Per nosaltres la realització de projectes no és una tasca solitària, és una reflexió conjunta pedagògica. Per una banda tenim clar que els projectes han de fer oberts i flexibles però tenint present el què volem que els alumnes aprenguin per poder fer un aprenentatge de qualitat.
Els nostres alumnes van realitzar la planificació d’experiències per comprovar propietats dels materials i el seu comportament.
La connexió: els alumnes de sisè, a l’arribar a l’aula, es van trobar tot tipus de material: vidre, acer, fusta, marbre, llana, suro, paper, aigua, sorra… havien d’experimentar amb la pegunta “s’aprèn tocant?”
Posterior posada en grup, recull de valoracions i informacions dels propis alumnes i inici del projecte! A partir d’aquí… tot comença!
Quan iniciàvem cada sessió es realitzava un breu recordatori d’on estem i on volem anar (a l’aula teníem penjat una mena de base d’orientació que vam crear entre tots quan vam definir el projecte i anava molt lligada amb la rúbrica). Aquesta l’anàvem seguint per donar sentit i continuïtat a les tasques que es realitzaven. Després d’aquesta conversa inicial es començava a treballar en equip! Tots tenien clar el què s’havia de fer!
Intentàvem tancar les sessions fent una reflexió final sobre els aspecte treballats, tot i que en algunes sessions no va estar possible, a vegades el temps se’ns tirava a sobre…
Es va realitzar treball en petits grups heterogenis (3-4 alumnes) i reflexió en gran grup.
Va molt bé sempre ser dues mestres a l’aula per donar resposta, ajuda i guia a tots els grups.
Fem grups. Cadascun d’ells pensem experiments per fer a cicle inicial perquè coneguin els materials i les seves propietats: investiguem, dissenyem, els preparem, busquem material, assagem… mentre aprenem i anem omplint la “llibreta dels científics”.
–Absorció/ no absorció: traspassar aigua d’un contenidor a l’altre amb materials que tenen o no la capacitat d’absorbir.
*1 gota de tempera o una mica de purpurina per decorar.
*Remenar bé fins que quedi amb textura de baba (triga uns minutets).
–Fràgil/ resistent: picar i ratllar diferents tipus de material amb diferents estris i veure si s’esmicolen.
Material: morter, ratlladors + fang sec, pedres.
–Aïllants/ conductors de calor: observar en quin got (plàstic, vidre, ceràmica, metall) es conserva millor un glaçó.
Material: glaçons + got de plàstic, vidre, ceràmica i metall.
I… posar aigua calenta als gots i mirar quin està més calent!
–Pesant/ lleuger: fer una estimació del pes de diferents materials. Pesar els diferents materials amb balances. Comprovar la hipòtesis.
Material: balances + globus, pedres, estris de l’estoig…
Pregunta: fer hipòtesis amb els alumnes.
–Capacitat per pintar: manipular diferents materials per veure si poden aconseguir que deixin marca visual en un paper.
Material: paper + cavallets + grans de cafè, remolatxa, xocolata, pastanagues, llimones…
Pregunta: què passa si hi afegim alcohol com a dissolvent? Què passa si afavorim la dissolució i els barregem amb aigua els materials? Què passa si piquem els materials i separem la matèria en partícules més petites?
Fem títols, assagem, els preparem…
Dissenyem l’aula perquè vinguin els de cicle infantil.
Ho anem escrivint tot a la llibreta dels científics.
Anem a fer els experiments als nens i nenes de cicle inicial!
Posem en comú l’experiència.
Creem i fem un kahoot!
Ens autoavaluem amb la rúbrica i contestant la pegunta inicial…
LA VEU DELS ALUMNES
Al finalitzar el projecte els alumnes de 6è ens han expressat les seves opinions i gràcies a la rúbrica, la “llibreta dels científics” i les converses han pogut analitzar i anar-se graduant el seu propi procés d’aprenentatge. Hem intentat que ells fossin en tot moment els autèntics protagonistes del seu aprenentatge!
Els alumnes de cicle inicial també s’han mostrat molt motivats i engrescats en la realització dels experiments i ens han regalat la seva opinió amb vídeos que hem visionat amb els grans i n’hem tret molt de suc!
L’avaluació que hem realitzat ha estat contínua, tenint en compte les reflexions que vam fer sobre “com millorar una activitat d’avaluació per afavorir l’adquisició d’aprenentatges competencials?”.
