Metodologia: com ens organitzem

Al llarg de tot el projecte, la metodologia emprada ha estat variada i molt centrada en els aspectes competencials marcats pel currículum. A l’àmbit lingüístic (català, castellà i anglès) i a  medi natural s`han tingut en compte els objectius, continguts i criteris d’avaluació.

Els models d’activitats i rúbriques són totalment competencials i han estat dissenyades amb els alumnes.

En gran grup han realitzat visionat de vídeos, converses, debats i sortides.

En petit grup, han cercat informació en els llibres, tablets, fitxa investigació, jocs i l’elaboració de l’endevinalla i producte final (programa de ràdio) que s’han recollit en un dossier.

També han treballat individualment fent activitats descriptives sobre els animals, una part del dossier final, prova objectiva i l’autoavaluació.

Finalment, s’ha fet una coavaluació en parelles fent servir una rúbrica.

Com ens organitzem?

Al llarg de tot el projecte, la metodologia emprada és diferent segons el tipus d’activitat .

En gran grup han realitzat visionat de vídeos, converses, debats, sortides…

En petit grup, uns quatre alumnes, han cercat informació en els llibres, internet, petites investigacions…que s’han recollit en un dossier.

També han treballat individualment principalment per realitzar l’autoavaluació i una part del dossier final.

Metodologia

El nostre centre dedica de 7 a 10 dies, segons la planificació del projecte.

S’interpel·la als alumnes a organitzar la festa de final de curs i se’ls explica que la seva funció serà muntar uns tallers sobre l’aigua dirigits a l’alumnat de 5è de primària de 3 escoles de l’entorn. A partir d’aquí es fan la pregunta què sabem sobre l’aigua i comença la recerca a través de diferents activitats de les quals hauran d’entregar evidències. Finalment cada equip tria el taller que vol fer i el crea mitjançant la informació que han treballat.  L’elaboració del taller és lliure i alhora organitzada pels membres de l’equip. Els alumnes han de registrar el procés en un diari d’aprenentatge.

Per elaborar les evidències l’alumnat disposa d’unes rúbriques de guiatge i d’avaluació, enteses com un suport a la confecció de les activitats.

Durant el període dedicat a l’ABP els professors estan organitzats per nivells i només entren al curs assignat i en el que han participat en la seva planificació.  Els professors de cada nivell es coordinen en reunions setmanals o quinzenals i a través del Google Drive,  proposant les activitats i el producte final que hauran d’elaborar els alumnes. El nostre equip impulsor està format per tot el claustre, però per tal d’organitzar-nos hi ha coordinadors de nivell que es reuneixen cada setmana.

A l’aula els alumnes s’organitzen en grups naturals de treball, tenen flexibilitat de moviment, poden proposar sortides fora del centre si ho creuen necessari, a més de les proposades per l’equip de professors. A l’hora de reflexionar i prendre decisions entre  tot el grup classe ho fan a través de la tècnica del cercle.

Quant a la metodologia durant el projecte:

Els alumnes fan una reflexió inicial i final diària dels objectius i de l’organització de la feina en cercle, la qual registren a un full del projecte en general.

Com ens organitzem

La següent sessió la dediquem a organitzar grups.Com sempre a l’inici de la sessió pactem els objectius:

– definir nom del grup i escollir càrrecs.

–  planificar la tasca del grup.

Acordem també:

  • Copiarem les normes que vam utilitzar el curs passat.
  • Tindrem només un full per grup i farem fotocòpies per tots.

El primer objectiu el tenen molt clar; funciona bé i ràpid. Només hi ha alguna petita discussió pel càrrec de secretaria alguns es queixen que treballa molt!. En general, deixo que els grups s’organitzin sols i tots acaben complint l’objectiu.

Cada grup ha de definir 2 preguntes que els ajudin a contestar la pregunta escollida pel grup. Els costa explicar què volen. Continuem la sessió l’endemà amb dos mestres a l’aula. Quan acaba la classe cada un dels 5 grups ha pogut fer dos preguntes per poder treballar. Són preguntes senzilles del tipus: què és l’atmosfera?  Quants colors té l’arc de sant Martí? Com és el sol?…

M’interessen aquestes preguntes perquè mostren com ells s’aproparan al tema i per on van els seus interessos.

Tornem a parlar de com és d’important contestar bé aquestes preguntes, perquè de la informació que obtindrem aconseguirem verificar la nostra hipòtesi i contestar la pregunta del projecte. Treballem el procés: tinc una pregunta, em plantejo una resposta (hipòtesi), penso preguntes “més petites” per organitzar millor la informació, investigo, busco a gent que sap més que jo… amb tot això torno a treballar la hipòtesi inicial per veure si és veritat o mentida.

