Arxiu de la categoria: Implementació

En aquest apartat trobareu articles que responen a preguntes com: Com i a on s’obté la informació? Com es relaciona la nova informació amb els coneixements previs? Com es relacionen i sistematitzen els resultats que van obtenint els alumnes per crear coneixement? Com s’autoregulen els alumnes? Com documenten els alumnes el propi procés de producció?…

IMPLEMENTACIÓ

Publicat el per
Respon

La recerca d’informació la fan a la nostra biblioteca mòbil a partir d’una selecció de llibres relacionats amb el tema de nostre projecte, li diem  bibliomòbil  perquè es va movent per tota la primària, de tal manera que cada setmana un grup classe la pot gaudir i cercar la informació que necessiti, també llibres portats pels alumnes o la mestra, de vídeos, textos escrits, experiments i de les exposicions que han fet els alumnes cercant l’informació a casa. Depenent de l’activitat que es treballa la informació la busquen individualment, en equips cooperatius o en gran grup.

A part de les competències pròpies de l’àmbit de coneixement del medi i de l’àmbit lingüístic, també es treballen les competències transversals. Intentem que sigui un treball interdisciplinari.

Bibliomòbil

A partir del material aportat es plantegen activitats en petits grups, individuals i en gran grup. Hi ha tasques proposades en grup cooperatiu però la majoria les prepara la mestra.

Exposicions.

Experiments

Sempre que fem un experiments seguim aquests tres passos: Hipòtesis, comprovació i conclusions, que queden registrades.

La flotabilitat

Amb rampes i palanques

Com funciona un submarí

Fem d’avions i comprovem si hem d’anar caminant o corrent per recórrer en 12 segons la distància de 35 metres que és el que fa el nostre pati i la mateixa que va fer el primer avió. Primer comprovem quan mesura el nostre pati amb l’odòmetre

 

 

Pas a pas

Publicat el per
Respon
  1. PLUJA D’IDEES:

 Davant d’aquesta pregunta ens van sorgir molts dubtes i vam fer una pluja d’idees d’allò que ens interessava i necessitàvem investigar.

 

  • No podria perquè viu al pol nord. Per què l’ós polar o alguns animals han de viure al pol nord o en llocs en concret?
  • Per què alguns animals han de viure només en un lloc?L’ós amb tot el pèl que té no es desmaiarà de la calor? Podrà adaptar-se a la temperatura?Per què hi ha “hàbitats” on viuen animals i estan fets per l’home i altres són destruïts i no poden viure els animals?
  • L’ós està acostumat a un clima que és més fred. Importa i condiciona els climes a on viuen?L’ós tindrà suficient aigua per hidratar-se?
  • Quines serien les mínimes temperatures que un ós petit podria aguantar per sobreviure al desert?
  • Al desert no hi ha quasi res de menjar. Ell s’alimenta d’altres aliments. Podria viure amb els pocs aliments del desert? Per què un tigre de pelatge blanc no pot viure al desert?
  • Per què hi ha animals que sí que poden viure en el desert? Quins són?
  • Què tenen els óssos polars o què els hi manca per no poder viure al desert?Per què els pingüins no poden viure en el desert?
  • Per què no poden viure en el camp els llops?Els lleons poden viure en el pol nord?
  • Per què els animals de climes freds no poden viure al desert?
  • Per què una foca no pot viure en un desert?
  • Per què el cocodril no pot viure en un desert?
  • Què tenen els animals per poder viure en un lloc sí i en altres no?
  • Els pingüins estan ben adaptats als climes de temperatura extremadament alta?
  • Per què l’ós polar sempre viu al pol nord? Per què l’ós polar sempre menja el mateix? De què s’alimenta? Els animals sempre mengen el mateix tipus d’aliment?
  • Quins problemes tenen els pingüins amb el canvi climàtic? L’ós polar o altres animals tindrien problemes en el seu hàbitat? Canvi de climes, canvis d’alimentació, etc.
  • Els animals moririen, canviarien “d’hàbitat” o s’extingirien?

