Des de l’inici de curs les nenes i els nens de l’aula sabien que el projecte es faria a partir d’un pregunta (tema) proposada per ells; ja havíem treballat així el curs passat.

Així, des dels primers dies del curs escolar hem tingut a la classe una cartellera on ells anaven apuntant preguntes o temes que els hi interessessin per fer el projecte. Sabien també que havien d’explicar als companys perquè volien treballar aquest tema, fer una petita defensa oral de la seva proposta. Hi havia unes petites normes:

• La proposta s’havia de formular com pregunta.
• No podia ser un tema treballat a l’aula.

Després de les explicacions anem descartant les propostes amb votacions a mà alçada.  Quan queden unes 4 propostes es fa en paper; l’objectiu és que es sentin més lliures per triar, però encara busquen què fa l’amic o la líder de la classe.

El tema què obté més vots és: Per què el cel és blau?

Ha costat una mica gestionar les votacions, alguns s’han enfadat perquè no triaven la seva proposta o perquè el tema no agradava als companys. Ja vàrem triar així el projecte del curs passat i també  alguns altres temes de l’aula.

Sessió inicial

El 1r pas va ser detectar les idees prèvies. Individualment, cada alumne havia d’escriure o dibuixar què en pensa o sap ell del tema. L’objectiu és fer-los reflexionar abans de la sessió col·lectiva, aturar-se a pensar, així la sessió és més fluïda. Ells saben que del treball d’aquesta sessió sortirà:

– la hipòtesi de treball

– les preguntes que facin definiran els treballs de cada grup.

Aquests dos punts es recorden abans d’iniciar la sessió perquè tothom ho tingui clar.

Els hi ha costat força contestar el full de treball. Comenten: jo no sé res, no sé com explicar-ho, no ho entenc…  la nena que va proposar el tema comenta “ per això t’ho vaig preguntar”…

Per ajudar faig alguna pregunta:

• L’han pintat?
• Us heu fixat si sempre té el mateix color?

Per la primera pregunta el No és unànime, l’altre provoca una petita discussió entre ells.

Pactem que la pregunta s’ha de contestar. Si no escriuen, ha de fer un dibuix del que veuen al cel.

Hi ha com “por” a no saber res; crec que el tema els ha descol·locat una mica ja que s’allunya força del que treballem a l’aula i els hi mancaven eines.

Ha anat bé aturar, fer preguntes i parlar abans d’escriure perquè els ha ajudat a situar-se i a saber què els hi estava demanant. També els hi vaig proposar contestar “què hi ha en el cel?” és una pregunta molt més concreta i amb una resposta més “real” , per què el cel és blau ?

Repassant les respostes surt:

– arc de sant Martí.

– sol (llum)

– atmosfera.

– aigua (pluja)

El segon pas és la conversa col·lectiva l’objectiu és:

• Establir la hipòtesi inicial.
• Definir les preguntes que treballarà cada equip.

Ells saben aquests objectius perquè els hem treballat a l’inici de la sessió. Faig jo de secretària per agilitzar la part escrita.

Hem definit les preguntes que treballarà cada grup:

• Com és el sol?
• Què és l’atmosfera?
• Què és el cicle de l’aigua?
• Què és l’arc de Sant Martí?
• Com treballen els ulls?.

Aquestes peguntes les portava jo preparades; les havia definit a partir de les seves propostes en el treball de les idees prèvies. Són temes que estan relacionats amb la resposta a la nostra pregunta.

La hipòtesis inicial es va acceptar sense discussió ja que un nen la va portar de casa seva i ens va explicar que l’havia treballat amb el seu pare.

Amb el sol i l’arc de sant Martí  “s’enganxen” i comenten informacions que saben, si l’han vist… amb les altres preguntes costa més d’entrar.

Definim els grups (ells han proposat amb qui volien treballar i jo he acabat d'”arrodonir” els grups, perquè ningú quedes despenjat) i acordem que mantindríem normes i càrrecs del curs passat: coordinadora, secretària, material i ajudant de coordinació.

Fan cartells amb les preguntes i pengen tota la informació  a la cartellera del projecte.