pel canvi i amb ganes de fer noves propostes a l’escola. Aquest curs ens hem proposat portar a terme un projecte per nivell a l’àrea de medi natural i social, tot i que només documentarem el de 5è: Els ecosistemes.

Indicar que tot i que no tot el claustre està dintre de l’equip impulsor, a principi de curs es va fer una trobada per informar i recordar a l’equip docent tot que que s’havia anat fent el curs passat. Així com donar diferents recursos per poder portar a terme els projectes i incidint en l’avaluació competencial.

La veu de l’alumnat de “Salut mental”

Publicat el per
Respon

Hem recollit. en un vídeo, l’opinió de l’alumnat de 3r d’ESO que ha realitzat el projecte de Salut mental. Principalment vam preguntar-los sobre què els havia semblat el nou Treball de síntesi, la metodologia emprada i la temàtica del projecte.

Veureu que destaquen el treball en grup, que haguéssim fet grups mesclant alumnat de les diferents classes de 3r, la llibertat a l’hora de realitzar la campanya de sensibilització i, sobretot, la temàtica del projecte.
Prenem nota!

La veu de l’alumnat de “El trivial de l’Hospitalet”

Publicat el per
Respon

L’alumnat es va mostrar receptiu davant aquesta proposta metodològica. El fet de realitzar un producte amb el qual poder gaudir aprenent sobre el seu municipi el van valorar com a una experiència engrescadora. A continuació podreu observar l’opinió d’un dels alumnes de 1r d’ESO que va participar en el treball de síntesi d’aquest any.

P-T’ha agrada l’activitat del Trivial?

R- Per a mi, l’activitat del Trivial ha sigut molt divertida. Fer aquest tipus d’activitat és millor que fer classes ordinàries perquè és com un joc. T’ho passes bé alhora que aprens.

P- Què has après en aquest treball de síntesi?

R- Amb el Trivial he conegut molt més la nostra ciutat i m’ha permès treballar en grup, la qual cosa ha sigut una magnífica experiència. També he comprovat que amb un sol tema, com és Hospitalet, es pot aprendre sobre diverses matèries.

P- Consideres que aprens més fent aquest tipus d’activitat o amb les assignatures ordinàries?

R-Considero que he après més amb les activitats del Trivial, ja que quan fem classe normal moltes vegades els alumnes desconnectem i no aprenem. A més a més, el que més m’ha agradat és que tot el treball que fem desemboca en un producte final, que és com si fos la nostra recompensa final.

P-Quines dificultats heu tingut amb el treball de síntesi?

R-La dificultat que hem tingut al treball és repartir les tasques que havíem de fer cada component del grup, ja que a tots no els agradava la feina que els tocava fer.

Avaluació de “Salut mental”

Publicat el per
Respon

Cada grup ha realitzat una autoavaluació i una coavaluació al final de cada dia de treball com a eina de reflexió del treball personal i del grup.

A cada aula hi havia 5 o 6 grups de 4 alumnes cadascun i han tingut dos professors referents que els han acompanyat en la majoria de les hores del treball de síntesi i són els que han pogut avaluar el treball del dia a dia de l’alumnat.

Per a l’avaluació del producte s’ha tingut en compte tres evidències: el dossier de treball de l’alumnat que ha anat confeccionant durant les sessions de treball, el producte final que és el material dissenyat per a la campanya de sensibilització i l’activitat final de presentació de la campanya davant els seus companys de classe.

També s’ha usat com a eina d’autoavaluació el qüestionari inicial sobre salut mental que es va passar a l’alumnat uns dies abans d’iniciar el Projecte i que es va tornar a passar en finalitzar les exposicions de les diferents campanyes de sensibilització.