2. CLASSIFICACIÓ DE LES PREGUNTES:

Com vam trobar que moltes preguntes tenien relació entre elles, les vam classificar segons uns criteris.

a) Hàbitat/Adaptació

b) Temperatura/Clima

c) Alimentació

 

3. RESUM I PREGUNTES CLAU

Vam agafar les preguntes per temàtiques i les vam resumir perquè hi havia algunes que volien significar el mateix. Vam pensar una única pregunta. Així ens va ajudar a saber què havíem d’investigar més concretament.

a) Hàbitat/Adaptació

– Què tenen els animals per poder viure en un lloc sí i en altres no?

– Què són els “hàbitats”? Reben altre nom? Per què hi ha “hàbitats” on viuen animals i estan fets per l’home i altres són destruïts i no poden viure els animals?

– Els animals moririen, canviarien “d’hàbitat” o s’extingirien si viuen en un lloc que no els hi pertoca?

– Per què alguns animals han de viure només en un lloc?

b) Temperatura/Clima

– Els animals en general podrien sobreviure en un clima que no fos el seu habitual?

– Quines són les mínimes temperatures d’un desert?

– Creiem que l’ós polar està acostumat a viure en temperatures baixes. Importa i condiciona que en el desert les temperatures siguin molt altes?

-Els animals de climes freds poden viure en llocs de climes càlids?

c) Alimentació

– De què s’alimenten els animals en funció del seu hàbitat?(desert, Pol Nord, etc.)

– Hem trobat que l’hàbitat és el mateix que “ecosistema” i en un ecosistema trobem aliments. Aquests aliments provenen d’organismes vius: animals i vegetals.

Com s’alimenta un vegetal? Com es diu el procés d’alimentació d’un vegetal o planta? Només mengen les plantes carnívores? En comptes de menjar es diu absorbir?

 

Implementació de “Salut mental”

Publicat el per
Respon

El projecte s’ha desenvolupat durant els cinc dies del Treball de síntesi, just abans de Setmana Santa.

Primer, però,seguint la recomanació de l’Obertament, es va passar, dues setmanes abans, un qüestionari individual per veure què en sabia cada alumne sobre salut mental. La sensació general va ser que en sabien ben poc i això els va crear expectatives i interessos que després van poder desenvolupar durant el projecte.

En els cinc dia de treball es va fer una distribució horària per tal de repartir les tasques de cerca d’informació, visió de vídeos de testimonis, reflexions en grup, etc.; de les tasques de realització de la campanya de sensibilització. Així doncs, cada dia es guardaven unes dues hores per tal de dissenyar i preparar els materials de la campanya.

Per altra banda, el dimecres es va organitzar una sortida per visitar l’hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona. Amb aquesta visita, tot i que no es visitava exclusivament el pavelló de psiquiatria, es pretenia valorar l’entorn d’un espai de cura de la salut i els factors ambientals, arquitectònics i naturals que cal tenir en compte. L’alumnat tenia un dossier per grup per tal d’aprofundir en la visita.

El darrer dia es va destinar, principalment, a acabar de perfilar la campanya de sensibilització. També, a darrera hora, es va jugar al kahoot que havien preparat entre tots els grups com una de les activitats finals de síntesi del projecte. El material generat per a la campanya de sensació es va penjar com en diferents tasques definides al moodle de l’institut.

En tornar de Setmana Santa, cada grup va exposar la seva campanya de sensibilització als companys. Posteriorment, com a cloenda de l’Obertament, es va tornar a passar el mateix qüestionari inicial per tal que cada alumne veiés la seva evolució i el seu nou coneixement sobre el tema.

Implementació de “El trivial de l’Hospitalet”

Publicat el per
Respon

Per tal de treballar el màxim de competències i poder aplicar els coneixements sobre la nostra ciutat es facilita a l’alumnat un dossier d’activitats diverses en què han de fer recerca a internet.

Per altra banda, el segon dia de TS es fa una sortida al centre de la ciutat i amb la col·laboració del Museu d’Història de L’Hospitalet es fa una ruta per la Vila vella. En combinació amb aquesta activitat, es va al parc de Can Buxeres per tal d’observar la flora i la fauna i aprendre a identificar els elements de la diversitat natural del parc.