Cada grup omple el full de planificació de tasques

Quina ha estat la metodologia

Els aspectes bàsics relacionats amb la metodologia i el primer disseny de com hauria de ser el producte final es va pactar prèviament amb els alumnes. Amb ells es va acordar:

Preguntes clau sobre les que buscarien informació.
Treballar en parelles heterogènies.
En alguns moments treball en grups cooperatius.
Triatge dels temes tenint en compte els interessos dels alumnes.
L’organització i la difusió de la informació.

El paper de la mestra bàsicament ha estat orientar i guiar la recerca d’informació i els debats. Malgrat que sigui un projecte multidisciplinari, ha estat la tutora qui ha acompanyat als alumnes en tot el desenvolupament, amb la participació de la mestra d’anglès a l’hora de buscar informació i treballar països de parla anglesa.

Treballem en grups cooperatius

La metodologia emprada en el nostre projecte és constructivista, ja que parteix dels coneixements previs, gustos, experiències, motivacions i interessos dels alumnes i les alumnes. També és participativa i cooperativa, perquè el treball ho desenvolupen per grups heterogenis de 4 o 5 components, comptant per igual totes les idees i consensuant les decisions preses. A més, és una metodologia innovadora amb l’ús de les TIC, recurs mitjançant el qual, els alumnes i les alumnes poden intercanviar informació i fer la recerca de la mateixa. Així, utilitzem els netbooks, l’ordinador d’aula, la PDI i els ordinadors de la sala d’informàtica.

Continuem amb la recerca

Després de les preguntes a investigar, cada nen-a va elaborar un mapa conceptual amb les idees que els hi venien al cap sobre els conceptes que havien sorgit. De tota la informació que van recollir, va sorgir la paraula clau “ECOSISTEMA”.

Per grups van veure què era un ecosistema, quins tipus hi ha i van distribuir-los per grups per tal de veure si en Tom era capaç de viure en el desert o no en funció de les característiques de cada ecosistema.

Cada grup tenia una fitxa on havien de recollir la informació. Podien trobar: tipus d’ecosistema, mapa-localització, característiques principals (clima, vegetació, fauna, cadenes i xarxes alimentàries), població humana, perills, comentaris de grup.

La informació la podien trobar a llibres de la biblioteca d’aula, escola, barri o amb les tablets de l’escola.

METODOLOGIA: “EUREKA: ELS INVENTS”

La metodologia emprada  per a la realització del projecte ha estat equilibrada, és a dir, s’ha treballat en equips cooperatius, en parelles, individualment i en gran grup. La formació dels grups, de 4-5 membres, ha estat heterogènia i feta per la mestra, així com també l’assignació dels rols i la definició de tasques, ja que encara no tenen gaire experiència en el treball cooperatiu.

Ens hem adonat que ens cal més formació per tal de poder treballar d’aquesta manera d’una forma més eficaç.

Vam fer un experiment amb màquines simples i objectes rodans en equips cooperatius.

 

Quina ha estat la metodologia?

Les tasques han estat sobretot de caire cooperatiu sense oblidar el treball individual i en parelles.

La formació de grups ha estat heterogènia i  triada pels mateixos alumnes, fent servir tècniques cooperatives com ara el grup d’experts.

L’assignació dels rols  i la definició de tasques de cadascun ha estat pactada mestre-alumnes, ja que a l’escola ens trobem en un punt inicial de l’aprenentatge cooperatiu. La finalitat és que arribin a ser completament autònoms en el desenvolupament de les seves tasques. Aquests rols han estat: secretari/a, portaveu i moderador/al .

El rol de l’aprenent ha estat d’agent constructor del seu propi aprenentatge ja que amb la investigació i el paper de guia del mestre ha fet possible que els alumnes hagin avançat en el seu procés d’aprenentatge.

La seqüenciació de les activitats van ser planificades prèviament per tal de tenir una idea inicial del que seria el projecte. No obstant, durant el procés aquesta idea es va anar modificant en funció dels interessos dels alumnes.

Tot el material que es va utilitzar durant els experiments va estar preparat pels mestres, per tal de facilitar l’organització i l’aprofitament del temps.

Per tal que no es perdessin en el fil del projecte, vam veure convenient l’elaboració d’un esquema per facilitar el desenvolupament dels experiments . El mestre va ser el guia en l’estructuració de les idees dels alumnes  i en la realització de l’esquema del grup-classe .

L’esquema ens va servir com a espai per crear i compartir el procés, els dubtes, intercanviar idees i revisar els objectius inicials i per últim, i no menys important, perquè podem saber en quin punt es troben dins del procés d’aprenentatge.