La nostra avaluació compleix amb molts dels indicadors que permeten avaluar l’assoliment de les competències i dóna resposta a les habilitats cognitives de la piràmide de Bloom.
Quina ha estat l’activitat d’avaluació? Creem experiments pels nostres companys de cicle inicial perquè coneguin les propietats dels materials.
Quines eines hem utilitzat? L’observació contínuai una la rúbrica(on els alumnes han sabut en tot moment els objectius a assolir), i en finalitzar el procés han pogut realitzar la seva autoavaluació. També hem fet converses, on hem pogut conèixer les diferents dinàmiques dels grups i la seva evolució. Finalment, hem elaborat un kahoot(els hi encanta!). Els alumnes van elaborar “la llibreta dels científics” on anaven apuntant tot el què aprenien, el què feien i valoracions.
Som l’equip impulsor de la xarxa de competències bàsiques de l’Escola Lola Anglada de L’Hospitalet de Llobregat. Tenim la voluntat de trobar un espai de reflexió i de conversa que ens permeti compartir i enriquir la nostra pràctica diària.
Enguany tots els cursos de l’escola treballem per projectes de forma sistemàtica i tenim la voluntat de trobar un espai de reflexió i de conversa que ens permeti compartir i enriquir la nostra pràctica diària a través de la tasca individual i del treball globlitzat que anem realitzant.
El projecte ”Illes Verdes” el podem dividir en dos blocs: el de contextualització que seria el més teòric i el bloc pràctic amb el que aconseguim el producte final. Pel que fa a l’avaluació individual i grupal així com la coavaluació val a dir que ha estat present durant tot el projecte. I en el procés final de transplantament s’ha passat a tots els alumnes una valoració final del projecte demanant què han aprés amb l’experiència del projecte, la seva opinió, coses a millorar i valoracions de tot tipus que ajudin a millorar el projecte.
Inicialment els alumnes van treballar per equips fet recerca d’informació sobre què són les zones verdes, on localitzar-les i identificar-les dins L’Hospitalet i quins beneficis ens aporta tenir aquests petits pulmons verds al nucli urbà. Fent servir les eines digitals (popplet) i també en format pòster vam crear un mapa conceptual d’aquests beneficis.
Posteriorment van investigar quines són les plantes que més es troben en aquestes zones així com quines són les que s’adapten millor al nostre entorn, creant un powerpoint per exposar als companys de la tria feta. Es va fer votació i les més votades van ser les triades. El fet de triar ésser vius per al projecte li dona encara un punt més de responsabilitat per a la cura i manteniment del jardí.
Quan ja van tenir tota aquesta informació, cada grup de 1r d’ESO va triar una espai de la zona verda del nostre pati que seria l’àrea sobre la que treballarien. Un cop escollida la zona es va realitzar l’ estudi de la zona i el disseny de com volien que fos el seu espai. Quins materials necessitarien per fer-ho, tant per la tanca perimetral com per l’àrea cultivable.
La part pràctica es va basar, primerament, en una primera fase de preparació del terreny, desbrossant i netejant la zona triada per a crear el jardí i de l’adequació de la terra. La feina en equip es primordial per a obtenir uns bons resultats de neteja.
Una segona fase seria la de la construcció de la tanca perimetral per a protegir l’espai de jardí. Vam passar a la recerca de fustes, preparació de les mateixes com llimar, tallar, envernissar i pintar. En aquest cas, prèviament al treball dins el taller es van donar una sèrie d’instruccions de seguretat atès que utilitzàvem eines pròpies del taller i es van dividir en grups de treball per tal d’optimitzar el temps i les energies. Uns tallaven, altres marcaven les fustes pels forats, altres llimaven.
Pel que fa a la preparació de la terra van barrejar terra fèrtil amb adob ecològic creant vermicompostatge per a preparar la transplantació. De nou, el treball en grups facilitava la tasca. L’elecció i compra de plantes autòctones i la seva posterior plantació fa que el projecte estigués en la seva fase final.
Després del transplantament, s’estat fent, i fins a final de curs, un treball de manteniment de la zona, regant i desbrossant totes les àrees. El projecte no s’acaba amb la plantació sinó que requereix d’una cura per part de tots els tres grups de primer.
