La nostra seqüència didàctica:
Implementació
Respon
Arxiu de la categoria: Implementació
Ens anem traient el neguit!
Visualització documentals
Han mirat diferents vídeos, de “l’InfoK” , “Què, qui ,com”, canal Salut i “Érase una vez la vida” al llarg del projecte. Després del visionat, els infants feien reflexions individuals on abocaven informacions rellevants, impressions, emocions, que els hagués generat. A continuació les compartien en gran grup.
Durant el visionat van recollir vocabulari que no entenien i que havien d’investigar. Van buscar en petit grup informació a través de llibres de text de medi de diferents editorials i d’altres de la biblioteca i d’internet.
Sortides d’aprenentatge
Una part dels seus dubtes els van resoldre en la sortida que van fer a la Facultat de Medecina a l’Hospital de Bellvitge. Els van presentar un powerpoint sobre les vacunes.
Anàlisi de documents
Van treballar la Guia per a la vacunació a l’escola , el Calendari de vacunacions i el carnet de salut.
Experimentació
IMPLEMENTACIÓ CRÈDIT SÍNTESI EUGENI D’ORS: HOSPIJOC
IMPLEMENTACIÓ:
TEMPORITZACIÓDIA DE LASETMANA |
HORARI |
ACTIVITATS |
|
DIMARTS11 DE JUNY |
9h-11,30 h | Presentació de la guia del projecte. del calendari i dels horaris.
Orientacions generals i criteris d’avaluació. Dinàmica de rols. Lliurament de la carpeta i del material que utilitzareu durant tot el projecte. |
|
| 11’30 h – 12 h | Esbarjo. | ||
| 12 h-13, 30 h | Assignació dels rols en cada grup corresponent i inici d’activitats. | ||
| 13,30 h-14’30h | Completeu el diari d’aprenentatge. | ||
DIMECRES12 DE JUNY |
9h-11,30 h | Activitats: descoberta del barri. Sortides: | |
| Grups 1:
Mercat de Collblanc, La Claqueta, Plaça Espanyola, Casa dels Cargols, Teatre Joventut. |
Grups 2:
Teatre Joventut, Casa dels Cargols, Plaça Espanyola, Mercat de Collblanc, La Claqueta. |
||
| Grup 3:
La Claqueta, Mercat de Collblanc, Plaça Espanyola, Casa dels Cargols, Teatre Joventut. |
|||
| 11’30 h – 12 h | Esbarjo a l’ Institut. | ||
| 12 h-13, 30 h | Presentació de targetes i començar la seva elaboració a partir dels llocs que anteriorment s’han visitat. | ||
| 13,30 h-14’30h | Preparar la sortida i completeu el diari d’aprenentatge. | ||
DIJOUS13 DE JUNY |
9h-11,30 h | Parc de la Marquesa i torre barrina: activitats relacionades amb les visites. | |
| 11’30 h –12’00 h | Esbarjo a l’ Institut. | ||
| 12’30 h-13, 30 h | Continuar amb el treball de les targetes. | ||
| 13,30 h-14’30h | Continueu el diari d’aprenentatge. | ||
DIA DE LASETMANA |
HORARI |
ACTIVITATS |
||
DIVENDRES14 DE JUNY |
9h-11,30 h | Continuar amb el treball de les targetes i completeu la guia del projecte.
Elaboració del dau i decoració de la capsa del joc. |
||
| 11’30 h – 12 h | Esbarjo a l’ Institut. | |||
| 12 h -14’30 h | Continuar amb el treball de les targetes i completeu la guia del projecte.Continueu el diari d’aprenentatge. | |||
DILLUNS17 DE JUNY |
9h-11:30 h 11.30 h-12:00h 12:00-14:30 h |
Continuar amb el treball de les targetes i completeu la guia del projecte. Esbarjo a l’ Institut. Preparació de l’exposició i poseu en pràctica el vostre joc abans de presentar-lo a la resta dels companys i tribunal. Completeu el document d’autoavaluació i coavaluació |
||
DIMARTS18 DE JUNY |
9h-14.30
|
Horaris personalitzats per exposar el projecte al tribunal. | ||
Implementació del projecte
Implementació
Els alumnes han treballat en equips de quatre, i per fer el joc han comptat amb els recursos següents:
- Dossier de treball, amb espais per esborranys i per planificar les tasques.
- Dossier de recerca, amb informació per preparar les pregunte.