Els dies següents, ja a classe, es confecciona el joc (tauler, “formatgets”, caixa per guardar el joc…) i es redacten les preguntes i les cartes per poder jugar.

El darrer dia es posa en pràctica el joc i es fa una exposició oral sobre tot el procés d’aprenentatge del projecte.

Comencem la feina

Publicat el per
Respon

Les sessions i les activitats corresponents han estat distribuïdes majoritàriament durant 1 hora setmanal. Aquestes sessions constaven de dos mestres a l’aula, que ha permès agilitzar i proporcionar als alumnes dues figures de guia durant totes les fases del projecte.

Després de  distribuir els grups de treball i de redactar les inquietuds sobre el sentit, que havien de treballar, van iniciar-se les sessions de recerca d’informació a través de diferents plataformes i espais. Per exemple: els ordinadors de l’aula d’informàtica, els “netbooks”, llibres de text i d’altres extrets de la biblioteca escolar o de l’entorn proper de l’alumne: com les famílies, la biblioteca del barri, etcètera.

També, els alumnes van realitzar diferents tallers i activitats vivencials, que els van permetre interioritzar millor els nous continguts i consolidar els que ja sabien. Aquests tallers es van distribuir, en diferents espais de l’escola: biblioteca, aules de 4rt, espais comuns de l’escola, etcètera.

Metodologia i implementació

Publicat el per
Respon

Una de les activitats per poder complementar la investigació que hem fet, ha estat la visita al CRAM del Prat de Llobregat.

Aquest projecte compta amb una metodologia:

  • Activa i participativa
  • Crítica i social

L’alumnat contribuirà a una millora i social tant del propi centre escolar, com de l’entorn que l’envolta, ja que també volem contribuir a aconseguir una societat més sostenible que permeti millorar la relació amb el medi ambient.

L’aprenentatge basat en aquest projecte s’ha fet amb una de les metodologia per aconseguir que els alumnes desenvolupin les competències expressades al punt 1.3 de l’Índex, fent-los més autònoms i desplegant la seva capacitat per investigar i resoldre problemes, per treballar en equip, per innovar i per construir coneixement rellevant per si mateixos. Té com a base fer partícips els nens i les nenes del procés d’aprenentatge i despertar-los el desig d’aprendre i reforçar el treballar en grup.

Ha  sigut important que partim d’una situació d’aprenentatge que ha provocat l’entusiasme i la curiositat dels alumnes. D’aquesta manera s’ha aconseguit assolir un ambient dinàmic, amè i positiu que ha facilitat l’aprenentatge.

Implementació, Milagros Consarnau

Publicat el per
Respon

A part de les competències pròpies de l’àmbit de coneixement del medi i de l’àmbit lingüístic, també es treballen les competències transversals.

Pel que fa a la recerca d’informació, s’obté a partir de llibres de coneixements de la biblioteca d’aula (extrets de la biblioteca de l’escola i del barri), de vídeos, textos escrits i digitals de webs educatives (edu365, zoo). L’accés a la informació també és diversa: es fa en gran grup, petit grup i individualment en funció de l’activitat que es presenta.

Tenint en compte l’edat dels alumnes, hem donat suport a les activitats de recerca d’informació.  Algunes s’han fet en gran grup com buscar informació en vídeos, webs a la PDI, d’altres en petit grup amb tauletes i comprensió lectora de fitxes de jocs d’animals.

Proposem als alumnes pensar animals que també dormen com el Whiskars, i d’aquí extreuen característiques comunes d’aquests animals. A partir d’aquí iniciem la classificació d’un tipus d’animals (reproducció, alimentació, hàbitat) i la reflexió de la necessitat d’hivernar.

Una vegada tenim clar els animals que hivernen i per què, s’amplia la classificació a d’altres animals. Fem un taller d’animals a l’aula i l’alumnat comença a classificar segons un criteri que posteriorment expliquen a la resta de la classe.