Al nostre grup impulsor ens vam plantejar com abordar la tasca col·lectiva d’aquest curs: la realització de projectes. Tot parlant-ne van anar sorgint diverses idees, cadascuna de les quals podia ser en ella mateixa el germen d’un projecte. Com que totes ens van semblar prou interessants, i aprofitant que al grup impulsor hi participem força gent, vam dividir-nos en quatre grups de treball per tal de crear i desenvolupar quatre projectes alhora. Us en fem cinc cèntims:
1. La vida petita: fem visible allò invisible
Projecte adreçat a primer d’ESO, amb participació de les àrees de ciències, tecnologia i llengües (a més de les competències digitals).
A partir d’una pregunta inicial (quina és la realitat que ens envolta i no veiem?), es realitzarà una recollida de mostres al pati de l’institut. Per poder-les observar amb detall, caldrà construir aparells òptics adients (una lupa i un microscopi). Fet això, es realitzaran observacions i se’n trauran conclusions. Aquest projecte és el que documentarem amb més detall als propers apunts del blog.
2. Un crim medieval
Projecte adreçat a segon d’ESO que servirà com a treball de síntesi. Implicarà les àrees de ciències, matemàtiques, tecnologia i llengües (a més de les competències digitals).
Situat a l’Edat Mitjana, tindrà el format d’un escape room durant el qual caldrà descobrir qui ha estat l’autor d’un misteriós assassinat a Santa Maria del Mar. Per aconseguir-ho, caldrà resoldre problemes matemàtics, fer experiments científics, desxifrar missatges, construir una maqueta del lloc dels fets i reconstruir el que va passar en forma de vídeo en stop motion.
3. Europa: una societat amb drets?
Projecte adreçat a tercer d’ESO que servirà com a treball de síntesi. Implicarà les àrees de socials i ciutadania.
Les activitats del projecte aniran encaminades a preparar l’escenificació d’un judici en què dos grups d’alumnes assumiran cadascun un rol: europeus i immigrants/refugiats. Durant el judici es contraposaran els arguments dels qui volen entrar a Europa amb els dels qui no els volen deixar passar. El debat servirà per posar de relleu si Europa és un espai on estan garantits els drets de les persones, i en quina mesura aquesta garantia és real.
4. Adéu al Mercè/Farewell to IMR
Projecte adreçat a quart d’ESO que implicarà les àrees de llengües, tecnologia, educació física i música (a més de les competències digitals).
El projecte consistirà en realitzar una producció escènica o audiovisual (esquetxos teatrals, lipdub, videoclip…) on es presentin els records, situacions i anècdotes que la promoció de 4t d’ESO ha viscut durant els seus quatre cursos al Mercè Rodoreda.
L’alumnat ha treballat per grups classe ordinaris i heterogenis. Aquests grups estan formats per una vintena d’alumnes que, segons l’activitat a realitzar, s’han organitzat per parelles, en petits equips o en gran grup (assemblea).
En una fase inicial del projecte es va elaborar un sociograma per grup-classe per tal de tenir en compte les preferències de l’alumnat a l’hora de crear els grups de treball.
Abans de començar amb l’activitat principal del projecte, es van realitzar una sèrie d’activitats per tal de saber quins eren els coneixements previs de l’alumnat. A continuació, es van realitzar activitats introductòries amb tot el grup-classe que els van permetre adquirir les eines necessàries per dur a terme la tasca final.
Durant la preparació de la tasca final es van crear diversos grups d’experts i comissions per tal de garantir el bon funcionament de la Fira Solidària.
L’experiència del projecte dels Drets Humans ha engrescat molt als nostres alumnes. Han obert els ulls a unes realitats sovint desconegudes per a molts d’ells.
Ens han comentat molts aspectes positius, entre d’altres: “Amb les visites de les ONGs he après a valorar les coses que altres nens i famílies no tenen”, “Nosaltres hem après que hi ha moltes desigualtats en el món”, “Hem après que les ONGs són molt necessàries”, “Hem après a treballar millor en grup”. “També hem après a ser solidaris i a no maltractar o fer mal a les persones”, “Tots tenim els mateixos drets i som lliures” i finalment “hem après que ningú pot estar sotmès a tortures ni a penes o tractes cruels”.
També hem pogut treballar amb companys d’altres classes que no coneixíem i hem fet nous amics i amigues!!