- Material per a fer el joc proporcionat per l’institut: cartrons, cartolines, pegament, tisores, cargols, peces de fusta, pistola de silicona…
A més, els alumnes han aportat el seu propi material: colors, papers, material reciclat, peces…
Els alumnes han disposat d’un pla de treball per planificar la feina diària, però l’han adaptat i han treballat autònomament. També se’ls han proporcionat prototips de jocs, però han estat creatius i han fet adaptacions.
A Treballar
La següent sessió comença organitzant els grups; un cop col·locats i amb el material repartir definim els objectius de la sessió:
– tenir clar què aprendrem en aquests projecte (objectius).
– què demanarem a cada grup i individualment (avaluació).
Com sempre deixem que primer ells s’ expliquin.
- Què aprendrem? OBJECTIUS
El primer que proposen és aprendre a treballar en grup. Li dediquem poc temps, perquè ja ho hem parlat en altres ocasions. A proposta d’un nen acordem fer servir la graella d’avaluació del grup del curs passat.
Quan ens centrem en el projecte costa més; es perden repetint la hipòtesi o la pregunta concreta. Per centrar-los faig que cada grup escrigui a la pissarra la seva pregunta:
- Com és el sol?
- Què és l’atmosfera?
- Què és el cicle de l’aigua?
- Què és l’arc de Sant Martí?
- Com treballen els ulls?.
Tornem a repetir per què serveixen les preguntes (per valorar la nostra hipòtesis). Finalment sóc jo la que proposa que aquestes preguntes siguin allò que volem aprendre. Els hi ensenyo la graella de valoració i la pengem a la cartellera.
- què demanarem a cada grup i individualment AVALUACIÓ
Els hi faig la pregunta: com sabrem què hem après?. Les respostes són variades: amb preguntes, una proveta, parlant, farem un llibre… Cada grup fa un mural amb fotos i les respostes a les seves preguntes. Tenen clar que ho han d’explicar a la classe.
Acabem la sessió amb dues tasques:
- cada nen omple la graella d’objectius.
- cada grup escriu al full de tasques el material què necessitarà.
Les següents sessions es dediquen a recollir informació; som dos mestres a l’aula. Intentem que cada grup utilitzi diferents fonts d’informació: internet, fotocòpies, llibres…
La consigna és: “no val copiar”, ho heu d’explicar amb les vostres paraules.
Un grup (com funcionen els ulls?) prepara preguntes per fer a quart que està treballant els sentits. La informació que van aconseguir la van penjant a la cartellera de la classe.
Al final de cada sessió valorem la feina i els problemes. Dediquem diverses sessions a fer els murals.
Quan tots els grups tenen la informació recollida i els murals fets dediquem una sessió per saber què hem fet. Crec que és important perquè tota la classe tingui una visió del conjunt del projecte i no es quedi només amb el treball del seu grup.
Entre tots van decidir quines idees eren importants per la nostra hipòtesi. Vam veure que a la hipòtesi inicial faltava parlar d’un tema important (l’atmosfera)i vam decidir que era important tornar a escriure la hipòtesi. Creiem que és important tornar a repensar el que em fet, perquè així consolidem l’aprenentatge i el fem nostre; també perquè ens obliga a pensar què tot no està bé.
Cada grup havia d’explicar idees molt resumides, llegint la informació de la cartellera i escrivint a la pissarra.
Al tornar a redactar la hipòtesis alguns ja van dir que ja teníem la resposta a la nostra pregunta.
Per comprovar si era veritat els hi vaig proposar fer un experiment: reproduir el cel per veure si es complien les nostres idees.
IMPLEMENTACIÓ
Per a la realització d’aquest projecte: Tradicions i cultura catalana ho hem volgut enfocar de forma interdisciplinària; no només ens hem centrat en l’àrea de coneixement del medi, sinó que també hem volgut englobar més àrees. Àdhuc, implicar als altres mestres a participar dins del procés d’ensenyament-aprenentatge del grup.
El mateix dia que tenim la possibilitat d’anar als ordinadors vam cercar informació relacionada amb la Festa a treballar així com a material gràfic i fins i tot algun video que després es podia visionar de forma col·lectiva a l’aula. Un cop vam imprimir la informació entre tots i de forma consensuada vam determinar els diferents grups de treball, aquells que nosaltres els nombrem com a grup d’experts.
Un cop apuntats a la pissarra, els alumnes anaven triant aquella temàtica on es trobaven més còmodes o fins i tot que els hi motivava més per dur a terme la seva part.
Un cop els alumnes i les alumnes ja sabien a quin grup anaven, havien de treballar de forma autònoma per cerca a casa informació de la seva tasca , fer-se un planning, mirar o proposar activitats, com van enfocar la seva exposició, elaborar resums, mapes conceptuals, etcètera.
A l’aula, amb el suport del mestre, han seleccionat la informació rellevant per portar a terme el projecte i deixar de banda la informació secundària.
Implementem el projecte
A partir de les preguntes inicials: on viviem abans, on vivien els seus pares, diferències i semblances dels països, vam buscar en un mapa mundi on estava situat cada país.
A partir d’aquí vam veure que els països estan agrupats en continents i aquest va ser el punt de partida per començar a investigar quants i quins continents hi havia.
Un cop situats els seus països vam agrupar-los per continents i vam començar a investigar cada un d’ells i els països d’origen de tots els alumnes de la classe.
Abans de començar la investigació cada alumne feia una exposició de tot allò que sabia del seu país utilitzant diferents recursos o materials (fotografies, presentacions elaborades per ells mateixos, xerrades per part d’algun familiar, etc.)
A continuació recollien en una fitxa tot el que havíem après i investigàvem altres aspectes d’aquell país, per parelles, utilitzant ordinadors o tauletes.
Implementació del nostre projecte
Al principi van fer una pluja d’idees, i a partir d’aquí, vam elaborar un guió per tal de respondre a les seves curiositats.
Durant les primeres sessions, els grups de treball van fer la recerca de tota la informació necessària per planificar el seu projecte mitjançant internet i llibres de consulta.
Al treballar de forma autònoma i cooperativa ells mateixos són els protagonistes i responsables del seu aprenentatge i ritme de treball.
El mestre fa la funció d’acompanyant en el procés d’aprenentatge de l’alumnat.
La vida petita – Implementació
Durant les nostres sessions de treball, hem anat veient que l’elaboració dels quatre projectes que tenim en marxa resulta més llarga que no prevèiem. Per una banda, ens van sorgint dubtes que hem de resoldre per poder tirar endavant (recordeu que és el primer any que som a la Xarxa!). Per una altra, ens hem trobat amb un problema bàsic d’organització: com fer encaixar uns projectes interdisciplinaris en un marc horari que està, ara com ara, dividit per àrees? D’acord que això no representa massa inconvenient per als projectes que serviran de treball de síntesi, ja que quan es facin el marc horari s’hi adaptarà per complet. Però… i en el cas dels projectes que anirem fent durant el curs?
En el nostre cas, canviar per complet l’horari habitual no és una opció viable, ja que preveiem introduir gradualment el treball per projectes interdisciplinaris en paral·lel al treball per àrees. Hem considerat algunes possibilitats de simultaniejar tots dos tipus de treball, però encara estem a l’espera de descobrir la solució ideal, si és que existeix (o d’aprendre-la d’algun altre centre més experimentat, que per a això som a la Xarxa!).
En qualsevol cas donem per ben invertit el temps que hem dedicat a debatre aquesta i altres qüestions. Millor fer-ho ara que comencem: si no en traiem l’entrellat, no podrem avançar. La contrapartida és que serà difícil acabar durant aquest curs els quatre projectes en què estem treballant. Tot i així, us donem una mica més d’informació respecte al projecte que hem anat presentant, La vida petita, destinat a 1r d’ESO.
Volem remarcar aquí el seu caràcter interdisciplinari. La pregunta inicial (quina és la realitat que ens envolta i no veiem?) és més pròpia de l’àrea de ciències, i tindrà tantes respostes com mostres hagin agafat els diferents grups. A partir de les observacions que vagi fent, l’alumnat adquirirà nous coneixements que haurà de posar en relació amb els que ja porta apresos de primària.
L’àrea de tecnologia intervindrà especialment durant la construcció dels instruments òptics, i les competències digitals es posaran en joc quan calgui compartir informació utilitzant la plataforma Google Drive. Finalment, l’àrea de llengua es treballarà durant l’elaboració del dietari —que recollirà el procés de construcció dels instruments i els aprenentatges realitzats— i durant l’exposició oral dels resultats que s’obtinguin a partir de l’observació de les mostres.